16. Abril 2024

Arxius de nàstic tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Maig, 2023
plaça_corsini_-1280x960.jpg

Aquest dissabte, la plaça Corsini de Tarragona es convertirà en un espai de solidaritat i esport. Des de les 10 del matí fins a les 2 de la tarda, es durà a terme una jornada solidària on els participants tindran l’oportunitat de practicar diferents esports i contribuir amb aliments per a la Fundació Bonanit, que ajuda les persones sense sostre.

El club Nàstic, un peça fonamental de l’acte, organitzarà diverses activitats i tallers durant aquesta jornada. Des de les 10 fins a les 12 del migdia, es duran a terme activitats com el patinatge d’iniciació en família, tenis, pàdel i futbol sala. A partir de les 12 i fins a les 2 de la tarda, es faran exhibicions de patinatge artístic, patinatge rítmic i freestyle.

L’objectiu d’aquesta jornada és promoure la solidaritat i la pràctica esportiva, aportant aliments per ajudar les persones en situació vulnerable que atén la Fundació Bonanit. És una oportunitat per gaudir d’activitats esportives i contribuir, simultànieament, amb una causa solidària.

PUBLICITAT

























REDACCIÓ21 Juny, 2022
josep-maria-nastic-1280x789.jpg

Després d’aquest final de temporada, tan il·lusionant però amb un final terrible i duríssim per a tota la gran família del Nàstic, em sento amb la necessitat de compartir els meus sentiments. Sentiments, en aquest moment de frustració, ràbia i impotència davant d’una situació a la que ens hem vist abocats, des del meu punt de vista, de manera injusta i arbitrària. D’aquí, la meva dimissió irrevocable com a membre de la junta directiva de la Real Federación Española de Fútbol perquè considero que el  tracte institucional i esportiu que hem rebut no són correctes.

El Nàstic és un equip amb recursos limitats però amb un gran actiu, que és la seva gent… El Nàstic és un sentiment, un club petit que fa coses grans, per això sento una tristesa immensa per no haver pogut aconseguir el que més desitjàvem, que era tornar a la 2a categoria del futbol professional.

Crec sincerament que l’equip ho ha donat tot i que ha estat a l’alçada de les circumstàncies fins el final, però una sèrie de despropòsits ens han portat a una desil·lusió difícil de pair i assumir… Comparteixo les llàgrimes de tots els que vam plorar a Vigo i a Tarragona i sento que han jugat amb els sentiments de l’afició del Nàstic i de tota una ciutat  i les seves comarques.

A nivell personal, el meu principal objectiu i el del Consell d’Administració sempre ha estat treballar intensament per deixar el club en una còmoda situació econòmica, social i esportiva digna del que ens correspon com a club, ciutat i territori.

A nivell personal ha suposat un cop molt dur perquè tenia la decisió presa de deixar la presidència amb la satisfacció de veure el Nàstic allí on ha d’estar. Ara ja han passat uns dies i amb la serenitat que comporta el pas dels temps i amb el suport del Consell, accionistes, socis i aficionats en general, penso que haig d’agafar el compromís, amb tot el que representa de rèdit personal i anímic, de tornar-ho a intentar perquè sé que si no ho faig, no estaria tranquil amb mi mateix. Hem aconseguit èxits esportius il·lusionants i vull pensar que aquests moments tornaran.

No vull acabar sense donar les gràcies, de tot cor, als jugadors, a l’entrenador i el cos tècnic, a tots els treballadors del club, als patrocinadors que segueixen confiant en nosaltres, a les institucions, a la meva família que sempre està al meu costat… Però sobre tot, al conjunt de tots el socis i aficionats, veritable motor i ànima del Nàstic!

Em sento orgullós de formar part de la gran família del Nàstic, amb la qual comparteixo el indestructible sentiment d’estimació i compromís per aquests colors que ens representen i ens defineixen!

VISCA EL NÀSTIC i VISCA TARRAGONA!

Josep Maria ANDREU I PRATS
President del Gimnàstic de Tarragona, SAD


REDACCIÓ12 Juny, 2022
Raül-Agné4-e1646812757663-1280x792.jpg

L’entrenador del Gimnàstic de Tarragona, Raúl Agné, està cabrejat. Molt cabrejat. I el cos li demana que no ho amagui. Ans el contrari. Agné va carregar, després de la derrota del seu equip davant el filial del Vila-real a la baralla per l’ascens a LaLiga SmartBank, contra el col·legiat del partit German Cid Camacho.

