JORDI GENÉ (UGT): "Europa, quo vadis?"

Anglaterra promou una nova llei d’immigració més dura; Suïssa aprova, en referèndum, limitar l’entrada d’immigrants; a Espanya ja sabem que ha passat a Ceuta, i podríem seguir. Europa es dretanitza. Els postulats de l’extremadreta estan essent, fermament, defensats per la dreta europea i recolzats per part de la societat.
La crisi econòmica que ens afecta està provocant una radicalització de les postures socials i per tant un major proteccionisme nacional. Proteccionisme en el sentit de “primer els de casa”, donant ales i molta força als moviments d’extremadreta, que s’alimenten de les desgràcies que ha provocat la crisi actual; amb l’atur, la precarietat, la desesperança dels que pateixen, la inoperància dels partits tradicionals (d’esquerra i dreta); el rebuig general a la classe política actual i a la seva manera de gestionar la res publica, al capdavant.
A molts països de la democràtica Europa, els partits d’extrema dreta tenen una força considerable i gaudeixen de molt bona salut: el Front Nacional francès, compta amb una intenció de vot a les properes eleccions europees del 24%; el Partit de la Llibertat austríac, va superar el 20% dels vots en les darreres eleccions; i les formacions Partit Popular de Dinamarca, Demòcrates de Suècia o Els Veritables Finlandesos, són la tercera força del país. I que podem dir d’Alba Daurada a Grècia o Jobbik a Hongria?
L’Europa avançada, democràtica, respectuosa amb els drets humans, ha donat pas a  una Europa que no reconec, i que no vull. Una Europa que no posa a les persones i al a societat en el centre de la seva política; ans el contrari. Avui, Europa està més preocupada per rescatar bancs, per  demanar (conjuntament amb l’FMI i el Banc Mundial) més ajustos en polítiques socials, més retallades. També és l’Europa que mira amb supèrbia al que és de fora. Al desgraciat que ha de deixar casa seva per que allí no pot construir un projecte de vida.
Aquesta Europa, que per un costat demana el respecte pels drets humans, tracta a la majoria de persones com a ciutadans de segona. Les seves polítiques no s’esforcen en construir una societat més justa sinó que s’esforcen a construir dues societats, la dels rics i poderosos i la de la resta, mà d’obra barata per a major glòria del capital.
I per sota d’aquestes dues classes socials, hi trobem els pàries de la terra, aquells que ningú vol (expulsats de casa seva i no volguts a Europa): els nouvinguts. Peça essencial per a l’economia durant l’època de bonança per a ser utilitzada com a mà d’obra barata a qui explotar. Però ara, sobren, molesten, ara no hi ha feina i són arraconats arreu, expulsats del mercat laboral, expulsats de la societat.
Europa, no et reconec. No m’agrada el que fas. Europa, quo vadis?
 
Jordi GENÉ i MARINÉ
Coordinador d’AMIC-UGT a Tarragona