L’exregidor d’Hisenda, el socialista Pau Pérez, ha destacat que el govern liderat per l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros, “deixa un Ajuntament sanejat amb diners a la caixa”.
Pau Pérez ha especificat que el Patronat d’Esports disposa de 2,7 milions per gastar en el que queda d’any. Ja que fins a data de 9 de juliol, l’empresa municipal, que té un pressupost de 4,68 milions d’euros, només ha gastat 1,93 milions.
“Si a dia d’avui a la caixa del Patronat hi ha més de 2,7 milions d’euros, perquè no s’ha invertit 60 mil euros en el campionat d’Espanya de 3×3 i en el que havia d’haver estat un centre de tecnificació?” qüestiona l’extitular d’Hisenda Pau Pérez.
El PSC insisteix que quan va entrar a governar, l’endeutament del consistori era del 115% i actualment és del 98%. El Grup Municipal Socialista afirma que hi ha més de 20 milions d’euros per invertir aquest any; dels quals 5 milions són de les inversions no executades del préstec del 2018, 11,3 milions del pressupost del 2019 i 3 milions pel que fa al romanent de despeses generals de tresoreria.
Josep Fèlix Ballesteros i Pau Pérez a l’Ajuntament de Madrid
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s’ha desplaçat a Madrid, acompanyat dels regidors Bego Floria i Pau Pérez, per lliurar, al responsable dels processos participatius del govern municipal liderat per Manuela Carmena, el dossier de la plataforma informàtica de participació ciutadana.
El batlle socialista, acompanyat del conseller de Serveis Centrals, Economia i Hisenda, Pau Pérez, han donat a conèixer que el Portal de Participació ja ha rebut 6.354 visites, s’han registrat 652 usuaris i han rebut 27 propostes ciutadanes, de les quals 7 seran les que s’executaran.
“L’objectiu és recollir informació de les plataformes que funcionen a altres llocs, especialment la de Madrid, ja que el desembre de 2016 vam signar un protocol de col·laboració l’Àrea de Bon Govern de Participació Ciutadana, Transparència i Govern Obert de l’Ajuntament de Madrid per la posada en marxa del model de participació ciutadana del nostre ajuntament”, explica Pau Pérez. I afegeix: “Tres anys després, l’Ajuntament de Tarragona té una web de transparència que és de les més avançades i ara, el que oferim des d’avui, són dades operables. En definitiva -remarca Pau Pérez- és un pas endavant en suport de l’economia digital. A més de significar un govern molt més obert”.
Reunió amb el director de Belles Arts al Ministeri de Cultura
Per una altra banda, l’alcalde de Tarragona – acompanyat de la regidora de Cultura i Patrimoni, Begoña Floria – també s’ha reunit amb el director general de Belles Arts del Ministeri de Cultura, Román Fernández-Baca Casares, per presentar-li el projecte de Tabacalera i amb l’objectiu d’aconseguir finançament econòmic per aquest projecte prioritari pel consistori tarragoní.
Centenari de Julio Antonio
Finalment, l’alcalde Ballesteros ha participat -juntament amb el president de la Diputació, Josep Poblet – a l’acte commemoratiu del centenari de Julio Antonio. Un esdeveniment, celebrat a la Real Academia de las Bellas Artes de Sant Fernando, i que ha consistit en una presentació del llibre ‘Julio Antonio 1889-1919. Un siglo después’ i una trobada amb Gergorio Marañón, a qui se li ha lliurat una de les dues reproduccions en bronze de l’autoretrat de Julio Antonio.
El pressupost per l’any vinent experimenta un increment de la despesa ordinària d’un 1,9% respecte al pressupost de 2018
El regidor d’Hisenda, Pau Pérez
L’Ajuntament de Tarragona ha reduït el deute municipal al 104%, la qual cosa li permet encetar el 2019 amb un Pla d’Inversions a 4 anys, xifrat en 52 milions d’euros. D’aquesta manera, l’Ajuntament recuperarà l’any vinent la seva capacitat inversora.
El regidor d’Hisenda, Pau Pérez, ha declarat que “tenim un ajuntament sanejat i amb un endeutament xifrat per sota del 110%, la qual cosa ens permet endeutar-nos i recuperar les inversions”.
