01. Març 2024

Arxius de gay | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Maig, 2021

Constantí està duent a terme tots els esforços possibles i necessaris perquè les persones LGTBIQ se sentin còmodes i lliures. En el plenari municipal d’aquest dijous, Compromís per Constantí va presentar una moció que tenia com a principal objectiu declarar el municipi lliure per als membres d’aquest col·lectiu i també condemnar tota forma de violència i discriminació per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere.

També es pretén aconseguir la responsabilitat i el compromís de totes les administracions públiques per a la protecció dels drets de les persones LGBTIQ i l’establiment de totes les mesures i polítiques necessàries per a la garantia d’igualtat i diversitat. Així, l’Ajuntament de Constantí, presidit pel socialista Óscar Sánchez, s’adhereix a la Resolució del Parlament Europeu per la que es “declara la Unió Europea com una zona de llibertat per a les persones LGTBIQ”. El consistori es va comprometre tanmateix a aprovar una declaració institucional de condemna a la violència de gènere i en record a totes les víctimes d’aquesta violència.

El jove alcalde de Constantí, Óscar Sánchez

A banda d’aquesta moció, entre els punts de l’ordre del dia es van aprovar les modificacions al Conveni de col·laboració entre els Ajuntaments de Constantí i de Reus per la cooperació mútua en matèria de sanejament de les aigües residuals al Polígon Industrial de Constantí. Aquest conveni va ser aprovat el passat mes de gener i actualitzava la regulació del tractament de les aigües residuals tractades a l’EDAR (estació depuradora d’aigües residuals) del PIC cap a l’EDAR de Reus, atès que aquesta estació disposa de capacitat de tractament i per tal de continuar aportant les aigües residuals a un segon cicle de depuració per assolir uns nivells òptims en l’aigua residual i garantint una millor qualitat mediambiental i sanitària.

El Ple d’aquest dijous també ha aprovat el calendari de festes de caràcter local per l’any 2022, que seran el dia 20 de gener (dijous) i el dia 1 d’agost (dilluns). Finalment, també es va informar de l’Edicte dictat per l’Alcaldia amb relació al Jutge de Pau Substitut.

Es va informar que aquesta plaça de Jutge de Pau Substitut està vacant i s’obre un termini de quinze dies hàbils perquè les persones que estiguin interessades presentin la seva ‘candidatura’ al Registre de l’Ajuntament.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Desembre, 2020

Diverses organitzacions en defensa dels drets del col·lectiu LGBTI ha convocat mobilitzacions pel dissabte 5 de desembre per denunciar l’augment d’agressions que asseguren que pateixen. En roda de premsa al Parlament acompanyats de la CUP-CC, la Crida LGBTI ha anunciat una manifestació a Barcelona – a l’avinguda del Paral·lel amb el carrer Calàbria – i a Tarragona – a la plaça de la Font – a les 19h, i han avançat que els propers dies s’hi sumaran altres ciutats. Aquestes convocatòries arriben després que el cap de setmana passat una jove trans i un gai denunciessin haver estat agredits “brutalment” a la capital catalana.

Segons ha explicat Ixeya Quesada, portaveu del col·lectiu, els darrers dos anys s’ha registrat un 41,7% més d’agressions. La portaveu del col·lectiu ha apel·lat a tota la societat civil perquè el 5 de desembre surti al carrer i “no es posi de perfil”. “Hem de dir ben alt i ben clar que no tolerem discursos d’odi ni violència contra el col·lectiu LGTBI”, ha insistit.

En relació a les dues agressions ocorregudes a Barcelona, Quesada ha assenyalat que “no són casos aïllats” i ha recordat que el 2020 ja s’han registrat 173 denúncies. D’aquestes, denuncia que només “un percentatge molt petit” acaba en sanció, fet que ha titllat de “vergonyós”. En aquest sentit, ha dit que és “urgent” que es prepari més el cos de Mossos d’Esquadra en relació a aquesta situació.

A més, ha remarcat que l’Observatori Contra l’Homofòbia xifra en més del 70% les agressions que no s’acaben denunciant. “Això posa de manifest el perill real al que ens exposem a diari, no podem esperar ni un segon més”, ha dit Quesada.

Quesada ha aprofitat per exigir al Govern que “es comprometi fermament amb implementar” la llei 11/2014 de drets de les persones LGBTI, ja que assegura que els veuen “sistemàticament trepitjats”. A mes, també han reclamat al govern espanyol que tiri endavant la llei trans i ha demanat al PSC “que es desmarqui dels discursos de transmisogínia”.

De moment a la manifestació s’hi ha sumat la Crida LGTBI, Acció Ecofeminista, Colors de Ponent, l’Associació de Transsexuals de Catalunya i Atzagaia, entre altres. A més, han obert un espai web (enpeudeguerracat.wordpress.com) per recollir adhesions a la mobilització.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Setembre, 2020
gay.jpg

Quina és la situació del col·lectiu LGBTIQ+ a les universitats catalanes? Què poden fer aquestes institucions per prevenir i eradicar la violència que pateixen? El projecte “UNI4Freedom: Superant la violència cap el col·lectiu LGBTIQ+ a les universitats catalanes”, liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb el suport per l’ACUP i la Fundació “la Caixa”, ha donat resposta a aquestes dues qüestions perquè les universitats siguin un espai segur per al col·lectiu.

En la presentació dels resultats de la diagnosi, que apunta que el 61% dels universitaris ha patit o coneix algú víctima de violència contra LGBTIQ+ als campus, i s’han exposat deu accions basades en els programes que han funcionat en universitats internacionals per erradicar la discriminació.

Oriol Ríos, investigador del Departament de Pedagogia de la URV i responsable del projecte, explica que “hi ha una normalització de la violència i es desconeixen les diferents tipologies de violència que existeixen”. Per això l’enquesta feta a 755 estudiants de sis universitats catalanes aprofundia en totes les formes de violència que poden patir les persones LGBTIQ+. Així, les que es produeixen més sovint als campus són el fet d’haver d’amagar la condició sexual o la identitat de gènere (45%) i els comentaris discriminatoris (17%).

La jornada final s’ha fet en línia en una jornada de debat en la qual s’han presentat també els resultats del treball de recerca.

“La universitat és un espai procliu a treballar aquests temes”, explica Ríos, però només això no és suficient, ja que cal que siguin també “un lloc segur per a les persones  LGBTIQ+, es faciliti la denúncia,es recolzi les víctimes i a les persones que donen suport a les víctimes”. De fet, prop del 23% de les víctimes no expliquen a ningú que ho són, i només el 31,1% dels estudiants coneix si la seva universitat té un servei on recórrer un cas de violència contra LGBTIQ+. Així ho determina el projecte UNI4Freedom, que, a més de l’enquesta als estudiants, també ha entrevistat 30 membres de les diferents comunitats universitàries, entre estudiants, Personal Docent i Investigador, Personal d’Administració i Serveis i els responsables de les unitats d’igualtat de les sis universitats participants: Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat de Vic i Universitat Ramon Llull.

Perquè els campus tinguin el clima propici per facilitar erradicació i denúncia de la violència, els investigadors proposen deu mesures basades en les actuacions implementades en altres universitats del món i que han demostrat científicament tenir un impacte social i un resultat de millora. Són les següents:

  • Formar a tota la comunitat universitària en evidències científiques per identificar la violència contra el col·lectiu LGBTIQ+, especialment durant l’acollida de l’alumnat de primer curs universitari.
  • Incloure la discriminació per orientació sexual, identitat i expressió de gènere de primer i segon ordre de forma explícita a les polítiques i normatives universitàries.
  • Crear xarxes de solidaritat que donin suport i que fomentin aliances entre els diferents col·lectius (LGBTIQ+, minories ètniques i religioses, persones heterosexuals, persones amb discapacitats).
  • Actuar i informar en cas de presenciar una situació de violència contra una persona LGBTIQ+, donant suport i protegint la víctima sense revictimitzar.
  • Donar visibilitat al col·lectiu a través d’activitats de sensibilització.
  • Establir una oficina d’atenció i suport al col·lectiu LGBTIQ+ amb representants de tota la comunitat universitària, que vetlli per l’activació dels protocols en rebre una denúncia.
  • Incloure continguts curriculars sobre les aportacions de persones LGBTIQ+ a l’avenç de la ciència i la societat.
  • Assegurar que la documentació i els tràmits universitaris són inclusius amb totes les persones del col·lectiu LGBTIQ+.
  • Organitzar els espais perquè siguin inclusius i prioritzin la llibertat individual de totes les persones.
  • Fer avaluacions periòdiques del clima de les universitats en relació amb la inclusió del col·lectiu.

Aquestes mesures formaran part de la guia de recomanacions que s’ha validat en la jornada final del projecte i que properament rebran totes les universitats catalanes.

 


REDACCIÓ4 Juliol, 2020

El actor Fernando Tejero sí que sabe hacernos reír, sus participaciones en Aquí no hay quien viva y La que se avecina son prácticamente legendarias en el entretenimiento español.

Pero ñel también ha participado en producciones como 8 citas, Cinco metros cuadrados, El penalti más largo del mundo, El club de los suicidas y Días de fútbol, película con la que ganó un Goya.

Algo que pocos saben sobre él es que su voz ronca que tiene hoy es una consecuencia de querer evitar el bullying que le traía ser un tanto “afeminado” para los demás niños. Desde siempre le gustaron otros chicos y ahora no lo oculta.

 


REDACCIÓ22 Juny, 2020
pablo_alboran.jpg

La vergüenza, la incomprensión, la intolerancia, el miedo a decepcionar o a dejar de vender discos y entradas han hecho que muchos músicos guardaran su homosexualidad en secreto durante años, incluso décadas. El cantante Pablo Alborán, de 31 años, ha sido la última estrella del pop en desvelarla para sentirse «más feliz», y lo hizo en Instagram.

En el mundillo de la música algunos lo sabían y otros lo intuían, pero nunca se le dio la menor importancia al asunto y, después de tantos años, era un tema ya olvidado en los mentideros del gremio. Por eso la sorpresa invadió a todos cuando desveló que es homosexual.

A raíz de esto se están empezando a destapar una larga lista de relaciones pasadas, que no han sido confirmadas en ningún momento por el artista. La primera de ellas el 13 agosto 2017 cuando una revista publicó una imagen del cantante en un barco en Ibiza dando un sentido beso a un amigo. «Hace poco estaba en ibiza y una revista me sacó con mi colega Kike en portada. Yo estaba con más amigos y me fui dando besos con todo el mundo, pero en plan cachonde, en plan bien, ¿sabes?. Mi amigo, además, tiene una niña que sale en la revista», respondió él.

También se ha desubierto que el 6 de marzo de 2011, Pablo Alborán empezó una relación larga y estable con Giuseppe Di Bella, un apuesto italiano de 33 años que se convirtió en el primer novio famoso del artista. Llegó a España en 2007 desde Sicilia para terminar la carrera de Derecho en la Universidad Complutense de Madrid. Le gustó tanto la capital que decidió quedarse a vivir y se convirtió en profesor de baile. En 2010 entró en «Operación Triunfo» como coreógrafo y después participó en «¡Más que baile!» como pareja de Belén Esteban. Tras esto participó en otros programas como «Tu cara me suena» o «Qué tiempo tan feliz», entre otros. Este último fue donde conoció, tal y como desveló este fin de semana «Socialité», a Pablo Alborán.

Además, el programa de Telecinco ha asegurado que el cantante también habría mantenido una relación sentimental con un conocido presentador de televisión (de otra cadena) y de radio.

Además de con un exconcursante de reality que también es modelo, actor, le encanta el surf y es malagueño, como el artista. Sin embargo lo que más ha sorprendido es su relación con un estudiante universitario cuando el cantante ingresó en Universidad de Filosofía de Málaga. Un noviazgo que en ningún momento intentó ocultar pues se paseaban por el campus de lo más acaramelados.

