Arxius de europa | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Juny, 2021
espanya_marroc-1.jpg

La relación entre España y Marruecos, ahora mismo, no es buena. Hay muchas arestas que lijar. El vaso de las acusaciones está lleno y solo la alta diplomacia y el respeto mútuo y la confianza lo pueden solucionar.

La comisión parlamentaria mixta Marruecos-UE del Parlamento alauita ha celebrado una reunión de emergencia por la moción aprobada el pasado jueves por el Parlamento Europeo sobre el pulso de Marruecos a España en las últimas semanas. La cambra marroquí ha concluido que España “desconoce” su responsabilidad en “una crisis bilateral” y ha acusado el gobierno de Pedro Sánchez de “instrumentalización” les instancias europees.

Nasser Bourita i Pedro Sánchez

En un comunicado, la comisión marroquí ha achacado a España “la instrumentalización del Parlamento Europeo en esta crisis bilateral, desconociendo su responsabilidad en este ámbito, acogiendo al líder del Polisario, y sus múltiples maniobras contra causas unánimes en Marruecos”, señalando principalmente la cuestión del Sáhara.

Asimismo, en la reunión la comisión ha expresado “su asombro” por la resolución europea en la que se censuró a Marruecos y ha denunciado “las maniobras de determinados partidos en el Parlamento Europeo encaminadas a transformar una crisis bilateral entre Marruecos y España mediante la implicación de la Unión Europea”.

La moción desde Europa estaba llena de “segundas intenciones” y “falsedades”

“La decisión del Parlamento Europeo es una negación de los logros de Marruecos y de la Unión Europea (…), especialmente en términos de confianza mutua, intercambio de información y acción conjunta para hacer frente a todas las formas de extremismo e inmigración ilegal”, ha añadido.

Para Marruecos, la resolución de la Eurocámara es incompatible con la de otros organismos europeos e internacionales que consideran al país africano como un “socio estratégico que constituye un modelo de seguridad, estabilidad y desarrollo en una región marcada por tensiones e inestabilidad”.

La acción de la ministra Laya, muy criticada

Por otro lado, ha pedido a sus homólogos de la parte europea activar la Comisión Parlamentaria Mixta Marruecos-UE como mecanismo institucional para el diálogo parlamentario y la cooperación conjunta y ha agradecido a aquellos europarlamentarios “que no se vieron influidos por las maniobras de determinadas partesmhostiles”.

Por último, el Parlamento de Marruecos espera “seguir” trabajando con el Parlamento Europeo para “la apertura de nuevas perspectivas de diálogo directo con el fin de profundizar el debate en torno a distintos puntos de vista”.

La Cámara de Representantes de Marruecos ya señaló que esta moción desde Europa estaba llena de “segundas intenciones” y “falsedades”, así como el Gobierno marroquí también se pronunció el pasado viernes en la misma línea que la comisión marroquí para insistir en que esta crisis no está resuelta.

PUBLICITAT





REDACCIÓ14 Maig, 2021
voluntariat-Camina-i-neteja-Castellvell-1280x960.jpg

Un centenar de voluntaris i voluntàries van participar el passat dissabte en el segon itinerari “Camina i Neteja” que va organitzar la Icaria Cooperativa i l’Ajuntament de Castellvell del camp. En aquesta es va recollir prop de 300 kg de brossa.

El voluntariat es va dividir en tres grups, per evitar aglomeracions, que van fer tres rutes per l’entorn del poble fins a arribar al Puig de l’Àliga. Mentre feien el recorregut, van recollir els residus que es trobaven pel camí, amb l’objectiu de denunciar “tota la gent incívica que vol gaudir del paisatge, però que també el volen embrutar”.

