Arxius de europa | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Agost, 2020
foto_3677526.jpg

La Comissió Europea proposa que Espanya rebi 21.300 milions d’euros del fons SURE, un dels mecanismes creats per Brussel·les per fer front als efectes de la pandèmia de coronavirus en el mercat laboral.

L’ajut es destinaria a finançar ERTO i prestacions

Segons la distribució de diners publicada aquest dilluns per la Comissió Europea, Espanya seria el segon estat de la UE en rebre més fons, seguida d’Itàlia, on es proposa destinar 27.400 milions d’euros.

En total, la CE planteja destinar 81.400 milions a 15 estats membres que han demanat assistència a través d’aquest instrument financer, que té una capacitat de 100.000 milions i està destinat a pagar préstecs comunitaris per a programes de suport a treballadors, autònoms i empreses, com els ERTO o la prestació extraordinària.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ21 Juliol, 2020
foto_3677284.jpg

 España prevé recibir 72.000 millones de euros en subsidios y 68.000 millones de euros en créditos del fondo europeo de recuperación, según ha asegurado el presidente español Pedro Sánchez justo al finalizar este martes la cumbre europea sobre el paquete anticrisis.

Sánchez no está del todo contento con la medida

“Esto no es gratis”, ha dicho Sánchez, que ha recuerda que todos los estados se endeudarán para crear el fondo. Con la propuesta inicial, se preveía que España recibiría más subsidios, unos 77.000 millones de euros. Es decir, que en la negociación ha perdido unos 5.000 millones de euros.

Sánchez ha asegurado que su “única línea roja” en las conversaciones con los socios europeos era “no llegar a un acuerdo” sobre el plan. “Estaba dispuesto a ceder”, ha admitido.

Sánchez ha admitido que no está totalmente “satisfecho” con el volumen final de subsidios europeos que recibirá España, pero ha defendido que es “una magnitud inédita”. El presidente español ha asegurado que tienen “prácticamente listos” los planes de reforma para acceder a estos fondos europeos.

 


REDACCIÓ13 Maig, 2020
aeroport.jpg

Europa es prepara per obrir les seves fronteres internes tancades a causa del coronavirus, en un intent d’impulsar l’economia i, en particular, el sector turístic, molt malmès en l’àmbit mundial per la COVID-19.

En un continent on la indústria turística representa el 10% del PIB i on l’estiu està en portes amb la consegüent temporada alta del sector, la Comissió Europea (CE) ha presentat avui les seves recomanacions per reobrir gradualment les fronteres internes del bloc comunitari.

Segons la iniciativa de Brussel·les, que segueix a les decisions al respecte ja preses per alguns països, la desescalada es duria a terme en tres fases i amb corredors segurs entre països amb situacions similars.

A la primera, la fase 0, l’actual, hi ha restriccions de moviment generalitzades entre Estats. A la 1 començarien a eliminar obstacles i estaria garantit el desplaçament entre països en condicions similars, per a la 2 aixecar tots els controls i recuperar la normalitat, sempre tenint en compte la situació epidemiològica de cada zona.

A més, la Comissió recomana l’ús de mascareta en tots els mitjans de transport i que es respecti la distància de seguretat, així com protocols sanitaris per a hotels i altres allotjaments

Prèviament, França i el Regne Unit han arribat a un acord per no exigir quarantenes als que transitin entre els dos països, mentre que Espanya s’aplicarà a partir del 15 de maig una quarantena de catorze dies als viatgers que arribin d’altres països.

Alemanya, per la seva banda, començarà a aixecar els controls fronterers des d’aquest divendres per, segons la cancellera Angela Merkel, anar desapareixent gradualment en tot l’espai Schengen de lliure circulació a Europa a partir del 15 de juny, sempre que la situació de la pandèmia ho permeti.

En primer lloc els controls quedaran pràcticament anul·lats a les fronteres amb Luxemburg i Dinamarca i amb França, Àustria i Suïssa s’aniran reduint progressivament fins a la seva total eliminació previsiblement al juny.