“Primer vull felicitar el Vila-real perquè és un gran equip i no necessita ajudes per guanyar un partit, però això avui ha estat terrible. L’àrbitre què ha xiulat des del minut u, no ho sé. Si aquesta categoria vol ser professional, necessitem que tots siguin professionals. Em refereixo a l’àrbitre”, va reflexionar el tècnic grana.

“Per què anul·la el primer gol? Que m’ho expliqui. Que m’ho expliqui. Des del minut u, no pot ser”, va afegir l’entrenador, que va revelar que l’àrbitre li va dir que estava fent “una molt bona primera part” quan se’l va acostar a protestar al descans.

Agné va puntuar amb “un deu” la temporada del seu equip perquè “hem utilitzat al màxim els nostres recursos”, i va lamentar que se li escapés “la matrícula d’honor” en un xoc que, al seu parer, va estar condicionat per l’actuació arbitral.

“En un partit en què els detalls marquen tant la diferència, no pot ser. En aquests partits el que es posa al davant té molt de guanyat. I no sé què ha xiulat ni al primer gol anul·lat ni al segon”, va insistir l’entrenador del Nàstic.

PUBLICITAT











RICARD CHECA10 Octubre, 2019

El color vermell era el que més destacava a la sala de plens de l’Ajuntament de Tarragona. A La sala més noble del palau municipal no hi cabia ni una agulla. Autoritats polítiques, policials i personalitats del món de l’esport i social no han volgut perdre’s l’acte institucional del nomenament del president de Nàstic, Josep Maria Andreu, com a fill predilecte de Tarragona.

El popular líder esportiu ha pujat les escales de l’ajuntament acompanyat de la seva dona i dels seus fills. Al seu rostre es podia apreciar nerviosisme, satisfacció, alegria immensa i gratitud. Andreu anava repartint salutacions. Els seus ulls vidriosos evidenciaven tendresa, agraïment i generositat.

Carla Aguilar, Josep Ma. Andreu, Pau Ricomà i Mary López

Lluïa un vestit negre, camisa blanca i corbata vermella. Ha entrat per la porta que donava accés al plenari. La seva família més propera l’esperava asseguda en les bancades reservades normalment pels regidors. Davant s’asseien les autoritats municipals i figures destacades de la societat tarragonina. Entre el públic podíem trobar cares molt conegudes, algunes d’elles noms rellevants del món de l’esport i altres molt lligades a la figura de Josep Maria Andreu.

Es respirava alegria, tendresa i bon rotllo. Ingredients que troben normalment en el contacte amb el president del Nàstic i la seva gent. Malgrat tractar-se d’un acte altament institucional, la sensació era d’estar entre família. La regidora d’Esports, Mary López, ha estat l’encarregada de fer una descripció personal i professional del nou fill predilecte de Tarragona: un home treballador, patidor, amant de la seva ciutat i bona persona.

El president del Nàstic amb algunes autoritats

Josep Maria Andreu, en el seu torn de paraula, ha començat per dir que no és mereixedor d’aquesta alta distinció. Ha donat a entendre que no ha fet res més que lluitar per esdevenir un bon ciutadà, un bon pare, un bon marit, un bon fill i ara un bon avi. Ha agraït el seu pare el fet d’inculcar-li el sentiment grana. Andreu ha destacat els valors del club grana i s’ha emocionat quan ha parlat del ‘Nàstic Genuïne’, perquè és el millor equip de la història del Nàstic.

També ha volgut dedicar el diploma a la seva família perquè, en definitiva, és qui el recolza de forma incondicional, plogui o faci sol. Una manera bonica de dir en els bons i mals moments. I és que el Nàstic porta una mala ratxa. Els resultats no l’acompanyen. Andreu ha tingut paraules d’agraïment vers els anteriors alcaldes de la ciutat i a tots els partits que van votar per unanimitat la seva candidatura. També ha nomenat el grup de promotors de la seva candidatura, entre ells l’exregidor Agustí Mallol, qui no ha amagat les llàgrimes en abraçar el president Andreu.

Andreu saluda els membres del Nàstic Genuïne

L’equilibre del president
Després de lliurar-li l’alta distinció, l’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, ha destacat la importància de Josep Maria Andreu en la història del club i en l’esport de la ciutat. El batlle ha recordat la ‘febre’ nastiquera que va viure Tarragona quan el club va pujar a primera. Ha agraït al president del Nàstic la seva implicació, persistència i dedicació. “El Nàstic és una gran realitat” gràcies a l’equilibri i sensatesa del seu president, ha dit l’alcalde, desitjant que la mala ratxa del Nàstic sigui momentània. De fet, Pau Ricomà confia que Josep Maria Andreu serà capaç, amb el seu savoir faire i intuïció, capgirar la situació complicada que travessa el club grana.

