29. Abril 2024

Arxius de OPINIO | Pàgina 4 de 234 | Diari La República Checa

REDACCIÓ30 Març, 2023
Lluís-Agustench-Isern.jpeg

No ens enganyem, la resposta no pot ser una altra que no. No és que no vulgui ser optimista, però hauríem d’evitar d’alguna manera una lenta agonia i una mort silenciosa de la nostra llengua. La globalització i la catalanofòbia de l’estat espanyol no són les millors vitamines per enfortir la llengua catalana.

Ha fracassat la immersió lingüística a les escoles? Per què? Són preguntes que haurien de convidar a una reflexió i un debat sobre el tema.

Senzillament, l’estat espanyol és ben conscient que agredint la llengua catalana fereix la consciència nacional del nostre poble, i ha quedat bastant clar.

Val a dir que el futur del català és imprevisible però també molt incert. Pessimisme? Hauria de plantejar-se seriosament el paper del català en les plataformes audiovisuals, xarxes socials i altres àmbits que deixen de banda a poc a poc el català.

Proposo crear nous espais de debat on es contemplin veritables solucions per enfortir la llengua catalana, i fomentar diferents propostes per a la nostra soferta llengua que podria acabar ferida de mort si no comencem a actuar, o almenys dinamitzar noves maneres de fer per obtenir millors resultats.

És una bona notícia que el Departament d’Educació hagi presentat el pla Activem-nos pel català, que vol doblar, passant de poc més del 40% actual al 80%, l’ús del català a les escoles. I és que engegar accions concretes per a potenciar la llengua catalana és l’únic camí de sortida per evitar un viatge sense retorn.

Lluís AGUSTENCH
Advocat


REDACCIÓ26 Març, 2023
jaume-casañas-1-e1641637774251.jpg

El Pacte del Penedès Marítim, la unió d’Ajuntaments, Consells Comarcals, Empresaris, Sindicats, Universitat, Consorci Sanitari i Societat Civil, ha aconseguit posar la problemàtica de la C32 a l’agenda del país.
Des de la desaparició dels peatges a Catalunya, el greuge que patim al Garraf i al Beix Penedès és injustificable.
El territori perd en competitivitat, les empreses no només no venen a instal·lar-se al territori, algunes d’instal·lades pensen a marxar pel cost que suposa l’autopista. Però no només és una qüestió de competitivitat, que ja valdria la pena una reacció del govern al respecte.

Parlem també de qualitat de vida, parlem de seguretat i contaminació, la C31 no és una carretera segura ni ràpida, ens fa perdre molt de temps del nostre dia a dia, amb cues i un elevat grau de trànsit. També amb accidents a causa del seu al nombre de trànsits i en ser una carretera de la xarxa bàsica de la Generalitat amb més de 25000 cotxes cada dia. També no podem obviar que passen pel bell mig dels nostres municipis, i la contaminació ambiental i acústica és més que destacable.

Parlem, en resum, d’un repte col·lectiu com a territori. Facilitar el trànsit recurrent per la C32 ens faria fer un salt quantitatiu i qualitatiu com a territori.

S’equivoca, i molt, qui identifica aquesta lluita per la C32 com un moviment electoralista. El Pacte del Penedès Marítim està conformat transversalment per diferents alcaldes de diferents partits, sindicats, empresaris, societat civil, som la unió d’un territori per lluitar per una causa justa i legitima.

El que no es pot obviar, i amb aquesta causa encara menys, és que tots i totes hem de fer pinya, des del món local a tots els diputats i diputades, ens devem al territori. La unanimitat amb la qual es va aprovar la moció al Parlament per obligar al Govern de la Generalitat a presentar una proposta de bonificacions gratuïtes al trànsit recurrent, és una molt bona notícia. 

Donem un vot de confiança al Govern, ajornem la Marxa Lenta, i esperem una proposta, aquest cop no ens poden donar l’esquena

Ara toca al Govern, al Departament de Territori moure fitxa. Sent conscient que el territori va a totes, que el Parlament ha votat per unanimitat la proposta de la bonificació de la C32, i que es tracta d’un Govern, que no només està en minoria, sinó que és un Govern minoritari, raó de més per agafar el guant de la proposta del Parlament.

Donem un vot de confiança al Govern, ajornem la Marxa Lenta, i esperem una proposta, aquest cop no ens poden donar l’esquena, han de fer una proposta, per justícia social i justícia territorial, i sobretot, per responsabilitat política.