Espanya i Itàlia hauran d’esperar a una segona fase, a l’espera de com evolucioni la seva situació amb el coronavirus, de manera que els controls aeroportuaris es mantindran.

Per contra, Polònia prolongarà els controls en les seves demarcacions amb altres països de la UE fins al 12 de juny, el que significa que les fronteres amb Alemanya, República Checa, Eslovàquia i Lituània només podran ser travessades per ciutadans polonesos i estrangers que compleixin determinats requisits i pels passos per a això designats.

 
PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Abril, 2020
foto_3631048.jpg

 El Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) ha alertat que a Europa encara no s’ha arribat al pic de la pandèmia de la COVID-19 “malgrat algunes evidències a Itàlia i Àustria d’una disminució dels casos i les morts”. A més, l’ECDC ha avisat que aquestes tendències a la baixa s’han d’interpretar “amb precaució”.

“És massa aviat per començar a aixecar totes les mesures de distanciament físic”, ha defensat el centre en el seu darrer informe de la situació. En tot cas, l’ECDC ha demanat als governs europeus que abans d’aixecar qualsevol mesura garanteixin els tests de qualitat a la població i sistemes de control per seguir l’evolució de la pandèmia.

Sobre l’ús de les mascaretes generalitzat a tota la població, l’ens europeu sanitari, malgrat que l’OMS ha remarcat que no hi ha prou evidències de l’efectivitat que tota la població porti mascareta; avala en un informe que el seu ús sigui “considerat” per a les persones que no tenen símptomes de coronavirus.

També defensa que el seu ús pot ser “considerat” en llocs on hi ha moltes persones per reduir l’expansió del virus. Amb tot, l’organisme insisteix que les mascaretes han de ser prioritzades per a treballadors sanitaris.

 

 


REDACCIÓ17 Març, 2020
foto_3601955.jpg

Es tracta d’una mesura sense precedents a la Unió Europea perquè és la primera vegada que els Estats membres es posen d’acord per tancar totalment la seva frontera exterior.

Així ho ha anunciat el president del Consell europeu, Charles Michel, en una roda de premsa un cop finalitzada la reunió telemàtica dels caps d’Estat i de Govern, que repetiran la setmana que amb el mateix format en lloc de produir-se de forma presencial, com estava previst fins ara.

“Hem acordat reforçar les nostres fronteres externes aplicant una prohibició temporal coordinada de tots els viatges no essencials a la UE durant un període de 30 dies”, ha dit l’exprimer ministre belga.

La proposta de Brussel·les és un intent per coordinar les respostes nacionals per frenar l’avanç del coronavirus i tractar d’evitar que els països segueixin tancant les fronteres dins de Schengen. Les autoritats comunitàries han rebut ja les notificacions d’Espanya i Portugal en aquest sentit, que s’uneixen a les d’Àustria, República Txeca, Dinamarca, Estònia, Alemanya, Hongria, Lituània i Polònia, a més de Noruega i Suïssa.

De fet, la cap de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, ha celebrat a la mateixa roda de premsa que la seva proposta ha rebut “molt” suport per part de les capitals, que ara han d’implementar la mesura, però al mateix temps ha assegurat que és “absolutament crucial” anar acabant amb les restriccions en el pas de les fronteres entre socis comunitaris.

“Hem tingut una discussió intensa sobre les mesures de fronteres internes, que estan danyant no només el mercat únic sinó també el mercat laboral”, ha dit l’alemanya, que ha recordat que hi ha “molta gent” parada a les fronteres i camions que necessiten seguir les seves rutes.

“Crec que portarà força temps aconseguir l’aixecament de les restriccions a les fronteres interiors”, ha admès, però, Von der Leyen, que no obstant ha aplaudit que les directrius de Brussel·les per establir “corredors” per garantir el flux de béns entre els països del bloc hagin gaudit també d’un “gran suport” entre els líders.

