REDACCIÓ
Hem quedat a la Plaça del Rei a dos quarts de nou del vespre. Un ‘forat’ en la seva agenda atapeïda. Plovia a pots. Ha arribat puntual i amb somriure esbossat a la cara, com sempre. Vestit amb uns pantalons blaus marins i una camisa arremangada també de color blau (més clar). Portava paraigües. A les 9 tenia un altre compromís. Durant l’entrevista s’ha oblidat de l’existència d’una gravadora. Parlava apassionat d’allò que realment l’entusiasma: el Nàstic. Només hi ha un moment que s’emociona: quan parla de la seva família. Josep Maria Andreu és un home que s’entrega a la seva feina i al club del seu cor, tot i reconèixer que aquest càrrec li provoca desgast físic i mental. Andreu és un home preocupat i compromès amb les classes més desfavorides. És sensible, patidor i solidari. No amaga que ha plorat en el darrer partit amb el Llagostera i ha tingut la temptació d’engegar-ho tot a rodar. No ho va fer per coherència i sentit de la responsabilitat. Els seus principals objectius passen per eixugar el deute del club i aconseguir, almenys una temporada, l’ascens a la primera divisió. I això és possible amb treball, esforç, persistència i compromís. Com ho fa per desconnectar? Té un jardí a casa i juga a pàdel.
REPUBLICA CHECA – El Nàstic enceta una nova etapa…
JOSEP Ma. ANDREU – Som un equip de Segona B atípic perquè conjuntament amb l’Oviedo i el Cadis som els que més gent portem als estadis. Gràcies al suport de l’afició hem aconseguit el premi de pujar de categoria. El compromís, l’esforç i una temporada perfectament planificada ens ha fet tornar a la Segona Divisió que és el lloc que on el Nàstic ha d’estar.
RC – Quantes nits ha quedat sense dormir pensant en aquest moment?
JMA – Moltes. Sóc una persona patidora i que m’entrego al 100 per cent quan em comprometo amb un projecte.
RC – Vostè ja havia estat a la presidència, la va deixar quan el Nàstic estava en bona ‘forma’ i va tornar al 2012 quan havia patit un atzucac econòmic…
JMA – Vaig tornar en un moment molt difícil per l’entitat, amb un deute elevat i a Segona B. Però com m’agraden els reptes em vaig prometre i comprometre a sortir d’aquesta situació. Aleshores, vam apadrinar l’eslògan ‘Tornarem!!!’ perquè estava convençut que tots plegats érem capaços. A la tornada del partit de l’Osca vaig canviar el ‘Tornarem!!!’ pel ‘Ja hem tornat!!!’.
Reduir el deute
RC – Del ‘Tornarem’ al ‘Ja hem tornat’ què ha canviat realment?
JMA – En les darreres temporades el Consell d’Administració del Nàstic ha hagut de fer molts esforços a nivell econòmic per intentar equilibrar els comptes de la societat. Hem rebaixat en dos milions d’euros el deute i ara mateix ens trobem en una situació, relativament, tranquil·la. L’any vinent el Nàstic tindrà ingressos importants i es podrà reduir encara més el deute.
RC – Però el deute es fa també seguint polítiques austeres…
JMA – Exacte. Hem de continuar pautant la nostra feina pel compromís, màxima honestedat i rigor a tots els nivells. Si fem bé les coses en uns quatre anys podríem eixugar el deute del club.
RC – Malgrat aquest moment dolç què és el que li continua provocant insomni?
JMA – Ara dormo tranquil. Però no hem d’oblidar que quan vaig agafar aquesta responsabilitat i compromís, el Nàstic estava pràcticament a punt de desaparèixer o entrar en liquidació. Sempre he confiat en aquest club i era conscient que no era fàcil. Hi ha 80 clubs que volien pujar i el Nàstic ho ha aconseguit.
RC – Ha pensat en algun moment que seria impossible?
JMA – No. Sabia que tornaríem i seríem l’orgull de la ciutat.
‘La buena suerte’
RC – Les persones que el coneixen diuen que és molt capçot i que no coneix el significat de la paraula ‘rendir-se’…
JMA – Tots, equip directiu, tècnics i jugadors, sabíem quin era l’objectiu i el missatge era clar. Si assolíssim aquest objectiu tots hi sortiríem guanyant. Per tant, entre tots només calia donar el màxim i comprometre’s…
RC – Vostè sol regalar llibres als jugadors…
JMA – Sí, els regalo el llibre de la història del Nàstic i ‘La buena suerte’ de Fernando Trias de Bes que ens deixa un missatge: ‘quant més practico més sort tinc’. La bona sort està molt relacionada amb l’esforç, el treball i la persistència.
RC – Com viu la seva família la seva ‘absència’ per culpa del Nàstic?
