REDACCIÓ
Catalunya viu avui una jornada electoral històrica.
Unes eleccions sempre han estat importants, però amb el context social, econòmic i polític que travessa el territori, les d’avui són una de les més transcendentals des de la transició. Molts electors ja tenen el vot decidit, d’altres no exerciran el seu dret a participar en la democràcia, i alguns encara no saben a qui li faran confiança. Ariadna Barberà és una estudiant de primer curs d’Història de l’Art i Arqueologia a la Universitat Rovira i Virgili, i aquesta jornada de diumenge serà la primera vegada que anirà a votar. Parlem amb ella per saber què opina del context actual de Catalunya i d’aquestes eleccions tan rellevants.
Quines són les sensacions de la primera vegada que es vota?
Bastant nerviosa i amb certa por. Personalment em sento amb una càrrega extra de responsabilitat i tot i que sé que només és un vot extra, m’he intentat informar a fons i comparar tant amb el que sento com el que hi ha.
Creu que aquestes sensacions serien diferents en unes eleccions normals? És a dir, sense cap pandèmia pel mig.
Segurament no, perquè amb el tema de la pandèmia, em preocupa molt la situació entorn d’aquestes eleccions, més sabent el gran risc que pot haver-hi, no només a mode personal sinó que també amb la població que s’ha trobat formant una mesa.
Vostè creu que els comicis s’han de dur a terme malgrat la situació epidemiològica? Per què?
Sincerament no, i no crec que sigui l’única que pensi així, doncs mentre tots patim d’alguna manera el cop de la pandèmia, ara, gràcies a les elits més poderoses que per un pom de vots no ajornen les eleccions, fan parar bojos a tota una població cada cop més cremada i esgotada de la situació. Així que esperar-se que tot això hagués baixat d’incidència, tampoc no hagués estat catastròfic.
S’ha plantejat no anar a exercir el seu dret a vot?
Sí, no només pel cert temor a la pandèmia sinó que també per mostrar la meva decepció entorn de tot això. Tot i així, finalment he vist que era una opció certament errada, segons el meu punt de vista.
Què opina de la situació política per la qual travessa Catalunya?
Certament n’estic molt decebuda. Sento com, en aquest cas, les elits s’han oblidat del “poble” un cop s’han assegut a la poltrona, i ara juguen a mantenir la posició amb promeses. A més, la impotència de veure com partits d’extrema dreta, que lluiten contra moltes llibertats que s’han aconseguit i s’omplen la boca de discursos d’odi, em provoca també enuig de veure com manipulen, i no només ells, sinó la gran majoria, perquè per suposat, aconseguir vots és dir el que la gent vol sentir, en la seva gran majoria, i després fer el que per benefici es vol o el que dicten els caps de govern.
En matèria jove, quines formacions polítiques creu que s’hi apropen i es preocupen més? Per què?
Sincerament, no li sabria dir. Mai he tingut la política com a centre ferm de la meva vida, perquè em volia allunyar d’aquestes picabaralles, i aquests últims anys, que m’hi he centrat més, crec que els joves som els que menys es mencionen en tema polític, de fet, jo encara no he vist un partit que se centri en les desigualtats d’escoles, o les taxes, algunes més que altres, altes de les universitats, eren poques pinzellades, i ara, que sembla que s’interessa més, poc em crec les paraules, ja que veient com han evolucionat certs partits, seran promeses que cauran a l’oblit i que no recuperaran.
Què li agradaria que en sortís dels resultats d’aquest 14F? Em refereixo a propostes o millores d’algun aspecte que consideri rellevant pel jovent.
Més oportunitats a nivell nacional, feines dignes i que es pugui exercir del que s’estudia. Sobretot en matèria d’arts o humanitats m’agradaria que hi hagués un cert auge en aquests àmbits, perquè ja es diu: Sense la història, no hi ha art, i a la vegada sense la ciència o sense la història, una no pot existir sense l’altre. La societat es regeix per aquests tres pilars que ho abracen tot, i no es pot fomentar una més que un altre. I em refereixo no a la història o la ciència com a tal, sinó a les humanitats, les arts i la ciència general.
Si tingués davant a tots els presidenciables a la Generalitat, què els hi diria?
No crec que sigui un lèxic adequat, però suavitzant-ho, els hi diria bàsicament que a veure quan arribaria el moment de pensar en els seus votants o en la població en lloc de la poltrona o els seus escons com a matèria principal. A termes generals, cap partit ha assolit la totalitat de les seves polítiques o per la seva contra, pocs, segons el meu punt de vista, i veure tants casos de corrupció, cada vegada amb més quotidianitat, votar significa escollir, de totes les opcions tan dolentes, la que menys ho és.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