Jaume CASAÑAS
Alcalde de Cunit

PUBLICITAT












REDACCIÓ21 Març, 2023
CET_campaña_salut_AngelJuarez-1280x960.jpeg

Nos acercamos ya a Semana Santa y uno de los pasos más conocidos es el viacrucis, que representa, en diferentes estaciones, los momentos y sufrimientos vividos por Jesús. Como bien sabéis todos, soy una persona ostomizada por el tumor que sufrí. Es la alternativa gracias a la cual sigo vivo y puedo seguir haciendo, más o menos, una vida normal. Se calcula que, en España, hay más de 130.000 personas ostomizadas, aunque muchísima gente desconoce lo que es y las dificultades que comporta. Los pacientes ostomizados hemos sufrido una operación por la que nos han creado un orifico en el abdomen para dar salida a la orina o a las heces, y que se recogen en la bolsa adaptada que llevamos al cuerpo.

Los osmotizados podemos y tenemos el derecho a hacer una vida normal. Pero para que esto ocurra, necesitamos baños adaptados y preparados. Algo que parece tan simple y esencial, no siempre se cumple. La semana pasada estuve comiendo en un restaurante de Tarragona. Cuando se me activó la bolsa, fui al baño y resultó que el restaurante no tenía un baño para minusválidos. Tuve que cambiarme la bolsa en malas condiciones con muchos nervios. Según la ley, todos los locales con atención al público deben tener un baño adaptado para todas las personas, independientemente de su capacidad y de la actividad a la que se dediquen. La historia continua…

Algo que parece tan simple y esencial, no siempre se cumple

La semana pasada presentamos un libro en un sitio público muy conocido y céntrico, el Centre Cultural del Antic Ajuntament de Tarragona, ubicado en la Calle Mayor. Allí se desarrolla una programación cultural muy interesante. Es un espacio muy bonito y acogedor para este tipo de actos. Era por la tarde y en esta franja horaria tengo mayor riesgo con la bolsa.

Cuando necesité ir al baño, mi gran sorpresa fue que solamente había un lavabo, era antiguo, no estaba adaptado y, para colmo, no había pestillo. Los espacios y locales públicos deben dar ejemplo y estar bien preparados para todas las personas.

Por este motivo, ya he comunicado el asunto al alcalde de Tarragona, para que el Ajuntament pueda tomar medidas.

Y el viacrucis continúa.

Ayer estuve en el Hospital Joan XXIII para una intervención, la cual se retrasó bastantes horas por un caso totalmente comprensible. Debo agradecer y felicitar al personal médico que realizaron la intervención por su profesionalidad y buena atención.

El disgusto vino después. Estaba en la zona de recuperación de la Unidad Hemodinámica, que fue una reivindicación de la Plataforma de Salud de la Coordinadora de Entidades de Tarragona. Estas dos salas fueron uno de nuestros primeros logros.

Estaba allí mucho más tarde de lo que debería, llevando casi 24 horas sin comer. La bolsa se activó y pregunté a la enfermera por un lavabo, para poder cambiarla. Ella se quedó perpleja mirándome. No sabía qué responder ni cómo actuar. Era algo urgente e insistí, a lo que me contestó que no podía hacer nada, ya que el protocolo no preveía esa situación.

Intenté hacerle entender mi situación y lo incómodo que sería tanto para mí como para el resto de pacientes que se encontraban en la sala. Era una cuestión de dignidad y respeto. Pero cada vez de forma más agresiva, se negaba a poner una solución. Le respondí rotundamente que me levantaría e iría yo mismo a buscar un baño. Finalmente, buscaron una silla de ruedas y me llevaron al baño más cercano, que era del personal.

¿Cuántos ostomizados habrán sufrido situaciones así? No quiero imaginarme como habrán terminado otros casos, de personas que quizás sean más vergonzosas y que no tengan los recursos que tengo yo para denunciarlo.

Por todas estas escenas exigimos:

  • Un decreto para que no haya ni un solo local público ni privado sin un baño adaptado para todas las personas.
  • La instalación de un baño para pacientes en la Unidad Hemodinámica y la revisión del protocolo de actuación.

La buena noticia final es que la intervención fue bien.

Y recordad, ¡que nadie os robe vuestra sonrisa!

Ángel JUÁREZ ✍🏿

PUBLICITAT












REDACCIÓ10 Març, 2023
Dolors-Vazquez-1-1-scaled-e1678439039556-1280x995.jpg

Soc de barri. I ho dic orgullosa. M’agrada ser-ho. El fet que la meva presentació com a número 2 de la candidatura d’Ara Reus a l’alcaldia de l’Ajuntament fos a la plaça Pare Gil no va ser casualitat. Allà em vaig criar. Créixer en un barri m’ha fet veure la importància de la proximitat, que a la vegada és també una de les essències d’Ara Reus. De fet, si formo part d’aquest projecte és perquè és de ciutat. Ningú ens diu el que hem de fer que no siguin els veïns.

Com a regidora de Seguretat, Convivència, Protecció Civil i Emergències vull posar èmfasi en destacar la importància de la proximitat pel que fa a la seguretat. Precisament, una de les nostres apostes ha estat l’aproximació de la Guàrdia Urbana als barris i als habitants de Reus. En resum, hem intentat fer-los la vida quelcom més fàcil amb la creació de la Unitat de Proximitat i la designació de caporals de referència.

