REDACCIÓ
Àlfred Pitarch era el candidat d’ERC a l’alcaldia de Reus, però va ser fulminat sense que ell sàpiga encara els motius. Se sent trist i decebut amb un partit que li acusa de fets que són falsos. Pitarch assegura que el seu partit està perdent temps, quan té una oportunitat d’or per conquerir la ciutat. No descarta tornar a presentar-se a les primàries.
REPUBLICA CHECA – Ha viscut un episodi sense precedents en ERC. De cop i volta deixa de ser alcaldable. Què va passar?
ALFRED PITARCH – Realment ha estat un episodi sense precedents dins d’ERC. El 4 d’octubre del 2013, vaig ser escollit com a cap de llista a l’alcaldia de Reus per ERC en guanyar les primàries que es varen celebrar. Sota el mandat d’en Jordi Torres, l’anterior president, l’executiva local va creure oportú endegar ben aviat la maquinària per tal que ERC es pogués presentar a les eleccions municipals amb les màximes garanties possibles per recuperar la confiança dels reusencs. Amb gairebé un any i mig per endavant, el grup de treball que jo encapçalava tenia un repte tant important com engrescador. La major part de l’executiva actual, encapçalada per l’Ester Alberich i sorgida de les eleccions que van tenir lloc aquest passat estiu, va voler integrar-se al grup de treball que ja feia mesos que estava treballant per tal de definir les línies estratègiques que havien d’articular la proposta d’ERC per la ciutat de Reus. Les reunions setmanals que portàvem fent durant tots aquets mesos es van veure estroncades de cop i volta quan es va convocar una assemblea que havia de fer-se el dia 18 de desembre on els punts de l’ordre del dia previstos qüestionaven la feina que estàvem fent i la composició d’aquest grup de treball. Sense saber encara el per què, aquesta assemblea es va desconvocar quatre dies abans, i al mateix moment es va convocar una altra on l’únic punt del dia era la meva revocació com a candidat, iniciant un procés que no està recollit en els reglaments del partit i que senten un precedent molt perillós, ja que qualsevol canvi en l’estructura d’una executiva local ja no solament de Reus sinó d’un altre lloc, pot fer que el candidat local sorgit d’unes primàries pugui ser revocat en qualsevol moment.
RC – En què es basava el seu projecte per guanyar l’alcaldia de Reus?
AP – En propostes de solucions reals als problemes dels habitants de Reus i en tornar a situar la ciutat en el lloc que es mereix dins les grans ciutats de Catalunya. Això passava per definir clares línies estratègiques que permetessin una recuperació econòmica de les persones i de Reus, unes veritables polítiques socials per fer de Reus una ciutat on les seves persones gaudissin dels nivells més alts possibles de benestar i de Justícia social, i una aposta clara i decidida pel foment de la Cultura en el seu sentit més ampli per fer de Reus una ciutat atractiva culturalment, tant pels seus habitants com per les persones que ens visiten.
Acusacions falses
RC – Per què li van fer la traveta?
AP – Sincerament, encara no ho sé. Els arguments que varen exposar els membres de l’executiva local durant l’assemblea del dia 29 es van rebatre un a un, i alguns per la seva manca de sentit comú es rebatien sols. Se’m va acusar d’haver fet pactes postelectorals amb d’altres formacions polítiques, d’actuar d’esquenes a l’executiva local, de parlar amb altres actors polítics del a ciutat sense el consentiment de l’executiva local,… Recordo encara avui la pregunta que va fer la militant d’edat avançada que tenim a la secció local a l’executiva: ‘Però què ha fet malament aquest noi?’ Tant ella com jo encara esperem la resposta. Els reglaments que regeixen ERC són molt clars i explícits en les funcions que corresponen a cada un dels membres orgànics del partit i al paper que ha de jugar tant el candidat municipal com el seu equip de campanya. Si hagués fet pactes amb altres formacions polítiques estaria incomplint aquest reglament, perquè la potestat de pactar abans o després de les eleccions, de fer coalicions amb d’altres partits o fins i tot l’elaboració de la llista per concórrer als comicis electorals, la té l’executiva local i ha de ser validada en assemblea. Al candidat no li correspon fer cap d’aquestes tasques i per tant qualsevol acusació en aquest sentit és rotundament falsa.
Decebut i trist
RC – Està decebut?
AP – Decebut i trist. Decebut per les formes i maneres que ha fet servir l’executiva per revocar-me. Trist per veure com es llança per la borda el treball fet durant catorze mesos pel meu grup de treball, per veure com el seu esforç i treball desinteressat queda en un no res i trist per la lamentable imatge que ha donat el partit a Reus. Però el que més estic és dolgut per tot el mal que aquest procés ha causat a la meva família en les dates tan assenyalades que ha escollit l’executiva per revocar-me. La pressió i patiment al que han estat sotmesos els meus pares i la meva dona no la vull ni al pitjor dels meus enemics. El Nadal del 2014 serà molt difícil d’esborrar-lo de la meva memòria.
RC – Diuen que vostè anava per lliure?
AP – Tots i cada un dels meus actes i actuacions polítiques d’ençà que vaig ser escollit com a candidat han estat compartits per les dues executives que hi ha hagut en aquest darrer any. Quan sento aquesta afirmació no sé ben bé a què es refereixen. Si anar per lliure vol dir anar, sí, és veritat. Sempre he anat allà on hem cregut que calia estar i allà on ens han convidat. Si anar per lliure vol dir anar sol i prendre decisions unilateralment, rotundament, no. He estat jugador d’hockey i sóc membre d’una companyia amateur de teatre. No sé de treballar sol per assolir un objectiu comú, sempre ho he fet i ho faré en equip. El que sí que és cert, és que jo anava per lliure i no escoltava i menystenia els dictats de determinades persones que veuen les eleccions municipals com una oportunitat laboral.
RC – Què li sembla que ERC de Reus ja tingui el ‘seu’ candidat?
AP – Estan en el seu dret, segons els Estatuts d’ERC l’executiva local pot proposar a l’assemblea un candidat sense necessitat d’avals i així ho han fet.
RC – Es presentarà a les properes ‘primàries’?
AP – És una opció que estem meditant molt seriosament els membres del meu grup de treball. En aquest sentit, però, creiem que el millor pel partit seria que les primàries a celebrar fossin obertes, possibilitat que recull els reglaments del partit. D’aquesta manera podríem conèixer la persona que els militants, però també simpatitzants, amics i reusencs en general, voldrien que els representés a les properes municipals. D’aquesta manera, faríem més transparent el partit i evitaríem pressions internes com les que s’han viscut des de la convocatòria de l’assemblea del dia 29. D’altra banda ens agradaria saber què passarà després d’aquestes noves primàries que es convocaran. Jo ja en vaig guanyar unes el mes d’octubre del 2013 i ara m’han revocat. Qui ens diu que la persona que surti escollida en les properes no es veurà també immersa en un procés com el que se m’ha fet a mi i pugui ser revocada d’aquí a un, dos o tres mesos vista?
RC – Li han convidat d’altres formacions polítiques?
AP – D’altres formacions polítiques el que he rebut han estat mostres de suport i d’ànims, cosa que vull aprofitar per agrair públicament. I si, tot i que sembli una paradoxa, m’han convidat a seguir treballant pel bé de la ciutat i del país, però sobretot m’han convidat a lluitar pel bé del partit, per fer d’ERC el partit net i transparent que els nostres votants es mereixen. Aquest procés ha fet molt de mal tant a la imatge d’ERC a Reus com a la imatge que la ciutadania té dels partits polítics.
Procés sobiranista
RC – Quina és la solució per desfer el nus en què es troba el procés sobiranista?
AP – La solució passa per donar veu al conjunt de la ciutadania d’una forma clara, explícita i que no generi dubtes cara a la comunitat internacional. Aquesta solució passava per fer un referèndum d’autodeterminació. Tombada aquesta possibilitat al no transferir-nos la competència per fer-ho, tombada la consulta no referendària i amb l’èxit del procés participatiu del nou 9N, ara el que cal és que el president de la Generalitat convoqui el més aviat possible el que ell anomena la consulta definitiva, és a dir eleccions al Parlament. I que siguin aquestes eleccions les veritables eleccions constituents de la República catalana.
RC – Confia en una llista unitària?
AP – Confio en una llista unitària on puguin sentir-se còmodes i representats tots els partits i actors polítics de la societat civil partidaris de la independència de Catalunya. Però confio encara més en una llista transversal i inclusiva que incloguin aquells partits i actors polítics de la societat civil que s’hi sentin representats ideològicament i còmodes amb el projecte de construcció de la República catalana.
‘Podem’ = 15M
RC – Quina opinió li mereix el fenomen ‘Podem’?
AP – No hem de perdre de vista que ‘Podem’ no deixa de ser la materialització en forma de partit polític del moviment 15M. I no hem de perdre de vista què va generar aquell moviment i les seves demandes. ‘Podem’ és un partit polític que es nodreix del sentir del carrer, de la desafecció social que hem causat el conjunt de partits polítics i la viva mostra que, malgrat el que molts pensaven, els nostres conciutadans no senten desafecció per la política sinó pels partits polítics, que és molt diferent. L’auge d’aquest partit i la seva forta irrupció a les passades eleccions al Parlament Europeu no s’hauria produït si al conjunt de la ciutadania no li importés la política.
L’important nombre de vots que van assolir i els bons resultats que demostren les enquestes d’intenció de vot, ens ha de fer reflexionar a tots plegats. A l’igual que amb les ‘CUP’, i salvant les distàncies ideològiques que puguin existir, el que cal prendre nota de partits com ‘Podem’ és la capacitat de generar polítiques veritablement participatives, on ningú és més que l’altre i on la opinió de cada un dels qui participen en el debat té el mateix valor, siguin doctors universitaris o hagin ocupat altes quotes de govern.
REDACCIÓ