Aquesta és la segona edició del ‘Camina i neteja’ i es tracta d’una de les accions que formen part del projecte ‘Embrutes o recicles’, creat conjuntament per l’Ajuntament del municipi. L’activitat s’emmarca dins la setmana europea de la prevenció de residus i de la campanya ‘Let’s Clean Up Europe‘, una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Abril, 2021
camping_montroig_playa-1280x960.jpg

Playa Montroig Camping Resort

18 campings del Mediterráneo han sido seleccionados entre los mejores de Europa por dos asociaciones turísticas de Holanda y Alemania. De hecho, este grupo de resorts ha logrado llevarse  un premio al Mejor Camping del Año, dos nominaciones más y 18 referencias entre los ‘cinco estrellas’ de Europa, aproximadamente un 10% del global. De estos 18, 6 son de la provincia de Tarragona.

En concreto, los campings tarraconenses son Alannia Els Prats Camping & Resort (Mont-roig del Camp); Playa Montroig Camping Resort (Mont-roig del Camp); Camping La Torre del Sol (Mont-roig del Camp); Camping & Resort Sangulí Salou (Salou); Stel Camping & Bungalow Resort (Roda de Barà) y Camping Tamarit Beach Resort (Tarragona)

Las organizaciones que seleccionan los campings son la ANWB, -dedicada a la movilidad, el turismo y el ocio desde el año 1883-, la cual cuenta con más de cuatro millones de usuarios en los Países Bajos, y ADAC, su homóloga en Alemania.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Agost, 2020
foto_3677526.jpg

La Comissió Europea proposa que Espanya rebi 21.300 milions d’euros del fons SURE, un dels mecanismes creats per Brussel·les per fer front als efectes de la pandèmia de coronavirus en el mercat laboral.

L’ajut es destinaria a finançar ERTO i prestacions

Segons la distribució de diners publicada aquest dilluns per la Comissió Europea, Espanya seria el segon estat de la UE en rebre més fons, seguida d’Itàlia, on es proposa destinar 27.400 milions d’euros.

En total, la CE planteja destinar 81.400 milions a 15 estats membres que han demanat assistència a través d’aquest instrument financer, que té una capacitat de 100.000 milions i està destinat a pagar préstecs comunitaris per a programes de suport a treballadors, autònoms i empreses, com els ERTO o la prestació extraordinària.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ21 Juliol, 2020
foto_3677284.jpg

 España prevé recibir 72.000 millones de euros en subsidios y 68.000 millones de euros en créditos del fondo europeo de recuperación, según ha asegurado el presidente español Pedro Sánchez justo al finalizar este martes la cumbre europea sobre el paquete anticrisis.

Sánchez no está del todo contento con la medida

“Esto no es gratis”, ha dicho Sánchez, que ha recuerda que todos los estados se endeudarán para crear el fondo. Con la propuesta inicial, se preveía que España recibiría más subsidios, unos 77.000 millones de euros. Es decir, que en la negociación ha perdido unos 5.000 millones de euros.

Sánchez ha asegurado que su “única línea roja” en las conversaciones con los socios europeos era “no llegar a un acuerdo” sobre el plan. “Estaba dispuesto a ceder”, ha admitido.

Sánchez ha admitido que no está totalmente “satisfecho” con el volumen final de subsidios europeos que recibirá España, pero ha defendido que es “una magnitud inédita”. El presidente español ha asegurado que tienen “prácticamente listos” los planes de reforma para acceder a estos fondos europeos.

 


REDACCIÓ13 Maig, 2020
aeroport.jpg

Europa es prepara per obrir les seves fronteres internes tancades a causa del coronavirus, en un intent d’impulsar l’economia i, en particular, el sector turístic, molt malmès en l’àmbit mundial per la COVID-19.

En un continent on la indústria turística representa el 10% del PIB i on l’estiu està en portes amb la consegüent temporada alta del sector, la Comissió Europea (CE) ha presentat avui les seves recomanacions per reobrir gradualment les fronteres internes del bloc comunitari.

Segons la iniciativa de Brussel·les, que segueix a les decisions al respecte ja preses per alguns països, la desescalada es duria a terme en tres fases i amb corredors segurs entre països amb situacions similars.

