Arxius de OPINIO | Pàgina 5 de 234 | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Març, 2023

Ya hace cuarenta años, cuando éramos jóvenes militantes, una de las asignaciones que teníamos era la autocrítica, que venía a ser como la deconstrucción que decimos a día de hoy.

Estábamos en constante revisión. Cuando nos reuníamos vigilábamos el lenguaje que unos y otros usábamos, lo comentábamos y hacíamos autocrítica. A algunos les parecía exagerado, pero era una avanzadilla.

Muchos hacían chistes vejatorios, piropos completamente machistas y bromas que generaban odio. Pero las mujeres militantes sabían callarles. Eran mujeres trabajadoras y luchadoras. Recuerdo que una de las principales luchas en la que nos implicamos fue por el derecho al aborto. Era muy raro en aquellos tiempos ver a hombres reivindicando estos derechos.

En las Jornadas Culturales de Riu Clar solíamos programar la charla de un sexólogo que trataba la educación sexual de forma libre. Una pequeña revolución, desde un pequeño barrio, pero con un gran impacto y significado.

La libertad sexual de las mujeres ha sido extremadamente cuartada y reprimida durante siglos. De hecho, no hace tantos años, tuve que firmar para que le ligaran las trompas de Falopio a mi compañera de vida… Pero, gracias a la lucha incansable de las mujeres, el debate está sobre la mesa.

¿Hemos avanzado en derechos feministas? Sí, por ejemplo, con la nueva ley del aborto. Aunque aún queda mucho camino por recorrer. Desespera ver a representantes políticos poniendo en duda estos derechos o hablando de provida.

En estos momentos, en la política española hay mujeres ministras, diputadas, concejalas, senadoras, etc. que están trabajando muchísimo en las políticas feministas y que han conseguido implantar grandes leyes a favor de la igualdad de género. Me gusta ser optimista y estoy convencido de que este 2023 será
un gran año de avances en derechos sociales y en políticas de igualdad.

Algo que sucederá en parte gracias a la política y, por encima de todo, por el movimiento feminista. Las mujeres, jóvenes y niñas que salen todos los 8M a manifestarse a la calle y que luchan todos los días, son las que romperán cualquier techo que el sistema les imponga.

Es necesario poner el foco en la juventud, ya que parece que estemos bajando la guardia. Además de salud mental, son cuestiones de igualdad. Las presiones estéticas y sociales afectan a todos los adolescentes, pero más a las mujeres y personas del colectivo LGTBIQ+. Con las desoladoras noticias recientes, de los suicidios adolescentes, hay que actuar. Hemos luchado y lo seguiremos haciendo, para que esto no suceda.

Debemos seguir trabajando conjuntamente por la feminización de la sociedad. Como recoge el Manifiesto de Solentiname de la Red Internacional de Escritores por la Tierra: “la liberación de la naturaleza y de la humanidad vendrá impulsada por una feminización del mundo”. Si no lo hacemos así, perderemos todos los valores.

Y recordad, ¡que nadie os robe vuestra sonrisa!

Ángel JUÁREZ

Presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània

Presidente de la Coordinadora de Entidades de Tarragona

Presidente de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

PUBLICITAT

REDACCIÓ8 Març, 2023

Vivim en una societat patriarcal que deixa moltes vegades de costat les dones. La seva presència, la seva visió i fins i tot els seus drets com a persones. És per això que dies com el d’avui, on tenim un gran altaveu al nostre abast, mostrarem les nostres ganes de continuar lluitant i avançant per tenir una societat igualitària, lliure de qualsevol mena de violència.

Sortirem al carrer i alçarem la veu per totes aquelles dones que ja no hi són. Volem acabar amb la xacra del masclisme que mata les dones. Segons dades oficials de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, l’any 2022 van assassinar a 49 dones pel simple fet de ser dones. La meitat d’elles havien interposat una denúncia. Per tant, la nostra responsabilitat és facilitar serveis a totes aquelles valentes que s’atreveixen a fer aquest pas. Hem d’acompanyar-les durant tot el procés i els hem de garantir ajuda, seguretat i protecció.

Avui viurem una jornada de manifestacions i reivindicacions arreu del país per denunciar les desigualtats que patim. Unes mobilitzacions que ens recorden les lluites que van fer les nostres avantpassades, les nostres àvies i les nostres mares. Totes les dones anònimes que es van deixar la pell per aconseguir els drets que avui podem gaudir. Especialment, penso en la valentia i el coratge de les dones del Bloc Feminista de Tarragona dels principis dels anys vuitanta, just en la quarta onada del feminisme.

Van ser les dones tarragonines, treballadores i d’esquerres les que es van organitzar al territori i de forma col·lectiva per reclamar l’avortament lliure i gratuït, entre altres demandes. Hem de mantenir viu aquest esperit de lluita i mantenir-nos unides pel mateix objectiu: acabar amb el masclisme i tenir les mateixes oportunitats que qualsevol home.

És de vital importància prendre mesures contra la desigualtat. No podem permetre que moltes dones siguin expulsades en l’àmbit laboral quan tenen fills. Tot això és feina de la societat però també de les institucions. Des de l’Ajuntament de Tarragona treballem incansablement per revertir aquesta situació. Impulsem polítiques amb perspectiva de gènere per tal d’aconseguir una societat de dones i homes lliures i iguals. Apostem per projectes que afavoreixin la conciliació familiar de les dones, com és el programa ‘Temps x Cures‘.

Totes les dones anònimes que es van deixar la pell per aconseguir els drets que avui podem gaudir

Enguany, hem programat un ampli ventall d’actes entorn la interculturalitat, ja que l’opressió a les dones també es dóna per motius de raça o classe. Volem fer visibles les problemàtiques que pateixen el col·lectiu de dones migrants i racialitzades des del vessant del feminisme interseccional.

Avui, 8 de març, les dones prendrem el protagonisme de tots els informatius, de tots els titulars i serem tendència a les xarxes socials. Per nosaltres és molt important obtenir aquesta visibilitat, però l’hem de mantenir. Hem de tenir sempre a mà aquest altaveu encès la resta de l’any. Ahir, avui i demà continuarem exigint i lluitant per una societat igualitària. Hi serem cada dia, i si la gent es cansa d’escoltar-nos… nosaltres estem més cansades de patir aquesta desigualtat cada dia!

Visca la lluita feminista!

Cinta PASTÓ
Regidora de Feminismes i LGTBIQ+ a Tarragona

PUBLICITAT

REDACCIÓ8 Març, 2023

“Les dones no som un col·lectiu. Som la meitat de la població mundial”. Així de contundent es mostra Laura Martínez, de la JSC de Salou. En la seva opinió, l’opressió i les desigualtats que pateixen les dones, només per aquest fet, afecten directament a les democràcies, perquè – assegura – s’impedeix un correcte i desitjat desenvolupament ciutadà.

Quan se celebra el Dia Internacional de la Dona, Laura Martínez reivindica, sense complexos, el paper i el lloc que la dona es mereix en els diferents sectors de la societat, on se sol vulnerar els fonaments de la igualtat.

Per a la jove socialista, urgeix adoptar mesures capaces de combatre la discriminació feminista i assegurar la presència i implicació de la dona en la política. Hi ha canvis socials d’implantació necessària si l’objectiu real és aconseguir que la dona desenvolupi plenament les seves capacitats econòmiques, socials, culturals i polítiques.

Per assolir aquesta meta, Laura Martínez defensa més formació feminista (obligatòria) en l’àmbit jurídic i en la resta dels poders públics perquè l’atenció a les dones estigui garantida.

Martínez no té dubtes que “el feminisme és indispensable per al complet desenvolupament del país, pel benestar del món i per la causa de la igualtat, la Pau i la justícia social”.

La representant de la JSC de Salou recorda que “la unió i la lluita de les dones sempre seran fonamentals per a la conquesta dels seus drets” massa sovint oblidats.

PUBLICITAT

REDACCIÓ8 Març, 2023

NoemíLlauradó-1-scaled-e1678201624254-1280x1329.jpg

Està clar que no n’hi ha prou amb una data oficial com la d’avui, Dia Internacional de les Dones, per reivindicar la lluita feminista en els múltiples àmbits de la nostra societat encara dominats pel patriarcat.

La nostra és una carrera de fons que hem de mantenir cada dia, al llarg de tot l’any i en cadascun dels nostre camps d’activitat, des del més personal i domèstic fins al que té una transcendència més pública o general. Malauradament, els canvis no sempre es produeixen a la velocitat que voldríem, i encara hi ha molta feina per fer.

