Arxius de SECRETS DE... PROTOCOL | Pàgina 7 de 8

REDACCIÓ21 Agost, 2017

He canviat el meu article, ja que jo els faig arribar a la redacció als divendres, però després de tota la desgràcia que ha assolit casa nostra, primer a Barcelona i més tard a Cambrils, us he escrit unes altres paraules.
Les banderes també han fet el seu particular homenatge aquests dies, escenificant el dol pels cruels atemptats que ens han assolit a Catalunya.

En el RD 805/2017 de 17 d’agost, el president Rajoy declarava que com a testimoni del dolor de la nació espanyola en el criminal atemptat perpetrat a Barcelona es disposava en un article únic, el dol oficial des de les 00 hores del dia 18 d’agost fins a les 24 h del dia 20, i en aquests dies la bandera nacional ondejaria a mig pal en tots els edificis i bucs de l’armada. (sancionat pel Felip VI i referendat pel president del Govern espanyol).

El mateix dia en un DOGC 135/2017 de 17 d’agost, el govern de la Generalitat manifestava el seu dol i acompanyament per les famílies dels afectats. Es componia de dos articles, un per declarar el dol a Catalunya els dies 18,19 i 20 i un segon article per suspendre les celebracions, recepcions i actes oficials afegint que les banderes onejarien a mig pal en tots els edificis i dependències de la Generalitat i en les corporacions públiques de Catalunya. (signat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont)

Hem vist com se suspenien els actes de Gràcia o els de Sant Magí i els de moltíssims indrets del territori i com les banderes ondejaven a mig pal , expressant el dol oficial i alhora el nostre dolor i suport a les víctimes. Solidaritat, companyonia, participació i unió que hem visualitzat per part de molt ciutadans i que s’ha expressat amb maneres de procedir que ens han fet emocionar.

Les banderes situades en exteriors i amb un pal alt, havien descendit a mig pal i les banderes interiors amb pal més curt (o exteriors de part curt) duien un crespó negre a la part superior del pal. A aquesta iniciativa, s’han sumat banderes d’Institucions de la UE, d’altres països, de les universitats, i banderes penjades als balcons entre d’altres. És la manera particular que han tingut les banderes de plorar durant aquests dies.

Recordem que les banderes ondegen a mig pal per motiu d’una catàstrofe, un atemptat, un accident o la mort d’un personatge rellevant. Agraïment al personal de protocol de l’Administració pública per ajudat a les banderes a expulsar el seu dolor i per la rapidesa en l’organització dels actes de dol.

Vull afegir el meu condol a tots els afectats pels terribles incidents que han assolat les terres catalanes durant aquests dies i el meu respecte i admiració pels cossos de seguretat, destacant als Mossos d’Esquadra, també pel personal sanitari i d’altres administracions, i com no pels voluntaris i associacions amb iniciatives pròpies que ens han sorprès a tots positivament per la seva implicació en moments difícils.

La desolació d’avui ens ha de dur a un demà amb l’esperança en un món millor.

Mar TORIBIO

REDACCIÓ14 Agost, 2017

La setmana passada, ja vaig comentar que la conversa és un art, una disciplina de la qual s’aprèn. Avui tractarem el tema de la conversa des del vesant de casos pràctics que tots hem viscut.
Potser us heu trobat en alguna situació en la qual heu celebrat un sopar a casa, en què dos dels vostres convidats s’han embolicat en una discussió polèmica. Si és així, com hem de reaccionar? Nosaltres som qui els ha convidat, els coneixem i potser sabem que aquell tema del qual estan tractant anirà a ‘majors’ perquè les opinions són oposades. Hi ha gent que, en segons quins temes, se cega sense aprendre que es pot parlar de tot respectant sempre l’opinió de l’altre i sense perdre mai l’educació. Reaccionarem com a amfitrions (figura que aprofundiré pròximament) del sopar i hem de fer de moderadors d’aquesta conversa i així no molestarem cap altre convidat i vigilarem perquè la conversa no avanci en la mala direcció.

