REDACCIÓ
Ángel Juárez és un home tot terreny. És estimat i odiat. Però a ell les etiquetes li importen cada vegada menys. Està capficat amb la denúncia de les injustícies i el patiment. No es casa amb ningú i alça la veu sempre i quan considera que s’estan vulnerant dret o llibertats. Aquest lluitador, també deixa petjada en algunes obres literàries, ja sigui en forma d’articles d’opinió o poesia. Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània i la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, presenta aquest dijous el seu sisè llibre.
Entre el primer article del llibre i el darrer transcorre un període de vuit anys. Què ha canviat en tot aquest temps?
Les persones s’han anat adaptant a la crisi, però no ens enganyem: hi ha cues a les consultes dels psicòlegs. Algunes coses han canviat i altres no. Per exemple, la borsa de pobresa ha augmentat un 30% mentre es reduïa la classe mitjana. Però hi ha altres aspectes que no han evolucionat en vuit anys, com l’angustia, el patiment i el dolor que viuen milers de persones. Quan el lector llegeixi els primers articles del llibre, de l’any 2008, i els compari amb els últims, del 2016, se n’adonarà que en realitat tot continua més o menys de la mateixa manera.
Com neix el projecte de fer un llibre recopilant articles i poesies sobre la crisi?
El projecte sorgeix perquè semblava que la crisi no anava a durar gaire temps, i al final hem vist que fins i tot en això ens han enganyat. Gairebé deu anys després, encara hi ha crisi, i això ha tingut moltes conseqüències. I és clar, algú ha d’explicar-les. Vàrem pensar que pagava la pena que jo, que portava escrivint articles sobre la crisi des de fa vuit anys, podia aportar una visió interessant sobre tot el que passava al meu voltant relacionat amb la recessió econòmica.
Una de les tesis del llibre és que de la crisi econòmica emergeixen unes altres…
Sí, és evident. Per exemple, moltes vegades quan mires els mitjans de comunicació comences a escoltar paraules desconegudes per a la majoria de la població: prima de risc, IBEX, fluctuació borsària… El que volen és que la població cregui que la crisi és només econòmica, quan en realitat n’hi ha moltes altres. Però ho volen amagar. I aquest és un dels objectius del llibre: explicar amb paraules que tothom pugui entendre què és el que està passant exactament.
Des de fa un temps s’escolta que la crisi està arribant a la seva fi. Vostè s’ho creu?
És mentida. Una gran mentida. Com deia ara, es tracta d’un tema d’adaptació. Ens han volgut fer creure que un 20% d’atur o que els joves no puguin marxar de cada dels pares són coses normals, quan no ho són. Aquí cal reconèixer que els artífexs de la crisi han fet una feina excel·lent, doncs han deixat la societat que ells volien. La realitat és que la crisi no s’acabarà fins que els poders fàctics ho desitgin.
Al final, el missatge del seu llibre… és optimista o pessimista?
Jo escric les coses com les veig i com les sento. Però reconec que sempre, en tots els meus articles, acabo donant un missatge d’optimisme i de resistència. No puc evitar-ho, va amb el meu caràcter.
Per què va decidir incloure poesies a ‘Las crisis de la crisis’? Què aporten?
Mitjançant la poesia, la paraula, la literatura i la cultura també es pot fer una revolució. Estic convençut que un discurs, amb les paraules ben escollides, pot ser tan poderós com mil tancs. Jo crec en la poesia amb compromís, en la poesia que lluita contra la indefensió. Com dic en el meu poema ‘Cuando’, “quan es legalitza la injustícia, la resistència és un deure i denunciar-la una obligació”. I és per aquest motiu que les poesies eren necessàries al llibre.
Creu que encara li queden articles per escriure sobre la crisi?
Malauradament, és així. Tant de bo pogués parlar d’altres qüestions que també m’encanten als meus articles, però mentre vegi patiment i injustícies al meu voltant, seguiré denunciant-les empunyant la meva ploma.
REDACCIÓ
