REDACCIÓ
José María Gay de Liébana és Doctor en Ciències Econòmiques i Doctor en Dret. És professor titular d’Economia Financera i Comptabilitat a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Es podria dir que és l’economista més mediàtic, ja que és un col·laborador habitual de programes de televisió i de ràdio i col·laborador de molts diaris. Es caracteritza per dir el que pensa, parla sense sense embuts. És una apassionat de l’economia i també del seu equip de futbol, l’Espanyol. Sempre, en totes les seves conferències fa comparacions entre els seus dos ‘amors’ l’economia i el club ‘periquito’.
LA REPÚBLICA – En quin moment ens trobem econòmicament parlant a Espanya?
GAY DE LIEBANA – Ara estem en un punt de cruïlla. Hi ha una recuperació però la recuperació sembla que no va amb la força de l’any passat. El motiu és perquè hi havia una sèrie d’elements singulars que ara ja els tenim descomptats. A més, nosaltres depenem molt de l’entorn nostre i del voltant i no està gaire animat. Per altra banda, crec que nosaltres tenim un cert grau d’incertesa i de governabilitat política que això tard o d’hora en passarà factura. No hem de ser pessimistes però no veig que hi hagi canvis profunds i estructurals en el nostre model econòmic i per tant, seguirem igual.
LR – El govern en funcions diu que hi ha brots verds. Què n’opina?
GL – No, no i no. No n’hi ha de brots verds. Una cosa és el que es veu des de la distància de la macroeconomia o des dels despatxos oficials, i l’altra és la realitat que hi ha al carrer. He parlat amb molta gent i la veritat és que només ‘va fent’ i d’aque
lla manera. Tenim un problema de comptes públics i el que es pot dir és que en definitiva ens han enganyat. Ens han dit que tot anava tan bé, que la política dels ajustos anava tan bé i que el fons monetari europeu fa uns mesos ens posa com el gran exemple del que seria en tenir cura amb les finances públiques i ara resulta que hi ha uns desastres en les finances públiques impressionants.
LR – La radiografia que en fa és….
GL – És que les coses no van bé, la seguretat social rebentarà, d’un moment a un altre i possiblement serà d’aquí un parell d’anys com no es facin coses. Hem tingut una despesa enorme en la qual tothom ha començat a gastar a gastar. També hi ha un tema que es carrega les autonomies, que tenen la seva responsabilitat, i és cert que no tenen prou fiançament i per tant, les autonomies estan suportant molta despesa de caràcter social, sanitari i d’educació. Ara, la veritat sigui dita, al capdavant de les autonomies hi tenim ‘petardos’.
LR – Que hi hagi un govern en funcions frena qualsevol tipus de recuperació?
GL – Sí que ho frena. A Tarragona per exemple no vindrà inversió perquè estan una mica espantats, a Barcelona la inversió està aturada, la inversió que es faria a Espanya es farà a Portugal i aquí a Catalunya, si a més li afegim el que tenim nosaltres, que ens diuen que les coses van tan bé i que les xifres no són dolentes,… quan sento això penso en l’Espanya i la Catalunya que es trobarà el meu fill d’aquí a 10 anys i crec que es trobarà un país desèrtic, un país de vells i en definitiva que o fem alguna cosa per tenir una economia competitiva d’aquí a 10 anys o realment ens morirem amb tota aquesta colla de beneits que van manant i que no saben el que fan ni el que toquen.
LR – Què li sembla el projecte ‘BCN World’?
GL – Jo el veig molt bé però dubto molt que es faci. Tant de bo tiri endavant perquè ara no és moment d’escollir si m’agrada o no m’agrada els hotels o els casinos, l’important és poder construir i després que es creï tot el que seria de tipus immobiliari i lúdic i que crec que això ajudaria a l’economia de Tarragona. A més, és una terra que un clima fantàstic, que pot venir tothom i crec que seria fabulós. Però ara no és moment de triar la qualitat. Tots voldríem que vingués Google o Apple al territori a instal·lar-s’hi però si no hi ha ningú que vagi a enraonar amb ells ningú vindrà.
LR – És viable una Catalunya sense Espanya i a la inversa?
GL – No ho és. La gent vol creure’s un discurs que no és real. Jo que em bellugo per Europa sé el que n’opinen i moltes empreses marxarien de Catalunya. A Alemanya no li agrada la idea, a França tampoc. El que s’ha de fer no és trencar les relacions, és arreglar-les. A mi no m’interessa la independència.
LR – Per què?
GL – Doncs és senzill. Perquè Catalunya quedaria fora d’Europa i per molt que diguin i insisteixin aquesta és la realitat. Tampoc tindríem l’euro, que ens ha fet mal però a dia d’avui és una divisa i només la poden tenir els bancs centrals que són accionistes de Banc Central Europeu i aquí no tenim ni banc central.
LR – Què s’ha de fer doncs?
GL – El que jo defenso és que s’ha d’enraonar amb Madrid del finançament de Catalunya. S’ha d’explicar d’una manera molt pedagògica les qualitats, condicions i característiques de Catalunya i ja està. Aquí s’ha muntat un ‘desaguisado tremendo’ que no es pot pagar.
Jonathan OCA // Reus
jonathan@larepublicacheca.com
REDACCIÓ
