Arxius de Correbous | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Març, 2020

El‌ ‌passat‌ ‌setembre,‌ ‌la‌ ‌vila‌ ‌de‌ ‌Vidreres‌ ‌va‌ ‌ser‌ ‌notícia‌ ‌arreu‌ ‌del‌ ‌país‌ ‌a‌ ‌causa‌ ‌del‌ ‌trist‌ ‌incident‌ ‌ocorregut‌ ‌durant‌ ‌la‌ ‌celebració‌ ‌del‌ ‌correbous‌ ‌que,‌ ‌des‌ ‌de‌ ‌fa‌ ‌33‌ ‌anys,‌ ‌forma part ‌dels‌ ‌actes‌ ‌de‌ ‌la‌ ‌seva festa‌ ‌major.‌ ‌Arran‌ ‌del‌ ‌sinistre‌ ‌que‌ ‌va‌ ‌causar‌ ‌19‌ ‌ferits‌ ‌i‌ ‌que‌ ‌el‌ bou ‌acabés‌ ‌cosit‌ ‌a‌ ‌trets,‌ ‌el‌ ‌consistori‌ ‌vidrerenc‌ ‌va‌ ‌decidir‌ ‌convocar‌ ‌una‌ ‌consulta‌ ‌popular‌ ‌perquè‌ ‌la‌ ‌ciutadania‌ ‌decideixi‌ ‌sobre‌ ‌la‌ ‌idoneïtat‌ ‌de‌ ‌continuar‌ ‌celebrant‌ ‌correbous.‌ ‌La‌ ‌data‌ ‌és‌ ‌el‌ ‌proper‌ ‌diumenge,‌ ‌dia‌ ‌15‌ ‌de‌ ‌març.‌ ‌ ‌

Els‌ ‌correbous‌ ‌de‌ ‌Vidreres,‌ ‌tot‌ ‌i‌ ‌que‌ ‌només‌ ‌tenen‌ ‌33‌ ‌anys‌ ‌d’història,‌ ‌són‌ ‌els‌ ‌únics‌ ‌que‌ ‌encara‌ ‌perduren‌ ‌a‌ ‌les‌ ‌Comarques‌ ‌Gironines,‌ ‌ja‌ ‌que‌ ‌la‌ ‌resta‌ ‌de‌ ‌municipis‌ ‌gironins‌ ‌ja‌ ‌han‌ ‌abolit‌ ‌aquesta tipologia de ‌tradicions‌.‌ ‌El‌ ‌cas‌ ‌més‌ ‌emblemàtic‌ ‌fou ‌el‌ ‌de‌ ‌la‌ ‌ciutat‌ ‌d’Olot,‌ ‌ja‌ ‌que‌ ‌la‌ ‌capital‌ ‌de‌ ‌la‌ ‌Garrotxa‌ ‌comptava‌ ‌amb‌ ‌una‌ ‌tradició‌ ‌documentada‌ ‌des‌ del‌ ‌segle‌ ‌XVII‌ ‌i‌ ‌la‌ ‌seva‌ ‌plaça‌ ‌de‌ ‌braus,‌ ‌construïda‌ ‌l’any‌ ‌1859,‌ ‌és‌ ‌la‌ ‌més‌ ‌antiga‌ ‌de‌ ‌Catalunya.‌ ‌L’any‌ ‌2016,‌ ‌a‌ ‌partir‌ ‌d’una‌ ‌consulta‌ ‌popular‌ ‌organitzada‌ ‌pel‌ ‌consistori,‌ ‌en‌ ‌la‌ ‌qual‌ ‌el‌ ‌60%‌ ‌dels‌ ‌participants‌ ‌van‌ ‌votar‌ ‌a‌ ‌favor‌ ‌de‌ ‌l’abolició,‌ ‌es‌ ‌va‌ ‌iniciar‌ ‌el‌ ‌procés‌ ‌per‌ ‌erradicar‌ ‌la tauromàquia olotina.‌ ‌De llavors ençà,‌ ‌les‌ ‌Festes‌ ‌del‌ ‌Tura‌ ‌no tenen ‌correbous.‌ ‌Gairebé‌ ‌de‌ ‌forma‌ ‌simultània‌ ‌ (el‌ ‌juny‌ ‌de‌ ‌2016),‌ ‌el‌ ‌ple‌ ‌de‌ ‌l’Ajuntament‌ ‌de‌ ‌Torroella‌ ‌de‌ ‌Montgrí‌ ‌va‌ ‌aprovar‌ ‌una‌ ‌moció‌ ‌per‌ ‌abolir‌ ‌la‌ ‌celebració‌ ‌de‌ ‌les‌ ‌vaquetes.‌ ‌Aquesta‌ ‌tradició‌ ‌comptava‌ ‌amb‌ ‌36‌ ‌anys‌ ‌d’història‌ ‌i‌ ‌estava‌ ‌organitzada‌ ‌per‌ ‌la‌ ‌Penya‌ ‌de‌ ‌San‌ ‌Marcos.‌ ‌No‌ ‌obstant‌ ‌això,‌ ‌uns‌ ‌mesos‌ ‌abans‌‌ (març‌ ‌de‌ ‌2016),‌ ‌el‌ ‌ple‌ ‌de‌ ‌l’Ajuntament‌ ‌de‌ ‌Roses‌ ‌va‌ ‌aprovar‌ ‌una‌ ‌moció‌ ‌per‌ ‌abolir‌ ‌les‌ ‌vaquetes‌ ‌que‌ ‌es‌ ‌celebraven‌ ‌des‌ ‌de‌ ‌la‌ ‌dècada‌ ‌dels‌ ‌vuitanta‌ ‌i,‌ ‌lògicament,‌ ‌també‌ ‌la‌ ‌famosa‌ ‌empaitada‌ ‌d’ànecs,‌ ‌una‌ ‌tradició‌ ‌prou‌ ‌coneguda‌ ‌per‌ ‌la‌ ‌seva‌ ‌crueltat,‌ ‌la‌ ‌qual‌ ‌comptava‌ ‌gairebé‌ ‌amb‌ ‌un‌ ‌segle‌ ‌d’història.‌ ‌ ‌

