REDACCIÓCom cada any, amb gran satisfacció em sumaré als donants de sang. Aquesta vegada ens han citat el dia 20 al Teatre Tarragona. Amb aquest motiu desitjo transmetre als organitzadors d’aquesta marató humanitària la més cordial enhorabona per una iniciativa que compleix deu anys.
Aquesta dècada ha servit per a salvar moltes vides. La sang és una necessitat absoluta perquè els hospitals puguin fer transfusions o tractaments amb els seus components, en cas d’accidents o de malalties en què el pacient necessita aquest element. Cada dia a Catalunya calen mil donacions.
I em satisfà destacar que la marató és una iniciativa que s’ha revelat de gran eficàcia, fins al punt que el dia que se celebra Tarragona bat el rècord de donants que es fan en un dia de donació a Catalunya, a Espanya i a Europa.
No és només una dada estadística, sinó una mostra de solidaritat que commou. Enmig d’una societat individualista, en què l’egoisme sembla predominar, es donen espurnes d’esperança, i aquesta n’és una. El donant no sap qui es beneficiarà del seu gest altruista. Ho fa perquè té una visió encertada de la fraternitat universal que, lluny de ser un concepte teòric, és una realitat que per als cristians és la bandera més gran.
És cert que hi ha moltes banderes dignes, i aquí m’agradaria referir-me avui a una de molt coneguda, de caràcter internacional: la de la Creu Roja, que precisament celebra enguany el 150è aniversari.
La seva història s’inscriu en un dels conflictes europeus i té un nom propi, Henry Dunant, un negociant suís que en un viatge es va trobar a la població de Solferino (Itàlia) el dia que s’hi lliurava una gran batalla entre els exèrcits austríac, francès i piemontès. Al vespre del 24 de juny de 1859, uns 40.000 homes jeien per terra abandonats a la seva sort. El 1864 va crear la Creu Roja, amb imatge gràfica basada en el disseny de la bandera suïssa, dedicada des d’un primer moment a atendre ferits de guerra. Lògicament la donació de sang va ser una de les primeres necessitats.
Tant en els sorollosos escenaris bèl·lics com en les silencioses sales d’un hospital, la sang és vital per a moltes persones que d’altra manera moririen. Celebro que cada dia hi hagi més consciència que la solidaritat és una forma habitual de relació entre les persones.
Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona
REDACCIÓ