A la primera, la fase 0, l’actual, hi ha restriccions de moviment generalitzades entre Estats. A la 1 començarien a eliminar obstacles i estaria garantit el desplaçament entre països en condicions similars, per a la 2 aixecar tots els controls i recuperar la normalitat, sempre tenint en compte la situació epidemiològica de cada zona.

A més, la Comissió recomana l’ús de mascareta en tots els mitjans de transport i que es respecti la distància de seguretat, així com protocols sanitaris per a hotels i altres allotjaments

Prèviament, França i el Regne Unit han arribat a un acord per no exigir quarantenes als que transitin entre els dos països, mentre que Espanya s’aplicarà a partir del 15 de maig una quarantena de catorze dies als viatgers que arribin d’altres països.

Alemanya, per la seva banda, començarà a aixecar els controls fronterers des d’aquest divendres per, segons la cancellera Angela Merkel, anar desapareixent gradualment en tot l’espai Schengen de lliure circulació a Europa a partir del 15 de juny, sempre que la situació de la pandèmia ho permeti.

En primer lloc els controls quedaran pràcticament anul·lats a les fronteres amb Luxemburg i Dinamarca i amb França, Àustria i Suïssa s’aniran reduint progressivament fins a la seva total eliminació previsiblement al juny.

Espanya i Itàlia hauran d’esperar a una segona fase, a l’espera de com evolucioni la seva situació amb el coronavirus, de manera que els controls aeroportuaris es mantindran.

Per contra, Polònia prolongarà els controls en les seves demarcacions amb altres països de la UE fins al 12 de juny, el que significa que les fronteres amb Alemanya, República Checa, Eslovàquia i Lituània només podran ser travessades per ciutadans polonesos i estrangers que compleixin determinats requisits i pels passos per a això designats.

 
PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Abril, 2020
foto_3631048.jpg

 El Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) ha alertat que a Europa encara no s’ha arribat al pic de la pandèmia de la COVID-19 “malgrat algunes evidències a Itàlia i Àustria d’una disminució dels casos i les morts”. A més, l’ECDC ha avisat que aquestes tendències a la baixa s’han d’interpretar “amb precaució”.

“És massa aviat per començar a aixecar totes les mesures de distanciament físic”, ha defensat el centre en el seu darrer informe de la situació. En tot cas, l’ECDC ha demanat als governs europeus que abans d’aixecar qualsevol mesura garanteixin els tests de qualitat a la població i sistemes de control per seguir l’evolució de la pandèmia.

Sobre l’ús de les mascaretes generalitzat a tota la població, l’ens europeu sanitari, malgrat que l’OMS ha remarcat que no hi ha prou evidències de l’efectivitat que tota la població porti mascareta; avala en un informe que el seu ús sigui “considerat” per a les persones que no tenen símptomes de coronavirus.

També defensa que el seu ús pot ser “considerat” en llocs on hi ha moltes persones per reduir l’expansió del virus. Amb tot, l’organisme insisteix que les mascaretes han de ser prioritzades per a treballadors sanitaris.

 

 


REDACCIÓ17 Març, 2020
foto_3601955.jpg

Es tracta d’una mesura sense precedents a la Unió Europea perquè és la primera vegada que els Estats membres es posen d’acord per tancar totalment la seva frontera exterior.

Així ho ha anunciat el president del Consell europeu, Charles Michel, en una roda de premsa un cop finalitzada la reunió telemàtica dels caps d’Estat i de Govern, que repetiran la setmana que amb el mateix format en lloc de produir-se de forma presencial, com estava previst fins ara.

“Hem acordat reforçar les nostres fronteres externes aplicant una prohibició temporal coordinada de tots els viatges no essencials a la UE durant un període de 30 dies”, ha dit l’exprimer ministre belga.

La proposta de Brussel·les és un intent per coordinar les respostes nacionals per frenar l’avanç del coronavirus i tractar d’evitar que els països segueixin tancant les fronteres dins de Schengen. Les autoritats comunitàries han rebut ja les notificacions d’Espanya i Portugal en aquest sentit, que s’uneixen a les d’Àustria, República Txeca, Dinamarca, Estònia, Alemanya, Hongria, Lituània i Polònia, a més de Noruega i Suïssa.