Preguntes incòmodes
Si tenim convidats d’altres cultures al nostre costat, que no ens sorprenguin certs costums que per ells són normals. Per exemple hi ha altres països en què quan t’acaben de conèixer tenen el costum de fer-te preguntes i només és per saber de tu i poder establir una conversa posterior, però ens pot semblar estrany, ja que si algú ens comença a bombardejar amb preguntes com: estàs casat? Quants fills tens? A on vius? De què treballes? Fugirem corrent. No està de menys saber la procedència dels altres convidats i fins i tot poder, d’aquesta manera, parlar de temes relacionats amb el seu país.

Per cert, quan presentem a dos amics, no ens limitem a dir només el seu nom, en aquell moment hem d’afegir alguna cosa que els pugui fer començar una conversa entre ells. Si sabem que els dos són esportistes, els agrada la cuina, o qualsevol altra afició, ho direm i d’aquesta manera ells tindran un tema en comú per començar una conversa.
També hem de parlar de la “situació bucle”: saps qui sóc? Qui no s’ha trobat a algú que el saluda i no té ni idea de qui és? Si després de la pregunta ens diuen: sóc la Mar Toribio, excel·lent; però si tenim memòria d’elefant?, ja sabem el seu nom i el nostre cervell està obrint carpetes a veure si la pot ubicar a la Mar. Jo prefereixo dir: el nom i de què em coneix aquella persona o on vam coincidir la darrera vegada, d’aquesta manera li estalvio la revisió de carpetes en el seu ordinador personal.
Si la persona no reacciona i no ens diu qui és, jo recomano que amb naturalitat li preguntem. Sempre trobarem una fórmula per fer-ho i quedar bé, a més potser després de sentir el seu nom ens refresquem la memòria. En aquestes ocasions val més ser sincer i directe perquè ens estalviarem un ridícul espantós si algú s’afegeix a la nostra conversa i l’haurem de presentar.

REDACCIÓ8 Agost, 2017

Estem a l’estiu i les hores de sol allarguen el dia, junt amb les vacances i el temps lliure fan que ens reunim amb els amics i familiars més sovint en dinars, sopars, festes a la platja o que assistim alguns esdeveniments.

D’altra banda, sovint també ens relacionem amb altres persones a causa de la nostra professió o per compromisos socials que esdevenen en actes culturals o empresarials i aquí és quan sorgeix el que molts anomenen: “l’art de la conversa”. Si estem entre amics, tot és més fàcil perquè ja ens tenim agafada la mida els uns als altres, però en certes ocasions, si no coneixem als nostres interlocutors, ens pot resultar difícil desenvolupar-nos en aquests ambients.

Hem de tenir clar que en una conversa hi han dues parts diferenciades: un emissor i un receptor, o alguns receptors i tots han d’interactuar entre ells, és a dir que els papers han d’anar canviant, perquè si no estaríem parlant de monòlegs. Segur que en el vostre entorn coneixeu a algú que és un, bé jo l’anomeno, “monologuista no professional”.

Les persones monologuistes, i que volen acaparar tota la conversa, resulten monopolitzadores i avorreixen, ja que es dediquen a explicar les seves vivències, sense escoltar ni deixar intervenir als altres i no sé com, tot ho acaben portant al seu terreny. Dins d’aquest grup estarien els que ho fan conscientment i els que no són conscients, aquests últims, ens provoquen sentiments contradictoris i podem empatitzar amb ells, ara bé, siguem realistes: “són casinos”, t’adormen i no tenen una conversa interessant. Aquesta actitud provoca falta d’interès per tornar a coincidir amb aquest tipus de persona i cert rebuig si veus que són els teus companys en un àpat; és la coneguda maniobra: ‘sálvese quién pueda’.

Intentem no formar part d’aquest grup reduït de gent, sinó que demostrem atenció per allò que ens estan explicant i donem també la nostra opinió, establim un torn de paraula ambdues direccions. Us faig una petita diferencia entre el monòleg no professional i les anècdotes. Els companys de conversa que ens expliquen anècdotes ens resulten simpàtics i fins i tot divertits, ja que ens narren breument un petit fet personal d’una manera interessant, com un conte que fins i tot ens fa gràcia, ens enganxa i ho sentim com a una experiència agradable, que ens pot fer riure pel desenllaç que té la seva aventura o per la manera en què ens ho transmeten.

Però tornem al principi, quan establim aquest contacte verbal amb gent que acabem de conèixer intentem mantenir un equilibri entre la timidesa i el parlar convulsivament, ni poc ni molt, amb un polsí mínim d’educació i discreció. No ens quedem callats sense dir res, perquè la gent es preguntarà perquè no participem, però tampoc cal anar a l’extrem de voler controlar totes les converses i de no parar de parlar. Penseu que aquesta actitud també cansa bastant a la gent que ens envolta i els pot dur a la farmàcia a comprar aspirines. Com a consell, us recomano que sigueu el més natural possible, us heu de trobar còmodes en la conversa i mostrar-vos com sou i si podeu aplicar uns tocs d’humor, sempre seran benvinguts.

Diuen que en aquestes ocasions hem d’intentar no parlar de religió, política i futbol, els temes prohibits, perquè no coneixem les orientacions de la persona que tenim al davant i podem causar una mala impressió i fins i tot ofendre. I deixeu-me que encara jo afegeixi algun tema tabú més com els problemes personals i les malalties. L’únic que aconseguireu és espantar els que us escolten, no teniu confiança com per fer-ho, i no us estranyeu si la gent va desapareixent del vostre costat.

Seguim!

MAR TORIBIO

REDACCIÓ12 Juny, 2017

mar_toribio_ Avui seguirem parlant de l’etiqueta en certs actes solemnes, que a vegades requereixen unes pautes i seguint-les evitem situacions complicades d’originalitat que ens poden fer sentir desplaçats.

En l’etiqueta civil masculina més usual es contempla el jaqué (morning dress), es fa servir molt per casaments, encara que també el veiem en actes oficials o lúdics (Ascot, recepcions del cos diplomàtic, Pasqua Militar). És una peça de vestir que prové d’Anglaterra, i la feien servir els cavallers anglesos per muntar a cavall, i aquesta és la raó que la jaqueta (levita) estigui oberta pel darrer. A poc a poc aquesta peça tan elegant va derivar amb canvis en el jaqué que coneixem actualment. JAQUE1

Si no en teniu, heu de saber que hi ha tendes que els lloguen i si només ho heu de fer-lo servir un cop, segur que us sortirà més econòmic. Si ets el nuvi i no un testimoni et recomano que te’l facis a mida, que sempre et quedarà millor i també que li donis un toc diferent per diferenciar-te dels altres convidats que el portin.
El jaqué es porta durant el matí fins que cau la tarda. Es compon d’una levita negra o gris marengo, amb un pantaló color gris a ratlles, camisa blanca, corbata i armilla grisa, Amb les corbates i les armilles s’han fet evolucions i la tendència és afegir altres colors.
Segur que heu vist fotografies de l’actual rei d’Espanya amb jaqué i corbata d’un color vistós. Potser la corbata més famosa va ser la de Marichalar quan es va casar amb la infanta Elena, que va sorprendre i no va deixar indiferent a ningú.

A aquesta moda també s’hi han afegit els néts de la reina Elisabet II, donant un aire més fresc a l’etiqueta i fins i tot han dut l’armilla d’un altre color, aportant un punt més juvenil a aquesta peça de vestir. Ara, tampoc siguem tan visionaris com per fer combinacions amb texans o d’altres teixits, personalment aquests experiments a mi no m’agraden, a més si ens especifiquen el dress code, és perquè intenten evitar l’originalitat de les persones que assisteixen a un acte determinat i que podria ser molt desafortunada.

