Arxius de europa | Diari La República Checa

REDACCIÓ31 Maig, 2022
3755254-1280x803.jpg

La inflació a l’eurozona marca un nou rècord històric aquest mes de maig, en un context encara marcat per la guerra d’Ucraïna i la crisi de subministraments. Segons les dades provisionals publicades aquest dimarts per l’Eurostat, els preus als països de la zona euro es van incrementar un 8,1% en termes interanuals, set dècimes més que la taxa registrada a l’abril.

El creixement respon principalment a l’encariment de l’energia (+39,2%) i dels aliments, l’alcohol i el tabac (+7,5%), tot i que també es registren pujades de preu en els béns industrials (+4,2%) i els serveis (+3,5%). Per altra banda, els preus als països de la zona euro durant el mes de maig van incrementar-se un 0,8% respecte a l’abril, novament impulsats per l’energia (+2%).

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Maig, 2022
3770590-1280x853.jpg

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha retornat de manera cautelar la immunitat als eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

La decisió del tribunal amb seu a Luxemburg arriba després que els tres eurodiputats presentessin al novembre un recurs a la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) de desestimar les cautelars per la seva immunitat.

En la decisió, el TJUE anul·la la causa del TGUE i suspèn de manera cautelar l’execució de la decisió de l’Eurocambra de retirar la immunitat als eurodiputats de Junts.

En la seva decisió, el tribunal argumenta que la demanda del retorn de les cautelars demanada pels eurodiputats de Junts “compleix el requisit d’urgència” i que el fet que no hagin estat detinguts fins ara “no significa que no puguin ser-ho”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Maig, 2022
8410df7d-5c8f-4374-8440-4051e60577fb-1280x841.jpg

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha citat Catalunya com una de les regions punteres d’Europa pel que fa al desenvolupament de l’hidrogen com a font d’energia gràcies als fons Next Generation.

“Produïu molta energia a través del vent, l’aigua, la nuclear i ara esteu creant un nou ecosistema; teniu les condicions perfectes”, ha destacat aquest divendres durant l’entrega del premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea.

Von der Leyen ha citat el Màster Interuniversitari de Tecnologies d’Hidrogen o l’aposta de ciutats com Barcelona i Tarragona per noves flotes d’autobusos com a casos d’èxit i ha definit l’aposta de Catalunya per l’hidrogen com “el millor exemple” del que es vol aconseguir amb els fons europeus.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Abril, 2022
b9a21ba4-eb01-40d4-b605-8eb22fc5e37f-1280x853.jpg

Espanya i Portugal han tancat un acord polític amb la Comissió Europea per limitar el preu del gas a una mitjana de 50 euros el Mwh. Ho han anunciat la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i el seu homòleg portuguès, José Duarte, en una roda de premsa després de la reunió en què s’ha tancat l’acord amb l’executiu europeu.

El pacte polític preveu que el mecanisme estigui en vigor els pròxims 12 mesos i que el preu inicial del gas se situï en 40 euros. Segons ha dit Ribera, encara queden algunes qüestions que s’han de tancar, però ha apuntat que la mesura es podria “materialitzar” en la factura de l’electricitat del maig.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Abril, 2022
966adc58-237e-4f3a-8a30-6cbd9293a4361-1280x720.jpg

Rússia “tindrà més adversaris” si Suècia i Finlàndia s’uneixen a l’OTAN. Així ho ha advertit aquest dijous el vicepresident del consell de seguretat de Rússia i exprimer ministre i expresident rus, Dmitri Medvedev, en declaracions recollides per l’agència Tass. Dimecres, la portaveu d’Exteriors russa, Maria Zajarova, ja va qualificar de “poc intel·ligent” el debat a Finlàndia i Suècia per unir-se a l’Aliança Atlàntica.

Segons Medvedev, si aquests dos països fan el pas d’adherir-se a l’OTAN, “ja no es podrà parlar d’un espai lliure d’armes nuclears als Bàltics, i caldrà restaurar l’equilibri”. Medvedev ha dit que “ningú amb dos dits de front” vol “augmentar les tensions” a les fronteres amb aquests països i ha reclamat que s’ho repensin.

