No és cap novetat si dic que, avui dia, les bones notícies no venen. L’escàndol ha guanyat terreny. O sigui, ens interessa més saber que un home ha mossegat un gos que a l’inrevés. Hi ha excepcions, és obvi, però en general és així. La crítica o la ràbia personal s’imposa a l’elogi. Si algú enalteix una persona o la seva professional pot ser, d’immediat, acusada de pilota.
En fi… els temps canvien.
Mai, no m’he importat massa amb les etiquetes i la verborrea viperina dels envejosos i dels que només entenen de la crítica destructiva, perquè sí. Avui, vull aprofitar aquest espai per enaltir el comportament, actitud, el fet de saber estar i el fair play del conseller d’Interior.
Em resulta indiferent el color del partit que representa. Faltaria a la veritat si digués que som amics. Ens coneixem professionalment. Hem intercanviat paraules, Whatsapps, però no hi ha cap amistat. Hi ha respecte. No obstant això, he de dir que la meva opinió ha canviat – i molt – en relació a càrrec seu com a diputat i ara com a conseller. És un home ponderat, diplomàtic, responsable, dialogant i assertiu.
Li ha ‘tocat’ una conselleria complexa. No és fàcil, de per si, gestionar políticament un cos armat (amb homes i dones de diferents pensaments i personalitats) i passar impune.
Ell, no obstant això, ho està aconseguint i de forma merescuda. La seva actitud defensora dels Mossos i pedagògica cap a la ciutadania contribueix a calmar els ànims. Escolta més del que alguns pensen. Reconsidera les crítiques i les valora. Intenta aplicar la coherència sense caure en els absurds paternalismes i en la borratxera partidista.
El seu discurs durant el Dia de les Esquadres a Tarragona va dibuixar el seu perfil polític: sap de què parla i entén al ciutadà. Una barreja gens fàcil a l’hora de conviure. Jordi Jané intenta no prometre res impossible i no s’amaga mai. Creu que parlant la gent s’entén. És conscient que l’actitud xulesca i la manca de transparència no porten enlloc. Sap que la comunicació dels Mossos no acaba de rutllar. És un fracàs. És un dels punts negres de la policia catalana. Comunica poc i malament.
Un conseller popular (proper al ciutadà) necessita interioritzar canvis radicals en un cos que encara no ha estat capaç de vendre la seva (bona) imatge ni comunicar (bé) el que fa. Amb tarannà del ‘nostre’ conseller segur que aviat veurem algun canvi en la policia catalana, la ‘nostra’ policia.
Ricard CHECA
Director del diari digital ‘La República’