Albiac vol continuar dirigint els destins de l’ICAT
Convençut que les persones no s’han d’eternitzar en el càrrec, el candidat a la reelecció del Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT), ha assegurat que compta amb la confiança de la majoria dels col·legiats aquest serà el seu darrer mandat com a degà. Manel Albiac considera que “vuit anys és prou temps per tirar endavant un projecte”.
A partir d’aquest dimarts, els col·legiats poden començar a votar de forma anticipada i podran triar entre dues candidatures: la de Manel Albiac i de Xavier Tarrés.
Albiac diu que es presenta a la reelecció amb la mateixa il·lusió que fa quatre anys i que ara amb l’experiència guanyada és capaç de fer més i millor. Les seves apostes pel proper mandat passen per la formació, millora del torn d’ofici, noves tecnologies i la Fundació. Per assolir els seus objectius, el candidat a la reelecció compta amb un equip renovat en el 50% i fent una aposta clara pels més joves.
Manel Albiac ha valorat molt positivament la campanya electoral i espera que els 1300 advocats col·legiats votin massivament per aconseguir que l’ICAT continuï augmentant la seva visibilitat i el seu prestigi social.
Els votants que no votin de forma anticipada ho podran fer presencialment el proper dia 20.
La candidatura encapçalada per Xavier Tarrés a la presidència del Col·legi d’Advocats de Tarragona va demanar empara a la mesa electoral al sospitar que la llista liderada per Manel Albiac podria estar utilitzant “desmesuradament les comunicacions a través del correu del col·legi”, coincidint amb la campanya electoral.
Fonts properes a la candidatura de Tarrés han explicat a aquest digital que, la llista que es presenta a la reelecció podria estar aprofitant l’e-mail corporatiu no només per fer difusió d’activitats (sobretot formatives) del col·legi sinó per enviar un missatge clarament electoralista. “Vam fer una queixa formal i respectuosa per sol·licitar que en aquest període electoral no se’n faci ús del correu del col·legi”, de forma a que les dues llistes puguin fer companya “amb la mateixa igualtat de condicions”. Demanen a l’actual junta de govern de l’ICAT que s’abstingui d’utilitzar el correu o actes del col·legi per beneficiar una o altra candidatura.
La mesa electoral es reunirá el proper dilluns per estudiar la petició presentada i prendre les mesures que consideri escaients en el cas que es comprovi que s’està utilitzat els mitjans oficials per promoure la campanya electoral de la candidatura liderada per Manel Abiac.
En contacte amb el degà del Col·legi d’Advocats i candidat a reelecció, Manel Albiac, aquest no ha volgut alimentar polèmiques, assegurant que la junta de govern escoltarà la proposta de mesa electoral.
Cal recordar que les votacions per elegir la nova junta començaran el proper dia 13 i s’allargaran fins el dia 20.
Aquest mandat ha estat especialment cruel amb bona part dels regidors i regidores que l’han protagonitzat. Tots els partits amb representació han fet ‘neteja’.
D’alguns dels consellers que segur no repetiran ja hem parlat en informes anteriors, però valdrà la pena fer anotacions al marge. D’altres en parlarem directament.
Comencem pel PSC. Dels regidors socialistes que marxen en destacarem 3. Un que segur no hi serà (Carles Castillo) i altres dos que, pràcticament, han acceptat no estar (Xavier Tarrés i Patrícia Anton). Els altres absents han passat sense pena ni gloria pel consistori, sense fer res amb segell personal, sempre a remolc del grup i de l’ombra de (bona imatge) l’alcalde.
De Castillo ja he parlat anteriorment del seu perfil i de les seves peculiaritats. Per tant, el que ara importa és analitzar la seva marxa per la porta del darrera. Ballesteros ha estat especialment maquiavèl·lic amb el ‘cas Castillo’. Un polític fet a la pedrera del partit, que ha donat sempre la cara, que ha assumit tots i cadascun dels seus errors i alguns que no eren seus. Algú que sempre ha estat capaç d’armar un discurs polític propi i d’esquerres i que no s’ha amagat mai sota l’ala de l’alcalde mereix alguna cosa més que una ‘palmadeta’ a l’esquena i una frase amable de germà gran de Ballesteros, que cada dia, més que un germà gran, podria semblar la ‘hermana superiora’.