En tot cas, l’ex-primer ministre rus i home de confiança de Vladímir Putin ha dit que Rússia no té “disputes territorials” amb Finlàndia i Suècia –com sí que té, ha afirmat, amb Ucraïna- i que, per tant, “el preu” de la seva hipotètica entrada a l’OTAN “seria diferent”.
El polític rus ha criticat que l’Aliança Atlàntica es plantegi acceptar nous membres “amb les mans obertes, en un període de temps el més curt possible i amb els mínims procediments burocràtics”. Per Medvedev, Rússia haurà de reaccionar a una eventual adhesió a l’OTAN d’aquests dos països “sense sentimentalismes i amb el cap fred”. “Què significa? Significa que Rússia tindrà oficialment dos adversaris més registrats”, ha dit.

Aquesta setmana, Finlàndia i Suècia han assegurat que la invasió russa d’Ucraïna ha canviat el panorama de seguretat a Europa i han posat seriosament sobre la taula la possibilitat d’unir-se a l’OTAN, única opció real que tenen de ser protegits per l’Article 5 de l’Aliança en cas d’invasió.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Abril, 2022
3bb5df4e-4233-4611-839d-810da81014e6-1280x853.jpg

El cordó sanitari contra l’extrema dreta a França no és tan “disciplinat” com pot semblar des de l’estranger i “fa temps que s’està desmantellant”.

Així ho defensen a l’ACN dos experts en política francesa i populismes, que avisen que el discurs de la formació de Marine Le Pen s’ha “normalitzat” i ja no provoca un “xoc” tan gran entre l’electorat com 20 anys enrere, quan el seu pare, JeanMarie Le Pen, es va enfrontar a les presidencials amb Jacques Chirac.

De fet, els experts alerten d’una tendència arreu d’Europa a obrir cada vegada més les portes al discurs populista, ja sigui adoptant-lo des dels partits majoritaris o permetent aliances o coalicions com la signada aquesta setmana entre el PP i Vox a Castella-i-Lleó.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Març, 2022
6341ec17-712f-45ff-bd47-219991b0431d-1280x727.jpeg

 

¿Se imagina un mundo dominado por Sudamérica y Asia? Esto es lo que podría pasar a raíz de una posible tercera guerra mundial. Una en la que Europa y Norteamérica se han destruido mutuamente, dejando tras de sí un planeta Tierra postapocalíptico en manos del resto de continentes. En este supuesto, África podría mejorar considerablemente su estado, si bien las otras dos macro regiones se harían con la economía mundial. 

Es difícil prever cómo podría desarrollarse una tercera guerra mundial. Tenemos pocos precedentes de batallas modernas a gran escala y con armamento nuclear. Precisamente este último elemento, el componente nuclear, sería la clave de la contienda. El uso de estas armas a gran escala desencadenaría lo mencionado anteriormente. En menos magnitud, se usaría para objetivos específicos como ciudades o bases militares. 

Algo que parece evidente es que Europa sería el escenario de una guerra a dos bandas. A un lado Rusia y algunas de las antiguas repúblicas soviéticas; al otro costado, Estados Unidos y la OTAN, el pacto militar más grande del globo. En esta ecuación falta la participación de China, que seguramente esperaría lo máximo posible antes de darle la mano a Putin. Quién sabe si realmente entraría en la contienda, consciente de que si no lo hace, la economía mundial será prácticamente suya. 

A causa del crecimiento poblacional en el viejo continente, las batallas se librarían principalmente en entornos urbanos. Esto provocaría una lenta conquista por parte de Rusia, que primero se lanzaría a por la Europa del este. La invasión de Ucrania no es un buen ejemplo, ya que es un país con mucha extensión rural. En un tiempo imposible de determinar, Putin podría firmar un tratado de paz a cambio de mantener sus antiguos territorios en el este. De continuar la guerra, probablemente la perdería por la cantidad de efectivos y armamento con el que cuenta la OTAN. Una contienda larga sería el fin para Rusia, como ya le pasó a la Alemania nazi. 