JAQUÉ Respecte a les sabates han de ser negres de cordons o tipus mocassins i els mitjons del mateix color que les sabates, no feu combinacions amb els mitjons fent servir un altre color, ja que estèticament queda bastant malament.
És possible que alguna vegada hàgeu vist a una persona amb un jaqué gris, el fa servir molt sovint el príncep Carles d’Anglaterra i està elegantíssim. (jaqué mid-gray)

Segur que algú té a la memòria fotos d’algun personatge públic amb algun complement i portant jaqué. Si, com a complements podeu portar el barret o els guants, però es fan servir poc, encara que els vam veure fa poc al casament de Francisco Rivera que anava amb barret de copa i també tots els seus convidats, segurament ho devia especificar així a la invitació.
Però la pregunta és: com vestim les senyores si la nostra parella va amb jaqué?

En principi, com és durant el dia, anirem amb un vestit de còctel, recordeu tots els complements que podem portar i que ja hem comentat a d’altres articles i si l’acte al qual assistim és molt solemne, a la invitació ja ens indicaran com hem d’anar.

REDACCIÓ5 Juny, 2017

Qui no s’ha preguntat mai, què portem a casa d’uns amics quan ens conviden a dinar o sopar? I si és el nostre cap qui ens convida o aquell client amb qui hem tancat un tracte? Com ho farem per quedar bé? Avui donaré uns consells per sortir airosos d’aquestes situacions.
Fer un regal, és una manera elegant d’agrair que ens han convidat, però vigileu ha de ser un detall senzill. Si anem a casa d’amics de confiança, preguntarem si portem alguna cosa, o si sabem que hi ha nens sempre quedarem bé amb un detall pels petits, però tot canvia si la trobada ja és més formal i qui ens convida està relacionat amb el nostre àmbit laboral o simplement és un conegut. Recordeu que els regals sempre es donen quan entrem a la casa, mai al davant d’altres convidats.

Regals que podem i no podem fer:
Les flors: és un regal efímer i diu molt de qui les regala. Eviteu portar-les el mateix dia, ja que no sabeu les dimensions del menjador, ni la decoració del mateix o si l’olor pot molestar o interferir amb el del menjar o amb altres flors que ells tinguin de decoració. Heu d’intentar esbrinar que qui us convida no és al·lèrgic a aquestes. A mi sempre m’agrada enviar-les el dia abans o l’endemà de la celebració amb una nota d’agraïment, d’aquesta manera les podran col·locar a on volen i no els hi obligo a fer-les servir com a centre de taula. També és una manera de no destacar davant dels altres convidats. És molt lleig quan algú està repetint constantment el que ha portat als amfitrions.

Les ampolles de vi, siguem conscient que si apareixem amb dues ampolles de vi, no anem bé. Primer, estem obligant en certa manera a què les obrin en aquell àpat, i segurament ja tenen fet el maridatge del dinar/sopar, a més si no sabem quants convidats som, el vi pot donar per fer una degustació. Si regalem un vi que sigui una ampolla d’un vi especial que donarem a l’entrada i l’objectiu és que els amfitrions la degustin en una altra ocasió especial per a ells. També podem portar un licor diferent, un vi de gel, o un licor d’or, d’arròs que són propostes diferents i innovadores.

Dolços, tal com succeeix amb el vi, no ens presentarem mai amb les postres, perquè el menú hem de pensar que ja el tenen definit i els hi faríem canviar. Podem portar uns bombons, unes trufes o uns macarrons que ara estan tan de moda, i que sempre es poden treure amb els cafès. Vigilem que els amfitrions no siguin diabètics.

Llibres, si sabem que qui organitza el sopar és aficionat a la navegació, a la pintura, a la gastronomia o té un hobby que és la seva passió, podem portar un llibre especialitzat en la matèria que sempre serà ben rebut, en aquest cas, adjuntarem el tiquet-regal, sempre sense el preu, per si ja el tenen que el puguin canviar.
Recordeu: mai regaleu un detall personal ni massa ostentós. Cal tenir en compte que, no rares ocasions, el més és menys.