De fet, la cap de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, ha celebrat a la mateixa roda de premsa que la seva proposta ha rebut “molt” suport per part de les capitals, que ara han d’implementar la mesura, però al mateix temps ha assegurat que és “absolutament crucial” anar acabant amb les restriccions en el pas de les fronteres entre socis comunitaris.

“Hem tingut una discussió intensa sobre les mesures de fronteres internes, que estan danyant no només el mercat únic sinó també el mercat laboral”, ha dit l’alemanya, que ha recordat que hi ha “molta gent” parada a les fronteres i camions que necessiten seguir les seves rutes.

“Crec que portarà força temps aconseguir l’aixecament de les restriccions a les fronteres interiors”, ha admès, però, Von der Leyen, que no obstant ha aplaudit que les directrius de Brussel·les per establir “corredors” per garantir el flux de béns entre els països del bloc hagin gaudit també d’un “gran suport” entre els líders.

En una línia similar, el president de Parlament Europeu, David Sassoli, ha celebrat que “Europa estigui corregint l’egoisme i la falta de coordinació” inicial entre els governs nacionals. “Estem demostrant un veritable esperit de solidaritat: corredors preferents per al pas d’equipament mèdic, defensa de la lliure circulació de mercaderies a la UE, i el primer suport econòmic important per a les nostres famílies i empreses”, ha reaccionat, després de conèixer les conclusions de la cimera.

 


REDACCIÓ31 Gener, 2020
foto_3331391.jpg

L’Eurocambra reconeix a Clara Ponsatí

El Parlament Europeu ha reconegut Clara Ponsatí com a eurodiputada a partir de l’1 de febrer. Posatí, que es va presentar a les eleccions europees com a número tres per Lliures per Europa, podrà ocupar el seu escó a l’Eurocambra en la sessió plenària del 10 de febrer a Estrasburg, on s’anunciarà formalment que l’entrada de Ponsatí així com la de la resta de nous eurodiputats pel Brexit, en la sessió plenària.

L’Eurocambra reconeix així Ponsatí, tal com ho va fer amb Carles Puigdemont i Toni Comín, malgrat que la Junta Electoral Central va decidir deixar “temporalment vacant” l’escó de Ponsatí a l’Eurocambra perquè no ha anat a acatar la Constitució a Madrid.

L’exconsellera de la Generalitat, Clara Ponsatí entra a la cambra després que Espanya guanyi cinc eurodiputats per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que es produirà aquesta matinada i que obrirà un nou escenari polític al vell continent.


REDACCIÓ29 Gener, 2020
foto_35949781.jpg

Els eurodiputats catalans han declinat formar part del grup

Els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín han retirat la petició per entrar al grup Verds/ALE a l’Eurocambra. En una carta enviada als líders del grup, Ska Keller i Philippe Lamberts, Puigdemont i Comín justifiquen la seva decisió per les “serioses discrepàncies” que la seva entrada causava dins del grup.

“L’últim que voldríem és entrar en un grup després d’un procés que hagi pogut causar serioses discrepàncies entre alguns dels seus membres, i que la nostra acceptació sigui un element de discòrdia en un espai polític al qual ens sentim molt propers i al qual ens sentim vinculats”, diu el text.

Després que ERC, que forma part d’ALE, obrís la porta del grup a Puigdemont i Comín, l’entrada dels dos eurodiputats de Junts creava reticències entre la direcció dels Verds. Estava previst que les dues parts es reunissin de nou aquest dimecres per abordar la petició d’entrada de Puigdemont i Comín després del fracàs en les negociacions en trobades anteriors.

Els dos eurodiputats apunten que la retirada de la candidatura “en cap cas és un rebuig al projecte polític” del grup Verds/ALE. Amb 74 eurodiputats, els Verds/ALE són la quarta força política a l’Eurocambra, però amb la sortida dels britànics aquesta setmana perdran una desena de membres.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter