REDACCIÓ11 Maig, 2016
Es compleixen 5 anys des de que la indignació va esclatar i la il·lusió va ocupar les places de l’Estat espanyol en forma d’acampades i assemblees massives, era el naixement del moviment 15M. Un moviment que va suposar la repolitització ciutadana més important des de la Transició i una esmena a la totalitat del règim del 78. Del No nos representan, al Sí se puede, de la protesta i la rebel·lia indignada a la proposta de més i millor democràcia.
Però on és ara el 15M? On ha quedat aquell desbordament per sota del règim, aquella il·lusió per la transformació social i aquelles formes de democràcia directa?
El moviment dels indignats va reforçar la lluita en defensa d’un habitatge digne articulat després al voltant de la PAH, va ser l’embrió de les diverses marees en defensa dels drets públics i va ajudar a que les marxes de la Dignitat fossin un èxit. El 15M va irradiar moviments com el d’Occupy Wall Street i és present d’alguna forma al recent moviment francès Nuit Debout (1). Però sobretot el 15M ha estat decisiu per al sorgiment i consolidació de Podemos, Els Comuns i les Marees.
Cinc anys després l’esperit del 15M continua viu i unes noves eleccions convocades pel 26J seran determinants després del fracàs dels socialistes en el seu intent de conformar una majoria parlamentaria i de que els populars ni ho intentessin (2). Unes eleccions on la candidatura conjunta de Podemos, les confluències i IU té la possibilitat real del sorpasso al PSOE. Una candidatura d’unitat popular amplia i plural que pot fer implosionar el sistema de partits espanyol, no tant trencant el bipartidisme com ja ha fet Podemos sinó sent una alternativa guanyadora real o el primer grup de l’oposició. El camí no serà fàcil, la Troika i els poders econòmics, financers i mediàtics atacaran amb força a aquells que no consideren “els seus”, a aquells que no constitueixen partits d’ordre en defensa de l’status quo. Una candidatura d’unitat popular no exempta de dificultats, de disputes internes i de contradiccions però una candidatura, al cap i a la fi, que serà el millor instrument polític per defensar i ampliar els drets socials i laborals per millorar les condicions de vida de la gent i per fer efectiu el dret a decidir a través d’un referèndum.
Un fantasma recorre l’Estat espanyol. El 15M ha mutat en centenars de lluites socials les quals hi ha que enfortir i en desenes de governs i candidatures del canvi que cal que es coordinin. El 26J el sorpasso és possible i la sacsejada al règim del 78 pot ser de tal magnitud que a mig termini obri la porta a la ruptura democràtica i a l’articulació de processos constituents per entre totes i de forma democràtica construir un nou futur en comú.
Veure l’article “La Nuit Debout – el 15M francès”
Veure l’article “El joc s’acaba: pacte o eleccions”
Jesús GELLIDA
jgellida.blogspot.com
