REDACCIÓ
El mite educatiu dominant, diu que sí, què aquest és l’únic camí que existeix per aconseguir un reconeixement. L’escola s’autoritza com l’única veu que pot dir sobre els infants i el seu desenvolupament intel·lectual.
Sembla que allò què predomina en les experiències d’aprenentatges és el comportament, cal tenir un comportament ideal per aprendre. I legitimem la idea que en algunes ocasions, l’escola ajuda a construir ciutadans disciplinats i submisos a l’ordre establert. Fins i tot un uniforme senzill és imprescindible per donar una aparença de dignitat a l’exercici d’aprenentatge més quotidià. Però les institucions educatives del sistema actual perpetua la monstruosa maquinària de la burocràcia, omplint de lògiques racionals més del costat del discurs de la ciència, què no pas del de la creativitat.
El discurs del saber, guanya al discurs del no saber, quan aquest no saber basat amb els coneixements de l’experiència individual de cadascú, és el més preat que tenim. Però paradoxalment, el que tenim en comú els éssers humans en l’actualitat són les dificultats, justament de tenir experiències.
Cal remarcar la importància de centrar-nos no tant en el saber, sinó com apliquem i utilitzem aquest saber en les nostres tasques professionals quotidianes. Es continua ocultant l’educació dels infants basada en l’obediència, sense preservar l’estructura més íntima de l’infant. Un aprenentatge què no escapa de memoritzar tot allò què el mestre diu. Quan el més màgic, és sentir allò que no sabem com a primer pas, perquè aquest error, ens possibilita poder saber el què ens interessa més endavant. L’experiència humana, té la qualitat, d’omplir la realitat en un saber fer, qüestionant el continuar fent. El famós absentisme o fracàs escolar en la majoria dels casos és un símptoma de la disconformitat amb un sistema gens subtil i d’identitat excloent.
I no podem escapar d’un mantra esgarrifós, què es repeteix sempre amb la mateixa lògica binària, els que saben i els que no saben. Hem de centrar-nos amb desenvolupar i experimentar les habilitats d’adaptació de cadascú dels infants, perquè a l’acompanyament d’aquest procés, obtindrem la veritable realització de l’individu, tant pel subjecte de l’educació com per l’agent educatiu.
Armand MEDINA
Educador Social
REDACCIÓ
