Arxius de SECRETS DE... PROTOCOL | Pàgina 6 de 8 | Diari La República Checa

Comencem amb la preparació de la taula de Nadal. Després de parlar d’on celebrar l’àpat, quanta gent seurà a taula, ara toca saber com guarnir-la.

Plantejarem la taula, que en principi l’hem de tenir nua i ens hem de fer una composició de com aniran distribuïts els comensals.

Seria la mateixa tècnica que es pot emprar abans de penjar un quadre a la paret. Ens fixem en els espais que tenim per a cada cadira. Intentarem, si l’espai ens ho permet i si fem un dinar, orientar tot el conjunt cap a la llum natural. Sovint, optar per aquesta solució, vol dir moure catifes o retirar mobles, però sempre buscarem l’harmonia del conjunt. Tampoc us demano que feu una nova distribució del vostre menjador perquè cada cas és un cas.

Tinguem en compte, doncs, que entre comensal i comensal, deixarem una distància mínima de 60 cm, per tal d’oferir comoditat i de no molestar la resta de comensals. Si algú es fan de la sèrie Dowtow Abbey, a la presentació de cada capítol es veu com amb una regla de fusta es mesura aquesta distància.

Nosaltres no serem tan estrictes, però intentarem que els nostres convidats no estiguin com a sardines enllaunades.

Us recomano que feu servir abans de col·locar les estovalles un moletó per a protegir la taula. El moletó té dues parts: una de plàstic llisa que ha de mirar al sostre i un altre d’escuma que anirà tocant la taula. Per què fer-lo servir?

Hi ha tres raons que són importants: la primera ens donarà més esponjositat a la taula i això es nota amb el tacte, la segona que en el cas que es vessi una beguda no ens mullarà la taula i això és important si és de fusta i per últim que mai ratllarem la taula, perquè ens la protegeix.

Heu retirat mai unes estovalles de la taula d’un restaurant per comprovar si té moletó? Jo ho he hagut de fer per veure si la taula estava ben parada, perquè de vegades el moletó estava tan desgastat que no el notava i no complia amb la seva funció. Als restaurants, si la taula és rodona, retallen el moletó seguint la superfície del moble, no feu la comprovació quan aneu amb un, jo no he dit res d’això.

És una bona tàctica per tal que quan posem les estovalles la caiguda sigui ferma, en un altre cas i si feu servir taules quadrades o rectangulars i no ho retalleu, us trobareu que a les puntes sobretot no us quedarà tan ben posades, però si tenim diferents mides de taules a casa, moltes vegades intentem utilitzar el mateix moletó, i ho entenc.

Si no teniu moletó, protegiu la taula una mica de la manera que sigui, segur que buscant teniu per casa un hule (estovalles de plàstic rentables) no és el més adequat ni us farà la mateixa funció, però millor això que res.

Mar TORIBIO
@MARTORIBIOC

Estem a escassos dos mesos de què arribi novament Nadal. Tradicionalment en aquestes dates ens reunim amb els familiars, amics i tots aquells que estimem, generalment al voltant d’una taula i no precisament per jugar a cartes sinó per tornar a assaborir aquells canelons que només sap fer la mamà, el pollastre farcit de la tieta o aquell caldo de galets amb mandonguilles que es pot tallar amb ganivet.

Quantes olors, quantes passions, quants records d’altres temps, quants petits esperant la màgia d’aquests dies i perquè no dir-ho també, quantes absències.

Durant aquests dies i fins que arribi el moment de seure a taula, us aniré donant petits consells de com parar-la en aquestes dates. Si teniu família o amics a casa, sempre hi ha un o més dies que toca fer-ho, així que desitjo que us ho passeu d’allò més entretingut amb aquests articles.

Abans de començar amb tot el cerimonial, el meu consell és que sapigueu qui vindrà, és a dir quants comensals tindreu a la vostra llar, i triar el lloc de la casa a on ho fareu o dit d’una altra manera, distribuir l’espai en funció de la gent que espereu. Heu d’elaborar un menú per aquell dia, a on no faltin els torrons i per això és bo fer una llista de la compra i fins i tot d’on anireu a buscar cada cosa.

Ja sabeu que us regalaran dolços a la feina o que un familiar sempre porta vi per a tots, també cal que ho tingueu en compte i així no feu una despesa innecessària. Quan tota aquesta logística estigui acabada, arribarà més aviat o més tard, el moment de començar a parar la taula.

Fins a la propera setmana!!!

MAR TORIBIO
@MARTORIBIOC

Som ésser humans i mantenim, entre nosaltres, molts tipus de relacions, i la salutació és la manera que tenim de retrobar-nos amb algú o de fer el primer contacte després d’una presentació. En aquest ritual fem servir la mirada, els gestos i la paraula.

La mirada és important, ja que mirar a terra quan ens presenten a algú, o per sobre l’espatlla no serà mai ben interpretat. Hem de mirar els ulls de l’altre persona amb confiança, ja sabeu aquella dita castellana: “los ojos son el espejo del alma”, doncs intenteu que la vostra ànima estigui neta i pura per donar una bona impressió.

Els gestos, varien segons els països i el grau de familiaritat que tinguem i amb qui estem. La costum és encaixar la mà, en un primer contacte amb una persona desconeguda. L’encaixada no serà massa suau ni massa forta, ja que amb l’estigma de demostrar la nostra personalitat amb una bona encaixada de mans, algun cop, forcem massa aquest gest. Serem naturals, ferms però no agressius.

Si la relació és familiar o entre amics, farem dos petons. Ja sabem que hi ha països que el nombre de petons varia, i no està malament que ens informem si viatgem molt, així mai no ens agafarà desprevinguts. Si mai dubteu entre l’encaixada de mà o un petó, optem per la mà: si aquella persona vol, més endavant ja ens farà un petó.

Recordeu les queixes de la cancellera alemanya Angela Merkel, que no s’acostumava a les mostres d’afecte del president francès Nicolàs Sarkozy. Se sol dir que menys és més. No cal dir que en les relacions amoroses, o de parella, el més normal és un petó als llavis o a la galta.

I només ens falta la paraula. La paraula és important, ja que sempre afegim paraules a la salutació: és un plaer, molt de gust, encantada de conèixer-te. No siguem massa extensos, ja que podem entrar en una espiral, però tampoc deixarem de dir-les perquè semblarem autòmats.

Us vull donar un consell: si no estem davant d’una situació de dol, feu servir també el somriure. Sempre és més amable quan saludem a algú amb un somriure, i en el cas de primeres impressions, això és fonamental.

Per cert, és mala educació, quan ens trobem a una parella o a dues persones juntes i només saludem a la meitat. No coneixem a l’altra persona? Tenim dues solucions, o el mateix al qual heu saludat ens la presenta o nosaltres mateixos ens presentem a l’altra persona: hola sóc la…

D’altra manera farem la impressió que ens cau malament l’acompanyant i no tenim cap mena d’interès a conèixer-lo. No entrem en aquesta mena de conflictes i saludarem a amics i coneguts.

Mar TORIBIO