JMA – Tinc una família meravellosa. Intento, malgrat tot, ser un bon pare i un bon marit. La meva família em recolza i viu el Nàstic de forma fervorosa. Viuen les alegries i les tristeses del club igual que jo.
Vam plorar…
RC – L’any passat el partit amb el Llagostera…va ser terrible. Ja l’ha oblidat?
JMA – Això no s’oblida mai. Va ser cruel. Tornava a casa amb família fet un nyap.
RC – Va plorar o voler llençar la tovallola?
JMA – Sí. Vam plorar. És clar que penses en deixar-ho tot, però saps que no és possible, sobretot si actues amb sentit de la responsabilitat. Estava convençut que mentre el Nàstic no tornés a Segona Divisió mai no oblidaríem la tarda al camp del Llagostera. Ho deia a la família, als jugadors i als accionistes….
RC – Com eren les assemblees, les juntes d’accionistes… Li feien costat?
JMA – Sempre m’han fet costat.
Abandonar el Nàstic
RC – ‘Ja hem tornat’… i ara què?
JMA – Esperem que el Nàstic faci una temporada brillant, que puguem gaudir d’un bon futbol i aplicar el sentit comú i treballar amb la màxima responsabilitat i compromís. Hem de ser optimistes i no deixar de mirar mai cap amunt.
És cert que Tarragona no és una ciutat per tenir un equip permanentment en Primera Divisió – això és molt difícil perquè estàs competint amb capitals molt grans, on hi ha molts socis i econòmica i tècnicament són molt potents. Però és cert que podem gaudir d’una temporada a Primera Divisió i lluitarem per a què aquest somni esdevingui una realitat.
RC – Com compagina la vida d’empresari amb la presidència del Nàstic?
JMA – Dedicant moltes hores. M’agrada molt el que faig. Ho faig molt a gust.
RC – Quantes hores dorm?
JMA – Unes 6 hores.
RC – Quan serà el moment d’abandonar la presidència del Nàstic?
JMA – Podria fer-ho ara mateix. He complert un dels objectius: l’ascens a Segona Divisió. L’altre passa per sanejar el club. No sé quant de temps estaré al capdavant del Nàstic. Ser president produeix un desgast físic i mental.
Com desconnecta?
RC – Què i com ho fa per desconnectar?
JMA – Treballo moltes hores i a casa tinc un jardí que em permet refugiar-me.
RC – Què hi ha en aquest jardí?
JMA – Arbres, gespa…
RC – Quin és el seu hobby?
JMA – A mi m’agrada molt jugar a pàdel i estar a casa amb la família. No faig massa vacances. Potser no he fet mai més de 10 dies seguits de vacances.
RC – És cert que el Nàstic no està massa polititzat… Què sent quan sent càntics a favor de la independència durant un partit?
JMA – Respecto l’opinió i les ideologies de tothom. No obstant, crec que el Nàstic, com a institució, haurà de mantenir-se al marge de les opcions polítiques. S’haurà de fer els possibles perquè al camp hi hagi, essencialment, banderes del Nàstic i de Tarragona.
La núvia més desitjada
RC – Durant la darrera campanya electoral el seu nom sonava pràcticament a totes les llistes… A què es deu això?
JMA – És cert que he rebut moltes propostes per dedicar-me a la política però mai no m’ho he plantejat. Per a la societat ja contribueixo molt sent el president del Nàstic. Respecto els polítics però no m’hi veig jo.
RC – No li agradaria ser l’alcalde de Tarragona?
JMA – A qui no li agradaria ser l’alcalde de la seva ciutat? Si algun dia em plantegés dedicar-me a la política ho faria només amb un objectiu: intentar que la gent tingués un treball digne.
Ho passo molt malament veient la gent aturada i sense recursos per sobreviure. Aquest és el principal problema, després podríem parlar de les infraestructures. Sincerament crec que no es fa el suficient perquè la gent pugui treballar.
RC – El Nàstic també ha apostat per la vessant solidària…
JMA – Sempre ho hem fet. Intentem contribuir amb les iniciatives solidàries. Estic orgullós de poder fer-ho.
RC – Com serà el Nàstic del futur?
JMA – Econòmicament potent, socialment fort i esportivament compromès amb mantenir-se a Segona i lluitant per arribar a la Primera Divisió.
Els jocs del 2017
RC – 2017 és un any important pel Nàstic?
JMA – Ha de significar per a Tarragona quelcom molt important. A banda de servir per donar a conèixer la ciutat i del ressò mediàtic, els jocs han de permetre que les infraestructures esportives puguin ser, a posteriori, utilitzades pels tarragonins.
RC – Es faran els jocs del 2017?
JMA – Estic convençut que sí. Però és aconsellable que es faci amb molta responsabilitat, sentit comú i molt de seny. S’hauria de fer servir la imaginació per fer uns jocs atractius sense endeutar la ciutat.
Entrevista de Ricard CHECA
REDACCIÓ