Sin embargo, las consecuencias para ambos bandos serían catastróficas. De hecho, la economía mundial estaría igualmente protagonizada por los países no beligerantes. Esto ya ocurrió después de la primera guerra mundial, cuando una Europa en ruinas alzó la economía de los Estados Unidos, quienes casi no participaron en el conflicto. 

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Març, 2022
b632f3a9-d514-4e41-9f7b-b7e37427118e-1280x720.jpeg

Reus projecta una ciutat amb més zones verdes. L’Ajuntament ha presentat aquest dimarts l’avanç d’un pla estratègic que fixa indicadors, criteris i metodologia de treball.

El consistori ha demanat 8 milions d’euros als fons Next Generation per a la redacció d’aquest pla, en un termini de 18 mesos. Reus disposa actualment de 747.000 m² de zones verdes, el que representa un espai de 6,92 m² per habitant, força lluny dels 10 i 15 m² que recomana l’OMS.

Però s’estima que, desenvolupant els espais lliures i verds no executats, hi ha un potencial d’1.800.000 de m², assolint-se el llindar de 16,71 m²/habitant. El consistori vol assentar les bases per a aquest escenari potencial, però avisa que no sols depèn de l’administració local.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ27 Gener, 2022
3741365-1280x899.jpg

L’Agència Europea del Medicament (EMA, en les seves sigles en anglès) ha autoritzat aquest dijous l’ús a la Unió Europea de la pastilla de Pfizer per tractar la covid-19. Segons ha informat en un comunicat, l’EMA recomana l’ús d’aquest medicament, anomenat Paxlovid, en adults que no requereixin oxigen suplementari, però que tinguin risc de desenvolupar la malaltia amb un pronòstic greu.

Els estudis indiquen que el tractament amb Paxlovid va reduir “significativament” el risc d’hospitalització i de mort en pacients amb patologies prèvies que els feia especialment vulnerables al coronavirus. Només un 0,8% dels pacients tractats amb la pastilla van haver de ser hospitalitzats, en comparació amb el 6,3% dels que van rebre placebo.

La pastilla de Pfizer conté dues substàncies actives. Una de les substàncies contribueix a reduir la capacitat del virus a multiplicar-se al cos, mentre que l’altra fa que aquesta primera estigui durant més temps present a l’organisme.

En la seva recomanació, l’EMA apunta que avala la pastilla perquè “els beneficis superen els riscos” i perquè “els efectes secundaris són generalment lleus”. Amb tot, el regulador europeu alerta que una de les substàncies de la píndola pot “afectar altres medicaments”, un fet que diu s’ha d’incloure en la informació del producte.

Segons informa l’EMA, els estudis sobre l’eficàcia del Paxlovid s’han fet en persones infectades per la variant delta, però el regulador europeu remarca que “s’espera” que sigui efectiva també contra altres variants del virus, inclosa l’òmicron. Un cop recomanada per l’EMA, ara és la Comissió Europea la que ha d’autoritzar la comercialització del medicament a la Unió Europea.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Gener, 2022
9790e031-5cb9-4589-8e6a-de176f920f8e-1280x727.jpeg

L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) enviarà més bucs i avions de combat a l’est d’Europa. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha celebrat aquest dilluns que diversos estats membre de l’aliança hagin reforçat la seva presència militar a la zona per la crisi a Ucraïna.

A part d’Espanya, que està enviant un vaixell al Mar Negre i contempla participar en un desplegament aeri a Bulgària, Països Baixos enviarà dos avions a Bulgària, Dinamarca una fragata al Mar Bàltic i França està disposada ajudar amb més tropes a Romania.

“Sempre respondrem a qualsevol deteriorament de la seguretat al nostre entorn”, ha avisat Stoltenberg davant el risc que Rússia pugui envair Ucraïna o fer altres moviments a la regió.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter