REDACCIÓ
No és un anunci de la Renfe ni de les empreses d’autocars que fan el trajecte. Què més voldríem! La formulació que una persona pogués anar des de Tarragona fins a Barcelona en 45minuts és un dels objectius plantejats en el Plan General Ferroviario de 1988. Si senyors, ho han llegit bé: 1988.
Han passat gairebé trenta anys i cada dia milers d’usuaris fan el trajecte de Tarragona a Barcelona en 60, 70, 80 o 90 minuts. Els retards són més freqüents que la puntualitat i en alguns trajectes provinents de Tortosa o Casp són crònics. I el que es més greu, no hi ha en marxa cap actuació que permeti pensar en una reducció del temps i en un augment de la fiabilitat de la línia que , per cert, és una de les més usades i rendibles de l’Estat.
Mentrestant, en aquests trenta anys s’han invertit enormes quantitats de diners en millorar el transport ferroviari a tota Espanya i s’han construït més de dos mil quilòmetres d’alta velocitat. Espanya és el segon país del món en quilòmetres d’alta velocitat i un dels països que menys l’utilitzen.
De resultes d’aquestes faraòniques inversions, els tarragonins podem gaudir d’una magnifica estació d’AVE a 12 km de la ciutat. El port i les empreses químiques continuen sense tenir un enllaç ferroviari amb la resta d’Europa en ample internacional i, finalment, els darrers anuncis del Ministeri de Foment ens avisen que en uns mesos tots els trens de llarg recorregut que encara circulen per l’estació de Tarragona deixaran de passar-hi . Per anar a qualsevol lloc d’Espanya haurem de desplaçar-nos a l’estació de Perafort.
Fa dos anys, el novembre de 2013, diversos ajuntaments de la zona, els de Tarragona, Reus, Altafulla i Vila-seca, van aprovar conjuntament una proposta consistent en demanar precisament a les administracions el compliment d’aquest objectiu: Tarragona Barcelona en 45 minuts. Alguns mitjans van qualificar l’acord d’extraordinari no tant perquè 45 minuts sigui res de l’altre món, sinó pel fet que quatre ajuntaments del Camp de Tarragona s’unissin per a aconseguir un bé comú. Malauradament aquesta unió és extraordinària.
Tècnicament es proposava que els regionals procedents de Tortosa, Reus i Tarragona circulessin per les vies convencionals fins a l’Arboç i allí entressin a les vies d’AVE fins a Barcelona. La meitat del recorregut es faria en via convencional i l’altra meitat en alta velocitat, això suposaria un estalvi de temps important i es podria aconseguir l’objectiu: Tarragona Barcelona en 45 minuts.
L’acord es va traslladar a les dues administracions: l’Estat i la Generalitat i dos anys més tard comencen a arribar les respostes. El Ministeri de Foment fa un estudi informatiu que de manera resumida ve a dir que és una inversió poc rendible, que no val la pena fer-la. Punt.
La Generalitat per la seva banda creu que si que és rendible però proposa fer la connexió molt mes enllà, a La Granada, passat Vilafranca del Penedès. Amb aquesta nova proposta, la utilització de les vies AVE es redueix notablement i per tant la reducció de temps també es redueix. Inexplicablement, els ajuntament de Tarragona i Reus recolzen la postura de la Generalitat, en comptes de defensar la seva pròpia proposta, molt millor per als ciutadans.
Amb el projecte del tercer fil aturat i amb la nul·la disposició del Govern del PP per millorar el ferrocarril a la nostra zona potser ha arribat el moment de replantejar-nos aquestes actuacions. El territori no es pot permetre més equivocacions en matèria de transport. Cal una major unitat per part de les institucions i les entitats, però també cal una major participació i mobilització del conjunt de la ciutadania.
Arga Sentís
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA
Coordinadora d’ICV Tarragona
REDACCIÓ
