RICARD CHECA: 'L'ullet' de Pedro Sánchez

He de confessar que no m’agrada gens la postura que ha anat agafant, en els darrers temps, el president de la Federació de Veïns Segle XXI.
El seu nom sona – o almenys sonava – el millor posicionat per encapçalar la llista de Ciutadans a Tarragona. M’ho va confessar Albert Rivera durant un esmorzar.
Pedro Sánchez reuneix – o almenys reunia –  molts dels requisits necessaris per liderar una candidatura. És una persona treballadora, coneix la problemàtica de la ciutat, les inquietuds de la gent i nodreix de respecte social. Ingredients més que suficients per comptar amb el recolzament d’un partit que vol donar el salt cap a la Plaça de la Font.
Conec Pedro Sánchez, el considero un amic i bona persona. Un ciutadà que estima, amb majúscules, Tarragona. Fins i tot, no em desagrada imaginar-me’l defensant els interessos de la ciutat des de la sala de plens de l’Ajuntament, investit regidor.
No obstant, penso que Pedro Sánchez ha iniciat un corriol sense retorn i amb conseqüències imprevisibles.
S’ha dedicat a volar de flor en flor, de gira-sol en gira-sol, buscant el millor aliment El problema és que no se n’adona que, pel camí, pot trobar alguna tempesta que li pot entorpir o fins i tot arruïnar el vol (polític). Cal vigilar les ales i l’aterratge.
El líder veïnal és ambiciós i creu que pot fer molt per la ciutat des de la política activa. Jo no tinc cap mena de dubtes.
Però hi ha una qüestió que ens envaeix i la seva ànsia em preocupa: a quin partit representarà? A avaluar pel seu comportament, Pedro Sánchez deu pensar que això és secundari.
Que es tracta d’un detall de poca prominència. Si és així, s’equivoca. És rellevant saber quina és la seva ideologia o si li interessa, exclusivament i a tota costa, arribar al poder.
L’agenda de Sánchez treu fum. Les reunions i les trobades amb representants polítics és una realitat. Posa a la disposició de qualsevol partit la seva “experiència” i una mà plena de vots.
La política adoptada per l’”indomable” pot acabar en fumata negra, perquè la seva predisposició pot ser mal interpretada i menyspreada. No hi ha dubte que ens falta persones com el president de la Federació Segle XXI, amb ganes de treballar i de lluitar per la ciutat, però, segurament, no cal anar fent ullets a tots els partits, haguts i per haver, d’aquí i de més enllà…
Ha de vigilar. No sigui el cas que hagi de continuar assistint als plens municipals des de les butaques reservades als “ciutadans”, anònims, però.
Ricard Checa
Periodista