RICARD CHECA: "El tren dels… horrors"

No és cap novetat si diem que els trens que transiten de Tarragona a Barcelona són lents, cars, poc còmodes i gens puntuals. Però el pitjor és que la qualitat-preu no respon a cap criteri. I si existeix algun diria que no és benèfic per l’usuari. Prova d’això és que el preu dels bitllets ha incrementat un 21% des de que la Generalitat té aquesta responsabilitat.
Per anar a Barcelona m’estimo més agafar el tren. No només perquè no m’agrada conduir, sinó també perquè puc aprofitar el temps del viatge per fer-ne coses (ben) més útils. Encara que sigui només llegir o gaudir dels paisatges. No obstant, s’ha de tenir temps per agafar el tren. Temps i paciència.
Temps perquè tarda una eternitat i paciència perquè t’obliguen a assistir episodis que no s’adeqüen a un país desenvolupat. Quantes vegades hem hagut de viatjar drets durant 1h15m o veure com el tren està ple fins d’alt? És deplorable veure com ha d’anar gent asseguda al terra sense que als presents li importi massa l’edat dels passatgers.
En país civilitzat aquestes coses no solen passar, almenys, amb la mateixa assiduïtat que a casa nostra. No podem pretendre donar una imatge de país atractiu pel turisme, qual prestem uns serveis i unes condicions (gairebé) miserables i deplorables.
Em recordo quan es podia comprar els títols de transports que si no l’utilitzaves al mateix dia et serviria pels 15 propers. Ara ja no. O l’utilitzes al mateix dia o ho tens cru. I el problema és que tot es mou per diners. A ningú o a molts pocs li importa el client.Des de que pagui, ja va bé. Si hi ha alguna queixa, el ‘revisor/interventor’ es fa el suec i espolsa les culpes i responsabilitats a l’absent, però, mentrestant, cobra el bitllet i en el cas que et revelis, t’adverteix que avisarà els Mossos d’Esquadra. Clar, no pot deixar que li toquin el crostó i l’amenacin acomiadar-lo. La situació econòmica està complicada i la laboral encara més.
Doncs, davant aquest panorama, el ‘revisor’ no assumeix la responsabilitat, el maquinista no dóna la cara i les persones que estan a l’Atenció al client, són sacs de boxa, ja que reben per tots els costats i fins i tot arriben a entendre les nostres inquietuds i queixes, però poca gaire poden fer per millorar un servei ferroviari que només fa que maltractar l’usuari i aquí no hi ha independència que ens salvi.
Quan podrem fer un viatge en tren a Catalunya i arribar relaxat i no amb els nervis a flor de pell i sense tenir la sensació que ens estan “remenant” les nostres butxaques o que no sembli el tren dels… horrors?
Ricard CHECA
Periodista