Castillo comet molts errors polítics d’estratègia i de infantilisme ideològic, però ha estat amb diferència el regidor amb més personalitat pròpia del grup i si no continua és, fonamentalment, per decisió de Ballesteros i dels seus actuals ‘estrategues’. L’objectiu: evitar guerres internes i aplanar el camí a un (ben preparat però poc carismàtic) Javier Villamayor. Amb el passar del temps Castillo anirà cargolant la seva situació i farà trinxera a Ramon i Cajal. Hem d’estar atents.
Alejandro Fernández
Xavier Tarrés ha resultat, per a alguns, una enorme decepció. Mentre ell donava a entendre que l’alcalde li havia demanat que repetís, Ballesteros ja li tenia reservat un seient a la banqueta. Per a un regidor tant significatiu com Tarrés, artífex del nou POUM, aquest final resulta deshonrós. Hagués estat molt més digne que anunciés fa temps que marxava. Oi? S’han aprofitat de Tarrés? De la seva bona fe i de les seves debilitats? I la resposta de Tarrés ha estat posar cara de circumstàncies.
I finalment Patrícia Anton. Va ser una sorpresa en la darrera llista municipal del 2011 i ha pagat dos errors greus: la seva inexperiència en gestió publica i la seva inclinació a la bronca política. El seu enfrontament amb bona part dels paradistes del Mercat Municipal ha estat un arma de doble fil. I la nova «vedette» de Ballesteros ja és Elvira Ferrando. Masses elements en contra i poca línia de defensa per part d’Anton. D’Elvira Ferrando ja tindrem ocasió de parlar.
Anton ha estat, per dir-ho d’alguna manera, més que una aposta personal de Ballesteros, una mena de caprici de l’alcalde. I s’ha cansat i l’ha posat al penjador de la roba de fora de temporada. Però, compte, Anton té els seus fidels seguidors.
Del grup de CiU ja hem parlat abastament de dos dels que no hi seran segur: Victòria Forns i Fede Adam. Ara toca parlar de dos més: Xavier Quintana i Maribel Rubio. De la resta direm que han la part anònima de la societat política convergent municipal.
Xavier Quintana va ocupareal seient de regidor després d’optimitzar al màxim el seu càrrec de dirigent veïnal i d’endevinar que venien mals temps professionals. Ha estat un il·lusionista. És bon tio. A Forns li va fer creure que era home de la seva confiança i als contraris de Forns que ell era l’enllaç entre uns i els altres. Per la seva desgracia va arribar Abelló i el seu caixa o faixa o salsitxa i aquí va finalitzar l’aventura de Quintana, malgrat que confessés a Coromines que ell ja estava desmarcat totalment de Forns i el seu pinyol. Les males llengües recorden que en una ciutat tant romana com la nostra ja hauria de saber que Roma no paga traïdors.
Maribel Rubio
I ara tenim a Maribel Rubio. Va passar, en un tres i no res, d’ariet contra Ballesteros a rendida admiradora i defensora de l’alcalde. Per què? Potser perquè tenia un problema personal i l’alcalde li va resoldre? I si resulta que CDC també va atendre aquesta circumstància personal? Potser tindrem temps per parlar d’aquest ‘cas’ en propers informes. Alguns polítics haurien de tenir en compte que tot se sap i que fins i tot les parets tenen oïdes…
La millor notícia és que podem donar gràcies a Abelló per haver lliurat a la ciutat i al consistori d’aquesta mena de polítics, malgrat que a Ballesteros ja li anés bé gestionant les misèries personals dels esmentats.
Finalment, donem una ullada al PP d’Alejandro Fernández. Fixem-nos en un cas concret que delata la forma de fer del polític popular. Ha fet fora a Judith Heras sense soroll i tapant aquesta sortida amb una entrada espectacular.
En el taulell d’escacs de la política municipal, Heras ha estat el peó que primer cau en els moviments inicials d’apertura. I no cal que Alejandro faci cap gestió de cobertura perquè Heras ‘ressuscitarà’.
De totes les llistes municipals de Tarragona, la dels populars és, fins ara, la que menys soroll fa. Les propostes electorals d’Alejandro tampoc és que facin engrescar massa fins ara.
Era d’esperar una ofensiva total d’Alejandro en els barris i en canvi el veiem perdut entre campanyes de disseny i propostes puntuals i sense connexió amb un pla general per Tarragona.
De tots els que marxen, a qui salvaria si pogués? Qui crec que mereix pròrroga i penaltis? Carles Castillo amb tota seguretat. Després podríem dir que Fede Adam i Xavier Tarrés haurien estat víctimes de les seves pors i la seva manca d’amor propi i personalitat. La resta, a fi de comptes, mediocritat política, Paco Zapater, inclòs, per a què quedi clar.