La Guàrdia Urbana ha crescut en agents i ho continuarà fent en els pròxims anys. I no només això, treballem perquè s’incrementi la ràtio de dones en el cos policial i ja hem reservat específicament places per a elles en l’actual convocatòria, amb l’objectiu que el nombre d’homes i dones sigui totalment equitatiu en pròximes convocatòries. És un repte i l’aconseguirem.

Les noves tecnologies han estat i seran clau en el futur. Ho seran en molts àmbits i també en el de la seguretat. Hi hem apostat durant aquest mandat amb la implementació de sistemes de videovigilància i un dron i ho continuarem fent aferrissadament.

Des d’Ara Reus vetllem dia rere dia amb el que ens demana el ciutadà

Si volem apropar encara més la Guàrdia Urbana a la ciutadania, que hi hagi una relació de tu a tu, les noves tecnologies són essencials. Dotarem al cos, encara més, amb noves tecnologies. L’objectiu no és altre que reforçar la dimensió humana. I ho farem, per exemple, amb una aplicació mòbil que tindrà molt en compte la participació ciutadana, una de les premisses d’Ara Reus, per informar de forma directa d’incidències i situacions d’incivisme i inseguretat amb una resposta immediata. No ens oblidem, tampoc de la importància de les noves tecnologies en temes de mobilitat.

M’agradaria fer un esment especial als membres de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil. Aquells que veiem en esdeveniments multitudinaris, curses, cercaviles o festes majors, entre molts d’altres, i que treballen de forma totalment desinteressada per la ciutat. Fan una tasca impressionant que a voltes no s’explica i cal treballar per a ells. Cal cuidar-los i oferir-los-hi les millors condicions. És per això que ja disposen de nous vehicles i una nova seu que respon a les seves necessitats.

En l’àmbit de Protecció Civil hem realitzat diverses actualitzacions dels plans d’autoprotecció municipals i de la Generalitat de Catalunya. Per altra banda, Reus ja és una ciutat preparada en cas d’emergència nuclear. Hem actualitzat els plans d’actuació i ja hem aconseguit la instal·lació de sirenes d’avís.

A més, aviat la ciutat disposarà de les alertes per SMS. És un tema que preocupa al ciutadà i cal anar més enllà. Tota seguretat és poca i és essencial formar als veïns i veïnes en aquesta matèria.

Ningú ens diu el que hem de fer que no siguin els veïns

Des d’Ara Reus vetllem dia rere dia amb el que ens demana el ciutadà. L’escoltem i intentem solucionar el problema o qüestió que ens planteja també pel que fa a la seguretat. És per això que hem de ser ambiciosos i veure que la Guàrdia Urbana i els membres de Protecció Civil estan al nostre servei, que són propers. Vetllem entre tots per tenir una ciutat neta i cívica.

Tenim molts reptes i tinc la voluntat de poder acabar la feina feta fins ara. Quatre anys són pocs, ens en fan falta quatre més per completar tota la planificació que tenim prevista de forma encara més eficient.

Dolors VÁZQUEZ
Regidora de Seguretat Ciutadana de Reus i número 2 d’Ara Reus

PUBLICITAT















REDACCIÓ9 Març, 2023
jordi_marti.jpg

Avui fa cent anys que uns pistolers a sou de la patronal van assassinar un dels sindicalistes i un dels anarquistes més destacats de la història contemporània dels Països Catalans. El seu assassinat el 10 de març de 1923 es va afegir al dolor que creixia entre la classe obrera amb cada un dels atemptats que la burgesia pagava i impulsava per tal de no perdre ni un centímetre de la seva dominació, del seu poder damunt de qui explotava tant com podia per aconseguir més i més beneficis. El capitalisme sempre ha buscat el mateix: el benestar d’una minoria explotant la majoria social, el luxe de quatre gats pagat amb la suor i sovint la sang de la majoria de la gent. I en això, avui estem igual que aleshores…

Però qui era Salvador Seguí Rubinat? Quina importància pot tenir un senyor mort fa cent anys en el nostre present? Parlem-ne a poc a poc, perquè el Noi del Sucre, que així era com l’anomenaven els seus, havia nascut a Lleida el 23 de desembre de 1887, fill d’una família pobre amb un pare d’origen reusenc i una mare de Tornabous, localitat on la família tenia forts vincles. I de Ponent, quan ell tenia quatre anys, la família es va desplaçar a Barcelona, al barri del Raval. Amb nou anys, ja va començar a treballar a un forn de pa, com el seu pare, i en poc temps va acabar agafant els pinzells per fer de pintor de parets, un ofici en què treballaria la resta de la seva vida.

En poc temps, Seguí, a banda de treballar, es va anar introduint en els ambients obrers i populars de Barcelona, freqüentava l’Ateneu Sindicalista del carrer Ponent (avui Joaquim Costa) i l’Ateneu Enciclopèdic Popular, autèntica universitat obrera del moment.