REDACCIÓ29 Maig, 2017

Mesos de maig i juny, mesos de comunions. Ja sabem que per molts, una comunió és una festa, però recordem que la persona més important d’aquest dia és el nen o nena que rep aquest sagrament, per tant ells són els protagonistes. Aquestes celebracions se solen fer al matí (primer un acte religiós i posteriorment una celebració més lúdica).

Recordem que està mal vist assistir a una església amb les espatlles al descobert, per tant les senyores portarem una jaqueta, que malament no anirà, ja que estem en una estació amb temps molt variable.

Aquí sí que ho està permès portar el color blanc, encara que amb la gama d’estampats que tenim per aquesta temporada, tenim molt a on triar.

No portarem ni vestits llargs, ni ens farem un recollit al cabell això no és un casament, però tampoc optarem pels texans, que no anem de calçotada; triarem un terme mig fresc i elegant. L’etiqueta sempre la marca el pare del nen, si ell no porta corbata la resta de senyors convidats tampoc.

Com són celebracions amb familiars i amics més propers, no està de menys posar-nos en contacte amb els pares i preguntar-los com aniran vestits. Recordem que és un bon moment per reivindicar els vestits clars en els senyors.

D’ençà que Obama va sortir a la Casa Blanca parlant de la crisi d’Ucraïna amb un vestit clar, tothom va començar a recordar aquests colors, tan amagats pel blau marí. Unes de les celebritats defensores del vestit d’home clar per a mi és en Brad Pitt, que els llueix sempre que pot.

Els colors clars com el crema, caqui o marró afavoreixen molt i deixen una mica d’imaginació a les combinacions que es poden fer amb els complements. I parlant de complements, us explico una anècdota que vaig sentir la setmana passada a una emissora de ràdio (RAC1).

Es veu que a una comunió a Badalona, una nena portava als cabells, com a complement una corona amb llums. Feien broma descrivint la situació de quan la criatura rebia l’hòstia sagrada i la mare encenia les llums de la corona amb un comandament a distància. Com diuen els anglesos: no comment.

Un altre punt important és el regal que fem al nen o nena. Si formem part de la família més propera, segurament li regalarem el vestit, la medalla (…) però si som amics o el nostre fill/a està convidat, llavors, què regalem?

La màxima de regalar sempre pensant que li agrada a l’altre i no a tu, també la podem aplicar en aquestes ocasions. No pensem a quedar bé amb els pares, sinó en el fet que la personeta que fa la comunió estigui feliç amb el regal. Hi ha regals com, els coberts o les copes de la comunió que penso que han quedat desfasats.

Pensem en si el nen o la nena té alguna afició, si li agrada la música, practica algun esport i regalem alguna cosa que li pugui satisfer, perquè al cap i a la fi, aquell és el seu dia.

Mar TORIBIO
@MARTORIBIOC

REDACCIÓ22 Maig, 2017

Aquests dies estem gaudint del Festival cultural internacional Tàrraco Viva, que s’ha convertit en tot un referent mundial, i he pensat que com a homenatge aquest gran esdeveniment que tenim a casa, a l’organització i a tots aquells amants del mateix donar una pinzellada de l’etiqueta a l’antiga Roma. Felicitats a tots i per una nova edició.

La toga era la vestimenta habitual a l’antiga Roma. Qualsevol ciutadà lliure, la podia dur però variava l’ornamentació i els colors segons: la responsabilitat, l’estatus o l’edat. La més comuna era la toga blanca i ha quedat la història que fins i tot per blanquejar-les més alguns polítics feien servir guix. Càndida, vol dir: del color blanc i d’aquí la paraula candidats, els de la toga blanca .

Els nens també la portaven i es feia una cerimònia religiosa i familiar per passar a la toga viril que simbolitzava el pas de la infantesa a l’adolescència i l’adquisició dels drets de ciutadà.
Ens queixem del nus de la corbata però vestir-se amb la toga no era fàcil, cito textualment: “La gran base de la toga es col·locava al damunt de l’espatlla esquerra, l’extremitat inferior queia fins a la meitat de la cama, pel davant del cos.