Moment de la inauguració de la llar de jubilats del Serrall
A banda de l’alcalde i 5 membres del seu govern, han assistit a la descoberta de la placa,els alcaldables Albert Abelló, Alejandro Fernández i Emili Rivelles. Es nota que les eleccions municipals estan al caure
En les properes setmanes, almenys fins el dia 23 de maig, haurem d’anar amb compte per no ‘xocar’ amb un polític al carrer.
Si durant els darrers anys trobar o parlar amb un polític era una mena d’odissea, ara alguns faran els possibles per allunyar-se de la seva tàctica propagandística i electoral.
La crisi obliga a una pre i campanya electorals més austeres i a utilitzar la imaginació i la perspicàcia.
En els propers dies, els candidats faran més hores que un rellotge per fer-se veure en els diferents actes populars. Qualsevol excusa és bona per ‘vendre’ les seves propostes o si més no, apropar-se als electors i donar-se a conèixer.
Les inauguracions són els actes més atractius pels polítics (i candidats) sobretot en període electoral. Solen multiplicar-se com si fossin bolets. Apareixen com art de màgia. Abandonen el seu estat d’hibernació per ‘alimentar-se’. Uns tenen més habilitats que d’altres, però tots s’esforcen, encara que després pateixen d’urticària. L’estampa captada durant la inauguració de la llar de jubilats del Serrallo.
1 alcalde i 9 regidors
Els protagonistes, a banda de la gent gran del barri, eren l’alcalde de Tarragona, el president de l’Autoritat Portuària i el mossèn que hauria de beneir el local. No obstant, l’acte s’ha convertit en una passarel·la de polítics i candidats. Es va poder ‘localitzar’ cinc consellers de l’equip del govern Ballesteros (Pau Pérez, Xavier Tarrés, Javier Vilamayor, Carme Crespo i Victòria Pelegrin) i quatre de regidors de l’oposició (els populars Alejandro Fernández i Josep Acero i els convergents Maribel Rubio i Fede Adan (també president del Consell Comarcal).
Els alcaldables de Convergència i Ara Tarragona, Albert Abelló i Emili Rivelles també van marcar presència. Es va poder veure també alguns exregidors. O sigui, en una inauguració de segona categoria (encara que es tracta d’una infraestructura valuosa pels jubilats del Serrallo) es va poder comptabilitzar un alcalde i 9 regidors. Què passarà quan s’inauguri el Mercat Central?
En la política municipal és normal que es donin discussions acantonades, rifi-rafes gruixuts, enfrontaments, duels, guerres soterrades, en fi… guerra bruta. Però també trobem casos de ‘crims’ polítics, o sigui, aquelles accions que pretenen la desaparició política d’un adversari o d’un company. I al palau de la Plaça de la Font, en aquest mandat, s’han produït alguns ‘crims’ que jo, James Font 007, com a bo agent secret, he descobert.
L’enverinament de Xavier Tarrés
Ballesteros no vol cap regidor que li pugui fer ombra i, per diferents raons, ell o persones del seu entorn, van arribar a la conclusió que Xavier Tarrés era, encara que no hi sembli, perillós. I van establir l’estratègia de fer-lo sospitós de moltes coses per tal d’anar intoxicant-lo amb la poció indefectible però eficient d’arsènic polític.
Els rumors no van parar de lliscar des del mandat anterior: submarí dels dinosaures de Ramón i Cajal, filtrador dels mitjans, connivència amb l’oposició per tal d’evitar crítiques, feblesa a l’hora de treballar, incapacitat de fer equip en urbanisme, ambició deslleial per anar al Parlament, etc. Fins i tot es va fer córrer el rumor que en realitat el mèrit del POUM no li corresponia a ell si no a tècnics i experts de fora de l’Ajuntament i contactats des d’alcaldia.
Tarrés ha estat un regidor modest en els seus objectius, del que s’esperava més del que ha estat finalment, però al que se li ha sotmès a una permanent intoxicació política des del seu propi grup municipal i des de l’entorn d’alcaldia.
Fede Adan (CiU)
Mort per inanició de Fede Adan Està vist que en Tarragona no tenen gaire futur els polítics que posen els seus principals atributs en la gestió silenciosa i el treball modest. No li va anar bé a Sergi de los Rios en ERC i no li ha anat bé a Fede Adan en CDC.
