REDACCIÓ
Nou mesos després de les municipals del 24M, passades les eleccions catalanes i espanyoles i una vegada aprovats els pressupostos del 2016 s’ha constituït un nou govern tripartit a la ciutat amb un pacte entre PSC, PP i Unió. Un PSC que a canvi d’estabilitat per portar endavant els suposats projectes de ciutat fa un gir a la dreta i es posiciona encara més lluny del dret a decidir.
Aquest pacte dels socialistes amb els populars sorprèn i es critica des de les pròpies files del PSC i concretament des de les seves joventuts, però el que no ha de sorprendre és l’entrada al govern del PP ja que per als populars és la quarta vegada que participen en un govern local. Les responsabilitats de govern dels populars van començar quan l’any 1989 van fer un primer tripartit amb CiU i UCD per a través d’una moció de censura fer fora a l’alcalde socialista Recasens, després van estar al govern del 1991, del 1999 i del 2003, sempre al costat de CiU.
Els membres del nou tripartit tarragoní van perdre milers de vots i escons en els passats comicis municipals, concretament el PSC 4.035 vots (8’5%) i 3 escons, el PP 4.358 vots (9’6%) i 4 escons i Unió no se sap a qui representa perquè el seu regidor ve de la ruptura de CiU, una candidatura que va perdre 4.591 vots (9’6%) i 4 escons. No obstant això, cal ressaltar que el PSC va continuar sent la llista més votada, molt probablement per la no compareixença d’una confluència d’esquerres i plural que va ser dinamitada.
Veurem si és Fernández o el successor de Ballesteros qui treu més rendibilitat d’aquest pacte antinatural. Sobre aquest tema el popular s’ha situat en un bon lloc de sortida assumint la primera tinença d’alcaldia i la coordinació de l’àrea de presidència. Així mateix el nou equip de govern ha augmentat la seva presència en els consells d’administració de les empreses municipals, en un pas més de donar al PP un poder sobredimensionat i de menysprear a l’oposició.
Amb un consistori fragmentat, un pla d’ajust que complir, macroprojectes a mig començar, grans runes sense saber-ne què fer, el cas Inipro enterbolint-ho tot i en un context de crisi, precarietat i desigualtats en augment, quina alternativa hi havia? Moltes pensaran que un pacte amb ERC i ICV-EUiA hagués estat una millor opció, segur que sí, però el canvi real no estava tant en les negociacions i l’articulació de majories posteriors al 24M sinó en els debats i la construcció d’una confluència progressista i pel dret a decidir anterior a les municipals.
D’aquella derrota ve aquest govern. Oportunitat perduda.
Jesús GELLIDA
jgellida.blogspot.com
REDACCIÓ
