REDACCIÓ
El cap de llista de Democràcia i Llibertat al Congrés, Ferran Bel, és alcalde de Tortosa. És a dir, un ebrenc liderant la proposta seriosa d’un partit de govern català a la demarcació, fugint així de l’habitual ‘reserva índia’ del Senat al que semblaven destinats per allò del pes demogràfic d’uns i altres. Només això ja hauria de servir per destacar el seu posicionament dins de la formació que aglutina Convergència Democràtica de Catalunya. Però és que, a més, la seva experiència a la Cambra Altra durant els darrers quatre anys li donen perspectiva suficient com per fer-se amb el comandament d’una proposta política vella que busca una nova oportunitat. La definitiva: “Ara hi ha la possibilitat real de fer d’aquest un país lliure”.
REPÚBLICA CHECA.- Sou economista. Surten els números amb la CUP?
FERRAN BEL.- Bé, ho acabarem de veure el 9 de gener, que és la data límit per a veure si surten els números amb el doble sentit que té la pregunta. És a dir, si surten per poder tenir un govern fort i solvent que tingui un recorregut per tirar endavant el procés, i per a què surtin els números en relació amb els que tenim actualment (de cara a complir amb els hipotètics acords amb la CUP). Si ens constituïm com un Estat i tenim la nostra pròpia recaptació ens poden sortir molt més fàcilment. A curt termini, i parlo ara en nom de Junts pel Sí, hem de garantir (econòmicament) els compromisos que puguem adquirir.
RC.- Quan us vau fer independentista?
FB.- Jo des de molt petit sempre he tingut aquest sentiment. Però a la vegada, la gent que em coneix sap que tinc un sentit molt pragmàtic de la vida en general, i de la política en particular. Per això, i si bé en cap moment podia haver arribat a pensar que ens ho podíem plantejar de manera tan seriosa i propera com tenim ara l’ocasió, un cop veig que les coses poden ser possibles evidentment sóc dels primers que ho intento. Ara hi ha la possibilitat real de fer d’aquest un país lliure.
RC.- Com hauria de ser el nou partit que hauria de substituir CDC?
FB.- Jo en tinc, com molts altres companys, una idea clara. Però aquest és un debat que a tant en l’àmbit mediàtic com intern hem d’ajornar fins al primer trimestre de l’any vinent. Ara hi ha dues qüestions que marquen l’actualitat, les eleccions del 20 de desembre i la constitució del nou govern. Si no es pogués constituir, fruit de la relació de forces que hi ha en l’actualitat al Parlament, hi hauria unes eleccions. I en aquest punt entenc que el prudent seria deixar-les passar per acabar de configurar un projecte polític que, tal com jo l’entenc, hauria de ser una eina útil per aquest país com a mínim per als pròxims 25 o 30 anys. Per tant, no ens podem precipitar. Hem de resoldre abans tot el que tenim a curt termini de cara a poder configurar aquest projecte polític que entenc que és fonamental.
Capacitat a Madrid per a què?
RC.- Convergència sempre ha estat forta a Madrid perquè sempre ha tingut capacitat per pactar…
FB.- Bé, sempre no ha estat. Jo vull recordar que ara fa dues legislatures teníem deu diputats. És a dir, hem tingut moments millors i pitjors. Però és veritat que en la majoria de les ocasions hem estat la tercera força al Parlament espanyol. Ara bé, i això és una realitat constatable, el mapa polític espanyol i també el català està canviant. Hi haurà una major fragmentació i la imatge d’aquell partit que guanyava les eleccions i li faltava molt pocs diputats per poder governar segurament desapareixerà del mapa i hi haurà molts més actors…
RC.- Però vostès també podrien acabar sent decisius…
FB.- El que volia dir és que malgrat que les enquestes puguin donar a entendre que farà falta una coalició de dos partits per formar govern, jo crec que la fragmentació serà tan elevada que caldrà veure quina és l’aritmètica necessària. Una cosa és que nosaltres arribem a ser decisius per investir un president, cosa que segurament no farem, i una altra és que puguem utilitzar la nostra força per pactar o acordar determinades lleis o fins i tot algun aspecte relacionat amb els pressupostos. I aquest paper el volem continuar jugant igualment mentre estiguem dintre del marc de l’Estat espanyol.
RC.- Tenint present que Podemos és l’única força estatal que defensa un referèndum per la qüestió catalana, vostè es veu arribant a acords amb ells?
FB.- Hem de ser realistes. És l’única força política que ho presenta. I encara que deixin clar que ells després acabarien apostant pel no, els honora que estiguin disposats a escoltar la veu del poble català. Perquè n’hi ha d’altres que aposten per una reforma constitucional a tota Espanya. I això no té sentit. Per tant, podríem arribar a acords en aquest aspecte. Però hem de ser realistes. Ara com ara, les enquestes els donen una força molt limitada.
RC.- ERC és un bon veí o només està a l’aguait de què pot treure?
FB.- En política totes les formacions polítiques estan, estem, pendents de què podem treure, sinò no seríem honestos amb nosaltres mateixos. És obvi que cadascuna té el seu propi projecte polític i intenta incrementar el seu suport. Esquerra és un bon veí i ha estat un bon soci en tots aquells temes d’àmbit nacional. Jo mateix he compartit acció política amb ells a Madrid en els darrers quatre anys i penso que ho hauríem de continuar fent. Teníem l’opció de presentar-nos junts en aquestes eleccions, una opció que personalment veia bé, però també puc entendre la reflexió d’ERC segons la qual volia captar una part del vot de la CUP.