En una línia similar, el president de Parlament Europeu, David Sassoli, ha celebrat que “Europa estigui corregint l’egoisme i la falta de coordinació” inicial entre els governs nacionals. “Estem demostrant un veritable esperit de solidaritat: corredors preferents per al pas d’equipament mèdic, defensa de la lliure circulació de mercaderies a la UE, i el primer suport econòmic important per a les nostres famílies i empreses”, ha reaccionat, després de conèixer les conclusions de la cimera.

 


REDACCIÓ31 Gener, 2020
foto_3331391.jpg

L’Eurocambra reconeix a Clara Ponsatí

El Parlament Europeu ha reconegut Clara Ponsatí com a eurodiputada a partir de l’1 de febrer. Posatí, que es va presentar a les eleccions europees com a número tres per Lliures per Europa, podrà ocupar el seu escó a l’Eurocambra en la sessió plenària del 10 de febrer a Estrasburg, on s’anunciarà formalment que l’entrada de Ponsatí així com la de la resta de nous eurodiputats pel Brexit, en la sessió plenària.

L’Eurocambra reconeix així Ponsatí, tal com ho va fer amb Carles Puigdemont i Toni Comín, malgrat que la Junta Electoral Central va decidir deixar “temporalment vacant” l’escó de Ponsatí a l’Eurocambra perquè no ha anat a acatar la Constitució a Madrid.

L’exconsellera de la Generalitat, Clara Ponsatí entra a la cambra després que Espanya guanyi cinc eurodiputats per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que es produirà aquesta matinada i que obrirà un nou escenari polític al vell continent.


REDACCIÓ29 Gener, 2020
foto_35949781.jpg

Els eurodiputats catalans han declinat formar part del grup

Els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín han retirat la petició per entrar al grup Verds/ALE a l’Eurocambra. En una carta enviada als líders del grup, Ska Keller i Philippe Lamberts, Puigdemont i Comín justifiquen la seva decisió per les “serioses discrepàncies” que la seva entrada causava dins del grup.

“L’últim que voldríem és entrar en un grup després d’un procés que hagi pogut causar serioses discrepàncies entre alguns dels seus membres, i que la nostra acceptació sigui un element de discòrdia en un espai polític al qual ens sentim molt propers i al qual ens sentim vinculats”, diu el text.

Després que ERC, que forma part d’ALE, obrís la porta del grup a Puigdemont i Comín, l’entrada dels dos eurodiputats de Junts creava reticències entre la direcció dels Verds. Estava previst que les dues parts es reunissin de nou aquest dimecres per abordar la petició d’entrada de Puigdemont i Comín després del fracàs en les negociacions en trobades anteriors.

Els dos eurodiputats apunten que la retirada de la candidatura “en cap cas és un rebuig al projecte polític” del grup Verds/ALE. Amb 74 eurodiputats, els Verds/ALE són la quarta força política a l’Eurocambra, però amb la sortida dels britànics aquesta setmana perdran una desena de membres.

 


REDACCIÓ27 Gener, 2020
foto_3594222.jpg

L’Eurocambra torna a donar l’esquena a Junqueras

Nou cop dur als drets d’un dels referents de la política catalana. Els serveis jurídics de l’Eurocambra han tornat a avalar la suspensió d’Oriol Junqueras com a eurodiputat negant que el president de la institució hagués de fer cap “consulta” prèvia al comitè d’Afers Jurídics.

Després que aquest òrgan els hi demanés clarificacions respecte al procediment, els lletrats del Parlament Europeu han assegurat que el president David Sassoli va seguir “la via correcta” per declarar vacant l’escó del líder d’ERC, segons fonts parlamentàries. L’italià, de fet, va prendre aquesta decisió consultant primer amb aquests serveis jurídics, que ara es reafirmen en la seva posició.

En la darrera reunió del Comitè d’Afers Jurídics de l’Eurocambra els eurodiputats van demanar aclarir quin era el rol del comitè en el reconeixement i la posterior retirada de l’acta a Junqueras. Concretament, els membres del comitè tenien dubtes sobre l’aplicació dels articles tres i quatre del reglament del Parlament Europeu, que apunten a la responsabilitat d’aquest comitè en la verificació de les credencials i a quan pot declarar l’Eurocambra la invalidació del mandat.

