ELS “ADLÁTERES” DE BALLLESTEROS

‘Adlátere’ és una paraula castellana d’origen llatí. Vol dir de la persona subordinada a una altra i que no s’entén sense aquesta relació. El més curiós és que un polític de liderat tou com Ballesteros hagi generat una col·lecció dels anomenats adláteres. Ells ocupen tots els espais al voltant de l’alcalde i han anat generant un cercle cada cop més impermeable.

Quins són aquests adláteres?

PAU PÉREZ  Ha estat des d’un principi la peça imprescindible de Ballesteros a l’Ajuntament. El seu ‘talant’ pragmàtic i negociador ha salvat els pressupostos d’aquesta legislatura amb minoria al Saló de Plens. Però té enemics declarats al carrer Ramon i Cajal, que el veuen com una mena de paràsit de Ballesteros. El seu gust per la bona vida tampoc l’ha ajudat massa. Tot i això, la relació personal i familiar entre Pau Pérez i l’alcalde és inqüestionable a tots els efectes, ja siguin aquests efectes positius o negatius.

JAVIER VILAMAYOR Va arribar com l’assenyalat per preparar el relleu de Ballesteros, però ha decebut gairebé totes les expectatives. Tant ha estat aquest perfil d’hereu, que li han posat el mot de Flipper, un dofí. Notable que no s’hagi fet amb un nivell d’autoritat rellevant dins el grup municipal. Tampoc ha assolit una posició de control o poder en el partit. A ell li corresponia parar els peus a l’enfant terrible Castillo, però ja s’ha vist que li espanta la idea d’acumular cicatrius polítiques en el camp de batalla. La missió que (sí) va complir  satisfactòriament als inicis de la legislatura va ser la de caramel·litzar les relacions amb CiU.

CARLES CASTILLO Sempre aconsellat per amistats perilloses i de vegades utilitzat pels dinosaures de Ramon i Cajal, és sens dubte, el menys adlátere dels col·laboradors de l’alcalde. Amb veu pròpia dins el partit i dins l’Ajuntament, no ha gestionat bé el seu timming polític.

Les seves relacions amb el grup municipal i el propi alcalde han estat molt sovint tempestuoses. Tampoc l’ajuden que s’estimi tant a si mateix ni el seu infantilisme ideològic. Però, cal veure com reaccionarà davant la situació de màxima tensió que viurà en el moment de confeccionar les llistes per a les properes eleccions municipals.

BEGOÑA FLORIA  La més versàtil entre els col·laboradors de l’alcalde, també ha acabat per assumir el rol d’adlátere. Va complir en el paper de poli dolenta: ha carregat amb el desgast de fer d’oposició a l’oposició i ha perdut l’estima dels seus propis companys del grup municipal si és que mai la va tenir. Tot ho ha suportat amb un somriure forçat i intel·ligent. Però una actitud intel·lectual massa arrogant (a vegades per timidesa) i una gestió gens creïble de la seva pròpia biografia política contractual l’han portat a perdre perfil propi. La seva mal dissimulada ambició per anar al Parlament o a Madrid també l’han llastrat.

XAVIER TARRÉS  No és adlátere, però tampoc és polític, entès com animal de l’espècie dels polítics. Quedarà com un regidor responsable i bon gestor, però poca cosa més.

La resta, tots ells segurament bones persones, no hi compten gens ni mica en aquesta etapa actual de l’alcalde. Uns de sortida, altres d’arribada, fora d’apunyalaments d’uns als altres, no han fet res d’extraordinari, politicament parlant, per a què el seu nom tingui paràgraf propi. Ja sé que és una mica cruel, però la vida política és així.

 James FONT