El braç esquerre sostenia la tela i la resta es portava cap al darrerE sota l’aixella dreta”.
Ja veieu que era molt elegant i majestuosa però segurament poc pràctica pel dia a dia, així que no es portava per fer feines de treball diari, que és quan duien la túnica: una tela amb mànigues fins als colzes i un cinturó per ajustar-la.

D’aquí podem pensar que realment la toga marcava en certa manera l’etiqueta a Roma.
No totes les togues eren blanques, ja he comentat que feien servir colors. Jo només parlaré del porpra: es revestia de porpra tota la toga quan algun general romà tornava de la batalla amb un triomf, era una toga cerimonial que també la duia la reialesa o la importància de les bandes teixides de porpra.

Amb el temps, aquest color s’ha entrellaçat amb la corona i l’església, la raó pot ser que en aquells segles era molt costós produir-lo, ja que es treia a partir de la tinta d’uns caragols marins Les precioses i difícils de trobar caragoles que han associat durant molt de temps, el color porpra al poder.

Mar TORIBIO

REDACCIÓ15 Maig, 2017

Motivada per una consulta molt curta, feta a través del LinkedIn, sobre l’article dels casaments – publicat la passada setmana, avui parlarem de les lligadures, espero traduir-ho bé, que en castellà coneixem com a los tocados.

Quan les senyores ens pentinem per a una celebració, com és un casament, sovint ens agrada dur alguna cosa als cabells que ens ressalti molt més la nostra imatge o que lligui amb un dels colors de la nostra vestimenta o tot el contrari, que afegeixi un punt de color diferent i trenqui el monocolor. I és aquí quan entren en jocs los tocados.

Aquesta peça va al cap i el cobreix la majoria de vegades parcialment, però no sempre. Es col·loquen a la dreta, i us preguntareu: per què? Com sempre ens referim als costums: la senyora anava acompanyada de la seva parella a un casament i era el braç dret del senyor el que li oferia per agafar-se.

D’aquesta manera el tocado quedava situat a l’altre costat sense molestar a l’acompanyant i sense dificultar la conversa i la visió entre els dos. Avui dia podem anar acompanyades, o no, a un casament, però respectarem aquesta norma.Hi ha botigues especialitzades que quan els compres, ja t’ensenyen com els ha de posar. També, no cal dir-ho, si vas a una perruqueria, t’ho indicaran i a més t’assessoraran sobre quin és el pentinat que més et podrà afavorir.

Em preguntaven si es podien lluir de dia o de nit… Doncs estan permesos de dia i també de nit amb una petita diferència: durant el dia poden ser més grans i a la nit són més petits. No obstant això, el més important és que tu t’hi sentis còmoda.

D’altra manera estaràs pendent durant tota la celebració d’aquest complement, que, per cert, no te’l podràs treure fins a arribar a casa. Això té la seva lògica, ja que per treure’l et desmuntaries el pentinat. Dur un tocado és com dur una joia, la portes per lluir i has d’oblidar-te, ha de formar part de tu.
Ja hem comentat que a un casament de dia les dimensions no importen i pot ser gran, però no arrisquis amb un estil extravagant com els que veiem cada any – al juny – a les curses d’Ascot: cridaries massa l’atenció i a més trauràs protagonisme al vestit que portis.

La clau és que has d’anar elegant, però no s’ha de parlar més de tu que de la núvia. Per cert, si el teu tocado et dificulta fer dos petons per saludar a altres convidats, llavors fes una encaixada de mà.

15-07-2011

Si el casament és de tarda-nit, la norma és que solen ser més petits, però això no exclou que pugui ser més sofisticat. És a dir, com més llarg és el vestit més petit, ha de ser el tocado.