Fede Adan no és populista, no és conspirador, no és llepaculs, o sigui, no té cap possibilitat de prosperar políticament dins la Convergència actual de Tarragona i menys dins el seu grup municipal. El decebedor resultat de Victòria Forns en les darreres eleccions municipals van fer de Fede Adan el principal candidat a substituir-la al capdavant del grup municipal de CiU en circumstàncies normals. Però tant a Convergència com a Unió, a Tarragona, res és normal. Et decapiten en un no res.
Resultat de l’equació? S’havien de carregar a Fede Adan (que serà papà). I la presidència d’Adan en el Consell Comarcal del Tarragonès encara feia més evident aquesta necessitat. La solució era que Fede Adan es dediqués al Consell Comarcal i fer-lo el més invisible que poguessin a l’Ajuntament. I en això han tingut la col·laboració dels seus veïns del grup municipal del PSC. Per què? Doncs perquè Ballesteros sempre ha pensat que qualsevol contrincant de CiU seria més complicat que Victòria Forns.
Si els polítics s’alimenten de rodes de premsa, titulars positius, cercles de poder, càrrecs i informació privilegiada, doncs tot això era el que no havia de tenir Adan al consistori. I no ho ha tingut.
És clar que ell no és persona d’heroismes ni accions intrèpides. Per això ara és on és la seva carrera política: a la secció d’oportunitats. Però això no treu que se li hagi negat el pa i la sal des del seu grup municipal. Vaja amb CiU… Vaja…
Josep Acero (PP)
La no decapitació de Josep Acero Alejandro Fernández és amb els seus companys i col·laboradors con Enric VIII amb les seves dones: se’ls estima fins que se’n cansa. I en Josep Acero tenia tots els números per tastar la fulla del botxí, però de moment estem assistint a la seva “no decapitació”. Per tant, no tenim crim, però el podríem tenir abans de les municipals. Temps al temps…
Acero volia ser a l’Alejandro Fernández el que va ser l’Angel Fernández a Joan Miquel Nadal, però no ha arribat ni a Mallol. Massa bocamoll, massa imprudent, massa conspirador, massa sorollós, pel que és del gust d’un Alejandro Fernández que ha anat refinant els seus gustos polítics amb el passar dels anys.
L’Alejandro ha utilitzat a l’Acero com un peó de brega i com alcavot, però això ja se sap que acostuma a tenir un final tràgic per a qui es posa a disposició incondicional del líder de torn. Els líders sempre tenen la memòria molt curta i les urpes llargues i molt afilades.
Però l’Acero – que com a bona persona desconeix els camins malèfics de la política – ha tingut la sort de cara i tot i tenir més d’un cop el coll a la rifa dels botxins, sense ni sospitar-lo ell, la campana l’ha salvat, també sense saber-lo ell.
Faria bé d’emparar-se en una suposada grip interminable per tal de baixar el seu nivell d’activitat i rebaixar protagonisme, si bé això és de difícil assimilació pel nostre personatge, que tot i dir-se Acero, en té molta llauna.
En aquest moment… continuen investigant l’alcaldable de Convergència, Albert Abelló. Ja us explicaré…
L’alcalde, el director de Telefònica i alguns regidors
Telefónica i l’Ajuntament de Tarragona han posat en marxa un important centre d’emprenedoria que ha de permetre transformar idees i projectes amb alt potencial en negocis econòmicament viables, amb capacitat per competir en el mercat global.
El nou centre, ubicat a l’Espai Tabacalera, oferirà als emprenedors els serveis i les infraestructures necessàries per maximitzar el resultat dels seus projectes.
“Green M1” estarà obert a la participació de tots els emprenedors de Catalunya i propiciarà la col·laboració d’agents públics i privats.
Ballesteros dirigint-se als assistents
En aquestes instal·lacions s’organitzaran xerrades, tallers i altres esdeveniments amb l’objectiu de convertir-se en un dels motors del moviment emprenedor català.
En un comunicat, Telefònica afirma que “la cohesió de tots els agents d’innovació, industrials, acadèmics, financers o químics és un element clau perquè Tarragona es converteixi en un laboratori viu dels nostres desenvolupaments”.
El president de Telefónica Open Future, Luis Solana, i l’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, han presidit la inauguració oficial de l’espai “Green M1”, a la qual també ha assistit el director general de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, i el tinent d’alcalde de Projectes Estratègics de Tarragona, Javier Villamayor. El regudor Xavier Tarrés també ha assistit.