La mare d’Andreu visiblement emocionada

Després de l’acte protocol·lari, el president del Nàstic, visiblement emocionat, s’ha fotografiat amb tots i cadascú dels assistents que s’hi ha acostat per felicitar-lo. Una de les darreres fotos que ha fet ha estat amb els seus dos fills: Tono i Jose, qui “aguanten els meus bons i mals moments”. Josep Maria Andreu no s’oblidarà d’aquest dia, igual que reté en la memòria el dia que va fer de pregoner de Santa Tecla. Sap que té responsabilitats afegides a la seva ciutat. És conscient que ara toca ‘estrényer’ perquè el Nàstic continuï donant alegries, com les que el president ha rebut arran d’aquest homenatge.

Josep Maria Andreu continuarà lluint la corbata vermella, però amb l’ombra del color verd, perquè l’esperança no es perd mai. O com diu ell: el got s’ha de veure sempre mig ple.

 

VÍDEOS


REDACCIÓ6 Gener, 2019

Quina manera de patir. Els aficionats de l’equip grana s’han fet un fart de patir. 90 minuts de tensió. Finalment, els ‘reis mags’ han decidit coronar el Nàstic i atribuir-li la victòria davant del Còrdova.

Un golàs de Fali, de lliure directe en el segon temps, va donar al Gimnàstic de Tarragona, cuer de Laliga 1/2/3, una victòria balsàmica (1-0) contra el Còrdova, un rival directe en la pugna per salvar la categoria que va jugar amb un jugador menys per l’expulsió de Miguel de les Coves al minut 56.

El conjunt d’Enrique Martín va perdonar en innombrables ocasions al seu rival, tot i que els andalusos també van poder marcar, tot i que es van trobar amb el mur de Bernabé, el millor dels locals.
Amb aquest triomf els tarragonins continuen com a cuers, tot i que s’acosten a un punt al Còrdova, que no aconsegueix sortir de la zona de descens.

Va començar millor el Nàstic. Va tenir el gol a les seves botes el punta local Luis Suárez als set minuts de joc, tot i que va desaprofitar una ocasió claríssima per avançar els seus. El lateral del filial Salva Ferrer va dibuixar una passada a l’espai que el colombià va recollir però que va rematar desviat a l’esquerra de Carlos Abad.

Després d’aquesta ocasió, el conjunt grana va baixar una mica la intensitat tot i que sempre amb el partit controlat. Van tornar amb ganes de les festes nadalenques els d’Enrique Martín davant un Còrdova que va trigar a reaccionar.

No va ser fins al minut 20 de joc quan els andalusos rematar a porteria i ho van fer amb una rematada de cap de Jaume a la sortida d’un córner que va aturar sense problemes Bernabé.
Poc més va succeir en la primera part. Les ocasions van arribar després de la represa. Amb els locals controlant la pilota, Bernabé va treure a la llum els seus reflexos en el minut 49 en guanyar-li un mà a mà a Piovaccari.

El duel es va trencar sis minuts després, amb la justa expulsió de De las Cuevas a l’enderrocar, com a últim defensor, a un jugador rival. Fali va llançar el lliure directe i va marcar per al deliri dels seus.
Va buscar la sentència el Nàstic en una ocasió i l’altra. Pipa, quan faltaven vint minuts del final, no va saber rematar al fons de la xarxa després de quedar-se sol davant Carlos Abad i Luis Suárez, al minut 77, va emular al seu company, però es va trobar amb el porter rival, esplèndid tot i la derrota.

Pol Valentí, a tres minuts del filial, també va tenir el gol, però el seu xut es va estavellar al travesser. Del que va poder haver estat el 2-0, gairebé va arribar l’1-1, tot i que Bernabé li va treure una mà miraculosa a la xilena de Piovaccari, el jugador més incisiu del Còrdova.

Els 3 punts aconseguits van ser molt celebrats. Els jugadors del Nàstic van abandonar la gespa amb aplaudiments per part del públic. L’equip d’arbitratge amb escridassades.

 

VÍDEO


REDACCIÓ30 Desembre, 2018

La família del Nàstic de Tarragona continua engrossint. El jugador del club grana, Fali, és pare per tercera  vegada.

El bebè es diu Gabriel i va néixer aquest divendres a Tarragona. El nadó i la mare estan bé de salut.

El nostre digital s’afegeix a les felicitacions a la família i desitja molts anys i èxits a la criatura.

 


RICARD CHECA16 Novembre, 2018

Hi ha gent interessant que fa coses i hi ha persones que fan coses interessants. El matís, a primera vista, pot semblar menyspreable però realment no ho és. I la prova és haver aconseguit que el projecte Genuine s’hagi convertit en una (exitosa) realitat.

Els pares del projecte han estat generosos i han volgut, de forma decidida, allunyar-se dels focus mediàtics, perquè el projecte, que inicialment, era un somni, esdevingui una realitat indiscutible. L’any passat, en la primera edició de LaLiga Genuine, hi van participar 18 clubs i avui ja en comptabilitzem 30.

Conxita Esteve

Perquè els jugadors genuïns puguin desfilar, alegre i desacomplexament, per la gespa del Nou Estadi, un equip humà ha treballat de valent i amb molta persistència. En els bastidors. Sense massa soroll, perquè no volien que la mediatització desviés l’atenció del que realment és important.  Tenien raó.

En la Genuine Champions el millor gol és aquell que es marca en la porteria de la normalitat, de l’esforç compartir i de l’esportivitat. 

Assistir a aquest espectacle social inèdit i desitjat en el futbol no té preu. És una benedicció. Un luxe. Un orgull. La màgia del moment és contagiant. Veure aquests ‘campions’ onejar la seva bandera clubística i exhibir les seves capacitats esportives és envejable.

Els jugadors, amb discapacitats, que surten a la gespa – amb un gran somriure esbossat en les seves cares – ens donen a tots una gran lliçó de vida. La lliçó.

A nosaltres només ens resta aplaudir i desitjar-los molta sort i encerts. També hauríem d’agrair la seva valentia i demanar, si s’escau, disculpes per si hem desconfiat mai de les seves capacitats.

Lluís Fàbregas i Josep Maria Andreu

L’aplaudiment haurà de ser estrepitós en recordar que darrere de tot aquest projecte – apadrinat de seguida pel president de LaLiga, hi ha persones amb noms i cognoms.

És de justícia reconèixer la dedicació, la persistència, l’esforç i la humilitat de Conxita Esteve, Lluís Fàbregas i Josep Maria Andreu. Tres noms que ja formen part de la història del Genuine. Per això dèiem que hi ha persones interessants que fan coses i hi ha excel·lents persones que fan coses meravelloses.

A ells, el nostre més sincer agraïment i respecte absolut. El Nàstic demostra un cop més que és genuine i els seus voluntaris també.  En la Genuine Champions el millor gol és aquell que es marca en la porteria de la normalitat, de l’esforç compartit i de l’esportivitat.

 

VÍDEO

 


REDACCIÓ8 Abril, 2018

El Nàstic de Tarragona va vèncer al Real Valladolid (1-0) amb un gol d’Álvaro Vázquez a un minut del final que li dóna tres punts a l’equip català per allunyar-se del descens, i als castellans, del ‘play-off’.

Alguns jugadors del Nàstic

El Nàstic va ser el clar dominador dels primers 45 minuts, on els castellans es van limitar a defensar-se de les escomeses rivals. El conjunt de Nano Rivas, molt ben situat sobre la gespa, va saber guanyar la zona de mitjos amb Fali escombrant tot pilota que arribava i Tejera, Muñiz i Maikel Taula participant sempre amb la pilota.

Jaume Mata, massa sol, no ha pogut crear perill davant Dimitrievski, i aquesta circumstància la va acusar en excés el conjunt de Luis César.

El bon joc local el va portar a crear les ocasions més clares de perill. Les que més van inquietar a la porteria de Masip van ser quatre al llarg del primer acte, mentre que el meta macedoni del Nàstic no li va fer falta intervenir.

Als deu minuts de joc, Álvaro gairebé inaugura el marcador en una falta assajada que va botar Muñiz i, abans del quart d’hora de partit, hi va haver dues ocasions més clares per als interessos del Nàstic. La primera, a càrrec de Kakabadze, que va rematar un córner botat des de l’esquerra i que va rebotar a la xarxa per fora i la segona, en un xut d’Álvaro que va acabar en córner.

El mateix Álvaro Vázquez, l’home més perillós del Nàstic, va tenir el gol a les seves botes al minut 34 quan va rebre una passada llarga de Dimitrievski que el va deixar sol davant el porter rival. El seu xut el va aturar Masip, que va tenir molta feina.

Va despertar tímidament el Valladolid abans del descans, quan va entendre que el seu joc havia de basar-se en les bandes, amb Antoñito molt incisiu per la dreta. Malgrat això, la defensa local va impedir tot progrés de la davantera visitant.

Els locals van continuar amb el mateix ímpetu en el segon acte, però sense encert de cara a porteria. Les ocasions del Nàstic van continuar sent constants, però cada vegada més clares. De fet, Juan Muñiz tenia la porteria buida en el minut 50, però el seu xut es va trobar amb el miracle de Luismi, que va desviar el perill.