Ara‌, ‌l’últim‌ ‌reducte‌ ‌taurí‌ ‌de‌ ‌les‌ ‌Comarques‌ ‌Gironines‌ ‌trontolla,‌ ‌ja‌ ‌que‌ ‌el‌ ‌correbous‌ ‌de‌ ‌Vidreres‌ ‌seran‌ ‌sotmesos‌ ‌a‌ ‌referèndum‌ ‌aquest‌ ‌diumenge.‌ ‌Les‌ ‌perspectives‌ ‌d’abolició‌ ‌semblen ‌bones,‌ ‌sobretot tenint‌ ‌present‌ ‌els‌ ‌antecedents‌ ‌en‌ ‌d’altres‌ ‌consultes‌ ‌com‌ ‌les‌ ‌d’Olot‌ ‌i,‌ ‌recentment,‌ ‌el‌ ‌resultat‌ també‌ ‌favorable‌ ‌a‌ ‌l’abolició‌ ‌de‌ ‌les‌ ‌vaquetes‌ ‌a‌ ‌Santpedor‌ (El‌ ‌Bages), així‌ ‌com‌ ‌una‌ ‌societat‌ ‌catalana‌ ‌cada‌ ‌dia‌ ‌més‌ ‌madura i conscienciada‌ ‌respecte a la‌ ‌barbàrie‌ ‌que‌ ‌impliquen‌ ‌totes les tradicions d’índole taurina.

La història del ‌correbou ‌vidrerenc ‌compta‌ ‌amb‌ ‌33‌ ‌anys‌ ‌de‌ ‌tradició, i tot‌ ‌i‌ ‌complir‌ ‌el‌ ‌reglament‌ ‌d’espectacles‌ ‌amb‌ ‌bous‌ ‌sense‌ ‌mort‌ ‌de‌ ‌l’animal,‌ ‌la‌ ‌seva‌ ‌trajectòria‌ ‌ja‌ ‌ha‌ ‌estat‌ ‌prou‌ ‌accidentada.‌ ‌El daltabaix ‌del‌ ‌passat‌ ‌setembre,‌ ‌malgrat ‌resultar‌ ‌insòlit ‌i‌ ‌esgarrifós‌ ‌‌a‌ ‌la‌ ‌majoria‌ ‌de‌ ‌catalans,‌ ‌no‌ ‌és, en absolut, un‌ ‌fet‌ ‌aïllat‌ ‌en‌ ‌el‌ ‌món‌ ‌de‌ ‌l’espectacle‌ ‌taurí.‌ ‌Les ‌fugides ‌de‌ ‌bous‌ ‌són una‌ conseqüència‌ ‌lògica‌ ‌derivada‌ ‌del‌ ‌comportament‌ ‌natural‌ ‌d’un‌ ‌animal‌ ‌atemorit‌ ‌que‌ ‌vol‌ ‌defugir‌ ‌el‌ ‌turment.‌ ‌Els‌ ‌bous‌ ‌i‌ ‌les‌ ‌vaquetes‌ ‌sempre‌ ‌intenten‌ ‌escapar del fustigament dels correbous i, per tant, les seves reaccions, així com les conseqüències que se’n deriven, poden ser del tot imprevisibles. Un exemple el vam viure el passat setembre a la plaça vidrerenca, però en aquesta mateixa plaça, l’any‌ ‌1999‌, ‌10‌ ‌vaquetes‌ ‌ ‌van‌ ‌aconseguir‌ ‌escapar-se. ‌Durant‌ ‌la‌ ‌fugida,‌ ‌una‌ ‌d’elles‌ ‌va‌ ‌provocar‌ ‌un‌ ‌accident‌ ‌de‌ ‌trànsit‌ ‌que‌, ‌afortunadament‌, ‌no‌ ‌va‌ ‌causar‌ ‌la‌ ‌mort‌ ‌al‌ ‌conductor‌ ‌del‌ ‌vehicle‌ ‌sinistrat.‌ Les‌ ‌vaquetes‌ ‌però,‌ ‌no‌ ‌van‌ ‌tenir‌ ‌la‌ ‌mateixa‌ ‌sort; per ordre de l’Ajuntament, van‌ ‌ser‌ ‌totes abatudes‌ ‌a‌ ‌trets d’escopeta per caçadors.

Malgrat‌ ‌que,‌ ‌per‌ ‌les‌ ‌meves‌ ‌profundes‌ ‌conviccions‌ ‌en‌ ‌favor‌ ‌de‌ ‌la‌ ‌democràcia‌ ‌participativa‌ ‌sóc‌ ‌partidària‌ ‌de‌ ‌les‌ ‌consultes‌ ‌populars,‌ ‌en ‌relació‌ ‌al‌ ‌maltractament‌ ‌d’animals‌ ‌i‌ ‌les‌ ‌pràctiques‌ ‌temeràries‌ ‌que‌ ‌posen‌ ‌en‌ ‌risc‌ ‌la‌ ‌seguretat‌ ‌de‌ ‌les‌ ‌persones‌ ‌ (fins‌ ‌i‌ ‌tot‌ ‌aquelles‌ ‌alienes‌ ‌a‌ ‌la‌ ‌celebració‌ ‌del‌ ‌propi‌ ‌espectacle),‌ ‌entenc‌ ‌que‌ ‌la‌ ‌tortura‌ ‌i‌ ‌la‌ ‌negligència‌ ‌mai‌ ‌poden‌ ‌ser‌ ‌sotmeses‌ ‌a‌ ‌votació‌,‌ ‌així‌ ‌com‌ ‌tampoc‌ ‌es‌ ‌poden‌ ‌regular‌. La barbàrie, la tortura i la negligència consentida només‌ ‌es‌ ‌poden‌ ‌abolir.‌ ‌En‌ ‌el‌ ‌marc‌ ‌del‌ ‌nostre‌ ‌ordenament‌ ‌jurídic‌ ‌no‌ ‌tindria‌ ‌cap‌ ‌sentit‌ ‌consultar‌ ‌a‌ ‌la‌ ‌ciutadania‌ ‌fins‌ ‌a‌ ‌on‌ ‌cal‌ ‌posar‌ ‌límits‌ ‌a‌ ‌l’hora‌ ‌de‌ ‌sotmetre‌ ‌a‌ ‌vexacions‌ ‌a‌ ‌una‌ ‌víctima‌ ‌humana‌ ‌o‌ ‌si‌ ‌es‌ ‌poden‌ ‌permetre‌ ‌les‌ ‌conductes‌ ‌negligents‌ ‌només‌ ‌pel‌ ‌fet‌ ‌que‌ ‌alguns‌ ‌en‌ ‌són‌ ‌partidaris.‌ ‌Tot‌ ‌i‌ ‌això,‌ ‌atesa‌ ‌la‌ ‌situació,‌ ‌desitjo‌ ‌que‌ ‌Vidreres‌ ‌segueixi‌ ‌l’exemple‌ ‌de‌ ‌la‌ ‌resta‌ ‌de‌ ‌municipis‌ ‌gironins‌ ‌i‌ que, aquest diumenge, ‌la majoria ciutadana voti a favor de l’abolició amb la finalitat d’eradicar ‌l’últim‌ ‌reducte‌ ‌‌taurí ‌de‌ ‌la demarcació, ja que amb l’abolició d’aquest anacronisme hi sortirem guanyant per construir el país civilitzat que volem els catalans i les catalanes.