‘Adlátere’ és una paraula castellana d’origen llatí. Vol dir de la persona subordinada a una altra i que no s’entén sense aquesta relació. El més curiós és que un polític de liderat tou com Ballesteros hagi generat una col·lecció dels anomenats adláteres. Ells ocupen tots els espais al voltant de l’alcalde i han anat generant un cercle cada cop més impermeable.
Quins són aquests adláteres?
PAU PÉREZ Ha estat des d’un principi la peça imprescindible de Ballesteros a l’Ajuntament. El seu ‘talant’ pragmàtic i negociador ha salvat els pressupostos d’aquesta legislatura amb minoria al Saló de Plens. Però té enemics declarats al carrer Ramon i Cajal, que el veuen com una mena de paràsit de Ballesteros. El seu gust per la bona vida tampoc l’ha ajudat massa. Tot i això, la relació personal i familiar entre Pau Pérez i l’alcalde és inqüestionable a tots els efectes, ja siguin aquests efectes positius o negatius.
JAVIER VILAMAYOR Va arribar com l’assenyalat per preparar el relleu de Ballesteros, però ha decebut gairebé totes les expectatives. Tant ha estat aquest perfil d’hereu, que li han posat el mot de Flipper, un dofí. Notable que no s’hagi fet amb un nivell d’autoritat rellevant dins el grup municipal. Tampoc ha assolit una posició de control o poder en el partit. A ell li corresponia parar els peus a l’enfant terrible Castillo, però ja s’ha vist que li espanta la idea d’acumular cicatrius polítiques en el camp de batalla. La missió que (sí) va complir satisfactòriament als inicis de la legislatura va ser la de caramel·litzar les relacions amb CiU.
CARLES CASTILLO Sempre aconsellat per amistats perilloses i de vegades utilitzat pels dinosaures de Ramon i Cajal, és sens dubte, el menys adlátere dels col·laboradors de l’alcalde. Amb veu pròpia dins el partit i dins l’Ajuntament, no ha gestionat bé el seu timming polític.
Les seves relacions amb el grup municipal i el propi alcalde han estat molt sovint tempestuoses. Tampoc l’ajuden que s’estimi tant a si mateix ni el seu infantilisme ideològic. Però, cal veure com reaccionarà davant la situació de màxima tensió que viurà en el moment de confeccionar les llistes per a les properes eleccions municipals.
BEGOÑA FLORIA La més versàtil entre els col·laboradors de l’alcalde, també ha acabat per assumir el rol d’adlátere. Va complir en el paper de poli dolenta: ha carregat amb el desgast de fer d’oposició a l’oposició i ha perdut l’estima dels seus propis companys del grup municipal si és que mai la va tenir. Tot ho ha suportat amb un somriure forçat i intel·ligent. Però una actitud intel·lectual massa arrogant (a vegades per timidesa) i una gestió gens creïble de la seva pròpia biografia política contractual l’han portat a perdre perfil propi. La seva mal dissimulada ambició per anar al Parlament o a Madrid també l’han llastrat.
XAVIER TARRÉS No és adlátere, però tampoc és polític, entès com animal de l’espècie dels polítics. Quedarà com un regidor responsable i bon gestor, però poca cosa més.
La resta, tots ells segurament bones persones, no hi compten gens ni mica en aquesta etapa actual de l’alcalde. Uns de sortida, altres d’arribada, fora d’apunyalaments d’uns als altres, no han fet res d’extraordinari, politicament parlant, per a què el seu nom tingui paràgraf propi. Ja sé que és una mica cruel, però la vida política és així.
Agustí Pujol, president de la Cambra, lliurant una litografía a l’economista Gay de Liébana
L’economista JosñeMaríaGay de Liébana ha estat el convidat encarregat de donar el tret de sortida a les quatre conferències organitzades per la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona amb motiu del 100 aniversari de l’entitat.
Ahir, la Sala August del Palau de Congressos de Tarragona va aplegar mig milió de persones que no van dubtar en assistir a la conferència a càrrec de Gay de Liébana.
L’economista, durant la seva intervenció, va assegurar que, pel que fa a l’actualitat econòmica, estem vivint una “recuperació fràgil”. De fet, va destacar el resultat “notable” dels bancs espanyols en els darrers tes d’estrès i la lleu disminució de l’atur en el que portem d’any.
Malgrat això, també va parlar des d’una perspectiva més negativa. En aquest sentit, l’economista va recordar els dubtes envers el creixement de la zona euro i que la reducció salarial frena el consum. En el cas d’Espanya, va fer una crítica cap a “l’atur crònic” i va demanar rebaixar els impostos a les empreses i les classes mitjanes.