A la Diputació de Tarragona som plenament conscients que l’equilibri entre dones i homes és primordial per avançar cap a millors quotes de benestar social, i en aquest sentit, també ho és l’assumpció d’una manera de fer més oberta, inclusiva i socialment justa. Per això, avui dia 8 de març, hem volgut posar de relleu la feina de 20 dones de casa nostra i d’arreu del món que al llarg de la història han obert camí en diferents disciplines tradicionalment masculines, en aquest cas d’àmbit humanístic com ara l’art, l’escriptura, la fotografia o l’arquitectura.

Ho fem mitjançant l’exposició ‘Redibuixem la història’, a càrrec d’alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona i oberta fins al 5 d’abril al Palau de la Diputació de Tarragona. A banda del vessant divulgatiu, la mostra també pretén generar referents femenins, normalitzar-los i difondre’ls arreu. El mateix títol de l’exposició ja és tota una declaració d’intencions. Molts dels noms que hi apareixen són força desconeguts malgrat la seva destacada aportació al món de les arts. Succeiria el mateix si haguessin estat homes? Segurament no.

Amb el mateix objectiu, fa poc més de tres mesos vam convocar al Palau Bofarull de la Diputació a Reus a antigues i actuals alcaldesses i regidores dels nostres pobles i ciutats per homenatjar-les i reconèixer la seva tasca pionera. En el mateix acte, vam recordar a qui va ser la primera alcaldessa de Catalunya i de tot l’Estat elegida per sufragi, l’any 1934: Nativitat Yarza Planas. Una figura que era de justícia que recordéssim i referenciéssim, atesa la rellevància històrica que significa haver estat pionera en el càrrec, a banda, és clar, de la seva contribució a la millora de l’administració local i també de l’ensenyament, dos dels àmbits que va conrear al llarg de la seva vida.

En aquest 8-M també volem posar de relleu la tasca d’aquelles dones anònimes que no són objecte de cap reconeixement i que tampoc protagonitzen cap exposició

Però més enllà de la singularitat d’aquestes petites o grans gestes pioneres, en aquest 8-M també volem posar de relleu la tasca d’aquelles dones anònimes que no són objecte de cap reconeixement i que tampoc protagonitzen cap exposició, però que igualment han estat i són clau en la transformació de la nostra societat mitjançant el seu rol -bé sigui o no públic- i la seva capacitat de construir benestar. Ens referim a dones que han estat i són puntals a casa, al camp, a l’empresa… Dones que han tingut i tenen cura dels altres, a l’espai domèstic o al professional. Dones actives, gestores, visionàries, amb un lideratge propi fruit d’altres maneres de fer i de concebre la nostra societat. Dones que redibuixen la història del país i que feminitzen el món tot convertint-lo en un lloc millor per viure-hi.

Avui, tant les unes com les altres, són les grans protagonistes d’aquesta diada de reafirmació feminista, una cita simbòlica al calendari però sens dubte molt útil per continuar avançant. Entre totes i tots ho farem possible.

Noemí LLAURADÓ
Presidenta de la Diputació de Tarragona

PUBLICITAT

REDACCIÓ7 Març, 2023

El 8 de març se celebra el Dia de la Dona des de 1857: en aquesta data centenars de dones d’una fàbrica tèxtil de Nova York van sortir a manifestar-se en contra dels baixos salaris: menys de la meitat del que percebien els homes.

Dos anys després d’aquell esdeveniment, les treballadores van fundar el primer sindicat femení. Des de llavors, la lluita pels drets femenins continua vigent. Tot i que el paper de la dona ha anat evolucionant amb el pas dels anys, moltes dones continuen encara patint violència masclista i veuen vulnerats els seus drets fonamentals.

Des de l’associació de Dones Empresàries de la Província de Tarragona (ADEE-BPW) ja fa més de 24 anys que treballem per a la igualtat de les dones en l’àmbit laboral.

Com cada any, el passat 22 de febrer vam celebrar l’EQUAL PAY DAY, dia en contra de la bretxa salarial, que marca els dies de més que hem treballat les dones en comparació a un home amb la mateixa feina. Més de 150 anys després seguim amb la mateixa lluita que aquelles dones de Nova York.

Tot i que el paper de la dona ha anat evolucionant amb el pas dels anys, moltes dones continuen encara patint violència masclista i veuen vulnerats els seus drets fonamentals

Els sostres de vidre, la feminització de determinats sectors o la renúncia de cobrar incentius – perquè ens fem càrrec de les cures de la família – fan que aquesta desigualtat sigui real.