Su segunda relación con un famoso fue con el televisivo Pelayo Díaz, de 33 años, con el que mantuvo un breve romance con una discreción máxima. También se le relacionó en su día con Ricky Martin en 2014 a raíz de un viaje que realizaron juntos a la India «para coger inspiración». Una foto de cada uno (en sus respectivas cuentas de Intagram) en la cama tumbados en la misma postura hicieron saltar todas las alarmas.


REDACCIÓ3 Març, 2020

Diu la màxima popular que el més cec és aquell que no vol veure. I això es podria aplicar al (des)govern de Tarragona, capitanejat pel republicà Pau Ricomà. ERC i Comuns, durant la campanya electoral, vam fer bandera del canvi i d’un nou model de ciutat. Passats deu mesos, sembla que tot continua igual. Tarragona segueix en coma, perdent la capitalitat.

Si passegem pels carrers de la ciutat, veiem com els passos de vianants estan pràcticament esborrats, els carrers bruts i el vandalisme acampant al seu aire i impunement. Hi ha petits detalls que no necessiten decisions polítiques preses en el plenari municipal, només cal voluntat i implicació.

Tarragona ha volgut vendre la moto que és una ciutat gay friendly. Va arribar a pintar un dels bancs ubicats davant de l’Antiga Facultat de Lletres de la Imperial Tàrraco amb els colors que identifiquen la lluita LGTBI. Però, la pintura està malmesa i la imatge és penosa. Per a això, millor no fer res…

Podríem dir que el banc de colors de la Imperial Tàrraco reflecteix la inoperància d’un ajuntament que sembla governar a cops de bastó o millor dit: a les ziga-zagues. Trist, però cert…

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2019
banc_gay-e1576701748795-1280x960.jpg

La foto que avui publiquem podria ser el reflex de la situació de marasme polític que viu Tarragona. Els que ara ens governen, des de la Plaça de la Font, van prometre un canvi profund. Per arribar al poder van criticar, sense contemplacions, l’anterior executiu. Es queixaven de la brutícia, de l’incivisme i de la inèrcia del PSC.

Doncs, ara mateix, transcorreguts sis mesos de governació, ERC i els Comuns encara no han estat capaços de fer un balanç (públic) dels primers 100 dies al capdavant del govern tarragoní. Si ens passegem per la ciutat, prendrem consciència que no s’ha fet res per millorar la imatge (bruta i deixada) de Tarragona. Aquest banc, a favor del col·lectiu LGTBIQ+, ubicat tot just davant de l’antiga Facultat de Lletres, està més deixat que una burilla a l’entrada del metro.

No és coherent ni acceptable que una ciutat es presenti com una Ciutat LGTBI i després deixi que un dels pocs símbols de la seva ‘obertura’ estigui tan deteriorat. Potser ha arribat l’hora de canviar les paraules pels fets i menys escenografies i més implicació (real).

Esperem que el/la regidor/a responsable d’aquesta àrea ordeni que el banc ‘diferent’ de la Plaça Imperial Tàrraco no sigui notícia pel seu deteriorament. Tarragona es mereix molt més…

 


REDACCIÓ2 Maig, 2017

Els Mossos ja han denunciat a fiscalia l’atac homofòbic contra un jove homosexual resident a Salou. 

gay__L’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) ha condemnat l’agressió verbal que va patir aquest dilluns un jove gai de 28 anys a Salou. El president de l’entitat, Eugeni Rodríguez, ha explicat que la víctima va ser increpada per dos joves mentre passejava tot sol pel carrer Terol de Salou per reunir-se amb uns altres amics.

Segons Rodríguez, l’agressió verbal es va produir després que els joves van xiular i llençar petons a la víctima, que es va girar i va gravar un vídeo on es poden captar els insults i identificar visualment a un dels agressors. Finalment, els joves van fugir un cop la víctima va trucar a la policia local. Posteriorment, el noi es va adreçar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra per presentar denúncia.

Després de parlar amb la víctima i expressar-li el seu total suport, Rodríguez ha denunciat “la manca d’informació per part de la comissaria de Mossos d’Esquadra de Salou” per “no saber que es podia formalitzar una denúncia mitjançant la Llei 11/2014”.

Per aquest motiu, l’entitat ha reiterat la necessitat “d’implementar i fer efectiva la Llei 11/2014” perquè “les denúncies tinguin un itinerari perfectament coordinat i els agressors siguin sancionats i es repari a les víctimes”. mossos-armilles

En aquest sentit, Rodríguez ha manifestat que “no pot ser que tots tinguem un amic gai a qui han insultat per la seva orientació sexual, però no es conegui a cap agressor sancionat”.

Denúncia a la fiscalia
Per la seva banda, els Mossos d’Esquadra han confirmat la recepció de la denúncia per part d’aquest jove de 28 anys.  En casos com el de Salou, la policia activa un protocol específic que preveu lliurar una còpia de la denúncia al fiscal especialitzat en delictes d’odi i posar els fets en coneixement del Grup d’Atenció a la Víctima per tal de fer-ne un seguiment.

 


REDACCIÓ12 Maig, 2016

ENTREVISTA

José María Gay de Liébana és Doctor en Ciències Econòmiques i Doctor en Dret. És professor titular d’Economia Financera i Comptabilitat a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Es podria dir que és l’economista més mediàtic, ja que és un col·laborador habitual de programes de televisió i de ràdio i col·laborador de molts diaris. Es caracteritza per dir el que pensa, parla sense sense embuts. És una apassionat de l’economia i també del seu equip de futbol, l’Espanyol. Sempre, en totes les seves conferències fa comparacions entre els seus dos ‘amors’ l’economia i el club ‘periquito’.

 

gay2LA REPÚBLICA – En quin moment ens trobem econòmicament parlant a Espanya?
GAY DE LIEBANA – Ara estem en un punt de cruïlla. Hi ha una recuperació però la recuperació sembla que no va amb la força de l’any passat. El motiu és perquè hi havia una sèrie d’elements singulars que ara ja els tenim descomptats. A més, nosaltres depenem molt de l’entorn nostre i del voltant i no està gaire animat. Per altra banda, crec que nosaltres tenim un cert grau d’incertesa i de governabilitat política que això tard o d’hora en passarà factura. No hem de ser pessimistes però no veig que hi hagi canvis profunds i estructurals en el nostre model econòmic i per tant, seguirem igual.

LR – El govern en funcions diu que hi ha brots verds. Què n’opina?
GL – No, no i no. No n’hi ha de brots verds. Una cosa és el que es veu des de la distància de la macroeconomia o des dels despatxos oficials, i l’altra és la realitat que hi ha al carrer. He parlat amb molta gent i la veritat és que només ‘va fent’ i d’aque

lla manera. Tenim un problema de comptes públics i el que es pot dir és que en definitiva ens han enganyat. Ens han dit que tot anava tan bé, que la política dels ajustos anava tan bé i que el fons monetari europeu fa uns mesos ens posa com el gran exemple del que seria en tenir cura amb les finances públiques i ara resulta que hi ha uns desastres en les finances públiques impressionants.

Gay de Liébana en una conferència a Reus
Gay de Liébana en una conferència a Reus

LR – La radiografia que en fa és….
GL – És que les coses no van bé, la seguretat social rebentarà, d’un moment a un altre i possiblement serà d’aquí un parell d’anys com no es facin coses. Hem tingut una despesa enorme en la qual tothom ha començat a gastar a gastar. També hi ha un tema que es carrega les autonomies, que tenen la seva responsabilitat, i és cert que no tenen prou fiançament i per tant, les autonomies estan suportant molta despesa de caràcter social, sanitari i d’educació. Ara, la veritat sigui dita, al capdavant de les autonomies hi tenim ‘petardos’.

LR – Que hi hagi un govern en funcions frena qualsevol tipus de recuperació?
GL – Sí que ho frena. A Tarragona per exemple no vindrà inversió perquè estan una mica espantats, a Barcelona la inversió està aturada, la inversió que es faria a Espanya es farà a Portugal i aquí a Catalunya, si a més li afegim el que tenim nosaltres, que ens diuen que les coses van tan bé i que les xifres no són dolentes,… quan sento això penso en l’Espanya i la Catalunya que es trobarà el meu fill d’aquí a 10 anys i crec que es trobarà un país desèrtic, un país de vells i en definitiva que o fem alguna cosa per tenir una economia competitiva d’aquí a 10 anys o realment ens morirem amb tota aquesta colla de beneits que van manant i que no saben el que fan ni el que toquen.

