REDACCIÓ
La Doctora Mª Concepció Torres va rebre el passat 3 de novembre el XXXIIè Premi Serra i Monet per a obres i treball sobre el civisme en llengua catalana en la modalitat de treball pedagògic amb el projecte “Els contes, un valor per a la creativitat”. La professora és la responsable d’Ensenyament de Pedagogia i Psicopedagogia i de l’Oficina del Voluntariat de la URV i Secretària del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC).
REPUBLICA CHECA – Quin és l’objectiu del projecte “Els contes, un valor per a la creativitat?
M. Concepció Torres: L’objectiu és transmetre als nens, a través dels contes, els valors i lesemocions. També es treballen diversos temes com la discriminació, la tolerància, la convivència i la diversitat. A través dels contes també aprenen a reflexionar, s’endinsen en la comunicació intercultural. Però el més important és que deixen volar la seva imaginació. A banda, també hi ha contes que incorporen la història i això suposa que tinguin un primer contacte, per exemple, amb la mitologia, amb Cleopatra i Marc Antoni.
RC: Com va sorgir la idea de fer-ho?
MCT: Doncs la idea va sorgir després d’assistir diverses vegades a l’escola amb la meva filla, a l’hora del conte o en altres activitats. Els professors volien que els pares ens involucréssim i que participéssim més a l’escola amb els nostres fills i ja fa 10 anys que ho faig. Primer vaig començar explicant contes a nens de 3 anys i ara ja ho faig a nens de 2 a 9 anys. El projecte el vaig iniciar com a mare i ara ho faig com a professora de la URV. Actualment es porta a terme a tres escoles de Tarragona i Reus: el Sagrat Cor, el Sant Pau i la Salle.
RC: Considera que seria interessant continuar fent-ho per nens més grans?
MCT: I tant que si, si no ho faig és perquè no tinc temps, m’és impossible. Això si, s’hauria d’enfocar de manera diferent i també uns temes diferents, és clar.
RC: Quin és el secret per tenir èxit explicant contes ?
MCT: Jo no diria secret, més aviat tècniques. Sempre explico els contes en primera persona, els nens veuen i perceben el conte com a més proper, més real ja que sembla que t’hagi passat a tu. A més, porto tota la vida fent teatre i he estudiat interpretació, això també ajuda.
Anècdotes que compensen
RC: Pot explicar alguna anècdota?
MCT: Recordo que una vegada, una nena de primer de primària es va enfadar perquè a l’escola no feien llatí, en el conte que vaig explicar hi havia paraules i frases amb llatí. També les cares que posen els nens són molt originals, són el millor regal que et poden oferir. Bé, això més que anècdotes són recompenses.
RC: Els contes són de collita pròpia o n’utilitza de diversos autors?
MCT: Els contes que explico són contes ja editats. Hi ha contes d’autors francesos i anglesos, entre d’altres. Això si, hi ha un conte, que és un audiovisual, que aquest si que és de collita pròpia. És un conte que li faig fer a la meva filla quan va fer la comunió. Els actors són els avis de veritat de la Gala, la meva filla, el meu marit i jo, entre d’altres. L’audiovisual és una peça ‘històrica’, l’hem gravat al Museu Bíblic de Tarragona, al Museu Arqueològic, al Museu de l’oli de les Borges Blanques i a Riudoms. Actualment estic intentant editar-lo.
RC: Quin és el conte que més l’apassiona i per què?
MCT: No te’n podria dir només un. N’hi ha molts, per exemple, un és ‘El nen estel’, de Rachel Hausfater-Doïber, que tracta sobre els jueus en l’època nazi. És una història molt bonica i té una manera molt dolça d’explicar la història. L’altre és la versió moderna de la caputxeta vermella, es diu “La niña de rojo” de Roberto Inocenti, en podria dir molts, són molt màgics.
RC: A quina edat ja no cal explicar-los-hi contes?
MCT: No hi ha edat. Els contes no tenen edat. De contes n’hi ha per infants, per adults, per adolescents. Hi ha contacontes que es dediquen a explicar-ne a adults. Enguany, per fer la cloenda de l’assignatura “Política i gestió educativa” farem, juntament amb un altre professor, un repàs final de la matèria a través dels contes i de la màgia.
Qui conta un conte?
RC: Creu que els pares expliquen contes als seus fills?
MCT: Hi ha de tot, personalment conec a molts pares que expliquen contes als seus fills. Parlant d’això, recordo quan vaig portar a la meva filla a l’escola bressol. El primer dia, la professora ens va demanar a tots els pares qui explicava contes als fills, jo em vaig acostar a la professora i li vaig dir que com és que feia aquella pregunta si la resposta era senzilla. Em pensava que tothom explicava contes als fills i resulta que no, això em va sorprendre.
RC: La URV està vinculada al projecte?
MCT: De manera directa podríem dir que no però si ho faig és perquè la URV em permet que ho faci. A banda, des de la universitat ens demanen que traspassem coneixements amb la societat, amb el nostre entorn, que fem investigacions. Bé, la meva manera de transmetre els meus coneixements és aquesta.
RC: Hi ha algun alumne involucrat al projecte?
MCT: De moment el projecte el porto a terme jo sola. Ja m’agradaria que n’hi hagués algun però el que realment m’agradaria és que quan jo ho deixi, doncs que m’agafi el relleu.
RC: Els contes desapareixeran amb les noves tecnologies?
MCT: No crec que es vegin amenaçats. Les llibreries i les biblioteques estan plenes de contes de tot tipus i sempre se’n fan de nous. En aquest sentit, no cec que el format paper es perdi.
Jonathan OCA // Tarragona
REDACCIÓ