El 1902, segons diverses informacions, liderava un grup anomenat Els Fills de Puta, o Els Sense Nom, segons l’autor que ho expliqui, un grup de joves que participava en accions de defensa d’obrers en vaga i que es va significar en els tirotejos contra la policia i l’exèrcit durant la vaga general de 1902. L’any següent, ja formava part del Centre d’Estudis Socials, una entitat que en aquell moment aplegava la major part dels grups d’acció anarquistes de Catalunya.

El 1904, Seguí abandona el grup d’acció i participa en la creació de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona (ULSOB), amb l’anarquista Josep Negre i el socialista Antoni Badia i Matamala, tot i que l’organització no va aconseguir tirar endavant. És aleshores quan, enmig d’un míting lerrouxista a on havia anat a demanar explicacions per les acusacions de «terrorista» que havien fet contra la seva persona, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que va provocar un mort; detingut, Seguí estigué empresonat nou mesos a pesar de la seva provada innocència.

El 3 d’agost de 1907, participa en la creació del sindicat Solidaritat Obrera, és assidu de cafès i tavernes i, dos anys després, quan es produeix la Setmana Gloriosa de 1909, que ha passat a la història amb el malnom de «Setmana Tràgica», tot i que no sabem com hi va participar, sí que sabem que es va veure obligat a fugir de Barcelona.

El 1911, es funda a Barcelona la CNT, amb Josep Negre com a secretari general. Seguí hi va participar com a delegat de la societat de pintors La Nueva Semilla, alhora que té una presència destacada en diverses vagues que acaben comportant la primera il·legalització de la CNT, uns mesos després de fundar-se.

L’any 1913, és un dels creadors de l’únic número de La Tramontana, dedicat a recordar la figura de Lluna. És l’any que passa a compartir la seva vida amb Teresa Muntaner. L’any següent, es torna a legalitzar l’anarcosindicat i Seguí és escollit secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la CNT. El 1916, aconsegueix tirar endavant un acord de col·laboració entre la CNT i la UGT per tal d’unificar el moviment obrer i el 18 de desembre, els dos sindicats convoquen una vaga general de 24 hores contra l’augment dels preus que que ofegaven les classes populars.

Del 13 al 18 d’agost de 1917, la CNT i la UGT convoquen una vaga general a la qual l’Estat contesta amb una forta repressió que comporta 71 morts (37 a Catalunya), 164 ferits i 2.000 detinguts, entre els quals ell mateix. El febrer del mateix any, a Rússia, s’havia produït la Revolució i la burgesia catalana tenia tanta por que utilitzava totes de repressió de l’Estat per aturar l’obrerisme organitzat.

Recordar Salvador Seguí, recordar el Noi del Sucre, és recordar que amb la unitat de les persones treballadores és possible plantar cara a totes les condicions de vida adverses, de pobresa o miserables

El juliol de 1918, Seguí és escollit secretari general de la CNT de Catalunya al Congrés de Sants, on exposa la idea de construir el sindicat únic, idea que desenvoluparia en congressos posteriors com el del Teatre de la Comèdia o el ple de Regionals de Saragossa, junt amb Joan Peiró i Ángel Pestaña. La CNT passa de 75.000 afiliats al juny a 345.000 a finals d’any. Seguí dona suport a la retirada de la CNT de la Tercera Internacional, defensa la pedagogia llibertària seguidora de l’Escola Moderna i s’oposa a la violència política si no és en legítima defensa

L’any següent, les idees organitzatives aprovades al Congrés de Sants es materialitzen en una vaga que aconsegueix objectius mai pensats, la vaga de la Canadenca. La vaga es convoca contra les condicions de treball de l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, la principal empresa elèctrica de Catalunya. La vaga dura un mes i mig, comença a les obres del pantà de Camarasa i s’estén de forma solidària primer en el lloc on es dona el conflicte, després a la federació d’Indústria corresponent i, després, a tota la resta de sindicats. Les obreres i els obrers guanyen i derroten la patronal. L’Estat ofereix contrapartides per aturar la vaga i Seguí negocia la consecució de la jornada laboral de les vuit hores.

Davant aquesta derrota, la burgesia respon, el 1920, nomenant governador civil de Barcelona Martínez Anido. Amb ell comença una guerra a mort contra l’anarquisme i el sindicalisme, amb el Sindicat Lliure com a braç armat de la patronal. Seguí és víctima d’un atemptat terrorista i, més tard, junt amb 36 companys sindicalistes com Martí Barrera i advocats laboralistes com Lluís Companys, és empresonat a Maó, a la fortalesa de la Mola, on roman fins al 1922.

