REDACCIÓ
Catalunya no entén el Nadal sense el Tió. L’arribada d’aquest tronc amb poders màgics, vingut dels racons més místics dels boscos del país; abillat i engalanat amb la barretina; marca, sens dubte, l’inici del nadal. Però quin és l’origen d’aquesta tradició nadalenca? En què es basa aquesta llegenda, tant de casa nostra? Des del nostre digital us donem les claus.
Segons sembla, els orígens del Tió no es vinculen als regals de nadal, més aviat tot el contrari. La funció primària del Tió era donar escalfor a les llars catalanes, on s’utilitzava un gran tronc que es cremava a la llar de foc durant tota la nit de vigília de Nadal. Un cop aquest tronc era cremat, s’agafaven les cendres i s’escampaven pel camp, a manera d’ofrena.
Posteriorment, aquest costum es va anar adaptant, de tal manera que ha derivat en un dels costums més singulars del Nadal català. El Tió arriba de la muntanya a principis de desembre, abans de les festes. Els més petits de la casa l’alimenten i se li atribueix la capacitat de ‘cagar’ els regals, de menor importància, perquè l’espera sigui més amena, fins que arribin els Reis Mags.
La Vigília de Nadal, cada 24 de desembre, i sempre després de sopar, al Tió li agafen ganes de ‘cagar’. Els nens de la casa utilitzen el bastó i li canten les cançons típiques perquè el tronc els hi doni els regals. Es tracta d’una de les tradicions més genuïnes de casa nostra i que fan que el nadal sigui l’època més especial de l’any.
REDACCIÓ
