Arxius de eleccions 14F | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Gener, 2021
tsjc-gabinets-premsa.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) suspèn l’ajornament electoral del 30 de maig, programant novament les eleccions pel 14 de febrer. El tribunal ha acceptat els recursos que va presentar un particular i el partit ‘Izquierda en Positivo’. No obstant, encara queden 4 recursos més que el TSJC haurà de valorar. Per tant, les dates de les eleccions encara poden canviar. En aquesta línia, caldrà esperar a la decisió final respecte als sis recursos en total, una resolució que podria trigar setmanes.

PUBLICITAT


RICARD CHECA18 Gener, 2021
urnas2-1280x960.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és qui tindrà la darrera paraula sobre l’ajornament de les eleccions decretat pel Govern la setmana passada, amb l’aval de la gran majoria de forces parlamentàries. El tribunal ha rebut diversos recursos contra el decret de suspensió electoral, un dels quals, interposat per un particular, reclama mesures cautelaríssimes i que, per tant, es resolgui en vint-i-quatre hores si es deixa en suspens -fins que es resolgui el fons de la qüestió- el decret signat divendres passat per l’executiu. El Govern no té possibilitat de fer al·legacions fins que no s’hagi resolt si el tribunal accepta les cautelaríssimes.

D’altra banda, la Lliga Democràtica ha estat el primer partit en anunciar que impugna el decret de la Generalitat, tot i que altres formacions polítiques i també la patronal han anunciat que probablement s’hi acabin sumant. Foment i PIMEC estan estudiant impugnar el decret de suspensió i Federalistes d’Esquerres, una entitat propera al PSC, també ha anunciat la seva intenció d’emprendre accions legals contra la decisió de la Generalitat, així com Izquierda En Positivo, formació extraparlamentària d'”esquerra no nacionalista”, que va presentar candidatura pel 14-F.

PUBLICITAT

Concretament, la Lliga, que no es presentava als comicis després del fracàs de les negociacions amb el PSC per fer una aliança, ha registrat un escrit d’interposició d’un recurs contenciós administratiu pel procediment de protecció de drets fonamentals i un altre d’interposició d’un recurs contenciós administratiu ordinari. En els escrits a què ha tingut accés l’ARA, el partit liderat per Astrid Barrio defensa que l’article 23 de la Constitució, sobre el dret a la participació electoral, ha estat vulnerat, i per tant impugna el decret del Govern. No obstant, en cap dels dos recursos demana l’adopció de mesures cautelars. En el moment en què el TSJC ho admeti a tràmit, el partit disposarà d’un termini de vuit dies per fer les al·legacions, expliquen fonts del servei jurídic del partit.

En un comunicat, el partit considera “d’extrema gravetat” deixar sense efecte la convocatòria, prevista per al 14-F, i considera que s’acomoda la celebració dels comicis “als interessos electorals posant com a excusa la pandèmia”. La formació critica especialment que la nova convocatòria quedi ajornada “ sine die i en mans del Govern”, que “s’habilita a convocar-les o no en un futur”, de manera que dona lloc al que considera una “absoluta indefensió i inseguretat jurídica” al no aclarir-se “en quines circumstàncies”.

La formació denuncia un “abús de poder inacceptable” i creu que el Govern no està “habilitat a prendre aquesta decisió sense extralimitar-se en les seves atribucions”. “Cap circumstància, tampoc la pandèmia, pot suposar la suspensió de la democràcia i la perpetuació d’un Govern en funcions i sense control en el poder”, sentencia el comunicat. Alhora, el partit critica “la deixadesa” de l’executiu per no haver “previst totes les mesures al seu abast per fer possible la celebració de les eleccions”. “A diferència del que va passar amb la suspensió de les eleccions basques i gallegues, la situació a Catalunya no ha estat sobrevinguda ni hi ha un confinament domiciliari, i fins i tot el decret d’estat d’alarma preveu que es puguin celebrar eleccions”, recalca.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Gener, 2021
ajuntament-reus.jpg

El grup municipal de Ciutadans (Cs) a Reus ha denunciat a la Junta Electoral els símbols col·locats a l’Ajuntament de Reus. Aquests són una pancarta i un llaç groc. La portaveu de Cs al consistori, Débora García, considera el fet com un “incompliment de la resolució que obliga el Govern i els Ajuntaments a garantir la neutralitat de tots els espais públics, especialment en període electoral”.