Entre tot@s, hem d’educar els nostres fills, sense buscar confrontacions, amb un discurs positiu per arribar a la igualtat real entre homes i dones. Només així la nostra societat tindrà un gran futur.

Pat ANTON
Vicepresidenta ADEE_BPE
(Associació de dones empresàries i emprenedores de Tarragona)

PUBLICITAT

REDACCIÓ6 Març, 2023

Aquest cap de setmana s’ha desenvolupat la tercera edició de l’Ebike del Penedès, pels camins de la nostra comarca. Un esdeveniment que combina l’esport, el paisatge, la gastronomia i els vins del Baix Penedès. Més de 300 persones van poder gaudir d’allò que el Quim Masferrer definia com a Baix Paradís.

Des del Consell Comarcal del Baix Penedès i els Ajuntaments de la comarca vam sumar esforços perquè la gent s’endugués una bona impressió. Bellvei, Sant Jaume dels Domenys, La Bisbal del Penedès i Cunit van formar part d’una xarxa de complicitats amb l’únic objectiu de posar en valor el Baix Penedès.

Des del Consell Comarcal continuem treballant amb el desenvolupament estratègic del turisme com a motor econòmic i dinamitzador social del Baix Penedès. Senyalització de rutes temàtiques, esdeveniments enogastronòmics, esdeveniments culturals i esportius, posant èmfasi, en les potencialitats dels municipis de l’interior.

Promocionar l’interior de la comarca com a element complementari al turisme de costa, on la platja esdevé el gran actiu. L’interior del Baix Penedès té una riquesa natural, patrimonial, cultural, gastronòmica que cal realçar, i que dona identitat pròpia al turisme del Baix Penedès.

De cara a l’abril tenim prevista una campanya de posicionament del nostre territori a les xarxes socials per preparar la temporada d’estiu

Pel proper mes d’abril tenim prevista una campanya de posicionament del nostre territori a les xarxes socials per preparar la temporada d’estiu.

I tota aquesta promoció englobada amb les estratègies del Consorci de Turisme del Penedès, un ens que promociona el territori en voluntat de fer vegueria i que és el millor entorn on programar estratègies turístiques pel Penedès.

Des del Consell Comarcal continuarem fent feina, per fer del turisme un dels motors del Baix Penedès.

Jaume CASAÑAS
Alcalde de Cunit

PUBLICITAT

REDACCIÓ4 Març, 2023

Benvolgudes i benvolguts, aquest és el títol d’una conferència pronunciada fa pocs mesos al Monestir de Montserrat per part de l’eminent teòleg de Salamanca, el Dr. José Román Flecha (cf. DdE 1137 [2022] 678-690). I, certament és així. Els cristians ens trobem entre les lleis promulgades per l’Estat —o per la mateixa sentència del Tribunal Constitucional del passat 9 de febrer— i el testimoniatge que hem de donar en tot moment a favor de la vida humana.

El debat social sobre la llei de l’avortament reflecteix el xoc de valors que caracteritza la societat. La defensa universal del respecte a la vida s’enfronta diàriament amb altres valors, reconeguts com superiors en les actuals circumstàncies. Així, per a justificar la pràctica i la legalització de l’avortament, es parla de l’emancipació de la dona, de les exigències de la criança i de l’educació dels fills, del valor autònom de la relació sexual, del valor del treball de la dona. I, sobretot, s’insisteix en el “dret a triar”.

El debat social sobre la llei de l’avortament reflecteix el xoc de valors que caracteritza la societat

Davant aquesta realitat, què diem els cristians? Des d’un punt de vista cristià hem d’afirmar que la vida en gestació sempre és un do de Déu Creador i una mostra més de la iconalitat divina de la creatura humana. En conseqüència, mereix protecció absoluta i prioritària per part de tots els homes i dones, així com per part dels poders públics.

Si anem al contingut dels passatges bíblics que al·ludeixen al tema —malgrat un llenguatge sobre Déu marcadament antropomòrfic, propi de la cultura del moment en què van ser escrits—, ens transporten a l’essencial. En afirmar que Déu “coneix” i “estima” l’ésser humà “des de les entranyes de la mare”, està professant una fe en la dignitat de la persona, fins i tot abans del seu naixement, és a dir, per la dignitat inalienable del mateix ésser humà i no sols per les seves possessions o condicions circumstancials.

Les lleis de l’Estat poques vegades tenen en compte la situació veritable que ha portat a prendre una situació tan dramàtica, ni la situació posterior de la mare, que requerirà tot un miracle de proximitat i teràpia des de l’amor

Cal advertir, a més, que les lleis de l’Estat poques vegades tenen en compte la situació veritable que ha portat a prendre una situació tan dramàtica, ni la situació posterior de la mare, que requerirà tot un miracle de proximitat i teràpia des de l’amor. En aquest punt és, precisament, on podem i hem de ser pioners els deixebles de Jesús. D’aquí que a l’Església de Tarragona, des de fa temps, tenim implantats tres projectes: El projecte “Àngel”, adreçat a aquelles dones i famílies que valoren la possibilitat d’avortar, tot oferint-los altres camins. Vinculat a aquest, hi ha la “Llar Natalis”, adreçada a aquelles mares que han decidit tenir el fill, on se’ls ofereix acollida i acompanyament. I, finalment, el projecte “Raquel”, on s’ofereix acolliment i acompanyament a les dones, familiars o professionals, que han patit o procurat activament l’avortament. Per mitjà d’acompanyants i professionals podran ser guiats psicològicament i espiritualment per afrontar el futur amb esperança i pau.

Hem d’evitar l’opinió que la penalització o despenalització de l’avortament és un assumpte merament polític

Finalment, hem d’evitar l’opinió generalitzada segons la qual la qüestió de la penalització o despenalització de l’avortament és un assumpte merament polític. Hem de recordar que les lleis tenen un efecte pedagògic sobre la formació de la consciència dels ciutadans. En aquest sentit, la valoració de la vida pateix un innegable deteriorament a causa de les lleis proavortistes que tenim.

† Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

PUBLICITAT

REDACCIÓ27 Febrer, 2023

Tarragona és la millor ciutat del món, però cal demostrar-ho. I, malauradament, no ho estem fent. Tot al contrari, moltes i molts percebem que any rere any la ciutat està perdent empenta. Només cal passejar una estona pels seus carrers per veure que hi ha massa coses que no van bé.

Aquests dies em pregunten sovint per què he fet el pas de ficar-me en el món de la política, que si estic boja. Ha estat una decisió molt meditada. He valorat pros i contres. De fet, no tenia cap necessitat de complicar-me la vida, ja que tinc una bonica família, una bona feina al Port de Tarragona i una vida social activa i profitosa, sempre envoltada de la gent que valoro i estimo.

Al final, però, han prevalgut les ganes de fer coses per Tarragona. I sí, ara puc dir que em fico en política.

He decidit sortir de la meva zona de confort i dedicar uns anys de la meva vida –ara que tinc prou maduresa, experiència vital i professional– per intentar millorar la nostra ciutat des de dins. Com a ciutadana, considero que tinc tot el dret i la responsabilitat d’intentar-ho ara que se m’ha presentat l’oportunitat de la mà del PSC.

Només cal passejar una estona pels carrers de Tarragona per veure que hi ha massa coses que no van bé

Per fer-ho em presento com a independent al número 2 de la llista liderada per Rubén Viñuales per a les eleccions del pròxim 28 de maig. Jo mai no he militat en cap partit polític. De fet, no sé si com funcionen ni mai m’ha interessat. El meu partit és Tarragona. I si he decidit fer aquest pas de la mà de la proposta socialista és perquè realment crec que és el millor projecte i que des de dins podré contribuir al canvi de dinàmica que necessitem urgentment a la ciutat.

La gran diferència en el funcionament d’una institució pública no està en les sigles polítiques, sinó en les persones que hi ha al capdavant

Moltes persones m’avisen que, un cop a dins del consistori, comprovaré que no és gens fàcil canviar les coses. Em diuen: “no podràs fer res”. Jo els dic que, igual que quan en van oferir incorporar-me al Port de Tarragona, l’any 2011, confio en la meva capacitat de tirar endavant els projectes que tinc al cap. Treballaré per demostrar que la gran diferència en el funcionament d’una institució pública no està en les sigles polítiques, sinó en les persones que hi ha al capdavant.

Durant els darrers mesos he pogut conèixer de primera mà el projecte del PSC per al present i el futur de la nostra Tarragona. Rubén i jo coincidim que cal construir una ciutat més dinàmica, més oberta, on passin coses tot l’any, que aprofiti les oportunitats, amb molta més projecció exterior i que esdevingui un referent internacional de l’estil de vida mediterrani. Una ciutat moderna i amb projecció econòmica en la qual es pugui viure amb dignitat, treballar i gaudir amb igualtat d’oportunitats per a tothom. En definitiva, construir una ciutat amb futur on l’Ajuntament dediqui tots els seus esforços a fer les coses fàcils per a tothom.

“No sé si com funcionen els partits polítics ni mai m’ha interessat. El meu partit és Tarragona

Per aconseguir-ho, aquesta ciutat necessita un canvi profund. No podem seguir com fins ara ni un dia més. Cal gent jove al capdavant, amb noves idees i ganes de treballar, perquè el marge de millora és molt gran. Al PSC tenim clar com aconseguir-ho i ho explicarem amb detall en els pròxims mesos. Farem que la ciutadania torni a creure en Tarragona, tot i el desencís generalitzat d’aquests darrers anys.

Ja sé que la política no té bona fama, que moltes coses no rutllen com voldríem i que estem cansats d’escoltar promeses. Però jo no soc política, soc una ciutadana que vol millorar la seva ciutat des de dins. És una decisió personal. No busco agradar tothom. Hi tinc dret i ho vull intentar. Sense males paraules cap a ningú. Sense confrontacions que no aporten res. Si puc canviar Tarragona amb el meu treball, hi estic preparada. Sí, vull canviar Tarragona! Visca Tarragona!

Montse ADAN
Número 2 del PSC a l’alcaldia de Tarragona

PUBLICITAT

REDACCIÓ23 Febrer, 2023

Després de molts d’anades i tornades que van durar tres mesos, es van aprovar els pressupostos de la Generalitat de l’any 2023, amb una despesa que rondarà els 41.000 milions d’euros. La sortida fe Junts de l’Executiu i els moviments tàctics del PSC van complicar les coses de govern de Pere Aragonès, que finalment ha guanyat aquest repte i aconsegueix aprovar els comptes per segon any consecutiu, fet que no passava des de feia gairebé una dècada.

Els 33 escons republicans i els 33 socialistes – més el suport d’En Comú Podem (8 escons) – permeten vaticinar una legislatura estable, fins a un final natural el 2015. N’hi ha molts que pensen, també s’ha escrit, que Salvador Illa/PSC podria haver condicionat el suport als pressupostos catalans a assolir determinats objectius en matèria de sanitat, educació o habitatge, però va preferir aixecar la bandera de projectes que generaven controvèrsia – ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat, construcció del complex Hard Rock a Salou i completar la construcció de la B-40 – perquè el principal objectiu era crear un relat per tal de desgastar electoralment a Esquerra Republicana de Catalunya.

Des del Govern el més important era aprovar els pressupostos, pitjor era caure en l’immobilisme i arrossegar a la Generalitat a la paràlisi i a convocar eleccions, aturant projectes i inversions durant mesos o fent descarrilar l’aportació de més recursos en l’àmbit de la sanitat i l’educació. George Lakoff va escriure l’any 1996: ‘No pienses en un elefant’, i ens deia que les estratègies de comunicació política s’han centrat molt més en la construcció d’un relat que en la voluntat d’aconseguir resultats tangibles que la ciutadania pot valorar. Els gestos i la lluita pel relat tenen, a vegades, més valor que els guanys en la millora de la vida dels ciutadans.

D’aquest acord, podem treure dues lectures, una econòmica i l’altra política. De la primera, destaquem:
1. Pacte Nacional per la Indústria, 680 milions;
2. Foment de la implantació d’energies renovables, 180 milions;
3. Departament de Salut, 12.212 milions;
4. Camp de Tarragona, corredor del Mediterrani Hard Rock;
5. “Modernització” de l’aeroport de Barcelona-El Prat
6. Quart cinturó B-40

Políticament ERC s’assegura un període d’estabilitat i governabilitat després de l’agitació i la desavinença política que han predominat en el darrer decenni. A més, aquest acord polític/econòmic ha significat el trencament del bloc independentista, que ha dirigit la política catalana darrerament, propiciant episodis com els del 2017, amb greus conseqüències per al conjunt del país.

Els socialistes estan per l’estabilitat, la fiabilitat i la confiança. Ara el PSC com va escriure el periodista Francesc Marc Álvaro, és el “partido del Orden” a Catalunya, paper que va tenir CiU durant més de dues dècades amb Jordi Pujol. Es tracta de recuperar i ampliar una centralitat històrica que el socialisme català tenia fins que va aparèixer el procés com un terratrèmol que canvià el mapa.

