REDACCIÓ8 Març, 2023
8 de març de 2023, poca cosa ha canviat de l’any passat, o el passat, o el passat… a excepte de la normativa en matèria de plans d’igualtat i el seu registre obligatori, de les auditories retributives, de les valoracions de llocs de treball amb perspectiva de gènere, de l’obligació de fer diagnosis als protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe… i de que ens continuen assassinant, la xacra del terrorisme masclista, tampoc ha canviat.
La Constitució Espanyola diu al seu Article 14 que els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social i amb un paràgraf semblant comencen els preàmbuls de la majoria de normatives internacionals, europees, nacionals i comunitàries.
Les xifres, una lleu millora a favor de les dones després de la reforma laboral de 2021. Poca millora en dades de corresponsabilitat, només el 26,09% dels homes en parelles heterosexuals s’impliquen en el dia a dia de la llar i el 73,91% dels contractes a temps parcials són de dones i la bretxa salarial a Catalunya és del 18,72%, 5906,93 € anuals bruts que cobrem les dones de menys per fer la mateixa feina.
I la divisió al carrer és latent, persones que es creuen més “feministes” que altres, algunes que exclouen els homes del treball per la igualtat, algunes a favor de la llei trans, altres en contra i altres mig, mig, algunes a favor de la llei Sí és Sí, altres de la seva reforma, es convoquen diferents manifestacions en la mateixa ciutat… NO ANEM BÉ. La unió fa la força, i no ho dic jo, ho diu la història, ho diu l’experiència. El feminisme, li agradi a qui li agradi, no és el contrari del masclisme, a això li diem hembrisme. A mi m’agrada aquesta definició:
El feminisme és un moviment polític, social, acadèmic, econòmic i cultural, que busca crear consciència i condicions per a transformar les relacions socials, aconseguir la igualtat entre les persones, i eliminar qualsevol forma de discriminació o violència contra les dones o altre col·lectiu que la pateixi.
A la UGT seguim impulsant la negociació col·lectiva per aconseguir que a totes les empreses, almenys a les obligades, s’implantin els plans d’igualtat tal com marca la llei
I sí, les dones estem en desavantatge davant d’algunes situacions però no volem ser com els homes volem ser dones i que totes les persones tinguem les mateixes possibilitats davant les mateixes situacions. Segons una enquesta de la plataforma Freeda, el 77% de les dones enquestades creu que la societat fa que les dones hagin de triar entre la carrera professional i la família. A més, el 64% d’aquestes dones pensa que tenir fills a una edat primerenca és una limitació per a la seva carrera i els ingressos, arribant a veure-ho en un 63% com un obstacle per al seu desenvolupament professional. A l’hora de donar la notícia en els respectius treballs, sis de cada deu enquestades en els tres països té por de comunicar un embaràs als seus superiors, i almenys, el 42% d’elles han hagut d’enfrontar-se a preguntes sobre una possible maternitat en entrevistes de treball. En masculí, no existeixen aquestes preocupacions, és més, les enquestes ens diuen que un home que vol ser pare o té fills està ben vist, és un home més seriós i responsable… curiós, no? La mateixa situació, interpretacions diferents.
Volem que desaparegui la bretxa salarial per poder cobrar igual per la mateixa feina o feina d’igual valor i jubilar-nos amb aquests salaris; impulsem la pujada del SMI a 1320 euros
Des de la UGT seguim defensant la igualtat, la igualtat real i efectiva per a evitar discriminacions entre les persones; a la UGT seguim impulsant la negociació col·lectiva per aconseguir que a totes les empreses, almenys a les obligades, s’implantin els plans d’igualtat correctament, tal i com marca la llei, la igualtat formal; volem que desaparegui la bretxa salarial per poder cobrar igual per la mateixa feina o feina d’igual valor i jubilar-nos amb aquests salaris; impulsem la pujada del SMI a 1320 euros, que és el que marca la Carta Social Europea perquè no volem ajudes de Governs per “sobreviure” volem treballar amb salaris dignes que ens deixin viure en dignitat i volem acabar amb la xacra social del terrorisme masclista perquè ja som 1190 dones assassinades des del 2003 i 8 dones assassinades aquest 2023.
Per aconseguir aquesta desitjada igualtat necessitem la implicació del Govern Central, de la Generalitat i dels municipis, dels agent socials, que estem treballant constantment, de les organitzacions empresarials i de la societat. Entre tots i totes hem d’implicar-nos per aconseguir una societat igualitària i justa.
Mar VÁZQUEZ
Secretària d’Igualtat i Polítiques Socials de la UGT Tarragona i delegada Territorial del Baix Penedès
UGT feia públic, aquest dilluns, un informe amb el qual vol demostrar el greu perjudici que pot representar pels treballadors la nova licitació de la 
Ha fet bé UGT en portar el debat a les xifres, sempre feixugues, com també iniciar una campanya d’explicació a partits, entitats i mitjans? La sensació és que “cuando el río suena, agua lleva”, o sigui, que cal posar en dubte les excel·lències de l’actual procés de licitació, encara més quan cap empresa va voler apostar per ella en el darrer concurs.
Ara bé, de la mateixa forma que pot resultar incomprensible que Ricomà mantingui a la carrera el calendari de la re-licitació, quan sap que no podrà concloure el procés en aquest mandat, també sobta que el Comitè d’Empresa respongui a Ricomà amb una mesura igualment extrema.
Sabem que Ricomà ja ha murmurat que, si fos per ell, voldria deixar a un costat la re-licitació, però Jordi Fortuny és molt Fortuny en l’actual equip de govern. Aquest entestament del regidor podria desgastar electoralment a un Ricomà que pretén vendre una imatge d’alcalde de l’estabilitat. Per això, una vaga d’escombraries en Setmana Santa colpejaria directament aquesta pretensió electoral de Ricomà.
L’estira-i-arronsa entre el govern de Pau Ricomà i UGT no cessa. Sembla que tot s’hi val i ara més que ja es respira a precampanya electoral. Ara comencen a sortir a la llum pública informació basada en xifres. Segons dades de la UGT extretes de documents municipals, la nova licitació, que pretén aprovar l’executiu tarragoní, retallaria de sortida més de 400 mil euros la massa salarial. En l’informe sindical s’amplia aquesta dada en altres escenaris. En definitiva, els treballadors del servei de neteja de Tarragona podrien arribar a perdre uns 3 milions d’euros amb la nova contracta impulsada pel govern de Pau Ricomà.
I és que segons la UGT, la nova contracta no contempla cap revisió salarial durant els primers dos anys, fet que, indubtablement, faria perdre poder adquisitiu als empleats. A més, la nova proposta del govern de Ricomà preveu menys diners per a la massa salarial, un fet que ha causat preocupació i inquietud dins del comitè d’empresa i entre els treballadors.
La Unió General de Treballadors (UGT) no té color. Almenys ideològica ni política. Això es pot desprendre del comunicat que l’entitat ha enviat a les redaccions arran de la polèmica amb el comitè d’empresa del servei de la neteja i l’Ajuntament de Tarragona. Tot el soroll mediàtic sorgeix primerament amb la difusió d’un àudio i -posteriorment- unes controvertides declaracions del secretari general on semblava que censurava el comportament d’un delegat sindical.
CCOO i UGT reclamen que es reformi la ‘llei mordassa’ abans de la següent legislatura. Segons un comunicat dels dos sindicats, la modificació és necessària “per defensar la democràcia”. “Un dels principals compromisos del govern progressista va ser derogar els elements més regressius de les llibertats que contenia aquesta llei. No obstant això, queda menys d’un any de legislatura i el Parlament encara no ha estat capaç d’aprovar una nova llei que reguli la convivència ciutadana”, apunten.
I, finalment, el Comitè d’Empresa, que ha portat el conflicte a l’escenari d’enfrontament total amb el govern de Ricomà amb la convocatòria d’una vaga prevista per la Setmana Santa.
Tot va d’eleccions i cadascú vol arreplegar allò que més l’interessa, però aquest cop assistim a un encreuament diabòlic entre les eleccions municipals (maig) i les sindicals (setembre), en mig d’un cataplasma de concurs públic com mai s’havia vist a Tarragona.
De tot plegat, el que més crida l’atenció és que Ricomà s’hagi entestat a tirar endavant el procés de licitació de la brossa, tot reconeixent que l’haurà de finalitzar el pròxim govern. O sigui, que tot el que estem assistint ara mateix pot quedar en paper mullat perquè el nou equip de govern – sigui quin sigui – decideixi fer marxa enrere del concurs, cosa que sembla molt probable si qui s’asseu en aquesta cadira no és l’actual alcalde Ricomà. Però, per contra, si torna a ser Ricomà, llavors no sembla tan urgent tirar pel dret amb el concurs, perquè a més es podrien perdre tres o quatre mesos, si ara fan un kit-kat.
A més, afirmen que a la nova licitació s’estipula que els 2 primers anys no hi haurà revisió salarial, quan l’Ajuntament podria incrementar la massa salarial en l’estructura de costos per absorbir el que es pactés en conveni per a aquests dos primers anys.