Qui incompleix més lleis?
RC.- De vegades dóna la sensació que parlar de les polítiques del PP és una cosa molt etèria…
FB.- No, i tant que existeixen i s’han fet sentir al llarg de la darrera legislatura. En quins àmbits pensem que s’ha de combatre el PP en la seva relació amb Catalunya o les comarques de Tarragona o de les Terres de l’Ebre? Home, en el seu plantejament respecte al projecte educatiu català; el paper de les administracions municipals a l’hora de proveir serveis als seus ciutadans; la seva concepció de l’Estat espanyol, coincident amb la de Ciutadans, de recentralització i homogeneïtzació… Nosaltres presentaríem una esmena a la totalitat del PP. I si ens fixem en el tractament pressupostari que ha tingut el govern popular respecte a Tarragona i el nostre país, també és un altre element a combatre.
RC.- El PP acusa molt als altres d’incomplir les lleis, però ell ja en porta unes quantes d’incompletes…
FB.- Jo li podria fer una llista de lleis incomplertes. L’obligació d’una nova llei de finançament autonòmic, la disposició addicional tercera de l’Estatut; la mateixa llei d’estabilitat pressupostària aprovada per ells i destinada a determinar com es repartia el dèficit; la llei de Dependència respecte a Catalunya segons la qual havien de finançar-ne el 50% i ho han deixat en el 17,5% aplicant el sobrecost a l’esquena de la Generalitat; han incomplert la directiva marc d’aigües a l’hora de fixar el cabal ambiental de l’Ebre… Són els campions mundials de l’incompliment mentre, paradoxalment, no paren de demanar als altres el compliment de llei. I això que a Catalunya sempre ens hem significat per la nostra voluntat de complir la llei. Ara se’ns diu que volem incomplir-la, quan el que volem és substituir la legalitat espanyola per la catalana.
RC.- I quin és en l’actualitat el paper del socialisme?
FB.- Jo crec que arreu d’Europa, i de forma molt agreujada a Espanya, el socialisme té un problema d’ubicació i no ha sabut trobar quina és la seva proposta. Suposo que aquí els ha passat el mateix que a altres països del continent, perquè la crisi els va agafar al ben mig dels governs. Per tant, ara certes afirmacions o crítiques a les polítiques que està desenvolupant el PP no tenen cap tipus de credibilitat perquè ells van estar intentant implementar coses molt similars…
Els ha passat una mica el mateix que a Siritza. Va arribar amb un discurs molt clar al govern grec i la realitat va ser que després no va poder fer res del que portava al programa. Doncs això és el que li va passar al PSOE a l’inici de la crisi. Quan ara, des de l’oposició, diu que faria el que no va fer quan tenia l’oportunitat de governar, permet que altres partits emergents com Podemos pugui tenir més credibilitat.
De fet, l’exemple de Siritza també és vàlid per Podemos. Jo recordo que a les eleccions europees la gent de Podemos estava boja per fer-se fotografies amb els líders de Siritza i els portaven als mítings. Ara no hi ha ni fotografies ni tan sols invitacions a la campanya espanyola. Per tant, vull constatar que també des de la seva òptica han fracassat.
Un ebrenc liderant la llista al Congrés
RC.- Costa veure un ebrenc liderant una llista al Senat, semblava que només podien aspirar a ser número 1 al Senat…
FB.- Jo aquests dies, mig de broma, he anat dient que el coeficient intel·lectual dels ebrencs és igual al de la resta del país. El tema del tamany de les poblacions tampoc és motiu per determinar els caps de llista. Entre altres coses perquè n’hi ha hagut altres que no eren de Tarragona capital, com Jordi Jané o Albert Batet al Parlament català. L’important són les persones i la seva capacitat de lideratge. També podria haver estat cap de llista a altres eleccions a la demarcació de Tarragona…
RC.- …i president de la Diputació…
FB.- ...podria haver estat altres coses, però en política els tempos també són importants. La meva prioritat era consolidar el projecte polític a Tortosa, el motiu pel qual jo entro en política activa, i un cop ben enfocat i consolidat és quan, coincidint amb un moment molt important per aquest país, entenc que puc liderar un projecte com aquest a nivell de la demarcació.
RC.- Vostè ha estat al Senat. Quina utilitat pràctica li ha trobat?
FB.- Bé, anem a veure…
RC.- I més ara que el PSOE vol traslladar-lo a Barcelona…
FB.- Això és una proposta, amb tots els respectes, folklòrica, perquè si el PSOE es pensa que el que passa a Catalunya és perquè el Senat no està a Barcelona és que no se n’ha assabentat de res del que està passant. De fet és una proposta gairebé tan folklòrica com la de cap de llista que presenten a Catalunya… El Senat és útil com a cambra de segona lectura a altres països i podria ser-ho aquí. Com a cambra de representació territorial és útil a altres països i aquí, en canvi, s’ha demostrat que no ho ha estat. EL Senat, si vol tenir raó de ser, s’ha de reformar no tant en la seva ubicació…
RC.- No es va reformar per fer-hi una piscina?
FB.- Jo en quatre anys encara no l’he trobat, per molt que corri aquesta bola. En tot cas, ha de ser una cambra de primera lectura per a totes les lleis amb contingut territorial. Per aquelles lleis que afectin les competències de les comunitats o als finançaments dels municipis hauria de ser cambra de primera lectura. Si no és així, com a cambra de segona lectura que tampoc és decisiva no té sentit.
REDACCIÓ
