REDACCIÓ
El dia 2 de març, una nota de premsa que publicava el govern de la Generalitat, deia que la consellera Bassa, anunciava un pla de xoc per un canvi de model dels centres residencials, basats en una intervenció segmentada per edats, i per tant, més especialitzada. Doncs bé, la realitat dels 2.975 infants i adolescents en mesura de tutela administrativa, residents en centres residencials d’acció educativa, segons aquest mitjà; crec que ja és prou estigmatitzada i estandarditzada, com per què encara els professionals que els acompanyem ens especialitzem en comportaments de cicles vitals per iguals, i demanem a més a més, que els infants i adolescents, facin el que els hi pertoca tots junts per la seva edat, com si això fos una garantia d’èxit.
Crec, i així comparteixo aquesta opinió amb altres companys, que la preocupació de l’infant o l’adolescent és que en algunes ocasions se’ls posa al mateix sac. Sí, un sac ple d’adjectius que estandarditzen i no expliquen la complexitat d’uns éssers que esdevenen el millor que poden; ens referim als diferents trastorns de conducta que se’ls hi assumeix, o els trastorns del vincle, molt representants en aquest àmbit, o quan ens referim a aquests, com éssers desconfiats i emocionalment febles, que només fan que aïllar-se socialment. Els comportaments i pensaments que corresponen a una edat, de vegades no tenen a veure amb l’experiència vital d’aquests petits i grans resilients que demanen que se’ls tracti com a únics, amb totes les seves particularitats, míseres i genuïnes per poder fer front a un amor anònim que han rebut la majoria d’ells. Les possibilitats de mantenir obertes les preguntes que es resisteixen en qualsevol dels subjectes que bonament acompanyem, es quedarien acotades en categoritzacions especialitzades d’uns cicles vitals irregulars, diferents i únics.
La segmentació ja hi és, i la característica d’una mesura administrativa de tutela, n’és una de ben clara, però la segmentació per edats, redueix l’infant i l’adolescent a un més d’un grup de comportament semblant, a més a més, de frustrar la versatilitat d’una feina fantàstica que necessita creativitat i no quedar-se estancada en uns ítems de categories castradores. Freqüentment estem acostumats a pensar que som els que sabem enfront dels infants i adolescents que acompanyem, i així ens va en algunes ocasions, però els quaranta infants i adolescents d’aquests 2.975, amb els que convisc, m’ensenyen en moltes ocasions, que entre ells s’escolten i s’ajuden més del que ens pensem, de grans a petits i de petits a grans. Un vincle a prova de supervivència, que nosaltres per moltes teoritzacions que realitzem, no arribem a desenvolupar.
Molt sovint diem, “això és el que li convé o no”, doncs bé, és poc probable que amb aquests discursos encorsetats i les accions homogènies que els acompanyen, toquin alguna cosa del que no va en el subjecte en qüestió, perquè això sigui tocat d’alguna manera necessitem el consentiment de l’altre, però sempre pensant en un altre que es concerneixi com a únic. Hem de ser acollidors amb les idees d’aquests petits i grans mestres de la resiliència, oberts i accessibles, i no tancats en especialitzacions per un ús de manual i control. Separar el que creiem saber del noi amb el qual diu i fa aquest, és important, per això, endarrere instància, el que diu l’infant i adolescent ha de quedar suspès per tal d’interrogar-nos, però sempre amb una dimensió individual. No es tracta només d’ensenyar aptituds, sinó d’interrogar actituds.
En moltes ocasions, difícilment entre nosaltres ens posem d’acord amb els diferents interrogants que ens hauríem de plantejar, per això acompanyar-los en aquest descobriment, sempre entre les aportacions que ells mateixos fan, plantejant solucions alternatives a les nostres, és un diamant que cal esmolar.
Treballo en una institució, que actualment té una ocasió màgica per replantejar-se moltíssimes coses, i és per això que des d’aquí i humilment convido a la consellera, Dolors Bassa, a venir quan vulgui a poder discutir els models que siguin necessaris per tal de seguir millorant un sistema de protecció únic en l’estat espanyol, però encara amb moltes qüestions per resoldre.
Armand MEDINA
Educador Social
REDACCIÓ