El grup dels Verds/ALE vol incloure Junqueras en l’informe de credencials del comitè, que comprova que tots els eurodiputats hagin signat les declaracions d’interessos i que no existeixen incompatibilitats amb el seu escó a l’Eurocambra.


REDACCIÓ13 Gener, 2020
passatgers2.jpg

La Comissió Europea publica avui els resultats d’una enquesta feta per l’Eurobaròmetre sobre els drets dels passatgers a la Unió Europea (UE). Segons aquesta enquesta, només el 43 % dels ciutadans de la UE que han viatjat i agafat un avió, un tren de llarga distància, un autocar, un vaixell o un transbordador en els últims dotze mesos coneixien els drets de què gaudeixen dins de la UE com a passatgers.

«És cert que la Unió Europea és l’única zona del món on els usuaris del transport estan protegits per tot un plegat de drets, però encara cal estendre molt més el coneixement de la normativa europea sobre els drets que emparen els passatgers, fer que aquests drets siguin més fàcils d’entendre i oferir més seguretat jurídica a passatgers i empreses. És per això que la Comissió ha volgut fer un pas més i ha presentat tot un seguit de propostes per posar al dia els drets dels passatgers del sector aeri i ferroviari. Cal que ens hi posem tots d’acord per garantir que la gent que es desplaça dins de la UE conegui els seus drets i estigui ben protegida», ha declarat avui la comissària europea de Transports, Adina Vălean.

Els drets dels passatgers són vàlids a tota la UE i han de ser aplicats per les empreses de transport i per les administracions nacionals. Les disparitats que encara hi ha d’un estat membre a un altre poden dificultar que els passatgers tinguin una idea clara de què fer o de a qui recórrer sobretot tenint en compte que els europeus es desplacen cada vegada més sovint entre els diversos estats membres de la UE.

La Comissió ha esmerçat molts esforços per fer més entenedors els drets dels passatgers i que la gent n’estigui assabentada i ho ha fet presentant propostes legislatives sobre el sector aeri i ferroviari, aprovant directives o publicant una comunicació periòdica sobre la jurisprudència en la matèria. A més, també ha engegat una campanya de sensibilització.

De l’enquesta de l’Eurobaròmetre també es desprenen d’altres resultats:

  • El 32 % de tots els enquestats (inclosos els que en els últims dotze mesos no es van desplaçar amb un dels modes de transport esmentats) coneixen els drets dels passatgers dins de la UE pel que fa al transport aeri, ferroviari, en autocar, en vaixell o en transbordador; però dels drets vigents en el transport aeri només n’estan al corrent el 14 %, en el cas del ferrocarril només el 8 %, en el cas dels autocars només el 5 % i en el cas dels vaixells o dels transbordadors només el 3 %; val a dir, però, que és més probable que els enquestats que com a mínim han fet servir un d’aquests modes de transport estiguin al cas dels drets dels passatgers (un 43 % en comptes del 32 % esmentat) tot i que encara som per sota del 50 %.
  • El percentatge de viatgers que opinen que les empreses de transport els informen bé dels seus drets abans de viatjar varia segons el mode de transport: són el 40 % en els cas dels passatgers aeris, el 29 % en el cas dels vaixells o dels transbordadors, el 26 % en el cas del ferrocarril i el 26 % en el cas dels autocars; aquests percentatges són encara més baixos en el cas de la informació que reben durant i després del viatge.
  • És força probable que els enquestats que hagin tingut problemes viatjant amb avió s’hagin queixat més sovint que no pas els que fan servir d’altres modes de transport: un 37 % en comptes del 26 % en el cas dels autocars, el 24 % en el cas del ferrocarril o el 18 % en el cas dels vaixells o dels transbordadors; ajuntant tots els modes de transport només s’arriba al 26 %; entre els enquestats que han tingut algun problema amb una empresa de transport, però no han presentat cap denúncia oficial (72 %), la raó més probable per no queixar-se’n era la sensació que tenien que no valia la pena fer-ho (45 %) o que la compensació era massa minsa (25 %).
  • Al 53 % de la gent que en els últims dotze mesos ha tingut algun problema amb el transport aeri la companyia aèria els ha ofert ajuda d’alguna mena (menjar i beguda, un vol alternatiu, una compensació financera, allotjament, el reemborsament del bitllet, etc.) amb independència del fet que els passatgers hagin presentat una reclamació o no; d’altra banda, val a dir que les empreses de transport només han ofert ajuda al 43 % de la gent que ha fet servir el ferrocarril i al 38 % que ha fet servir l’autocar, el vaixell o el transbordador.
  • El 55 % dels enquestats que han presentat una reclamació a una empresa de transport s’han declarat satisfets amb la manera com es va tramitar la seva denúncia, però només el 37 % s’han declarat satisfets amb la manera com l’empresa de transport els ha informat dels tràmits per presentar una reclamació.
  • La gran majoria (81 %) dels que en algun moment han demanat assistència per a una persona amb discapacitat o amb mobilitat reduïda (és a dir, el 8 % dels enquestats) es declara satisfet amb la resposta de l’empresa de transport, però només es declara satisfet el 60 % si han fet servir més d’un mode de transport.

