REDACCIÓ
Primer tinent d’alcalde, mà dreta de Josep Fèlix Ballesteros, capaç de quadrar números en estat salvatge i de seduir l’oposició estant en minoria, Pau Pérez es troba al capdavant del primer repte dels socialistes en aquest nou mandat Fer aprovar els pressupostos per l’any vinent, enmig de l’explosió del cas Inipro. “La negociació amb la resta dels grups no està afectada per aquest cas que de ben segur acabarà sense cap problema per ningú perquè no hi ha hagut cap actuació il·legal. Una altra cosa és que pugui afectar a les pròximes eleccions”.
REPÚBLICA CHECA – Els pressupostos municipals per l’any vinent venen marcats, de nou, per la seva minoria com equip de govern
PAU PÉREZ – A l’Ajuntament de Tarragona tenim la intenció d’elaborar uns pressupostos de consens. A hores d’ara la nostra previsió d’ingressos i despeses és semblant a la de l’any 2015. Fins que no parli amb els grups no actuarem.
R.C. – I quan iniciareu les converses?
P.P. – Ja les hem iniciat. Ja hem parlat amb alguns dels grups, i continuarem fent-ho aquesta setmana i la vinent. Tot el tema el podríem tenir aquest mes.
R.C. – Us han trasmès ja alguna línia vermella indispensable per donar-vos suport?
P.P. – Tinc un plantejament genèric que ells mateixos han publicat. El que manca es la informació concreta sobre si el què diuen són o no línies vermelles. Hi ha algun grup que respon coses diferents cada cop que li pregunten, i així és difícil conèixer les seves intencions. Tradicionalment nosaltres, per trobar el consens que hem trobat els últims anys…
R.C. – A part de practicar màgia política…
PP – …el que hem fet és parlar molt i integrar les proposes de l’oposició dins del poc marge que et deixa moure el pressupost. Tenim un capítol 1 (despeses de personal) molt tancat i un capítol 2 (despeses en béns corrents i de serveis) molt lligat als contractes en curs. Per tant, l’actuació ha d’anar en línia de marcar prioritats. I en aquest sentit el que he fet és permetre que els grups tinguin una posició còmoda davant els pressupostos. I això és el que estic intentant.
El que passa és que amb els tres grups que hi havia a l’anterior mandat (en referència a CiU, PP i ICV) arribava a acords. Ara no sé com sortirà. Abans sabia que si s’acordava una cosa s’incorporava i ja està, i ara no ho sé.
R.C. – No sé si us referiu a les dificultats de pactar amb partits assemblearis…
P.P. – Jo crec que els grups assemblearis tenen línies més clares. Si entenem per assemblearis a les esquerres, perquè de vegades Ciutadans també ho sembla. En general, les esquerres tenen molt clares les seves prioritats. Jo no sé si Ciutadans té clares les seves prioritats, si ERC les té, si les té el PP o CiU. Per tant, jo he fet una primera aproximació, i crec que seré capaç que els pressupostos tinguin de tot. No em preocupa la inexperiència pel que fa a les tasques municipals, sinó que no hi hagi claredat en els plantejaments.
R.C. – Pactar inversions, en cas que se’n puguin fer perquè l’Ajuntament no està per llençar coets, servirà per apropar consensos?
P.P. – Les inversions les tenim molt marcades. Les inversions poden ser d’estalvi net, venda de patrimoni o préstec. En aquest darrer cas, ja el tenim exhaurit perquè estem lligats al pla d’ajustament i de sanejament. El pla de sanejament ens dóna un préstec de 19 milions d’euros d’endeutament específic per actuacions conjuntes amb altres administracions, com Jocs del Mediterrani, Mercat Central, alguna qüestió de Mobilitat, el Pla Integral per la Part Alta… No ens podem endeutar més.
Pel que fa a la venda de patrimoni, les expectatives han sortit a mitges, exceptuant la venda d’alguna nau o alguna cosa més enguany. Però com sabeu tenim desert el concurs de les Palmeres i del Metropol, i jo el que no vull és anar a la rebaixa.
I després estar l’estalvi net. És aquest punt el que permetrà negociar amb els altres grups. Hi ha algunes peticions no publicades encara per part dels grups que fan referència a inversions, licitacions o avantprojectes. El que passa és que alguns grups utilitzen la via de mocions al plenari en comptes d’integrar-les al pressupost.
R.C. – Alguna petició irreal de sortida?
P.P. – Doncs per exemple m’han demanat un milió i mig per Tarraco Viva. Si volen que fem el 20% del que fem en serveis socials, o cinc vegades el que farem pel Concurs de Castells… És irreal multiplicar per cinc una partida.
R.C. – Enmig d’aquest procés polític que viu Catalunya, quina és la vostra relació amb la Generalitat?
P.P. – La Generalitat està treballant amb nosaltres colze a colze en els Jocs, serveis socials, ocupació… De fet, ens han donat una subvenció d’1 milió d’euros per ocupació als barris.
R.C. – Els ajuntaments hauríeu de ser els primers a saber si sortim de la crisi…
P.P. – Nosaltres som els últims, com tampoc vam ser els primers a notar la crisi! Sempre treballem amb dades fiscals de dos anys enrera. Per això, si és veritat que hi ha una recuperació econòmica, la notarem el 2017. I no oblideu que la segregació de la Canonja té una repercussió econòmica important. Però bé, això és com la reunificació d’Alemanya, tot esforç econòmic és mínim davant del que suposa la restitució d’un dret històric.
R.C. – Vau crear l’Agrupació d’Interès Econòmic, que agrupa cinc de les sis empreses municipals, amb moltes expectatives. Quin és el seu estat de salut?
P.P. – Hi ha hagut un canvi respecte a l’anterior mandat. Hi ha més grups i hem volgut que SMHAUSA estigui més lligada a Territori, fins al punt que el conseller en sigui el president. Per tant, ara tenim tres presidents. I el consell d’administració de l’Agrupació ja no entra en l’administració ordinària de les cinc empreses municipals que hi formen part.
Ara el que fa és rebre encàrrecs de les diferents empreses que integren l’ens i buscar solucions conjuntes en els àmbits de contractació, personal, informàtica, suport legal i financer… Ja tenim un estudi sobre l’aplicabilitat de la llei de responsabilitat penal d’empreses, i ara les empreses municipals encarregarà a l’Agrupació l’elaboració del mapa de riscos penals. Ja tenim una persona d’una empresa formant-se a contractació de l’Ajuntament per donar servei a totes.
R.C. – Però es va vendre com principal objectiu l’estalvi…
P.P. – És una millora de gestió. Els estalvis són indirectes. En el moment que tinguem una acció concreta d’unificació, podríem tenir un estalvi addicional, però l’Agrupació no va néixer per a reduir personal. Va néixer per treballar millor. Alguns dels que van donar suport el que volien expressament era reduir costos. Però nosaltres som una empresa de serveis al ciutadà, i el que volem és millorar el servei. No m’importa incrementar el cost si estic donant millor servei.
R.C. – Teniu dèficits de plantilla municipal?
P.P. – Home, tenim dificultats importants! El problema que tenim és la legislació estatal que ens limita la reposició d’efectius. És un problema molt greu de l’administració i una direcció cap a la privatització dels serveis claríssimament. En el moment que a nosaltres se’ns jubilin encarregats de zona blava, haurem d’agafar una empresa per a què ho faci. Igual que passaria si ens quedéssim sense conductors d’autobusos.
J.S.
REDACCIÓ