L’acord pressupostari trenca definitivament la política de blocs a Catalunya i segurament s’acaba un cicle electoral que donarà pas a les municipals de maig i les generals de novembre. Els resultats d’aquests comicis repartiran noves cartes i dictaran un nou present. Els pressupostos 2023, ens portarà a un nou tripartit?

PUBLICITAT

REDACCIÓ22 Febrer, 2023

A l’atenció de: PEDRO SÁNCHEZ PÉREZ-CASTEJÓN,
president del Govern de l’Estat Espanyol,

Sóc Lluís-Ignasi Pastrana Icart, de nacionalitat catalana, amb document d’identitat espanyol (per imposició) 39655278N, amb domicili a Tarragona, carrer d’en Mediona, CP 43003.
Objector de consciència al servei militar per la meva negativa a realitzar aquest servei quan era obligatori i insubmís per negar-me a realitzar qualsevol altre servei substitutori. Apòstata de la doctrina de la guerra, a partir de la devolució de la meva Cartilla Militar (Real Academia Española: Apostasia “3. intr. p. us. Abandonar un partido o cambiar de opinión o doctrina.”

Em dirigeixo a vos, Sr. Pedro Sánchez Pérez-Castejón, com a president del Govern de l’Estat Espanyol, així com a la resta de persones que relacionaré i als quals els faré arribar bàsicament aquest mateix escrit per, amb tot el respecte que us mereixeu uns i altres, fer-vos les següents consideracions:

1. Crec que per la posició de garant que ostenteu, com a president del Govern de l’Estat Espanyol, podeu ser coautor mediat o en el seu defecte còmplice, del delicte d’assassinat o homicidi, per totes i cadascuna de les morts, de civils i militars, a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, així com de la resta de guerres i conflictes bèl·lics d’arreu del món, en els quals esteu implicats directament o indirecta i d’una manera o l’altra.
2. Per la mateixa raó, també crec que podeu ser coautor mediat o en el seu defecte còmplice, del delicte de lesions, per totes i cadascuna de les ferides i mutilacions, ja siguin lleus, greus o molt greus, de civils i militars, com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna i de la resta de guerres i conflictes bèl•lics d’arreu del món, en els quals hi esteu implicats directament o indirecta, d’una o altra manera.
3. Així mateix crec que podeu ser coautor mediat o en el seu defecte còmplice, del delicte danys i contra el medi ambient, per totes i cadascuna de les destruccions d’infraestructures, serveis, habitatges i danys al medi ambient, la flora i la fauna, a conseqüència de la guerra d’Ucraïna i de la resta de guerres i conflictes bèl·lics d’arreu del món, en els quals esteu implicats directament o indirecta, d’una o altra manera.
4. I per la meva condició d’insubmís, objector de consciència al servei militar, i apòstata de la doctrina de la guerra, crec també, que podeu ser coautor mediat o en el seu defecte còmplice, del delicte d’amenaces i coaccions per totes i cadascuna de les persones obligades a participar directament o indirecta en la guerra d’Ucraïna i en la resta de guerres i conflictes bèl•lics d’arreu del món, en els quals hi esteu implicats directa o indirectament d’una o altra manera.
5. Les meves conviccions em fan creure igualment que podeu ser coautor mediat o en el seu defecte còmplice, del delicte de detencions il·legals per totes i cadascuna de les persones privades de llibertat o assassinades per la seva condició d’objectors de consciència, pròfugs o desertors, per no voler participar directament o indirecta en la guerra d’Ucraïna i en la resta de guerres i conflictes bèl·lics d’arreu del món, en els quals esteu implicats directa o indirectament d’una o altra manera.
6. Finalment, tot i que la llista podria ser inacabable, igualment crec que sou corresponsable, dels orfes i òrfenes, dels vidus i vídues, dels pares i/o mares sense fills, dels fills i filles sense pares i/o mares, dels germans i germanes sense germans o germanes, i dels amics i amigues sense amics o amigues, com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna i de la resta de guerres i conflictes bèl·lics d’arreu del món en els quals hi esteu implicats directa o indirectament d’una o altra manera. I crec que sou corresponsable i podeu ser coautor o en el seu defecte còmplice de tots aquests supòsits que us he relacionat i més, tant, per participar directament en aquestes guerres o per fer-ho, indirectament, facilitant, permetent o beneficiant-vos de la venda d’armament que les fan possibles.

