REDACCIÓ
El passat setembre, la vila de Vidreres va ser notícia arreu del país a causa del trist incident ocorregut durant la celebració del correbous que, des de fa 33 anys, forma part dels actes de la seva festa major. Arran del sinistre que va causar 19 ferits i que el bou acabés cosit a trets, el consistori vidrerenc va decidir convocar una consulta popular perquè la ciutadania decideixi sobre la idoneïtat de continuar celebrant correbous. La data és el proper diumenge, dia 15 de març.
Els correbous de Vidreres, tot i que només tenen 33 anys d’història, són els únics que encara perduren a les Comarques Gironines, ja que la resta de municipis gironins ja han abolit aquesta tipologia de tradicions. El cas més emblemàtic fou el de la ciutat d’Olot, ja que la capital de la Garrotxa comptava amb una tradició documentada des del segle XVII i la seva plaça de braus, construïda l’any 1859, és la més antiga de Catalunya. L’any 2016, a partir d’una consulta popular organitzada pel consistori, en la qual el 60% dels participants van votar a favor de l’abolició, es va iniciar el procés per erradicar la tauromàquia olotina. De llavors ençà, les Festes del Tura no tenen correbous. Gairebé de forma simultània (el juny de 2016), el ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí va aprovar una moció per abolir la celebració de les vaquetes. Aquesta tradició comptava amb 36 anys d’història i estava organitzada per la Penya de San Marcos. No obstant això, uns mesos abans (març de 2016), el ple de l’Ajuntament de Roses va aprovar una moció per abolir les vaquetes que es celebraven des de la dècada dels vuitanta i, lògicament, també la famosa empaitada d’ànecs, una tradició prou coneguda per la seva crueltat, la qual comptava gairebé amb un segle d’història.
Ara, l’últim reducte taurí de les Comarques Gironines trontolla, ja que el correbous de Vidreres seran sotmesos a referèndum aquest diumenge. Les perspectives d’abolició semblen bones, sobretot tenint present els antecedents en d’altres consultes com les d’Olot i, recentment, el resultat també favorable a l’abolició de les vaquetes a Santpedor (El Bages), així com una societat catalana cada dia més madura i conscienciada respecte a la barbàrie que impliquen totes les tradicions d’índole taurina.
La història del correbou vidrerenc compta amb 33 anys de tradició, i tot i complir el reglament d’espectacles amb bous sense mort de l’animal, la seva trajectòria ja ha estat prou accidentada. El daltabaix del passat setembre, malgrat resultar insòlit i esgarrifós a la majoria de catalans, no és, en absolut, un fet aïllat en el món de l’espectacle taurí. Les fugides de bous són una conseqüència lògica derivada del comportament natural d’un animal atemorit que vol defugir el turment. Els bous i les vaquetes sempre intenten escapar del fustigament dels correbous i, per tant, les seves reaccions, així com les conseqüències que se’n deriven, poden ser del tot imprevisibles. Un exemple el vam viure el passat setembre a la plaça vidrerenca, però en aquesta mateixa plaça, l’any 1999, 10 vaquetes van aconseguir escapar-se. Durant la fugida, una d’elles va provocar un accident de trànsit que, afortunadament, no va causar la mort al conductor del vehicle sinistrat. Les vaquetes però, no van tenir la mateixa sort; per ordre de l’Ajuntament, van ser totes abatudes a trets d’escopeta per caçadors.
Malgrat que, per les meves profundes conviccions en favor de la democràcia participativa sóc partidària de les consultes populars, en relació al maltractament d’animals i les pràctiques temeràries que posen en risc la seguretat de les persones (fins i tot aquelles alienes a la celebració del propi espectacle), entenc que la tortura i la negligència mai poden ser sotmeses a votació, així com tampoc es poden regular. La barbàrie, la tortura i la negligència consentida només es poden abolir. En el marc del nostre ordenament jurídic no tindria cap sentit consultar a la ciutadania fins a on cal posar límits a l’hora de sotmetre a vexacions a una víctima humana o si es poden permetre les conductes negligents només pel fet que alguns en són partidaris. Tot i això, atesa la situació, desitjo que Vidreres segueixi l’exemple de la resta de municipis gironins i que, aquest diumenge, la majoria ciutadana voti a favor de l’abolició amb la finalitat d’eradicar l’últim reducte taurí de la demarcació, ja que amb l’abolició d’aquest anacronisme hi sortirem guanyant per construir el país civilitzat que volem els catalans i les catalanes.
Helena ESCODA
Historiadora, antrozoòloga, autora d’assaig i portaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya
REDACCIÓ