Pel que fa a Tarragona, Liébana es va referir a la ciutat com una de les zones catalanes amb “més trempera econòmica” gràcies a l’impuls de la indústria de la petroquímica i el turisme. Per contra, va posar en dubte els beneficis del projecte BCNWorld.
Gau de Liébana va ser obsequiat amb una litografía creada per l’artista local Pere Joan Salas. L’obsequi va ser lliurat pel president de la Cambra, Agustí Pujol.
Entre els assistents, van estar presents el delegat de la Generalitat, Quim Nin, el subdelegat del Govern Espanyol, Jordi Sierra, el president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Jesús Loma–Ossorio, el president de la Confederació Empresarial de la Provínica de Tarragona (CEPTA), Josep Antoni Belmonte, i el conseller de Treball, Activació Econòmica, Projectes i Habitatges de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Tarrés.
Properes conferències L’alpinista local Òscar Cadiach L’arquitecte i dibuixant de vinyetes humorístiques, Peridis El Catedràtic de la URV, Sergio Nasarre
El proper dijous 23 d’octubre a les 18 hores, l’Ajuntament de Tarragona ha organitzat una taula rodona sobre “Casos d’èxit en la gestió de polígons empresarials a través de la col·laboració públic-privada”.
El col·loqui, que se celebrarà a les dependències de Tarragona Impulsa, serà inaugurat pel conseller de Treball i Activació Econòmica, Xavier Tarrès.
L’acte està dirigit a entitats i associacions empresarials, empreses ubicades a polígons i tècnics de desenvolupament local.
Participants
EGAZ Txorierri (Biscaia) Alejandro Loustaunau (gerent): exposarà les diferents activitats de dinamització col·laborativa de les empreses del polígon i de les eines amb les quals col·laboren en matèria d’ocupació, formació i internacionalització.
Polígon de Bergondo (la Corunya) María Jesús García (gerent): explicarà l’experiència de la Comunitat de propietaris en la posada en marxa del pla d’emergència del polígon i de la central de compres en la qual participen una gran part de les seves empreses.
Àrea de rehabilitació i gestió de parcs industrials i empresarials de l’Ajuntament de Màlaga Francisco Sales (director tècnic de l’àrea): exposarà les activitats que estan desenvolupant les entitats del polígon en col·laboració amb l’Ajuntament de Màlaga.
Polígon de Sabón (la Corunya) Marta Marzoa (gerent): exposarà les eines col·laboratives en les quals participa amb l’Ajuntament de Arteixo en l’àmbit de la formació i l’ocupació, així com les diferents activitats que estan desenvolupant en matèria de dinamització de les seves empreses i la posada en marxa de la nova entitat de gestió del polígon.
El proper diumenge dia 28 de setembre, els veïns del Centre Cívic de Llevant podran visitar l’estat de les obres de remodelació que s’estan duent a terme.
El nou Centre Cívic, situat al Carrer Major de Monnars, té una superfície de 213 m2. La distribució del pavelló contempla una sala d’actes, dues sales petites, vestíbul, lavabos i un semisoterrani.
Les obres d’arranjament han tingut un cost de 21.500 euros. Es preveu que, finalment, les obres acabin la setmana vinent.
Portes obertes Durant la jornada de portes obertes, d’11:30 a les 14 hores, hi haurà un vermut, a les 12:30h, i l’actuació del grup musical Stromboli Jazz Band. A l’acte també hi assistirà la consellera de Centres Cívics, Ivana Martínez, i el conseller responsable d’aquell, Xavier Tarrès.
Cal dir que aquesta visita coincideix amb la celebració de les festes majors de Monnars, Sant Cosme i Sant Damià.
REDACCIÓ13 Desembre, 2016
‘Adlátere’ és una paraula castellana d’origen llatí. Vol dir de la persona subordinada a una altra i que no s’entén sense aquesta relació. El més curiós és que un polític de liderat tou com Ballesteros hagi generat una col·lecció dels anomenats adláteres. Ells ocupen tots els espais al voltant de l’alcalde i han anat generant un cercle cada cop més impermeable. 
El proper dijous 23 d’octubre a les 18 hores, l’Ajuntament de Tarragona ha organitzat una taula rodona sobre “Casos d’èxit en la gestió de polígons empresarials a través de la col·laboració públic-privada”.