El pressupost serà de 157 milions d’euros, la qual cosa representa un increment de l’1,9 per cent que es dedicarà pràcticament en la seva totalitat a dotar de més recursos les àrees de serveis socials, ocupació, espais públics, educació, cultura i patrimoni, habitatge social, esports, turisme i el Pla de Biblioteques.
“Hem pogut recuperar l’impuls inversor que es traduirà en un pla d’inversions a 4 anys (2019-2022) en 52 milions d’euros destinats a: Pla de Via Pública al centre de la ciutat i els barris, millora de les infraestructures de ciutat i polígons, al condicionament d’aules escolars, a l’adquisició d’habitatge social, a la millora de les instal·lacions esportives, a les colles castelleres i actuacions en el clavegueram”, ha remarcat el regidor d’Hisenda.
Un dels capítols més destacats és la inversió en nous autobusos municipals. En concret, s’han adquirit 3 autobusos articulats que estaran en funcionament el mes de febrer. El 2019 la inversió serà de 2 milions d’euros per comprar 8 vehicles més. “Durant els pròxims anys invertirem 1,5 milions d’anuals en més autobusos. Per tant, en el període 2019-2022 la inversió serà de 6,5 milions”.
Pel 2019 també està previst un increment en el Fons Social Extraordinari destinat a bonificar el rebut de l’aigua a persones en situació de precarietat econòmica. En concret s’incrementa la partida fins als 105.000 euros a bonificar el rebut de l’aigua a les persones amb precarietat econòmica.
A més a més, es manté la Tarifa Social, creada l’any passat, i que és una mesura més per ajudar a les famílies en situació de vulnerabilitat i que consisteix a aplicar un preu més baix en els rebuts de l’aigua i el clavegueram.
L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat, en el ple extraordinari d’aquest matí, apujar el sou dels funcionaris municipals un 0,3%, una xifra que se suma a l’increment de l’1,75% aprovat en el ple del mes d’octubre.
D’aquesta manera, la pujada salarial d’enguany arriba al màxim legal. Els 108.000 euros d’increment aprovats aquest divendres s’abonaran com a productivitat i sortiran de partides d’estalvi del capítol de personal. L’oposició ha criticat que el govern municipal volgués treure els diners del fons del pla de pensions dels treballadors municipals. Hi ha qui critiqui la mesura electoralista de l’equip de Ballesteros.
El regidor d’Hisenda, el socialista Pau Pérez, ha tret ferro a aquesta possibilitat perquè “legalment és impossible pagar el pla de pensions aquest any per la llei de pressupostos de l’Estat”.
En todo inicio de una nueva etapa política, entre sus protagonistas e impulsores, se genera la sensación de entrar en un espacio de tiempo singular y lleno de magia. Por ejemplo, cuando Josep Félix Ballesteros accedió a la alcaldía en 2007, el propio Ballesteros con todo su equipo entraron en esa dimensión mágica de sentirse protagonistas de algo poético y legendario, como sería llevar Tarragona hasta donde nadie antes la había llevado.
Dicha sensación de halo mágico pasa a ser, peligrosamente, una convicción, para, más tarde, tras el paso de los acontecimientos, quedarse en un recuerdo. La trayectoria política del alcalde (y buena persona) Ballesteros ha experimentado ese desvanecimiento de la magia inicial hasta convertirse, hoy, en un sentimiento melancólico. Ni tan si quiera la inminente inauguración de los sufridos Juegos Mediterráneos ha producido una justificable euforia: todo viene ocurriendo bajo la estricta parsimonia lampedusiana.
La pareja perfecta Ballesteros/Pau Pérez ya es matrimonio de conveniencia. El entusiasmo ballesteril de Floria – entusiasmo que la llevó a abandonar melodramáticamente el paraguas político de Xavier Sabaté –, se esfumó en una conversación a solas con Ballesteros cuando este le recriminó que pusiese sus lazos familiares por encima de otras cosas.
Las tristes salidas de Crespo, Zapater, Tarrés, Castillo y otros, dejaron profundas cicatrices internas. La ruptura con Burgasé, Fuster, León, Pescador y resto de integrantes de la vieja guardia se suplió con Cuadrado, Caballero y demás personajes, hoy en día enterrados políticamente en vida. Alejandro Fernández, que vino a ser un elemento dinamizador, se quedó en placebo fugaz para Ballesteros y lo que ha permanecido del PP en el gobierno municipal es tan insustancial como improductivo.
El cosquilleo por aquello que se inicia, por los horizontes a explorar, por lo que pueda ser Tarragona en el futuro cercano, por el renacimiento de nuevas ilusiones, esa sensación mágica, se ha mudado al animoso Rubén Viñuales y su equipo. En la casa naranja todo es energía vital y ganas exponenciales de comerse el mundo, empezando por Tarragona.
Pero sabe Viñuales, que las apuestas sobre las próximas elecciones municipales lo sitúan en la encrucijada de tener que pactar con Ballesteros el nuevo gobierno de la ciudad. Magia blanca, magia negra, ilusionismo, todo eso formará parte del nuevo capítulo a escribir en la larga marcha de Tarragona hacia nadie sabe dónde.
Por esto anterior, el alcalde, en el último pleno, hizo un requiebro a Viñuales para demostrarle que él, Ballesteros, tiene opciones alternativas al pacto con los naranjas en 2019, como sería negociar un acuerdo con ERC y JxC. Difícil saber qué ocurrirá. De todas formas, lo que hace imprevisible el futuro para ambos es que la magia, igual que viene, se va. Y lo mismo que se va, reaparece. Abracadabra.
La regidora de Seguretat Ciutadana, Bego Floria, no ha assistit a l’acte de presa de possessió dels nous agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona. L’extitular d’aquesta regidoria, Pau Pérez, sí que hi ha marcat presència
Els nous agents amb l’alcalde / Foto: Mauri
La Guàrdia Urbana de Tarragona ha vist ampliada la seva plantilla en 11 agents. Han pres possessió després de superar amb èxit les proves a les quals s’hi van presentar més de 800 aspirants. Dels nous agents, amb edats compreses entre els 20 i els 39 anys, 3 són dones i el 70 per cent resident a Tarragona.
L’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros els ha desitjat molts encerts personals i professionals i els ha demanat que contribueixen a la bona imatge social que gaudeix el cos policial.
Ha reiterat el recolzament polític i “la complicitat de tots nosaltres perquè sabem” que la Guàrdia Urbana “és un cop de seguretat exemplar” i que sap “fer bé la feina”.
Ballesteros, ha destacat la importància “de la incorporació d’aquests nous agents, que s’afegeixen a una plantilla de 230 policies. Això significa – ha subratllat – que estem a punt d’aconseguir els 260 agents” a que ens vam comprometre”.
El batlle creu que amb aquestes noves incorporacions s’aconseguirà rejovenir la plantilla actual i “dotar de més proximitat la nostra policia”.
La regidora de Seguretat Ciutadana assegura que no hi ha registres de robatoris en els darrers dies i que el regidor està disponible per parlar amb els veïns i buscar-ne una solució
Alguns dels veïns de la Part Alta estan que trinen. Estan cansats que les seves inquietuds i preocupacions siguin obviades o menystingudes, sobretot pel govern municipal. Consideren que només se’ls escolta quan les seves denúncies tenen ressò als mitjans de comunicació o a les xarxes socials. Aquest cop, els veïns no es queixen del soroll o dels actes incívics, però sí d’inseguretat. Alguns dels residents en la Part Alta han informat la Guàrdia Urbana de la ‘visita’ sospitosa d’uns joves magrebins (camuflats) que ‘controlen’ algunes cases amb l’objectiu, insisteixen, d’accedir, per la força, al seu interior i poder protagonitzar alguns robatoris.
Un empresari va compartir al seu perfil de Facebook que durant de la “setmana passada quatre o cinc individus, menors d’edat, han estat forçant les portes de vàries cases de lloguer que hi ha al Carrer Ferrers, on viu gent gran sola”. Davant la percepció d’inseguretat “i la por”, els veïns van trucar a la Guàrdia Urbana, però van obtenir com a resposta que “no podien fer res si no els agafaven in fraganti”. La resposta per part de la policia municipal va deixar els veïns estupefactes i submergits en una terrible sensació d’impotència i d’abandó.
En considerar que la policia només actuaria després d’un robatori, un dels veïns va decidir “sortir a la terrassa, càmera en mà” i intentar “agafar-los in fraganti”, enfilant-se per les canonades fins a un primer pis o rebentant el pany d’una porta. Els veïns lamenten “l’actitud” (poc preventiva) de la Guàrdia Urbana. Entenen que no fa sentit que la policia faci cas omís a la percepció d’inseguretat que es viu darrerament en alguns carrers de la Part Alta, optant pel refrany popular: “casa robada, panys a la porta”.
Els veïns expliquen que ja dies que aquests menors “estan donant temps per la zona, esperant un descuit per fer de les seves”. I el més curiós, relaten, és que no es veu policia per enlloc. També es queixen que hi ha un indigent es refugia en les ruïnes romanes on fa foc per escalfar-se, sense que ningú el controli. “Qualsevol dia passarà el pitjor i aleshores tot seran lamentacions”, adverteixen els veïns, cansats de la inoperància de l’Ajuntament de Tarragona i la passivitat de la Guàrdia Urbana. Es comenta que aquests joves són els mateixos que ‘ronden’ per l’Albada.
Ajuntament obert al diàleg
En ser confrontada amb aquesta situació, la Regidoria de Seguretat Ciutadana ens ha informat que el regidor Pau Pérez està a la disposició dels veïns per abordar aquesta problemàtica i buscar-ne solucions.
No obstant això, han insistit que no tenen cap constància de cap onada de robatoris a la Part Alta, tot i que s’estan fent les diligències pertinents per poder resposta a la percepció d’inseguretat per part dels veïns de la Part Alta.
Cuando en El Fisgón asoma alguna historia o se apunta en una dirección determinada, no es casualidad. En la última entrega revelábamos la posibilidad que barajaba el todavía alcalde Ballesteros en el caso de que se avanzasen las elecciones catalanas: encabezar él la lista por Tarragona y dejar la alcaldía en manos de Pau Pérez.
La reacción no se hizo esperar y otro de los aspirantes a alcaldable ha acelerado el paso inmediatamente. Carlos Castillo se está reuniendo con todo aquel que le quiere escuchar y le traslada, sin ambages, su intención de dirigir el Partido, primero, y aspirar a encabezar la lista socialista en las próximas municipales, después. O sea, que una parte del PSC ya da por amortizado a Ballesteros. Nunca antes se había producido un hecho semejante en el seno de los socialistas de Tarragona; la línea roja que nadie podía pisar y, menos aún traspasar, era cuestionar el liderazgo de Ballesteros, aunque fuese en un desliz.
El que ha sido lugarteniente del alcalde durante muchos años y ahora caído en desgracia, Gustavo Cuadrado, tampoco oculta su penosa circunstancia sobrevenida y el papel que le toca jugar. A sus más allegados les confiesa que su papel ha de ser el de asumir lo que deba asumir con tal de convertirse en el cortafuego para el alcalde y, de rebote, para Begoña Floria (su salvadora en los últimos tiempos). La parte que no se explica es a cambio de qué tanta generosidad y sacrificio personales del ex jefe de gabinete del alcalde. A estas alturas tanta lealtad y martirologio escaman. Todo se sabrá. A su tiempo…
Floria, que no deja de sorprender por su deriva de los últimos tiempos, anda metiéndose en demasiados charcos. La musa del cyberactivismo sociata está sorprendiendo a sus mismos colegas de Partido, mostrando un celo exagerado en controlar todo y todos allí donde está ella, cuando debería andarse con cuidado no fuese que alguien le acabe afeando su tendencia a confundir y mezclar planos que deben mantenerse alejados unos de otros, como jugar a pádel y gestionar la cosa pública.
Recapitulemos. Castillo ya está en campaña para hacerse con el control del PSC en Tarragona y más allá. Su posición desafiante en el tema del aplazamiento de los Juegos Mediterráneos solicitando públicamente un referéndum es el pistoletazo de salida para iniciar hostilidades. Nadie debe llevarse a engaño, la pelea interna en el PSC de Tarragona será dura, sucia y cainita.
Fíjense la mala leche que se gastarán en la pugna por el liderazgo local socialista que al finalizar una reunión directiva en Ramón y Cajal un destacadísimo dirigente socialista lanzó este zasca: “El Partido lo tiene crudo. Una descolocada, el otro “colocado” y el tercero, a recolocarse”. No hace falta decir más. ¿Verdad?
Floria no puede levantar el vuelo mientras lleva la perdigonada de Inipro en sus alas. Esperemos que lo aclare todo el día 19 de enero. En la legislatura pasada, en un círculo muy reducido e íntimo de Ballesteros, se bromeaba con los tres ángeles de Charlie: Floria, Crespo y Antón. Solamente queda Floria, que podría acabar como ángel caído. No debe frivolizar ni minimizar lo que vaya a ocurrir con su implicación en el caso Inipro, pues, aunque este Fisgón apuesta porque el proceso, para ella, acabará desatándola del nudo gordiano, no es menos cierto que el camino puede ser tortuoso hasta el punto de que derrumbe su carrera política. Y saben que no hablo por hablar.
Javier Villamayor, por su parte, ha puesto fecha de caducidad a su presencia en el consistorio: 2019. Pase lo que pase, su intención es buscar la puerta de salida. Suerte ha tenido de encontrar un inesperado salvavidas en Alejandro Blanco (presidente del COE), pues el propio alcalde ya se hacía la idea de prepararse una cataplasma a base de ungüento hecho con la dimisión de Villamayor para evitar males mayores con el aplazamiento de los Juegos.
Pau Pérez
Regresemos a Pau Pérez. Su sentido común y de supervivencia le llevaron a confesarle a Ballesteros que no veía claro lo de Josep Maria Milá en la lista a las municipales como nuevo concejal de Urbanismo. La prudencia siempre ha sido una excelente consejera del responsable financiero municipal. Pero Ballesteros no le hizo caso y apostó por ganarse la complicidad de un todopoderoso promotor inmobiliario. Cuentas saldadas. Sin embargo, los acontecimientos en torno al “Caso Budallera” le dan la razón Pérez.
Y es que lo de Milá tiene difícil venta y peor justificación. El Departamento de Urbanismo de Tarragona es una mazmorra profesional para sus inquilinos: el POUM fue un proceso sangrante para muchos de ellos, que perdieron cualquier motivación personal. Los anteriores responsables políticos de urbanismo (Castillo y Tarrés), siempre buscaron su coartada en la falta de implicación de los técnicos del departamento y, por si fuese poco, la gestión de recursos humanos en dicho departamento se solventó externalizando servicios y, entre los que se externalizaban, ¡oh, casualidad!, estaba Milá, su despacho privado y la sombra del todopoderoso promotor inmobiliario. Este tema no acabará bien para sus protagonistas, pero ya pone en la picota, por enésima vez, al alcalde, que no sabe ni contesta.
Juegos Mediterráneos, Inipro y Budallera configuran un triángulo de las Bermudas que asustaría al político más curtido. Ballesteros se ha creado su propio mundo de yupi para no afrontar la cruda realidad: Tarragona no puede confiar en un alcalde que lo ha apostado todo a la carta de su prestigio personal, ni su Partido puede mantener las filas prietas ante el desorden y desconcierto que viven sus parroquianos, incluso los más adeptos a él. Los que fueron sus valedores internos durante mucho tiempo le han abandonado e, incluso, lo critican de forma más abierta y directa con el pasar de las semanas.
Jordi Sierra en una entrevista
Otros, los valedores externos, que le acompañaron en su período ascendente, ya hace tiempo que alimentan otras opciones que suenan a recambio para la alcaldía en 2019. Lo hacen desde la discreción, pero lo hacen. Si Ballesteros supiese las deserciones de quienes, todavía hoy, dicen quererle, se echaría a llorar. Ya sean deserciones, traiciones o, sencillamente, desafecciones, estén motivadas o no, la suma es desoladora. Iremos desvelándolas en próximas entregas. De momento contamos 7 de significativas, alguna casi hitchcocktiana.
También en el Partido Popular andan de mudanzas, pero menos. La repentina y desordenada salida de Alejandro Fernández ha dejado desguarnecido al grupo municipal. José Luís Martín, en petit comité, ha dejado claro que él no encabezará la lista popular en 2019. Jordi Roca va en la misma dirección. Y ya se han empezado a mover piezas entre los populares. La posibilidad de que Jordi Sierra regrese al frente de la subdelegación no es ningún capricho de la nueva princesa catalana Soraya y su política de buena samaritana.
Cada vez son más los que se suman en señalar a Jordi Sierra como el mejor colocado para relevar a Alejandro como alcaldable en las próximas municipales. El nombramiento de Sierra como subdelegado de gobierno cubriría dos flancos: trasladar a Tarragona el buen rollito de Millo y Soraya, al mismo tiempo que promocionarse públicamente en Tarragona de cara a las próximas municipales. Buena jugada de estrategia.
El regidor de Seguretat Ciutadana de Tarragona ha fet, aquest migdia, durant la commemoració del 159è aniversari de la Guàrdia Urbana, una defensa acèrrima del cos policial i dels seus agents. Pau Pérez ha destacat “els mèrits singulars dels agents”, la seva “perseverança en el servei” i les seves accions extraordinàries d’enorme transcendència social.
El responsable polític de la policia municipal ha confessat que el govern de Ballesteros està “orgullós i al costat de la seva Guàrdia Urbana”, especialment en moments en que “campanyes interessades intenten el desprestigi”.
Pau Pérez ha assegurat que farà els possibles i no escatimarà esforços a l’hora de dotar el cos policial de les eines necessàries per a què pugui desenvolupar la seva tasca social amb èxit i perquè sigui “una policia especialitzada i de proximitat”.
Conscient que “encara tenim molta feina per endavant”, Pérez ha recordat que l’executiu municipal està treballant per equipar el cos amb “millores tecnològiques”. “Estem provant els ordinadors portàtils per els vehicles policials i nous smarphones que permetran l’ús d’aplicacions i accés a internet”, ha dit, avançant que properament s’incorporaran a la Guàrdia Urbana 25 agents, alguns dels quals originaris d’altres cossos de seguretat. Ja estan pressupostades 15 noves places.
El tinent d’alcalde ha afiançat que l’aposta de l’Ajuntament passa per “continuar treballant amb els veïns, comerciants, representants d’entitats i administracions per tal de fer nostres les seves inquietuds i problemàtiques”.
A finalitzar, pau Pérez ha agraït la col·laboració de la resta dels cossos de seguretat, els quals treballen amb un mateix objectiu: la millora de la convivència, la reducció de la criminalitat, el respecte per la llei i vetllar la seguretat de la ciutadania.
Sovint omplim els diaris amb qüestions que importen poc als tarragonins i tarragonines. Jo vull parlar de problemes reals. I de solucions reals. Dilluns vam aprovar uns pressupostos municipals que són un reflex d’aquesta voluntat; uns pressupostos, que lluny de lluites o quimeres partidistes, se centren a posar sobre la taula les realitats dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona. D’una ciutadania per a qui les principals preocupacions són més aviat si tindrà feina, si podrà pagar el rebut de l’aigua, si ella mateixa estarà segura i els seus fills tindran a prop un parc segur on jugar i si el carrer on viu està net. Centrem-nos, doncs, en aquestes realitats; no és hora de parlar si aquesta ciutadana és independentista o unionista, o si és de dretes o d’esquerres. De fet, no és hora ni tan sols de parlar d’aquesta ciutadania. És hora d’assegurar-nos que té un futur. I amb aquest objectiu, hem incrementat en un 10% els pressupostos destinats a l’ocupació. Poques ciutats destinen més d’ 1.100.000 euros dels seus fons propis. Tarragona ho fa.
Ara bé, aquests diners no surten de cap aixeta màgica, ni els collim de l’arbre dels diners. Per dotar les diferents partides previstes al pressupost municipal, tenim cinc opcions: podem fer-ho amb fons dineraris propis, amb impostos, a través de subvencions, amb un endeutament a crèdit i, finalment, amb la venda de patrimoni municipal. Anem cas per cas.
De diners no en tenim, ni nosaltres ni cap ajuntament. No crearem nous impostos ni augmentarem els ja existents. Tampoc no hi ha subvencions i no volem endeutar més la ciutat. Per tant, de les cinc opcions inicials només ens en queda una: intentar vendre patrimoni municipal per destinar aquests diners extres a inversions per atendre les necessitats dels nostres habitants.
Això, que sembla lògic i evident, no ho és tant per als grups de l’oposició, que critiquen l’opció de vendre patrimoni tot adduint que aquest no es vendrà. Més enllà de valorar si el pessimisme i la negativitat són bons acompanyants per als gestors públics, caldria que els grups de l’oposició aportessin alguna alternativa. Volen augmentar els impostos o crear-ne de nous? Volen endeutar la ciutat amb nous crèdits? Quina alternativa proposen? Perquè si no en tenen cap, com així sembla, estaríem davant d’un cas de crítica gratuïta i gens constructiva.
Per si queda algun dubte, vagi per endavant que no ens agrada vendre’ns el patrimoni. Però hem d’escollir entre patrimoni immobilitzat o atendre les necessitats dels nostres habitants. I arribats en aquest punt no tenim cap mena de dubte. Les persones, per davant de tot. Però amb els nostres pressupostos fem més coses. Actualment 300 famílies es beneficien de la partida de Fons Social d’Ematsa per pagar el rebut de l’aigua. Poder pagar els rebuts, és, insisteixo, el tema que ens hauria d’ocupar més temps en aquests plens. I també cobrir altres necessitats com les de caràcter cultural, les nostres festes, el suport a les entitats de tot tipus que arriben on nosaltres no arribem. Encara estem sotmesos al pla de sanejament però hem sabut repartir amb bon criteri el creixement que hem tingut.
Som un equip de govern pragmàtic i directe. Fa nou anys que treballem per aconseguir una Tarragona millor i no ens ha fet por parlar amb qui calgués parlar i treballar amb qui calgués treballar per impulsar aquest projecte de ciutat. Malgrat tot, som molt conscients que de vegades, amb això no n’hi ha prou. La situació política de Catalunya i de l’Estat, per molt que no ho vulguem, influeix enormement en les decisions que podem prendre. I de vegades, s’ha de refer el camí per arribar a la meta, o fins i tot, si cal, fer una parada per estirar les cames i pensar en el viatge que ens espera.
Aquestes parades són necessàries, però que ningú no s’equivoqui: la meta és clara i hi arribarem. Ho farem junts, tots i totes, perquè com sempre hem fet en aquest viatge, treballem i lluitem per a que ningú no es quedi pel camí. Intentem cobrir les necessitats bàsiques dels nostres ciutadans, perquè creiem en una ciutat sense distincions de classe i on tothom és ciutadà de primera.
Aquests pressupostos són els responsables de cobrir aquestes necessitats. Més inversions en polítiques socials, habitatge, turisme, ocupació i comerç. Millora dels parcs infantils i més pressupost per a les petites accions de manteniment urbà, la Brigada municipal i per arranjar les escoles. Ara no és el moment de crítiques internes ni de divisió en la gestió d’aquesta ciutat, que és una responsabilitat que moralment compartim totes i tots els que som aquí. No és el moment de pensar en el propi partit. És el moment de treballar per Tarragona. És el moment d’anar per feina, i en això estem.
Pau PÉREZ Regidor d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ16 Juliol, 2019
REDACCIÓ
En todo inicio de una nueva etapa política, entre sus protagonistas e impulsores, se genera la sensación de entrar en un espacio de tiempo singular y lleno de magia. Por ejemplo, cuando Josep Félix Ballesteros accedió a la alcaldía en 2007, el propio Ballesteros con todo su equipo entraron en esa dimensión mágica de sentirse protagonistas de algo poético y legendario, como sería llevar Tarragona hasta donde nadie antes la había llevado.
La pareja perfecta Ballesteros/Pau Pérez ya es matrimonio de conveniencia. El entusiasmo ballesteril de Floria – entusiasmo que la llevó a abandonar melodramáticamente el paraguas político de Xavier Sabaté –, se esfumó en una conversación a solas con Ballesteros cuando este le recriminó que pusiese sus lazos familiares por encima de otras cosas.
n les ruïnes romanes on fa foc per escalfar-se, sense que ningú el controli. “Qualsevol dia passarà el pitjor i aleshores tot seran lamentacions”, adverteixen els veïns, cansats de la inoperància de l’Ajuntament de Tarragona i la passivitat de la Guàrdia Urbana. Es comenta que aquests joves són els mateixos que ‘ronden’ per l’Albada.
“Estem provant els ordinadors portàtils per els vehicles policials i nous smarphones que permetran l’ús d’aplicacions i accés a internet”, ha dit, avançant que properament s’incorporaran a la Guàrdia Urbana 25 agents, alguns dels quals originaris d’altres cossos de seguretat. Ja estan pressupostades 15 noves places.
