REDACCIÓ
Tota l’exhortació apostòlica Amoris lætitia està plena de reflexions suggeridores sobre l’amor a la família, fruit de les sessions de dos sínodes i de l’estil propi del papa Francesc; però si hagués de recomanar algun dels seus nou capítols potser m’inclinaria pel quart, que es titula «L’amor en el matrimoni». És un bell desenvolupament del conegut Himne a la caritat de sant Pau.
El Papa assenyala que després de l’amor que ens uneix a Déu, l’amor conjugal és la forma màxima d’amistat. Però als valors de l’amistat «el matrimoni afegeix una exclusivitat indissoluble que s’expressa en el projecte de compartir i construir junts tota l’existència».
Tota una vida? Sembla un desafiament que excedeix les capacitats de l’home modern. No ho és, però, si el matrimoni es viu com a donació i si l’amor supera les tendències egoistes naturals per compartir el futur amb el cònjuge de manera que ja no hi ha dos camins, sinó un únic camí.
L’Apòstol va expressar aquestes característiques de l’amor veritable en la seva Primera carta als corintis (13,4-7), i ho va fer amb paraules d’eco permanent, que habitualment es llegeixen en els casaments a petició dels contraents mateixos:
«L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.»
Parlant de la paciència, l’Amoris lætitia diu que el problema sorgeix quan exigim que les relacions siguin celestials o que les persones siguin perfectes. Davant d’això anima a admetre l’altre tal com és, «també quan actua d’una manera diferent a com jo voldria».
L’experiència ensenya que les discussions, també en un matrimoni que s’estima, són habituals. La solució està a perdonar-se. Emprant una cita bíblica, el Papa recomana: «Que la posta del sol no us sorprengui en el vostre enuig», i es pregunta: «Com he de fer les paus? Posant-me de genolls?», i respon: «No! Només cal un petit gest, una cosa petita, i torna l’harmonia familiar. Només cal una carícia, sense paraules. Però mai acabar el dia en família sense fer les paus.»
Quan celebro la missa en unes noces de plata o d’or, veig això fet realitat. Les dificultats del camí no han fet malbé el matrimoni, més aviat l’han enfortit. Han deixat entrar Déu en les seves vides i han viscut l’alegria de l’amor.
† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