M’agradaria tanmateix comentar-te que queda molt més adaptat si portes el cabell recollit o semi recollit i no facis un ús abusiu dels altres complements, si no et veuràs massa artificial, i el que busquem és la naturalitat: que estiguis afavorida i que et sentis segura.

Quan el compris ja veuràs que estan elaborats amb diferents materials, tria un lleuger i d’estiu. En el cas que el casament sigui a la primavera o a l’estiu…i en el cas que a les invitacions no s’especifica com has d’anar vestida, no triïs mai el color blanc.

Espero haver pogut esclarir els teus dubtes.

Tots els lectors que podran posar-se en contacte amb mi i formular les vostres inquietuds i demanar consells a través del correu del digital.

Fins dilluns…

Mar TORIBIO

REDACCIÓ8 Maig, 2017

Comença el bon temps, i conseqüentment l’època dels casaments. No vull parlar de com hem d’anar vestits a casament, o potser sí, tampoc estaria malament considerar com no ens hem de vestir en una cerimònia d’aquest tipus.
Si rebem una invitació dels nuvis a on ens indiquen que volen que tots els convidats vestim amb colors blaus, no anirem de vermell o verd. Anirem de color blau, ja que és el desig de la parella. Segurament aquest color tindrà a veure amb la temàtica de la celebració.

Molts nuvis que celebren el seu casament a la platja o en un vaixell, fan anar a tots els convidats de blanc, encara que aquest és el color prohibit en un esdeveniment d’aquest gènere, si ens ho demanen… així ho farem.

Ara bé si assistim a un casament formal, les senyores mai ens posarem un vestit de color blanc (ni colors derivats com blanc trencat, crema, beige o uns clars colors xampanys o gris), trauríem protagonisme a la núvia i a més ens podrien confondre amb ella. Un convidat quan busca els nuvis sempre utilitza el sentit visual per trobar el blanc i localitzar-los. Evitarem també els abrics o jaquetes d’aquest color.

Si és un casament al matí, les senyores que estem convidades com a familiars o amics no podem portar un vestit llarg, que es reserva per a cerimònies de tardes-nits, però sí que podem dur un barret. (tenim excepcions com la de la madrina, encara que les tendències estan canviant). Recordem que si sortim de casa amb barret, val més arribar a casa amb ell.

En principi ens ho podríem treure quan acabi el ball dels nuvis, però, tantes hores amb un barret al cap, pot fer que els nostres cabells estiguin desordenats i anem mal pentinades, i no valoraria que pot ser millor o pitjor. Per cert, si quan estem a taula tenim la mala fortuna que les dimensions d’aquest complement molesten el comensal que tenim al costat, ens l’hem de treure i tot seguit arreglar-nos els cabells.

Quan la cerimònia no és al matí, les senyores mai aniran amb barret. El color dels homes a la tarda-nit per excel·lència és el fosc.

I la gran polèmica: podem anar les senyores vestides de negre a un casament? Si teniu alguna fotografia antiga d’algun familiar el dia que es va casar, és molt probable que el vestit de la núvia sigui negre. Abans tenyir la roba de negre, era molt costós i complicat i per tant es considerava el color més luxós; i luxe i casaments es van associar.

Hi ha moltes veus que diuen que el negre només és el color del dol i que no s’escau en un enllaç. Personalment crec en el negre com a color del dol, i mai portaria un vestit d’aquest color en un casament a les onze del matí, però penso que en un casament formal de tarda-nit, perquè no podem lluir un color tan elegant si tenim un vestit negre com a fons d’armari?

En realitat tot depèn del vestit, del seu disseny i del teixit. El negre també mostra elegància, a més, si ens fixem en l’etiqueta dels homes (frac, esmòquing), sempre predomina el negre. I si el que volem és diferenciar aquest color del dol, inevitablement hem de jugar amb els complements introduint així un altra tonalitat. Un vestit negre llarg de nit, amb una bossa, unes sabates i un xal o una jaqueta d’un color viu, ja trenca el monocolor i fa que ens diferenciem del negre estricte del dol.