“Des de Ciutadans reclamem unes eleccions del 14-F lliures i uns edificis públics que representin a tots els catalans, no només a una part”, expressava la portaveu taronja. La realitat és que ja s’han obligat a retirar símbols i pancartes d’altres consistoris com el de Tarragona, El Morell i el Catllar. El primer cas després d’una denúncia de VOX, i els altres dos per reclamacions de Cs.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Gener, 2021
foto_3742572.jpg

Àngels Chacón

La presidenciable del Partit Demòcrata (PDeCAT) pel 14F, Àngels Chacón, ha celebrat que la Junta Electoral Central (JEC) hagi donat la raó al seu partit respecte als drets electorals de JxCat. L’exconsellera ha afirmat que és una “lògica reivindicació” i que no va contra ningú, encara que defensaran els seus drets amb “tota legitimitat”. Chacón també ha assegurat en un acte a Tarragona que la seva formació representa la “centralitat política i social”, afegint que aspiren a “condicionar el proper Govern” per evitar que “estigui en mans de radicals com la CUP o altres”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Gener, 2021
perehuguet5.jpg

Matías Alonso encapçala la llista tarragonina

Després que el líder de Ciutadans a Tarragona, Rubén Viñuales i la senadora Lorena Roldán hagin abandonat el partit d’Inés Arrimadas per anar de número 2 del PSC i PP, respectuvament, la formació taronja comença a revelar els seus candidats al Parlament de Catalunya. A Tarragona, Ciutadans ha escollit, com a número 2, l’advocat reusenc i actual portaveu de Cs a l’Ajuntament de Salou, Pere Lluís Huguet. Matías Alonso repetirà com a cap de llista a les eleccions del 14F. L’acompanyarà també Carme Margalef, membre del Consell General de la formació taronja.

Cal recordar que Pere Lluís Huguet va ser president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Reus.

Matias Alonso eestà convençut que  cal “un govern per a tots els catalans, que sigui capaç d’afrontar la crisi i que proposi solucions”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Gener, 2021
laura_borras.jpg

La candidata de Junts per Catalunya a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, ha evitat explicar aquest dijous com preveu “poder complir amb el mandat de l’1 d’octubre”, és a dir, fer efectiva la independència, perquè ha dit no voler “col·laborar amb l’estat donant una informació que no correspon”.

En una roda de premsa telemàtica, Borràs, preguntada sobre quins passos concrets proposa JxCat per “complir amb el mandat de l’1-O”, expressió utilitzada en repetides ocasions per aquesta candidatura, ha contestat: “És evident que no col·laborarem amb l’Estat donant una informació que no correspon, i menys en aquests moments”.


REDACCIÓ5 Gener, 2021
Marc-Arza4-1280x720.jpg

El cap de llista del PDeCAT a Tarragona, Marc Arza, ha demanat als Reis Mags un debat cara a cara amb el candidat de Junts per Catalunya, Albert Batet. Es tracta d’un cara a cara que ja va proposar Arza el passat 17 de desembre. Des del Partit Demòcrata s’afirma que encara no hi hagut resposta per part de Junts. Per aquest motiu, el candidat demòcrata ha inclòs el debat dins la carta als Reis Mags. Així ho mostrava en un vídeo publicat a xarxes socials.

El cap de llista del PDeCAT ha manifestat que “en democràcia, les campanyes electorals, les dels països avançats, se sustenten en la confrontació d’idees i la celebració de debats”. “Un país millor ha de permetre als votants comparar els projectes dels seus partits, cap candidat hauria de tenir por al debat i l’intercanvi d’idees”, ha sentenciat Arza.

El demòcrata també ha exposat que “els votants de l’espai convergent estan desorientats, per això cal un cara a cara que constati quins ideals defensa cada formació”. “Batet ja s’ha presentat sota les sigles de CiU, Junts pel Sí, Junts per Catalunya i ara, per Junts”, explicava Arza, qui afegia que ell només es presenta per primer cop amb el PDeCAT.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Desembre, 2020
lorena_-1.jpg

Ciutadans està ferit de mort. Després de l’abandó del portaveu del partit taronja a Tarragona, la que va ser la dona fort d’Inés Arrimadas a Catalunya se’n va disgustada. La tarragonina formarà part del Partit Popular. En menys de 24 hores, Ciutadans ha perdut dos pesos pesants. L’advocada tarragonina no ha perdonat mai que Carlos Carrizosa hagi estat el designat per aspirar a la presidència de la Generalitat.