Helena ESCODA
Historiadora, antrozoòloga, autora d’assaig i portaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya

 


REDACCIÓ11 Març, 2020

Aquest article és gairebé un calc d’un altre que vaig escriure ara farà quatre mesos, titulat “Santpedor ha de mantenir la celebració de les vaquetes?”; però com que el govern de Vidreres ha volgut copiar l’irresponsable sistema santpedorenc de refrendar la violència, doncs jo he decidit escriure una missiva semblant per a dirigir-la en direcció al sud de les Comarques Gironines.

I és que aquest diumenge el govern de Vidreres organitzarà una consulta (ni referendària ni vinculant) al voltant de la tortura taurina que s’organitza des de fa 33 anys i celebrada amb motiu de la seva festa major.

Aquesta consulta, amb la pregunta “Voleu que la festa dels correbous se segueixi celebrant a Vidreres?”, i que a simple vista pot semblar benintencionada, inclusiva i democràtica, amaga en realitat un fosc rerefons, i és que des de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya (CAC) sempre hem advertit dels perills que comporta «refrendar» la violència dels correbous, d’una pràctica que vulnera la llei de protecció animal i que se celebra gràcies a una vergonyant excepció que la regula, ja que la llei de protecció animal catalana desautoritza la tortura contra tots els animals (incloent-hi els bous) i l’organització del sadisme taurí, però tot i prohibir-la, fa nou anys que el Govern dels senyors Mas i Rull, per motivacions i excuses de xovinisme catalunyaire, van decidir incloure l’excepció a aquesta llei 2/2008 per permetre que la violència de la tauromàquia continués present a Catalunya.

Com a coportaveu de la CAC, voldria recordar als vidrerencs i les vidrerenques que la violència exercida contra els animals és un crim, un delicte, una vulneració als drets fonamentals, i que com a tal, no pot ser opinable ni molt menys objecte referendari, de la mateixa manera que no acceptaríem que una minoria social imposés que es vulneressin els drets humans i socials més essencials ja conquerits i que en volgués referendar (legitimar) l’exigència per a tota una comunitat. Però queda palès que, en relació amb els drets dels animals no-humans, tot són excentricitats i excuses de mal pagador, perquè tots els estaments socials, polítics i econòmics de l’estructura saben que reconèixer drets als qui considerem els nostres esclaus ens faria perdre molts privilegis.

