REDACCIÓ
Després de tants mesos ‘retinguts’ per els deliris de la pandèmia del coronavirus, els ciutadans, independentment de l’edat, estatus social o sexe, desitgen recuperar la normalitat. Una normalitat que arriba a compta gotes, atenent el desconeixement del virus.
Els governs, estatal, autonòmics i municipals, s’esforcen per, poc a poc, reprendre els hàbits i les costums anteriors a la pandèmia. No serà fàcil. Però tampoc impossible. Els esforços s’esgrimeixen tant a nivell social com econòmic. No parlem dels efectes psicològics, perquè això serà un xic més complicat. Els ajuntaments, aprofitant la desescalada de les mesures anticovid, estan organitzant tota mena d’actes i activitats, molt semblants a les que es feien abans de l’arribada del temut virus. Alguns d’aquests esdeveniments i iniciatives representen un respir per als comerços locals, alguns d’ells tocats de mort a conseqüència del coronavirus.
La gent comença a sortir al carrer, a relacionar-se, a consumir i a ‘viure’. Sense oblidar les mesures necessàries per evitar els contagis, per exemple, Salou s’ha atrevit a organitzar un – exitós – passatge del terror a la Masia Catalana – un indret fins ara poc aprofitat – i a recuperar els correfocs i algunes de les seves tradicions més populars. Els carrers estaven plens. La gent – molta arribada de fora – respirava una certa normalitat. Una normalitat que no acaba d’aterrar als carrers de Tarragona ciutat.
A Tarragona no hi ha manera de crear un sentiment de pertinença, d’orgull de ciutat
Per més iniciatives que engegui el govern municipal, el cert és que no acaba de quallar. Els bonsComerç va ser una bona pensada, però ja està. Són iniciatives aïllades. Les polèmiques – com el desmantellament del famós quiosc, l’eterna brutícia o l’inexplicable carril bici – tenen més protagonisme que les iniciatives pensades per ajudar a driblar la crisi social i econòmica provocada pel coronavirus. Ja no cal parlar de Cambrils, de Vila-seca o de Torredembarra. Mentre, per exemple, a Salou s’organitzen esdeveniments que, d’una manera o altra, ajuden a oblidar els drames diaris, a Tarragona no hi ha manera de crear un sentiment de pertinença, d’orgull de ciutat… Potser el govern municipal no ha sabut o no disposa d’un projecte real amb el qual els tarragonins se sentin identificats. Segurament hi ha massa improvisació i missatges poc clars. Molts cops de cec. També podria ser que l’executiu de Pau Ricomà està més preocupat en fer política – i salvar-se d’una moció de censura – que en governar la ciutat i protegir els drets dels seus conciutadans.
Tarragona és una ciutat enquistada en el desànim, la paràlisi i en el pessimisme. La capital de la província s’ha convertit en una mena de passatge del terror permanent, on les intervencions polítiques – moltes d’elles improvisades – provoquen ensurts. ¿Tarragona, truco o trato?
PUBLICITAT
REDACCIÓ