LR – Què li sembla el projecte ‘BCN World’?
GL – Jo el veig molt bé però dubto molt que es faci. Tant de bo tiri endavant perquè ara no és moment d’escollir si m’agrada o no m’agrada els hotels o els casinos, l’important és poder construir i després que es creï tot el que seria de tipus immobiliari i lúdic i que crec que això ajudaria a l’economia de Tarragona. A més, és una terra que un clima fantàstic, que pot venir tothom i crec que seria fabulós. Però ara no és moment de triar la qualitat. Tots voldríem que vingués Google o Apple al territori a instal·lar-s’hi però si no hi ha ningú que vagi a enraonar amb ells ningú vindrà.

LR – És viable una Catalunya sense Espanya i a la inversa?
GL – No ho és. La gent vol creure’s un discurs que no és real. Jo que em bellugo per Europa sé el que n’opinen i moltes empreses marxarien de Catalunya. A Alemanya no li agrada la idea, a França tampoc. El que s’ha de fer no és trencar les relacions, és arreglar-les. A mi no m’interessa la independència.

Gay de Liébana al Tecnoparc de Reus
Gay de Liébana al Tecnoparc de Reus

LR – Per què?
GL – Doncs és senzill. Perquè Catalunya quedaria fora d’Europa i per molt que diguin i insisteixin aquesta és la realitat. Tampoc tindríem l’euro, que ens ha fet mal però a dia d’avui és una divisa i només la poden tenir els bancs centrals que són accionistes de Banc Central Europeu i aquí no tenim ni banc central.

LR – Què s’ha de fer doncs?
GL – El que jo defenso és que s’ha d’enraonar amb Madrid del finançament de Catalunya. S’ha d’explicar d’una manera molt pedagògica les qualitats, condicions i característiques de Catalunya i ja està. Aquí s’ha muntat un ‘desaguisado tremendo’ que no es pot pagar.

Jonathan OCA // Reus
jonathan@larepublicacheca.com

 


REDACCIÓ1 Maig, 2014

Vila-seca reuneix des d’avui i fins dissabte, més de 300 famílies gais. La trobada pretén reflexionar al voltant de l’escola, la comunitat educativa, la formació del professorat, i la implicació de les famílies. Serà un espai per compartir les Bones Pràctiques LGTB de les escoles, i els projectes de les diferents organitzacions assistents.
Són famílies de dues mares o dos pares amb filles i fills, o mares i pares sols que, sota els colors de la bandera de l’arc de Sant Martí, Famílies Rainbow, es troben un any més per compartir les seves experiències d’homomaternitat i homopaternitat.
L’eslògan Suma Famílies Rainbow, té un sentit d’unió, de comunitat i de moviment.

Es debatrà la discriminació gai a les escoles
Es debatrà la discriminació gai a les escoles

El tema d’enguany és l’Educació. Ponents com Maria del Mar González de la Universidad de Sevilla, Gerard Coll-Planas de la UVic, Empar Tomé de la UAB, Santiago Agustín de la Universidad Autónoma de Madrid, Rafael Ballester, Degà de la Universitat Jaume I, entre d’altres; exposaran les darreres recerques i investigacions en psicologia, sociologia i pedagogia sobre les famílies LGTB, que de ben segur aportaran noves línies de treball i nous projectes de futur.
Una vegada més aquest tipus de trobada té com a objectiu també, empoderar les famílies, transmetre la força de la visibilitat i del treball conjunt, ajudar a intervenir de forma proactiva en les escoles dels seus infants i adolescents, i promoure l’ús de materials que visibilitzen les famílies LGTB en la comunitat educativa.
És un llarg camí que encara queda per recórrer, per fer que la societat de la qual formen part sigui cada vegada més justa i més igualitària. I l’educació és l’eina més poderosa per acabar amb l’homofòbia.