El 10 de març de 1922, és assassinat per pistolers del Sindicat Lliure, pagats amb diners de la patronal catalana, al carrer de la Cadena (actual Rambla del Raval) junt amb Francesc Comas Peronas. Aquell mateix any es publica la novel·la Escuela de rebeldía, atribuïda a la seva ploma.

Recordar avui Salvador Seguí, recordar el Noi del Sucre, és recordar que amb la unitat de les persones treballadores és possible plantar cara a totes les condicions de vida adverses, de pobresa o miserables. És possible derrotar els qui s’aprofiten de la feina dels altres, els qui mai no treballen i sempre cobren, els explotadors d’ahir, d’avui i de sempre. I derrotar-los vols dir, només, viure totes i tots una vida millor, plena, amb menys treball i més repartit, amb els drets bàsics garantits i sense sofriments innecessaris. Tot és possible amb organització, cultura i decisió.

Jordi MARTÍ FONT

PUBLICITAT
















REDACCIÓ8 Març, 2023
rocio-leon.jpeg

 

“Resolved lo que queráis, pero afrontando la responsabilidad de dar entrada a esa mitad de género humano en política para que sea cosas de dos. No podéis venir aquí vosotros a legislar, a votar impuestos, a dictar deberes, a legislar sobre la raza humana, sobre la mujer y sobre el hijo, aislados, fuera de nosotras.”

 Clara Campoamor

El feminismo no es ninguna emoción. El feminismo es parte de la teoría democrática. El feminismo y la democracia no se traen de serie. De serie traemos la dominación, la sumisión y la jerarquía, es muy reciente vivir bajo la idea de que somos iguales y somos libres.

Dos asuntos totalmente anti-empíricos, tampoco es una condición neutral.

Occidente se está dando cuenta de que la libertad de las mujeres es parte de su libertad; que la capacidad de las mujeres de intervenir en los asuntos públicos es parte de la capacidad de occidente de presentar un nuevo rostro, que el compromiso por la igualdad y las libertad de las mujeres es un compromiso político fuerte.

La igualdad es un modo no neutral de existencia y por eso el feminismo nunca podrá ser abolido. La democracia apoya la igualdad.

El feminismo viene de donde viene, no se puede evitar su estudio. No vale decir “me siento”. Te puedes sentir como quieras, pero hay que saber ciertas cosas y, además, asumirlas. El feminismo es una teoría explicativa de dónde venimos, pero sobre todo es y será una agenda. Quien dice ser feminista y no comparte la agenda es fácil de descabalgar esté donde esté sentado, aunque sea en la plaza de la Font.

La agenda feminista es larga y sabemos muy bien cuál ha sido, sobre todo porque hay muchas partes del mundo donde no se cumple. Hoy hemos sabido que tampoco en el ayuntamiento de Tarragona.

Hoy el alcalde de Tarragona nos ha mostrado su rostro más antidemocrático y decimonónico

No en todas las sociedades las mujeres tienen garantizados sus derechos educativos, ni los civiles, ni los políticos. Podíamos creer que en occidente estos derechos son admitidos, pero Pau Ricomà hoy se ha desmarcado de occidente, de la democracia y del feminismo.

Es el alcalde quien, más que nadie, tiene el deber de hacer reales los derechos de una sociedad política. Es a él a quien le corresponde, en nuestra ciudad, presidir una convivencia digna y hoy se ha manifestado en las antípodas de la dignidad, la democracia, el respeto y del feminismo. Hoy precisamente, 8 de marzo el día internacional de la mujer, en que se conmemora los logros de la lucha feminista, en que se reivindica la igualdad, en que se denuncia la falta de libertad de las mujeres ha denostada a la concejala Sonia Orts.

El domingo pasado Amelia Valcárcel, en el I Congreso internacional de las Feministas Socialistas, decía: “el 8 de marzo las mujeres hacemos cuentas de todo lo que falta aquí y en el resto del planeta (…) el 8 de marzo vamos a ponernos en la calle a decir que somos ciudadanas del mundo, cuya ciudadanía todavía está muy interrumpida en algunos aspectos, vamos a mencionar todos los cautiverios que todavía existen y vamos a reclamar y a exhibir la solidaridad con todas las mujeres del mundo que están padeciendo situaciones terribles.”

 Pau Ricomà hoy se ha desmarcado de occidente, de la democracia y del feminismo

Me sumo a sus palabras, me solidarizo con todas las mujeres del mundo que sufren la discriminación y la opresión.

Y denuncio la actitud misógina que ha sufrido Sonia Orts, una representante de la ciudadanía con el voto popular, por parte del próximamente exalcalde de Tarragona que se ha permitido negarle la palabra con unos argumentos inaceptables en cualquier parte y execrable en una democracia occidental.

Hoy el alcalde de Tarragona nos ha mostrado su rostro más antidemocrático y decimonónico. No se ha sacudido eso con lo que viene de serie.

El feminismo antidemocrático no existe. Pau Ricomà no es demócrata, no cree en la igualdad entre mujeres y hombres. Pau Ricomá no es feminista.