Properes etapes
Els resultats de l’enquesta es tindran en compte en dos procediments legislatius que estan en curs sobre els drets dels passatgers aeris i ferroviaris i en les avaluacions dels drets dels viatgers d’autocar, dels drets dels passatgers de vaixells i transbordadors i dels drets dels passatgers aeris amb discapacitat o mobilitat reduïda; també es tindrà en compte l’accessibilitat al transport multimodal d’aquesta i d’altres menes de passatgers.

Rerefons
L’enquesta es va dur a terme entre el 19 de febrer i el 4 de març del 2019 i es van entrevistar fins a 27 973 ciutadans de la UE.

La legislació de la UE que protegeix els drets dels passatgers i garanteix que no es perdin en una multitud de normatives nacionals s’aplica a tots els modes de transport. Això és únic arreu del món perquè no hi ha cap altre regió que ofereixi tanta protecció als passatgers de tots els modes de transport.

Més informació

Resultats complets de l’enquesta de l’Eurobaròmetre sobre els drets dels passatgers.

Informació sobre els drets dels passatgers europeus disponible al web Tu Europa.

 


REDACCIÓ9 Gener, 2020
turquia-1280x960.jpeg

El regidor Fortuny, intervenenint en les jornades

Una delegació de L’ajuntament de Tarragona participa en les jornades que se celebren al voltant del ‘Projecte d’Agermanament Urbà entre la UE i Turquia. Associació per al futur de les ciutats intel·ligents’, a la ciutat turca de Çanakkale. El regidor de Noves Tecnologies, Jordi Fortuny i el regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo encapçalen la delegació.

Fortuny ha exposat en aquestes jornades l’experiència tarragonina amb els projectes d’administració digital; la transformació de l’Ajuntament de Tarragona en una organització que reivindica les dades per una millor presa de decisions i així guanyar en eficàcia i eficiència en la provisió i prestació dels serveis públics.

El regidor republicà ha explicat que “les ciutats s’han convertit en plataformes i ecosistemes digitals basats en dades, que promouen la connectivitat, la innovació oberta, l’emprenedoria, el seguiment i la col·laboració” afegint que “s’està seguint un full de ruta que implica implementar un sistema d’informació integrat en totes les àrees de gestió de l’organització; així com consolidar la base digital del nou govern electrònic, transversal, col·laboratiu i interoperable i continuar amb la Tarragona Oberta”.

“Finalment, continuarem amb l’aposta de l’Ajuntament per treballar per implementar el model de ciutat com a plataforma per reunir tota la informació, coneixement, compartir-la internament per a la presa de decisions dels gestors municipals i externament amb la ciutadania”, ha finalitzat Fortuny.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter