REDACCIÓ
Direccions, camins, portes, senyals… Tots estereotips i indicadors de direccions que s’han de prendre, però quines són les correctes?
Segurament en aquest moment de l’any hi ha moltes persones que tenen decisions a prendre, tant pel que fa als futurs estudiants universitaris, com per decisions d’amor, com decisions polítiques i, per sobre de tot, decisions de llibertat. Qui marca el que és correcte en aquesta presa de decisions? Tinc resposta. No crec que hi hagi una decisió que sigui global ni correcta per tothom, cadascú marca els seus propis camins a seguir.
La peça que avui presento procedeix del Congo, concretament de l’ètnia Yaka. Es tracta d’un termiter o post i té una utilitat variada, per alguns és una obra que té la funció d’estar plantada als camps perquè aquest sigui fèrtil, al seu interior recull un niu de termites que fertilitzen la terra; per altres, aquestes obres són utilitzades per marcar el camí a seguir després de la iniciació dels joves al culte Yaka, i es troben pel bosc amagats en els camins per tal que els iniciats trobin la direcció correcta cap al poblat.
És una obra clàssica i molt fidel al patró estètic de l’ètnia. Incorpora un nas, un tocat i uns colors molt identitaris, que tindrien un fort contrast amb l’ambient on estaria col·locada en el seu origen i que cridarien l’atenció d’aquell que les veu.
Tot i que podríem considerar aquestes obres com una imposició social religiosa, no crec que sigui aquesta la seva moralitat amagada, si els joves no trobessin el camí cap a casa, estarien perduts pel bosc i serien considerats “paries” i donats per morts
En aquesta ocasió veiem com l’africà, per mitjà de la religió, marca un camí a seguir, una direcció a prendre establerta, per anar cap al poble, amb una finalitat religiosa i que realment és vital pel jove iniciat.
Tot i que podríem considerar aquestes obres com una imposició social religiosa, no crec que sigui aquesta la seva moralitat amagada, si els joves no trobessin el camí cap a casa, estarien perduts pel bosc i serien considerats “paries” i donats per morts. Aquesta vegada un preestablert esdevé fonamental per la situació del poble, tant per l’individu com pel col·lectiu.
Però quantes vegades donem per correctes coses que ens venen com a tal, coses que considerem tradicionals… normals, i que per tant han de ser així de totes les maneres possibles.
La mutilació femenina, les dictadures, el tràfic d’esclaus, la xenofòbia, l’homofòbia… són tradicions latents.
És estrany que una persona que estima la cultura i les tradicions de tot el món com jo, digui això, però, no crec en les tradicions.
La mutilació femenina, les dictadures, el tràfic d’esclaus, la xenofòbia, l’homofòbia… són tradicions latents.
Aquells que preneu decisions no ho feu pel que sigui socialment correcte, encara que hi hagi indicadors que us diguin que és allò l’indicat, seguiu el vostre cor i no el cor d’un col·lectiu, sempre guanyareu!
REDACCIÓ