En relació amb els correbous d’aquesta vila de La Selva, com de la resta de municipis taurins de Catalunya, en parlo amb total coneixement de causa, doncs hi he assistit diverses vegades, l’última fa sis mesos, durant el fatídic cap de setmana que acabà amb la mort del bou cosit a bales i amb una vintena d’espectadors ferits. Com bé sabeu, des de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous realitzem tasques d’investigació, que serviren per poder enregistrar les vulneracions al reglament i la normativa que regula els correbous que se celebren en aquest reducte de la tauromàquia a les Comarques Gironines. Vàrem filmar la tarda de vaquetes de dissabte i “el encierro” de diumenge al matí. Per no repetir format, vam desestimar quedar-nos a la plaça portàtil on va estar a punt d’ocórrer una tragèdia (per als espectadors taurins).

Els vidrerencs estan sent utilitzats per la classe política per tapar les seves covardies i la manca de diligència d’uns polítics que diuen estar al seu servei però que en prop de 40 anys no han gosat acabar amb la tortura pública i subvencionada de bòvids, traslladant la decisió última a la ciutadania per exculpar-se davant de la minoria organitzada del sadisme taurí, simplement perquè es tracta d’un tema polèmic i d’un col·lectiu violent al qual tenen por. El govern de Vidreres no realitzarà mai una consulta sobre el sou que han de cobrar els càrrecs polítics de l’Ajuntament, ni les decisions en obra pública i serveis socials, ni res que tingui a veure amb l’autodeterminació real i efectiva sobre la resta dels afers municipals. La violència pública dels correbous són un assumpte nacional i no local, és per això que han de ser els diputats del Parlament de Catalunya els que han de posar fi a l’excepció a la llei de protecció animal.

Posar a debat la violència organitzada contra innocents indefensos, promocionar i permetre que un ciutadà pugui votar «sí» a la continuïtat de la barbàrie dels correbous o qualsevol altra xacra, és llençar un missatge funest i perillós cap a la societat en el seu conjunt: que l’organització de la violència contra un grup (humà o no-humà) minoritari, vulnerable i fràgil, és estructuralment acceptable, sent que la història ens adverteix dels crims i genocidis que s’han comès sota aquestes exactes motivacions.

Toni TEIXIDÓ
Mestre i coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya

 


REDACCIÓ27 Setembre, 2019
correbous.jpeg

Els correbous a Catalunya podrien ser abolits

Finalment sembla que l’últim pas per abolir la tauromàquia a Catalunya serà una realitat. El Parlament de Catalunya tractarà el futur dels correbous a les comarques catalanes, encara ben presents a les celebracions culturals de les Terres de l’Ebre i a la zona de l’Empordà, a Girona, entre d’altres.

Les associacions ADDA, FAADA, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, Libera, Fundación Franz Weber, Tots Som Poble i Lex Ánima, han celebrat que, després de la reunió que van mantenir amb les formacions polítiques del Parlament, el passat 4 de setembre, la Cambra catalana tracti aquesta qüestió.

En un comunicat conjunt, les entitats animalistes celebren que es tracti l’eliminació de l´excepció de la Llei de Protecció Animal que possibilita que a Catalunya sigui legal fer espectacles taurins amb bous, vaques i vaquetes. També han rebut la voluntat de diverses formacions polítiques “per abolir una pràctica cruel amb els animals”.

COMUNICAT CONJUNT
“Ens alegra enormement aquest pas endavant, que acompanya les nostres reivindicacions dins el territori, on sempre hem sigut silenciats per temor”, expliquen des de TOTS SOM POBLE, una associació de veïns i veïnes Amposta que s’ha constituït aquest estiu per a visibilitzar un sector de la societat que rebutja el maltractament animal a les seves festes i denunciar el “segrest de les festes” per part de les penyes taurines.

“Els correbous han deixat de ser un tema domèstic per passar a ser un tema de país”, explica Magda Pujol de Lex Ànima, entitat gironina per a lluitar legalment contra el maltractament animal i que també va interposar denuncia contra els correbous de Vidreres.