Lorena Roldán deixa Ciutadans i fitxa pel PP a Catalunya para les eleccions del pròxim 14 de febrer. Així, Roldán, que era la líder del partit ‘taronja’ a la comunitat, finalitza la seva etapa a la formació d’Inés Arrimadas i estarà en el projecte del també tarragoní Alejandro Fernández.

A través d’un missatge a Twitter, l’excandidata de Ciutadans ha assegurat que aquest dimecres finalitza la seva etapa al partit. “Una decisió difícil, però molt meditada”, ha admès. “El meu compromís amb la llibertat i la convivència segueix igual de viu que el primer dia i, per això, vull anunciar que seguiré defensant aquests valors des del projecte del PP”, ha escrit.


REDACCIÓ29 Desembre, 2020
TAP.jpg

La Tàrraco Arena Plaça, el Pavelló del Nàstic, el Palau d’Esports de CampClar, el teatre de Tarragona, els pavellons de Sant Pere i Sant Pau i del Serrallo i el Teatre Metropol podran convertir-se en col·legis electorals de cara al 14 de febrer.

L’objectiu és garantir la seguretat sanitària durant les eleccions pel Parlament de Catalunya. Aquests espais són idonis per mantenir les distàncies de seguretat i complir els protocols anticovid, atenent que hi haurà força gent per exercir el seu dret de vot. S’instal·laran meses de vot amb les distàncies corresponents.

En aquest acte electoral, es passarà de 44 a 42 seus de votació i 13 espais s’estrenaran com a col·legi electoral. Per exemple, a la TAP n’hi haurà 14 i, en alguns pavellons esportius, 13. Per contra, no repetiran una vintena de locals d’associacions de veïns, centres cívics o col·legis públics.


REDACCIÓ23 Desembre, 2020
photo_2020-12-22_19-41-43.jpg

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha presentat la seva llista a Tarragona per a les properes eleccions del 14 de febrer. Estarà encapçalada per l’actual portaveu cupaire a l’Ajuntament de Tarragona, Laia Estrada, seguida del portaveu al consistori de Reus, Edgar Fernández. A l’acte de presentació d’ahir van intervenir els primers candidats de cada territori de la demarcació.

Primerament, Estrada va explicar la necessitat d’un canvi de model de país que deixi de pensar en la província de Tarragona com “l’abocador dels Països Catalans i que permeti construir un futur amb unes vides dignes”. “La independència és l’única via per desmantellar aquest model caduc i pervers”, afegia. Per assolir aquesta fita, l’actual portaveu a Tarragona ha mencionat que cal recuperar els serveis públics externalitzats i deixar d’alimentar l’Ibex 35 i, alhora, impulsar nous sectors públics estratègics, com l’energètic o una banca pública.

En representació de les Terres de l’Ebre, Júlia Urgell ha destacat la lluita ecologista i la fragilitat del Delta. Segons Urgell, la solució “passa per aportar sediments i un cabal ecològic, aturant els transvasaments a través del CAT i dels canals Xerta/Sénia i Segarra-Garrigues”. “La CUP diu sí a l’equilibri territorial, sí al desenvolupament de les zones rurals i sí a un model d’implantació de les renovables respectuós, equilibrat i adequat”, concloïa.

Finalment i en representació del Baix Penedès, Kilian Fuertes ha parlat del combat contra l’actual crisi socioeconòmica. Segons el cupaire, s’ha de “garantir una cosa tan senzilla, i alhora tan desitjada per tothom, com és: pa, sostre i treball”. Fuertes també ha explicat que la CUP proposa un canvi en la fiscalitat progressiu, per tal d’iniciar un repartiment de la riquesa. En matèria d’habitatge, ha assenyalat l’expropiació de pisos en mans de grans tenidors i entitats bancàries, així com construir un fort parc d’habitatges públics “que pugui mantenir la posició de força sobre el mercat especulatiu”.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter