‘CRIMS’ AL PALAU DE LA PLAÇA DE LA FONT

En la política municipal és normal que es donin discussions acantonades, rifi-rafes gruixuts, enfrontaments, duels, guerres soterrades, en fi… guerra bruta. Però també trobem casos de ‘crims’ polítics, o sigui, aquelles accions que pretenen la desaparició política d’un adversari o d’un company. I al palau de la Plaça de la Font, en aquest mandat, s’han produït alguns ‘crims’ que jo, James Font 007, com a bo agent secret, he descobert.

L’enverinament de Xavier Tarrés 
Ballesteros no vol cap regidor que li pugui fer ombra i, per diferents raons, ell o persones del seu entorn, van arribar a la conclusió que Xavier Tarrés era, encara que no hi sembli, perillós. I van establir l’estratègia de fer-lo sospitós de moltes coses per tal d’anar intoxicant-lo amb la poció indefectible però eficient d’arsènic polític.

Els rumors no van parar de lliscar des del mandat anterior: submarí dels dinosaures de Ramón i Cajal, filtrador dels mitjans, connivència amb l’oposició per tal d’evitar crítiques, feblesa a l’hora de treballar, incapacitat de fer equip en urbanisme, ambició deslleial per anar al Parlament, etc. Fins i tot es va fer córrer el rumor que en realitat el mèrit del POUM no li corresponia a ell si no a tècnics i experts de fora de l’Ajuntament i contactats des d’alcaldia.

Tarrés ha estat un regidor modest en els seus objectius, del que s’esperava més del que ha estat finalment, però al que se li ha sotmès a una permanent intoxicació política des del seu propi grup municipal i des de l’entorn d’alcaldia.

Mort per inanició de Fede Adan
Està vist que en Tarragona no tenen gaire futur els polítics que posen els seus principals atributs en la gestió silenciosa i el treball modest. No li va anar bé a Sergi de los Rios en ERC i no li ha anat bé a Fede Adan en CDC.

Fede Adan no és populista, no és conspirador, no és llepaculs, o sigui, no té cap possibilitat de prosperar políticament dins la Convergència actual de Tarragona i menys dins el seu grup municipal. El decebedor resultat de Victòria Forns en les darreres eleccions municipals van fer de Fede Adan el principal candidat a substituir-la al capdavant del grup municipal de CiU en circumstàncies normals. Però tant a Convergència com a Unió, a Tarragona, res és normal. Et decapiten en un no res.

Resultat de l’equació?  S’havien de carregar a Fede Adan (que serà papà). I la presidència d’Adan en el Consell Comarcal del Tarragonès encara feia més evident aquesta necessitat. La solució era que Fede Adan es dediqués al Consell Comarcal i fer-lo el més invisible que poguessin a l’Ajuntament. I en això han tingut la col·laboració dels seus veïns del grup municipal del PSC. Per què? Doncs perquè Ballesteros sempre ha pensat que qualsevol contrincant de CiU seria més complicat que Victòria Forns.

Si els polítics s’alimenten de rodes de premsa, titulars positius, cercles de poder, càrrecs i informació privilegiada, doncs tot això era el que no havia de tenir Adan al consistori. I no ho ha tingut.

És clar que ell no és persona d’heroismes ni accions intrèpides. Per això ara és on és la seva carrera política: a la secció d’oportunitats. Però això no treu que se li hagi negat el pa i la sal des del seu grup municipal. Vaja amb CiU… Vaja…

La no decapitació de Josep Acero
Alejandro Fernández és amb els seus companys i col·laboradors con Enric VIII amb les seves dones: se’ls estima fins que se’n cansa. I en Josep Acero tenia tots els números per tastar la fulla del botxí, però de moment estem assistint a la seva “no decapitació”. Per tant, no tenim crim, però el podríem tenir abans de les municipals. Temps al temps…

Acero volia ser a l’Alejandro Fernández el que va ser l’Angel Fernández a Joan Miquel Nadal, però no ha arribat ni a Mallol. Massa bocamoll, massa imprudent, massa conspirador, massa sorollós, pel que és del gust d’un Alejandro Fernández que ha anat refinant els seus gustos polítics amb el passar dels anys.

L’Alejandro ha utilitzat a l’Acero com un peó de brega i com alcavot, però això ja se sap que acostuma a tenir un final tràgic per a qui es posa a disposició incondicional del líder de torn. Els líders sempre tenen la memòria molt curta i les urpes llargues i molt afilades.

Però l’Acero – que com a bona persona desconeix els camins malèfics de la política – ha tingut la sort de cara i tot i tenir més d’un cop el coll a la rifa dels botxins, sense ni sospitar-lo ell, la campana l’ha salvat, també sense saber-lo ell.

Faria bé d’emparar-se en una suposada grip interminable per tal de baixar el seu nivell d’activitat i rebaixar protagonisme, si bé això és de difícil assimilació pel nostre personatge, que tot i dir-se Acero, en té molta llauna.

En aquest moment… continuen investigant l’alcaldable de Convergència, Albert Abelló. Ja us explicaré…

James FONT 007