Hi esteu d’acord?

Mar TORIBIO

REDACCIÓ1 Maig, 2017

Què vol dir que anem vestits casual? És molt senzill, és quan anem vestits informals. Realment en el nostre dia a dia moltes vegades vestim així sense ser conscients. Però aquest estil s’ha imposat en moltes invitacions a esdeveniments i fins i tot ho trobo normal, ja que si anem a la inauguració d’una atracció d’un parc temàtic o assistim a una reunió de companys de feina un dissabte, no s’escau l’estil formal.
Si rebem una targeta a on ens indica que el dress code és casual, ho associarem a un esdeveniment no formal.
Com és roba que fem servir molt freqüentment tingueu en compte que no porti taques o no estigui trencada, i que a les camises no els hi falti aquell botó, sí, aquell que sempre es perd. També és important que vigilem amb els colors, la rentadora moltes vegades fa que estiguin apagats.

Casual no vol que dir, anem amb roba vella i desgastada, ni que ara ens posarem el xandall. Com a norma pensem en què l’elegància no s’ha de perdre mai de vista.
Per anar casual, els senyors poden portar uns pantalons de cotó, amb una camisa o un polo, anar sense corbata i mai amb vestit. A més les combinacions són múltiples, amb fulards, americanes, mocassins, sabates de lona i fins i tot jeans.(texans)
Respecte a les senyores hi ha molta més variació encara: vestits amb estampats o d’un sol color, pantalons amb una brusa, gavardina, tot dependrà de l’època de l’any en què hem de portar aquest estil.
El casual ha tingut tanta acceptació que s’ha diversificat i han sortit algunes branques d’aquest. El més conegut potser és el Business casual, en què els pantalons han de ser de vestir amb camisa, si es vol americana i amb unes sabates que no siguin de lona.

També està l’estil Smart casual, una mica més formal que l’anterior, a on no pot faltar un conjunt d’americana i camisa, amb els pantalons de diferent color que l’americana, és a dir amb un toc de la nostra personalitat però sense portar vestit i el Casual informal, és menys informal que el Business casual. Aleshores podem incloure els texans i les sabatilles d’esport.

Les senyores, tenim un avantatge molt més ampli en aquests estils, ja que no ens definim per si portem jaqueta o pantalons de línia recta. Podem triar si anirem amb pantalons o faldilla, amb camises de ratlles o llises o amb un vestit, sempre fent les combinacions necessàries perquè tot quedi harmonitzat. No durem moltes joies però sí que podem fer combinacions amb accessoris com bosses, mocadors, cinturons i molt important farem servir poc maquillatge. Aplicarem les mateixes regles que en els senyors de menys informal a més sempre segons l’estil que se’ns demani.

Recordeu que si anem casual, hem de dur un estil ple de simplicitat no molt carregat, senzill sense massa pretensions però espontani i alhora natural, que ens deixi jugar amb la roba. L’estil casual es defineix per no ser un model estricte i formal de vestimenta.

Mar TORIBIO

Newer Posts

Older Posts

Arxius de SECRETS DE... PROTOCOL | Pàgina 7 de 8 | Diari La República Checa

xxx Partners

LES BANDERES TAMBÉ… PLOREN

QUÈ FER QUAN, A CASA NOSTRA, ELS CONVIDATS DISCUTEIXEN SOBRE UN TEMA POLÈMIC?

CONVERSA, CONVERSA, CONVERSA…

QUAN HAURÍEM DE PORTAR EL JAQUÉ?

QUÈ PORTAR A CASA D’UNS AMICS QUAN ENS CONVIDEN A SOPAR?

EL PROTOCOL EN LES PRIMERES COMUNIONS

L’ETIQUETA A L’ANTIGA ROMA

ELS ‘TOCADOS’ DURANT UN CASAMENT… COM SE’LS HA DE POSAR?

COM ANAR VESTITS PER A UN CASAMENT?

QUÈ VOL DIR VESTIR-SE CASUAL?