Rocío LEÓN
Feminista socialista

PUBLICITAT















REDACCIÓ8 Març, 2023
montse-adan-2-e1677433803804-1280x927.jpg

Tant de bo no fos necessari commemorar una data com la d’avui, perquè voldria dir que hauríem assolit una veritable societat 50/50 i les desigualtats per raons de gènere serien quelcom totalment superat.

Malauradament, en ple segle XXI, encara cal denunciar el tracte injust, discriminatori i despectiu que moltíssimes persones patim en molts àmbits de la vida només pel simple fet de ser dones.

És per això que, tot i els avenços assolits en les darreres dècades, el món s’ha de mantenir amb pas ferm cap a la igualtat entre homes i dones.

Les veus del present són el camí perquè les futures generacions, els nostres fills i filles, construeixin un model de societat en què homes i dones siguem per fi iguals a tots els efectes.

Som el present i el futur de Tarragona.

Dia Internacional de les Dones!

Montse ADAN
Número 2 a lalcaldia del PSC Tarragona

PUBLICITAT















REDACCIÓ8 Març, 2023
mar-vazquez-1-e1678203623950-1280x996.jpeg

8 de març de 2023, poca cosa ha canviat de l’any passat, o el passat, o el passat… a excepte de la normativa en matèria de plans d’igualtat i el seu registre obligatori, de les auditories retributives, de les valoracions de llocs de treball amb perspectiva de gènere, de l’obligació de fer diagnosis als protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe… i de que ens continuen assassinant, la xacra del terrorisme masclista, tampoc ha canviat.

La Constitució Espanyola diu al seu Article 14 que els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social i amb un paràgraf semblant comencen els preàmbuls de la majoria de normatives internacionals, europees, nacionals i comunitàries.

Les xifres, una lleu millora a favor de les dones després de la reforma laboral de 2021. Poca millora en dades de corresponsabilitat, només el 26,09% dels homes en parelles heterosexuals s’impliquen en el dia a dia de la llar i el 73,91% dels contractes a temps parcials són de dones i la bretxa salarial a Catalunya és del 18,72%, 5906,93 € anuals bruts que cobrem les dones de menys per fer la mateixa feina.

I la divisió al carrer és latent, persones que es creuen més “feministes” que altres, algunes que exclouen els homes del treball per la igualtat, algunes a favor de la llei trans, altres en contra i altres mig, mig, algunes a favor de la llei Sí és Sí, altres de la seva reforma, es convoquen diferents manifestacions en la mateixa ciutat… NO ANEM BÉ. La unió fa la força, i no ho dic jo, ho diu la història, ho diu l’experiència. El feminisme, li agradi a qui li agradi, no és el contrari del masclisme, a això li diem hembrisme. A mi m’agrada aquesta definició:

El feminisme és un moviment polític, social, acadèmic, econòmic i cultural, que busca crear consciència i condicions per a transformar les relacions socials, aconseguir la igualtat entre les persones, i eliminar qualsevol forma de discriminació o violència contra les dones o altre col·lectiu que la pateixi.

A la UGT seguim impulsant la negociació col·lectiva per aconseguir que a totes les empreses, almenys a les obligades, s’implantin els plans d’igualtat tal com marca la llei

I sí, les dones estem en desavantatge davant d’algunes situacions però no volem ser com els homes volem ser dones i que totes les persones tinguem les mateixes possibilitats davant les mateixes situacions. Segons una enquesta de la plataforma Freeda, el 77% de les dones enquestades creu que la societat fa que les dones hagin de triar entre la carrera professional i la família. A més, el 64% d’aquestes dones pensa que tenir fills a una edat primerenca és una limitació per a la seva carrera i els ingressos, arribant a veure-ho en un 63% com un obstacle per al seu desenvolupament professional. A l’hora de donar la notícia en els respectius treballs, sis de cada deu enquestades en els tres països té por de comunicar un embaràs als seus superiors, i almenys, el 42% d’elles han hagut d’enfrontar-se a preguntes sobre una possible maternitat en entrevistes de treball. En masculí, no existeixen aquestes preocupacions, és més, les enquestes ens diuen que un home que vol ser pare o té fills està ben vist, és un home més seriós i responsable… curiós, no? La mateixa situació, interpretacions diferents.

Volem que desaparegui la bretxa salarial per poder cobrar igual per la mateixa feina o feina d’igual valor i jubilar-nos amb aquests salaris; impulsem la pujada del SMI a 1320 euros

Des de la UGT seguim defensant la igualtat, la igualtat real i efectiva per a evitar discriminacions entre les persones; a la UGT seguim impulsant la negociació col·lectiva per aconseguir que a totes les empreses, almenys a les obligades, s’implantin els plans d’igualtat correctament, tal i com marca la llei, la igualtat formal; volem que desaparegui la bretxa salarial per poder cobrar igual per la mateixa feina o feina d’igual valor i jubilar-nos amb aquests salaris; impulsem la pujada del SMI a 1320 euros, que és el que marca la Carta Social Europea perquè no volem ajudes de Governs per “sobreviure” volem treballar amb salaris dignes que ens deixin viure en dignitat i volem acabar amb la xacra social del terrorisme masclista perquè ja som 1190 dones assassinades des del 2003 i 8 dones assassinades aquest 2023.