Álvaro Vázquez va tornar a tenir el gol dos minuts després, però el seu cop de sortir molt desviat. La defensa visitant no podia fer més que intentar aturar el vendaval local, que li arribava de tots els costats.

El Nàstic, a poc a poc, va anar notant l’esforç realitzat i va veure com avançava línies l’equip castellà. A partir de l’hora de joc, les forces estaven ja completament equilibrades, i les ocasions de gol també van arribar per part val·lisoletana.

Dues fuetades dels de Luis César van emmudir a un Nou Estadi que va veure com Óscar Pla, a l’hora de joc, disparava a prop del pal esquerre de Dimitrievski. Luis César va entendre que podia anar a pel duel i va decidir ingressar en el terreny de joc a Gianniotas. Va necessitar vint segons aquest futbolista per armar la cama i disparar a pocs centímetres del travesser local.

Però el millor encara havia d’arribar per als locals. A dos minuts del final, quan els dos equips semblaven condemnats a l’empat, va aparèixer Álvaro Vázquez per afusellar Masip amb un xut creuat on no va poder arribar el porter visitant. Bogeria al Nou Estadi, que encara va pujar les revolucions quan Dimitrievski va salvar un un contra un a Jaime Mata en l’afegit.

 

 


REDACCIÓ24 Octubre, 2017

El Nàstic ha informat a la Junta General d’Accionistes celebrada avui al Palau de Congressos de Tarragona que el club liquidarà el deute el proper mes de juny un cop acabi el curs 2017-2018.

Josep Maria Andreu

“Al juny de 2012 quan va entrar l’actual consell teníem un dèficit de 7 milions d’euros i esperem a la fi del curs present estar en números blaus”, ha expressat Josep Maria Andreu, president del club grana, en la seva primera intervenció davant dels socis compromissaris presents a la Junta.

Andreu ha anunciat el pressupost per a la present campanya, 12 milions d’euros, i ha explicat que es preveu un superàvit de 1.166.000, que sumat a l’ampliació de capital aprovada en la mateixa Junta permetrà tornar a la societat als números blaus.

“Avui comença el camí a Primera Divisió”, ha finalitzat Josep Maria Andreu, convençut que el conjunt tarragoní podrà tornar a l’elit amb la liquidació del deute.

La venda de jugadors, que ha significat un 26% del total d’ingressos que ha obtingut el club d’aquest exercici, ha estat clau per entendre la reducció accelerada d’un deute que podia comprometre a un club amb més de 100 anys d’història.

La destitució de Lluís Carreras, després de la quarta jornada de Lliga, també ha estat present a la Junta General d’Accionistes i s’ha explicat que el tècnic, natural de Sant Pol de Mar tan sols ha percebut, en concepte d’indemnització, una gran part del contracte del primer any però en cap cas ha cobrat, ni cobrarà, absolutament res del segon any que tenia signat amb el Nàstic.

 


REDACCIÓ28 Maig, 2017

 

nastic_ nastic2Al so de ‘sí se puede‘, l’afició del Nàstic engrescava els jugadors grana quan tot semblava estar perdut. La primera part del partit ha estat realment desastrosa. Sobretot quan al primer minut el Girona estrenava el marcador amb un gol de Maffeo. Girona, al Nou Estadi, s’hi jugava l’ascens i el Nàstic la permanència.

nastic9 nastic6Les sensacions no eren les més positives, sobretot pels nastiquers. Nano Rivas lluïa una samarreta verda, potser perquè hi confiava en el destí i en els seus jugadors. Tenia una missió difícil en el seu debut com a tècnic. La segona part, ha estat decisiva.

Els jugadors del club tarragoní han lluitat i han estat realment superior en el camp. Els darrers 45 minuts han estat d’infart. El Nàstic ha sabut demostrar que quan vol és un club amb personalitat i capaç de lluitar per assolir un objectiu. Ike Uche, que ha marcat dos dels tres gols, s’ha emocionat quan ha estat substituït. L’afició l’ha acomiadat dempeus i amb un sonor aplaudiment.

nastic7 nastic8 nastic4 nastic5Barreiro i Uche han fet les delícies d’una afició que tenia ganes de gresca i veure augmentada la seva autoestima. El president del Nàstic estava eufòric i l’alcalde de Tarragona s’han abraçat de forma desenfrenada al finalitzar el partit. El Girona haurà d’esperar per celebrar l’ascens mentre el Nàstic ha sortit del pou on estava ficat al guanyar per 3-1.

(ampliarem informació)