Representants de les ONG’s al Parlament

“Avui s’ha traçat l’horitzó per continuar avançant a favor dels drets dels animals a Catalunya”. Sentencia la directora d’AnimaNaturalis, entitat que durant els últims anys ha centrat una bona part dels seus esforços a documentar i denunciar els correbous de Terres de l’Ebre i va aconseguir acabar amb els de la ciutat de Badalona.

“És molt positiu que s’iniciï un debat al Parlament entorn els correbous, el debat social ja està guanyat”, declara Carme Méndez, presidenta d´ADDA, una de les entitats de protecció animal més antigues de Catalunya. Fundació Fauna és l’entitat que va liderar la fi de les corrides de braus i dels correbous a Olot. David Serramitjana, director de l’entitat, creu que aquest cop hi ha esperança: “Confiem en el fet que l’esperit del qual s’ha votat avui no es trenqui i acabi amb aquests espectacles de maltractament animal. Volem una Catalunya antitaurina”.

Anna Mulá, de la Fundació Franz Weber, explica que “Ha arribat el moment de fer un pas endavant i que la llei de protecció animal esdevingui per fi coherent i justa”. També Magda Oranich, presidenta de la Comissió de Dret Animal del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, entén que la fi dels correbous ha arribat i que “ja no es poden seguir sostenint, ni en l’àmbit legal ni amb finançament públic”.


REDACCIÓ13 Setembre, 2019

L’accident ocorregut al correbou de Vidreres el passat diumenge 1 de setembre no és un cas aïllat, sinó una conseqüència lògica derivada del comportament boví, ja que els bous no volen participar en els correbous. En qualsevol mena d’espectacle d’índole taurina, els toros sempre volen fugir i en alguns casos la seva desesperació és tan extrema que són capaços de saltar a les grades. El bou de Vidreres no pretenia fer mal al públic, estava desesperat i buscava una sortida perquè volia fugir, només volia escapar del turment.

Quan un toro irromp a l’arena de la plaça de braus, el bullici causat pel xivarri del públic l’espanta molt, per aquest motiu la primera reacció instintiva de l’animal és fer una volta circumval·lant l’arena, per buscar una sortida. Aquest és el comportament propi dels herbívors, fugir davant qualsevol situació adversa. Normalment, els toros fan fins a tres voltes a l’arena i a la tercera prenen plena consciència que no hi ha escapatòria, comprenen que es troben tancats. Llavors, comença l’espectacle. Durant els correbous, els bous no envesteixen perquè en tinguin ganes, sinó perquè no han pogut fugir.

Que els bòvids volen fugir, a Vidreres ja ho haurien de saber, ja que l’any 1999 les 10 vaquetes del correbou van aconseguir escapar i amagar-se al bosc. Durant el periple de la fuga, una d’elles va provocar un accident de trànsit que afortunadament no va causar la mort al conductor del vehicle sinistrat. Les vaquetes però, no van tenir la mateixa sort. L’Ajuntament va demanar als caçadors del poble que prenguessin l’escopeta i les anessin a cercar. Durant els dies següents totes van ser abatudes a trets, inclosa la que deambulava ferida a causa de la topada amb un cotxe.

Aquesta mesura no va estar exempta de controvèrsia, la Protectora d’Animals de Tossa de Mar va manifestar la seva indignació. El consistori vidrerenc va respondre que davant una situació d’emergència com aquesta calia una solució final. La moralitat d’aquests fets haurien d’haver portat a la lliçó: si tal despropòsit com el correbou no se celebrés, tal vegada no hauria calgut tanta desraó, però no va ser així. Diumenge passat, la plaça de Vidreres va esdevenir l’escenari d’uns fets que podrien haver derivat en tragèdia, no obstant això accidents com aquest no són en absolut fets insòlits.

Encara no fa un any, el 20 de setembre de 2018, a la plaça de toros de Villafranca de Navarra, durant el concurs de recortadores, un toro va saltar a les grades, va causar 20 ferits, va escapar i va aconseguir arribar al carrer major de la vila. L’animal va ser controlar sense haver de ser tirotejat. Tampoc no fa ni un any, gener de 2018, que un toro de nom Trueno va causar el pànic a les grades de la plaça de braus més gran del món, la Monumental de Ciutat de Mèxic.