Per aconseguir aquesta desitjada igualtat necessitem la implicació del Govern Central, de la Generalitat i dels municipis, dels agent socials, que estem treballant constantment, de les organitzacions empresarials i de la societat. Entre tots i totes hem d’implicar-nos per aconseguir una societat igualitària i justa.

Mar VÁZQUEZ
Secretària d’Igualtat i Polítiques Socials de la UGT Tarragona i delegada Territorial del Baix Penedès

PUBLICITAT














REDACCIÓ8 Març, 2023
anaibars.jpg

Esta semana, todas y todos, deberíamos de celebrar el día de la igualdad de genero, y los derechos humanos

La mujer, ha luchado durante muchos años por hacerse un hueco, en la sociedad, en la política, en la cultura, en la religión, etc. y ser reconocía, como lo que es, una persona, con pensamiento propio y libre.

Da igual si eres hombre mujer, transexual, o en donde hayas nacido, o de que partido político eres, ya que te pertenecen los mismos derechos humanos que a cualquier otro genero.

¿Entonces, de que te va todo esto? ¿¿Solo de mujeres?

La historia ha tapado todos estos estos años el valor de la mujer, anulándonos como personas, sin poder votar, ni opinar. Han querido que fuésemos ignorantes, para no protestar.  Se nos oculta nuestro talento, en los libros de historia y en los colegios, quitando relevancia y anulando a muchas mujeres que han logrado hacer historia.

Pero la sociedad esta cambiando, se esta reeducando y esta valorando a la mujer.

Nos estamos acercando a la igualdad y ya se respira algo tranquilidad en aspectos tan básicos como querer ser madre trabajadora, que las empresas tomen conciencia de la conciliación familiar, en la legislación en materia de igualdad, en la segregación horizontal y vertical, la brecha salarial, se han creado planes de igualdad, protocolos de acoso sexual en las empresas…, herramientas que ayudan a llegar a esa igualdad tan deseada.

Nos estamos acercando a la igualdad y ya se respira algo tranquilidad en aspectos tan básicos como querer ser madre trabajadora

Pero, aun poniendo todas las nuevas normativas de exigido cumplimiento encima de la mesa, todavía tenemos la lacra social, que la educación de hace 40 años, nos ha dejado cuando nos referimos al papel de la mujer. Una educación basada en el patriarcado, donde la función de la mujer era poco mas, que ser madre y cuidar de la casa.

Una gran mayoría de mujeres podemos decir que somos libres en determinados aspectos en los que antes no lo éramos. Por ejemplo, ya podemos trabajar y en el caso de tener hijos, delegar a los padres que vayan a buscarlos al colegio, o que los lleven al medico, algo que, aunque ahora resulte absurdo, era la mentalidad de no hace tantos años, y doy fe de ello.

Así que cuando echo la vista atrás, veo que hemos avanzado, pero que todavía queda un duro camino por recorrer. Y quizás el principal fracaso, sea que sigamos teniendo noticias de mujeres maltratadas y asesinadas en manos de sus maridos. Y esto es la primera concienciación que se le debe de inculcar a la juventud de ahora, y trabajar muchísimo para llegar a que un día, esto no sea noticia.

Debemos trabajar desde la base, desde que nuestros hijos nacen y educarles bajo el respeto hacia el prójimo sea cual sea su identidad, sexo o condición.

No es aceptable que nuestros adolescentes consientan demasiadas acciones que se han normalizado, como vigilar el móvil de tu pareja o dejar que los celos sean actos de amor

Que no es aceptable que nuestros adolescentes consientan demasiadas acciones que se han normalizado, como vigilar el móvil de tu pareja o dejar que los celos sean actos de amor.

Que tenemos que educarlos desde casa, compartiendo las tareas del hogar, y respetarles en sus convicciones y objetivos, y dejarles que apunten a donde ellas y ellos quieran llegar sin poner limites a sus formaciones emocionales y profesionales. Descubrir sus talentos y que los desarrollen, dando igual si son chicas o chicos y quieran una profesión u otra. Potenciemos la igualdad desde los colegios, desde casa y nuestro entorno.

Nadie es mas que nadie. Nuestro objetivo es formar buenas personas con buenos valores morales.

Eso nos ayudará a acabar con la discriminación.

Todos, seamos del genero que seamos, tenemos esa obligación y responsabilidad, cara al futuro de lo que es nuestra sociedad.

Ana IBARS
Presidenta de l’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona

PUBLICITAT














REDACCIÓ8 Març, 2023
Paula-Sánchez-1-e1678295937944.jpeg

Este miércoles se llevará a cabo el Día Internacional de la Mujer Trabajadora o más conocido como el 8M, ¿pero cómo surgió?

Según diversas fuentes históricas, el 8M surgió a través de varias manifestaciones a lo largo de los años por parte de mujeres de distintos países, con la intención de lograr una igualdad entre los dos sexos en sectores como la industria. En el año 1857, en la ciudad de New York se dio lugar una protesta en una fábrica textil por parte de las “garment workers” por las condiciones nefastas e injustas en las que se encontraban las mujeres respecto al salario. En comparación con los hombres, cobraban menos de la mitad que ellos por el simple hecho de haber nacido mujer.

Dicha protesta acabó con la intervención de la policía, pero sirvió como el primer precedente a futuras manifestaciones gracias a su gran repercusión. Otro ejemplo sería el año 1907 donde Clara Zetkin, perteneciente al Partido Socialdemócrata alemán, lideró la primera gran Conferencia Internacional de Mujeres Socialistas en Stuttgart (Alemania), con la intención de obtener un Sufragio femenino. Todos estos sucesos que influenciaron a las mujeres a seguir reivindicando sus derechos a posteriori, hizo que en el año 1909 en Estados Unidos, una Organización de Mujeres Socialistas decidiese celebrar el Primer Día Internacional de la Mujer a pesar de solo obtener un seguimiento en las ciudades de New York y Chicago con un número de participación de 15.000 mujeres en la marcha de la primera ciudad nombrada.

El movimiento feminista ahora mismo está siendo censurado y secuestrado

En esa manifestación se exigían una reducción de la jornada laboral, mejores salarios y derecho al voto. A finales de este mismo año también empezaron las protestas de las llamadas “mujeres camiseras”. Aun así, en 1910 se hizo un segundo encuentro Internacional Socialista de Mujeres en Copenhague (Dinamarca), donde se propuso fijar un día simbólico para reivindicar los derechos de todas las mujeres y así fue. Se aprobó con el voto de más de 100 mujeres de 17 países, con el objetivo de conseguir el sufragio femenino universal. Fue de esta manera como en torno al mes de marzo, se fue realizando dicha celebración hasta que en 1975 la ONU reconoció el día 8 de marzo de manera oficial como el Día Internacional de la Mujer Trabajadora. Cabe recalcar que en España esto supuso que las mujeres pudiesen acceder a la Universidad en igualdad de condiciones que los hombres.

Desgraciadamente, todos estos derechos que reivindicaron, hoy en día hay que seguir alzando la voz para conseguirlos. En España en 2021 el porcentaje de feminicidios según el INE aumentó un 3,2% y en lo que llevamos de año, ya se han producido 15. Pero esto no es todo, hay que recordar que España sigue siendo uno de los principales países europeos con más demanda de prostitución, donde el 90% son víctimas de trata y la cosa no se queda corta, en 2022 según otro informe del INE, los delitos sexuales aumentaron un 34,6% en un año. Respecto a la brecha salarial en el país, se sigue percibiendo con notoriedad y como no, las mujeres son las más afectadas porque un factor clave que provoca dicha desigualdad, es que se sigue definiendo que tareas son de un sexo u otro.

Se han realizado ciertas leyes a mano del Ministerio de Igualdad con la intención de provocar un cambio positivo para las mujeres, pero está ocurriendo todo lo contrario

Todos estos datos conllevan a que si analizamos los últimos 4 años, se puede apreciar como ha habido un aumento de violencia hacia la mujer en los ámbitos sociales y económicos. Esto debería hacernos reflexionar a todos, pero sobre todo a las mujeres porque algo no funciona, algo no se está haciendo bien. Es bien sabido que se han realizado ciertas leyes a mano del Ministerio de Igualdad con la intención de provocar un cambio positivo para las mujeres, pero está ocurriendo todo lo contrario.

El movimiento feminista ahora mismo está siendo censurado y secuestrado. ¿Hasta cuando las mujeres vamos a seguir cediendo nuestros espacios, nuestra realidad biológica y material, nuestra propia opresión para no ofender ni molestar a nadie?¿Hasta cuándo vamos a seguir permitiendo que nos exploten para unos deseos que ellos mismos han proclamado derechos? Basta de intrusos y traidores en nuestras luchas, basta de seguir negando nuestra realidad. El feminismo es por y para las MUJERES, el feminismo es abolicionista y, por lo tanto, lo es de la prostitución, de los vientres de alquiler y del género y hasta no abolir cualquier tipo de violencia hacia nosotras, ninguna jamás estará a salvo.

Paula SÁNCHEZ
Vicepresidenta de Feminismo de la Jove Cambra de Tarragona

PUBLICITAT