REDACCIÓ
He de començar aquest article esclarint que estic radicalment en contra de la celebració del Dia Internacional de la Dona. No obstant això, sóc un dels defensors de la lluita per la igualtat i per la necessitat de normalitzar un defecte de forma d’una societat patriarcal i ostentosament masclista.
Aquesta guerra només es guanyarà el dia que els nostres joves i la nostra canalla siguin conscients que les dones no són menys que els homes. Som iguals i ens hem de respectar. Per tant, l’educació a les escoles i a casa són fonamentals.
La guerra de sexes no es frena a cops de decret ni amb dies internacionals. Aquesta lluita es guanya amb actitud, aptitud, talent i competència. He de dir que estic frontalment en contra del sistema cremallera adoptat per algunes formacions polítiques. Entenc que no és favorable a la dona ni a la seva integració. També trobo ridícul que s’hagin de canviar els discursos per qüestions de gènere.
La lluita ha d’anar més enllà i no quedar-se en intencions que de vegades ratllen el ridícul. Les diferències i els estereotips només se superen i s’eradiquen en el terreny de joc i removent consciències i no a través de campanyes que sovint no porten enlloc.
Les exhibicions protagonitzades durant les celebracions internacionals poden portar a exageracions de vegades contraproduents. La millor campanya per a totes les causes és, sens dubte, l’educació i la normalitat en l’àmbit de la llar. La dona també s’ha de fer respectar i imposar-se.
Mentre la dona sigui vista com un ésser inferior a l’home (des de casa fins al volant d’un cotxe) no resoldrem aquesta discriminació. Es tracta d’una lluita que correspon a tota la societat, independentment del gènere. Si això no ho tenim clar, tots els esforços seran infructuosos.
Ricard CHECA
Director del digital ‘La República’
REDACCIÓ