L’agost de l’any 2010, a la plaça de braus de Tafalla (Navarra) el toro va saltar a les grades i va causar 40 ferits. El setembre de l’any 2003, a Torralba de Calatrava (Ciudad Real), una vaqueta va causar 17 ferits en saltar a les grades. El Setembre de 2011, a Guadalajara de l’Estat de Jalisco (Mèxic), durant la corrida un toro va saltar al burladero i va causar diversos ferits i un mort… i casos com aquests, al llarg dels anys, en trobaríem centenars, arreu de la península Ibèrica, Occitània i a Llatinoamèrica.

Quan el Parlament de Catalunya va prohibir l’ús d’animals salvatges en espectacles de circ, un argument irrefutable fou la premissa relativa a la seguretat, ja que els animals en aquestes situacions adverses poden reaccionar de maneres inesperades, cosa que compromet la seguretat pública i per descomptat la del mateix animal. Vidreres, per segona volta, ens hauria de llegar aquesta lliçó.

Helena ESCODA
És antrozoòloga, historiadora i coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya


REDACCIÓ6 Agost, 2019
HelenaEscodaCAC-1.jpg

Les festes d’arrel tradicional en les quals els protagonistes són animals tenen un caràcter universal, ja que al llarg de la història podem trobar-ne exemples arreu del món. Així i tot, a la majoria de països europeus, aquest tipus de celebracions ja formen part de la barbàrie del passat i ningú es plantejaria recuperar-les com a part del patrimoni cultural immaterial. Les festes amb animals van ser abolides al segle XIX o fins i tot abans, gràcies a l’arribada de les idees de la Il·lustració, un moviment polític, intel·lectual i moral fonamental per entendre l’evolució social i cultural de les societats europees tal i com avui les coneixem. Per descomptat, al Regne d’Espanya, la Il·lustració va causar una profunda animadversió, i les seves idees foren cruelment perseguides per la Santa Inquisició.

Malgrat puguem pensar que el segle XIX ens queda molt lluny, avui encara són moltes les conseqüències històriques que comporta no haver experiment el procés de la Il·lustració a casa nostra. Els il·lustrats sempre van oposar-se a tots els tipus de tortura, ja fos infligida a humans o animals, a les execucions públiques, a les cremades de bruixes, a la superstició, al fanatisme religiós, a la intolerància, a l’entreteniment de baixa qualitat basat en baralles entre homes o maltractament d’animals… aquestes reformes i canvis de paradigma culturals van resultar claus per a l’evolució social i per configurar la societat europea tal i com avui la concebem.

El fet que les curses de braus i els correbous (o encierros) hagin perdurat fins els nostres dies és una anomalia històrica derivada de la manca de cultura il·lustrada al nostre país. Les festes amb braus que es celebraven fins al segle XIX a Anglaterra, no eren menys cruels que les que es celebren encara avui al Regne d’Espanya, inclòs el Principat de Catalunya.

Els bull-baitings, baralles entre gossos i toros, els bear-baitings, baralles entre ossos i toros o els bull-runnings, correbous a l’estil de Sanfermín van ser molt freqüents fins al segle XIX a les ciutats industrials del nord, però aquestes pràctiques van ser prohibides a partir del 1824, any en el qual es va fundar The Royal Society for the Prevention of Cruelty to Animals, una entitat creada per promoure una educació humanitària i el respecte als animals, amb una única finalitat: construir una societat millor. Paral·lelament a Espanya, el rei Ferran VII, l’últim rei absolutista, va tancar la Universitat i va obrir les escoles de tauromàquia, des d’on es va promocionar la tauromàquia que avui coneixem. Enlloc de fomentar l’educació de la societat, la reialesa espanyola va fomentar l’embrutiment i la incultura. Avui, el resultat d’aquestes polítiques encara perviu: entre molts altres defectes, som el paradigma cultural del maltractament animal.

Helena ESCODA
És antrozoòloga, historiadora i coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter