REDACCIÓ10 Agost, 2022
A l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, han començat a arribar aquest dimecres al matí els primers camions cisterna per subministrar aigua de boca al municipi. No és l’únic de la comarca en aquesta situació.
A Passanant i Belltall i Sarral ja fa dies que van haver de recórrer als camions cisterna. Malgrat ser un territori acostumat als episodis de calor extrema i a les restriccions d’aigua, hi ha preocupació per afrontar la gestió d’aquest episodi de sequera. “És complicat trobar solucions davant la gran quantitat de municipis afectats que tenim aquesta necessitat d’aigua i resulta difícil trobar personal i camions per al transport d’aigua”, afirma l’alcalde de l’Espluga, Josep Maria Vidal.
“Això és una dificultat afegida a la gestió d’aquest episodi de sequera, és per això és molt important fer un molt bon ús de l’aigua, pensar que l’aigua és or d’avui, que cal estalviar-ne el màxim que es pugui, i esperem que amb totes les mesures que anem aplicant puguem superar aquest episodi i les pluges arribin ben aviat”, conclou l’alcalde.
De moment es té constància de tres municipis de la Conca que han hagut de recórrer als camions cisterna -si bé a Sarral, ara mateix, no tenen contractat el servei. També a les Piles s’ha hagut de fer una crida a la població pel consum responsable de l’aigua.
PUBLICITAT
L’Ajuntament de Reus recomana a la ciutadania fer un consum responsable en l’ús de l’aigua després de constatar que l’actual episodi de sequera està minvant la disponibilitat de recursos hídrics per al subministrament d’aigua de boca. Reus compta amb un pla de sequera que estableix mesures per garantir plenament l’abastament. Tanmateix, la implicació de la ciutadania és necessària davant la possibilitat que pugui prolongar-se la situació de manca de pluja i en un moment en el qual ja hi ha municipis que comencen a patir restriccions.
L’Ajuntament insisteix en la necessitat d’avançar-se preventivament, des del convenciment que la ciutadania de Reus sempre ha estat ben conscient de la importància de fer un consum responsable de l’aigua. De fet, Reus presenta un consum mitjà d’aigua per habitant i dia d’uns 100 litres, el que significa estar per sota de la mitjana catalana i espanyola i en consonància amb els consums que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
El municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà) utilitzarà camions cisterna a partir de la setmana vinent per garantir l’aigua de boca. La baixada de reserves del pou de Saladern ha obligat a prendre aquesta mesura preventiva en un context de sequera generalitzada. Els costos derivats d’aquesta proposta seran assumits per fons propis municipals, així com subvencions de la Diputació de Tarragona i ajudes de l’ACA. Ara com ara, el subministrament està assegurat gràcies als dipòsits municipals, però davant la previsió de manca d’aigua, no es descarten futures restriccions. L’alcalde Magí Ninot ha assenyalat que el pou està “molt ben gestionat i que altres anys ha aguantat perfectament”.
Una nova exposició a Torredembarra 
Finalment també s’ha informat dels pagaments de retorn del cànon de l’aigua per un import de 3,55 milions d’euros als consorciats. Aquest import neix fruit de les dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en les que es donava la raó al Consorci d’Aigües de Tarragona en relació al subjecte passiu del cànon de l’aigua, i s’obligava a l’Agència Catalana de l’Aigua a retornar aquest tribut del període 2012-2015 i dos trimestres del 2016.
Pere Virgili és un home més del poble. Fa els possibles per empatitzar amb els seus conciutadans des del càrrec que ostenta: alcalde de Roda de Berà. El cap de l’executiu municipal és molt crític amb algunes decisions polítiques preses per gestionar la pandèmia. 
Entén que hi ha massa improvisació, tot i reconèixer que es tracta d’una pandèmia que ens ha agafat amb el peu torçat. Pere Virgili, en l’entrevista amb
Algun aspecte positiu que s’hagi destacat amb aquesta pandèmia?
Sí i ha arribat més de pressa del que havíem previst i ha agafat les administracions una mica despistades. Com a ajuntament van reaccionar ràpidament. El març ja vam començar a fer els plenaris telemàtics i ara s’estan estudiant per fer les inversions necessàries per fer plens híbrids, per evitar la presència del regidor.
