REDACCIÓ30 Maig, 2018
Durant aquests dies a la ciutat de Tarragona (i altres municipis) s’ha estat celebrant el Festival Tàrraco Viva, i he tingut la sort de poder fer un taller de cuina romana a on els comensals vam elaborar les nostres pròpies postres amb les indicacions del professional de Domus Apicius. Vam degustar un sopar romà de patricis (classe alta romana) que es va convertir en una veritable experiència gastronòmica.
Mentrestant ens van explicar la història dels tovallons a l’Imperi Romà que tot seguit us exposaré, ja que ells també seguien el seu protocol.
El tovalló a Roma es deia ‘Mappae’ i era de tela, amb uns serrells decoratius al costat i amb mides molt més grans del que fem servir avui dia. Jo diria que unes tres vegades més gran. Tots els comensals assitien al convit portant el seu tovalló, i això té sentit quan us expliqui el perquè.
El secret estava en les cantonades d’aquest mini llençol. Per a què servien les cantonades d’aquest tovalló? La primera cantonada la feien servir – com nosaltres – per netejar-se la boca. Una altra cantonada era per eixugar-se la suor. Una tercera cantonada per mocar-se, com si fos un clínex, però… i la quarta?
A tots els banquets romans, hi havia molta fruita, I com no, quan s’acabava el banquet els convidats se la podien endur a casa. Posaven la fruita al mig del tovalló i amb la cantonada neta, la tapaven i després anaven posant les altres cantonades al damunt. Quan arribaven a casa seva regalaven aquesta fruita al seu esclau preferit.
Ah! Per cert, també vaig aprendre a brindar com els romans, per si ho voleu intentar, heu de dir: “nunc est bibendum!” que seria el: “a votre santé” de Roma.
Mar TORIBIO
La imatge personal pot aixecar amb l’humor la imatge del líder. És fonamental el bon humor i més si es pretén exercir un lideratge. L’exhibició de dots humorístics a vegades ve innata, hom no ha d’esforçar-se i si això li sumem que la persona cau en gràcia, el seu còctel de popularitat es dispara.
Comentava el professor José Daniel Barquero, expert en relacions públiques, que el bo dels missatges amb gràcia i humor és que són recordats i comentats ràpidament. L’humor és un valor afegit que pots donar-li a la teva imatge i l’èxit també esdevé de la seva repetició en aquesta actitud. Això fa que la psique ho relacioni amb paraules com a: credibilitat, confiança i claredat. Adjectius que persegueixen a un bon líder.
Els britànics d’upper class (classe alta) se solien posar el vestit de nit pel sopar, (vegeu capítol 2 de la temporada 3 de Downtow Abbey a on li cremen la màniga d’un frac negre a Mattweu i ha de sopar inadequadament amb un esmòquing i es comenta com s’estan perdent els costums, i com l’ajudant de càmera ha deixat en ridícul a la família).
Els llibres reivindiquen la Cultura i les flors, l’amor i el dia dels enamorats o simplement un detall que sempre s’agraeix.
La normativa els hi concedeix el títol amb “caràcter honorífic” de rei i reina i honors de Príncep d’Astúries.
Quan estem en públic, és millor que els draps bruts s’eixuguin a casa i sobretot, si pel mig, hi ha una important projecció pública. Dit això, és un exercici – que segons en quin marc, i no pretenc excusar a ningú –, és una difícil càrrega. No cada dia és igual, ni les circumstàncies, ni l’humor, ni l’ànim i no tothom sap o pot amagar-ho tot sota la catifa i mostrar sempre el seu millor somriure. Intentem no donar espectacles ni ser mal educats, encara que tinguem la raó; només ens fem mal a nosaltres mateixos.
Ara bé. Tornem a fil de la història. Aquest diumenge apareixen en el mateix cotxe el rei, la reina, la reina honorífica i les seves dues nétes per visitar a l’hospital al seu avi, acabat d’operar.
La 