L’assumpció de la filosofia de la no-violència i la seva difusió entre la ciutadania i a tots els Estats i Nacions, és l’única forma per construir un nou món, on la llibertat i la justícia, la fraternitat i la solidaritat i la igualtat i la Pau, siguin els pilars que el sustentin

Com també ho sou per no denunciar aquests fets i així fer-vos-en còmplice. I, encara més, quan no promoveu el diàleg, en comptes de l’enfrontament, quan segur que això evitaria morts, tota classe de patiments i destrucció.

Finalment, he de dir-vos que, com a ciutadà del món, defensor dels drets humans i de la justícia, republicà i demòcrata, em crec, modestament, amb tota la legitimitat, per exigir-vos que, immediatament i sense dilacions, prengueu les decisions oportunes, adopteu aquelles mesures que calguin, i feu tot allò que estigui a les vostres mans, per tal que es promoguin les lleis necessàries perquè l’Estat Espanyol deixi de ser membre de l’OTAN i a la vegada promogui la seva definitiva dissolució, renunciï al negoci de les armes i renegui de les guerres i la lluita armada, com a mitjà de resolució dels conflictes.

Com a alternativa a tot el que us he exposat anteriorment, em permeto suggerir-vos que promogueu de forma urgent:
1) La no-violència o absència de violència en la nostra societat, especialment la prohibició de la tinença d’armes per part de la ciutadania en general i també per part de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i que davant de la necessitat de reprimir legalment qualsevol conducta, s’utilitzin mètodes o pràctiques que no impliquin violència, ja que només així l’erradicarem definitivament de la nostra societat.
2) La no-violència i els seus diversos instruments, com són, principalment la paraula i l’empatia, però també, la desobediència civil o la no cooperació entre altres, haurien de ser els únics mètodes de defensa i mitjà de resolució o superació dels conflictes, quan calgués una defensa efectiva, ja sigui per la necessitat de reprimir determinades conductes, sigui per protegir la ciutadania o per defensar el territori.
3) L’assumpció de la filosofia de la no-violència i la seva difusió entre la ciutadania i a tots els Estats i Nacions, és l’única forma per construir un nou món, on la llibertat i la justícia, la fraternitat i la solidaritat i la igualtat i la Pau, siguin els pilars que el sustentin.

Tarragona, 20 de Febrer de 2023, Dia Mundial de la Justícia Social

Prof. Dr. Lluís-Ignasi PASTRANA
lluistgn@hotmail.com

Aquest escrit, pel càrrec que ostenten, també s’ha dirigit a les següents persones: FELIPE JUAN PABLO Y ALFONSO DE TODOS LOS SANTOS DE BORBÓN Y GRECIA (Rei i Cap Suprem de les Forces Armades de l’Estat Espanyol). TEODORO ESTEBAN LÓPEZ CALDERÓN (Cap d’Estat Major de la Defensa de l’Estat Espanyol (JEMAD). FERNANDO JOSÉ LÓPEZ DEL POZO (Director General de Política de Defensa de l’Estat Espanyol). MARGARITA ROBLES FERNANDEZ (Ministra de Defensa de l’Estat Espanyol). VLADIMIR V. PUTIN (President de la Federació Russa). VOLODIMIR O. ZELENSKI (President d’Ucraïna). URSULA G. VON DER LEYEN (Presidenta de la Comissió Europea). JENS STOLTENBERG (Secretari General de l’OTAN). JOE (SIC) BIDEN JR. (President dels Estats Units d’Amèrica).

Newer Posts

Older Posts

Arxius de OPINIO | Pàgina 5 de 234 | Diari La República Checa

xxx Partners

ÁNGEL JUÁREZ: Una lucha diaria y feminista

CINTA PASTÓ: Lluitem per una societat igualitària

LAURA MARTÍNEZ (JSC-SALOU): La unió i la lluita de les dones, fonamentals per a la conquesta dels seus drets

NOEMI LLAURADÓ: 8-M: reivindiquem-lo tot l’any

PAT ANTON: 150 anys després seguim amb la mateixa lluita que aquelles dones de Nova York

JAUME CASAÑAS: El turisme motor del Baix Penedès

JOAN PLANELLAS: L’Avortament: entre la llei i el testimoni

MONTSE ADAN: Sí, vull canviar Tarragona!!!

JOSEP Ma. BUQUERAS: Habemus pressupostos: Habemus un nou tripartit?

Lluís Pastrana escriu una carta al president Pedro Sánchez