REDACCIÓ
Sí, Tarragona ha fet un pas històric erigint-se com a ciutat pionera a Catalunya i Espanya. El Ple de Tarragona, arran de la moció presentada pel GM d’ERC-MES-MDC en suport dels afectats de Síndromes de Sensibilització Central (SCC), va aprovar el 30 de novembre, com a Declaració institucional, el Primer programa de suport a persones afectades per SSC.I s’ha aconseguit amb la unanimitat de totes les forces polítiques presents al Consistori, demostrant que, en política, es poden arribar a acords amplis, donant resposta a una exigència social per una situació greu d’exclusió i desatenció.
La SSC engloba malalties orgàniques com la Fibromialgia (FM), l’Encefalomielitis Miàlgica (EM/SFC), la Sensibilitat Química Múltiple (SQM) i l’Electrohipersensibilitat i afecta al 3,5% de la població, els malalts més desatesos de Catalunya. Les greus conseqüències sobre les capacitats físiques i cognitives dels afectats, podent resultar molt invalidants i excloents a tots els nivells, limiten greument la vida de les persones afectades i les seves famílies, en especial la dels afectats per Sensibilitat Química Múltiple i/o Electrohipersensibiliat, els qui han de viure aïllats, per no dir empresonats.
A Tarragona podrien estar afectades al voltant de 4600 persones. Per saber exactament en quina situació ens trobem, el primer que planteja la Declaració és fer un cens i una diagnosi. A partir d’aquí, la implementació d’un protocol d’actuació per part dels tècnics de l’Àrea de Serveis a la Persona, un catàleg d’ajudes específiques, l’eradicació de l’ús de pesticides, adaptar el lloc de treball dels treballadors públics afectats, protocol d’actuació en casos de desnonaments, etc.
En resum, es tracta d’un programa ampli per a poder ajudar a les persones afectades per SSC.
La majoria malviuen en una situació d’exclusió social i precarietat econòmica greus afectades per l’aïllament social, la precarietat, l’abandonament, l’estigmatització, la inseguretat alimentària, (sense comptar amb l’exclusió sanitària, la negativa a poder rebre incapacitats, etc). Viuen entre nosaltres però passen totalment desapercebudes donat que no se les veu, no poden moure’s de casa, i els seus problemes són invisibles. Com a persones invisibles que són, no són tingudes en compte per a res. A més si a això hi sumem que es tracta de malalties també menystingudes pel fet que set de cada deu afectades són dones, doncs ja tenim la quadratura del cercle perfecte per a que continuïn en situació d’exclusió social i precarietat econòmica. No ho permetrem, a Tarragona, no! Sabem que no és tot el que es pot fer i que són altres administracions públiques qui poden aportar solucions a les principals problemàtiques que pateixen aquestes persones, com són la impossibilitat de rebre tractament mèdic adequat a la sanitat pública i el menysteniment i assetjament que pateixen per part de l’ICAM, generant una greu i inexplicable discriminació i persecució.
Hem fet un pas històric i n’hem d’estar orgullosos. Diverses ciutats catalanes i espanyoles ja s’han posat en contacte amb nosaltres o amb l’associació Lliga SFC/SSC (a qui volem agrair tota la feina feta durant anys i que ha fet possible, també, aquest programa de suport) per a poder estudiar/implementar aquest programa a les seves localitats. Som l’exemple a seguir. Hem obert un camí i ara l’hem de completar fent que aquest programa sigui una eina útil per a les persones afectades.
REDACCIÓ
