REDACCIÓ
Milers de persones refugiades i migrants que fugen de la guerra i la misèria cap al suposat somni europeu topen cada dia amb filats, murs, controls i gasos lacrimògens d’una Europa fortalesa que fa aigües també en els seus principis fundacionals de solidaritat i respecte als drets humans.
Calais a França on la policia ha desallotjat a 6 mil persones sense alternativa de reubicació, Ceuta i Melilla a l’Estat espanyol amb les continues devolucions en calent i les assassines concertines, Idomini a Grècia convertit en un immens i improvisat camp de refugiats on el govern hel·lè ha prohibit l’entrada de la premsa, Lampedusa a Italia amb les continues pasteres a la deriva i un Mar Mediterrani on en el que va d’any han mort 418 persones convertint-se en ple segle XXI en un Mare Mortum, són els exemples més colpidors d’aquesta crisi humanitària.
El bloqueig institucional europeu, la xenofòbia de les seves polítiques migratòries i la falta de voluntat política són les causes d’aquesta situació d’emergència social, que alhora propicia l’auge de l’extrema dreta nacionalista i racista. Les polítiques migratòries de la UE són vergonyoses i vulneren constantment els drets humans ja que no compleixen la Convenció de Ginebra ni l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives. En comptes d’acollir, salvar i donar refugi la UE tanca la coneguda com a ruta dels Balcans, enforteix els controls de Frontex amb el suport de la OTAN i teixeix un sistema d’externalització de les fronteres subcontractant a l’Estat turc com a policia europea a canvi de 6 mil milions d’euros, la liberalització de visats i avanços en l’adhesió de Turquia a la UE. Un pla de deportacions massives cap a l’Estat turc per als suposats migrants irregulars que comporta una legitimació europea d’un govern turc que restringeix drets i llibertats de la seva població, que vulnera els drets humans i que massacra al poble Kurd.
Davant de la priorització de la UE del control front al salvament i de permetre l’efecte mort per evitar l’efecte crida cal dir prou, denunciar la vulneració dels drets humans i exigir un canvi en les polítiques migratòries per a curt termini habilitar vies segures, rescatar les persones i acollir-les dignament i a mig termini anar als orígens d’aquesta situació que no són altres que la guerra, la venda d’armes, la fam, les persecucions i les conseqüències del canvi climàtic. Cal transformar l’Europa fortalesa en l’Europa acollidora i solidària.
Jesús GELLIDA
jgellida.blogspot.com
REDACCIÓ