Exacte. Com a municipi turístic, a l’estiu tota cuca viu. Durant l’estiu hem tingut força afluència de gent. El problema vindrà ara. Com a municipi de serveis, hi ha gent que treballa mig any i gaudeix de l’altra meitat. Enguany tot serà diferent. La hibernació serà complicada, tenint en compte la paràlisi que arrosseguem des del març.
Moltíssim. Si pogués hi viuria sense passar pels bancs. Ells obliden que tu ets el seu client i que, per tant, treballen per tu. La presència dels bancs no hauria de ser imprescindible. Ara pràcticament ja no es pot fer res sense el banc. Ells estan controlant el sistema. Si en el seu moment els bancs haguessin estat on haurien d’estar i no haguessin fet fora la gent fora de casa seva, les coses serien ben diferents. Hi ha gent que okupa perquè no té altra alternativa. No deixa de ser curiós que abans tots aquells que eren traficants i delinqüents ara són API (Agent de la Propietat Immobiliària) i tots negocien la propietat…
Clar que no és agradable. Jo no estic, òbviament, a favor de l’okupació il·legal, però entenc que els bancs haurien d’ajudar perquè han cobrat molts diners públics.
Tenim una economia raonablement sanejada, tot i que el PSC diu que hi ha dèficit. Un dia els explicaré que és trobar-se físicament dins un calaix factures de 100 milions d’euros per pagar. Estem per sota del 10% de la ràtio d’endeutament, quan havia estat en el 120%. Ara com, a economia de xoc, hem pogut fer el primer pla de reactivació econòmica del municipi. Ara mateix el nostre programa electoral està desfasat. L’haurem de replantejar, amb l’objectiu de reduir despeses per poder mantenir-nos sanejats i fer front a les necessitats de caràcter social i laboral.
Molt. Hem de tenir en compte que els ingressos baixaran. Hem suspès les taxes de la via pública durant aquest any i que l’any 2021 haurem d’activar-les. També no podem oblidar que augmentarà la morositat, ja que la gent no tindrà diners. Els propers pressupostos seran molt complicats. Ja no podrem ser expansius. Estic convençut que, ara mateix, la gent prefereix uns bons serveis més que grans infraestructures o obres faraòniques.
És un tema diferent. M’indigno quan algú demana que es pagui les dietes i els desplaçaments quan hi ha confinament. És un absurd. Que cobrin el sou base, però fora els complements.
Tinc la sort d’haver governat amb majoria absoluta, d’haver passat a l’oposició perquè ens faltava només 12 vots. Vam aprendre molt perquè ens va tocar lidiar amb un govern d’absoluta foscor i poc donada a facilitar informació als partits de l’oposició. Després vam recuperar l’alcaldia però els calaixos estan completament buits. Vam trobar 7 milions en factures pendents de pagament….
Ui, és molt lluny. Ara com ara no ho sé. Si em torno a presentar serà amb la mateixa fórmula: agrupació d’electors.
Cada vegada és més difícil fer coses des de l’administració. Hi ha figures als ajuntaments – els habilitats nacionals: secretaris, interventors i tresorers – que vetllen que les coses es facin bé i dins la legalitat. Jo hi estic d’acord, però nosaltres tenim dos compromisos: amb la legalitat i amb la ciutadania. He d’intentar que caminin en parella. S’ha de ser imaginatiu i s’ha de fer interpretacions legals i llegir entre línies. És cert que hem de fer-ho bé, però hem de fer coses. No podem paralitzar-nos amb por a fer coses o a equivocar-nos.
L’obra de govern s’ha de tirar endavant. La burocratització és la nostra pitjor enemiga. Els ajuntaments ens estem convertint en gestories. Estem inundats de papers. Costa molt sortir la feina al carrer. La ciutadania mereix una mica més d’agilitat. Estem aquí per treballar per la gent. Si no és així, la nostra presència aquí per tot el sentit i val més que posin un gerent als ajuntaments i nosaltres marxem cap a casa. El govern és qui hauria de manar als ajuntaments i els secretaris, tresorers i interventors haurien de dir com dur a terme els nostres projectes polítics i de ciutat, sempre dins la legalitat. No es pot paralitzar per por a equivocar-nos.
REDACCIÓ
