19. Abril 2024

Arxius de mare terra | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Abril, 2023
juarez.png

L’activista social, Ángel Juárez, ha estat reconegut per la Plataforma Nacional pels Drets Gitanos, una organització que representa més de 42.000 membres.

Ángel Juárez

La Plataforma ha atorgat a Juárez aquesta menció pel seu compromís i dedicació a la millora de la societat i la defensa de la natura, així com pel seu talent literari i les obres socials que ha coordinat a favor de la igualtat i els drets humans arreu del món.

Juárez és el president de la Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d’Entitats, i ha rebut aquest reconeixement per la seva llarga trajectòria com a activista social i la seva defensa de la dignitat i la igualtat per a la comunitat gitana.

A través de les xarxes socials, Juárez ha agraït a la Plataforma aquesta menció, afirmant que és un orgull rebre aquest reconeixement d’una organització tan compromesa amb la justícia i la igualtat.

PUBLICITAT










REDACCIÓ10 Juny, 2022
premis-ones.jpg

Angel Juárez

Els “Premis Ones Mediterranea”, que es lliuren aquest divendres, en una gala al Teatre Metropol de Tarragona, pretenen retre un homenatge al ministre de Medi Ambient de la República Dominicana, Orlando Jorge Mera, assassinat aquesta setmana al seu despatx.

Ho ha assenyalat Ángel Juárez Almendros, el president de Mare Terra, l’entitat que concedeix aquestes distincions, després d’una recepció als guardonats al consistori tarragoní.

Juárez ha explicat que Mera havia realitzat una important labor ambiental al seu país al qual l’ONG havia concedit una de les distincions pel seu compromís en matèria de desenvolupament sostenible i la seva gestió “modèlica” de la crisi sanitària de la covid-19 que, després del seu assassinat, serà lliurada a les autoritats dominicanes en l’edició del 2023.

Els premis Ones d’enguany pretenen retre un homenatge al ministre de Medi Ambient de la República Dominicana, Orlando Jorge Mera, assassinat aquesta setmana al seu despatx

Per la seva banda el primer tinent d’alcalde de Tarragona Jordi Fortuny (ERC) ha posat en valor la importància d’uns premis que des de l’àmbit local tenen abast global i posen en valor el compromís social, ambiental i pels drets humans pels quals treballen moltes persones de forma anònima.

Ho han fet al consistori tarragoní durant la presentació de la gala en la qual es lliuraran aquestes distincions que compleixen la seva 28 edició.

Entre els guardonats destaquen el Centre de Cooperació del Mediterrani de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), la biòloga Puri Canals, la periodista de RTVE Pilar Requena o la resistència i lluita de les dones afganeses enfront de la repressió talibana.

Durant aquests 28 anys, els jurats de Mare Terra Fundació Mediterrània han lliurat 250 reconeixements i esments a persones i entitats que expressen un compromís ferm amb el medi ambient i els drets humans.

Entre les novetats d’aquesta vint-i-vuitena edició destaca la concessió del Premi Ones Efeverde al Centre de Cooperació del Mediterrani de la UICN amb seu a Màlaga i que recollirà el seu director, Antonio Troya, qui ha assenyalat que el premi reconeix la labor d’aquest centre.

Es tracta d’un patrimoni únic compartit amb els països i els pobles riberencs d’aquest mar, ha indicat Troya.

Jordi Fortuny ha posat en valor la importància d’uns premis que des de l’àmbit local tenen abast global i destaquen el compromís social, ambiental i pels drets humans pels quals treballen moltes persones de forma anònima

Aquest centre regional de la UICN es va situar a Màlaga l’any 2000 i, des de llavors, ha estudiat i analitzat més de 6.000 espècies i unes 400 àrees clau per a la biodiversitat; impulsat la xarxa de periodistes ambientals de les agències de notícies del Mediterrani o participat en projectes de la UE com LifeInvasaqua, entre d’altres.

El reconeixement Defensa del Patrimoni Natura Ecofundacions ha estat pel CBD-Hàbitat, mentre que la periodista de RTVE Pilar Requena rebrà el reconeixement de difusió i sensibilització sobre els drets humans.

La lluita de les dones afganeses serà reconeguda amb el premi Mare Terra que està previst que reculli Khadija Zahra Ahmadi que va ser la segona dona alcaldessa a l’Afganistan; el premi Ones Bosc Habitat es lliurarà al moviment «Stop Ecocidi Espanya»; i el Reconeixement de la Xarxa Internacional d’Escriptors per la Terra ha recaigut en el veterinari i activista en matèria de sobirania alimentària Gustavo Duch.

El Reconeixement Compromís Social es lliurarà a la Plataforma Nacional pels Drets Gitanos, moviment integrat per més de 40.000 famílies, per donar resposta a les injustícies socials.

Altres guardonats són la presidenta de MedPAN (Xarxa d’àrees marines protegides del Mediterrani), Puri Canals, per la seva llarga trajectòria en ciències biològiques i el seu compromís amb la conservació i la defensa mediambiental; l’Environmental Defense Fund (EDF) dels EUA; l’humorista gràfic José Manuel Álvarez «Napi» i el Racing CF Bonavista.

Els XXVIII Premis Ones Mediterrània estan organitzats per l’ONG ecologista Mare Terra Fundació Mediterrània en col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona i la Xarxa Internacional d’Escriptors per la Terra.

PUBLICITAT











REDACCIÓ3 Novembre, 2021

Ángel Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània, formarà part de la nova junta directiva del Comitè Espanyol de la UICN – “Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza“, encapçalada per Roberto Lozano, president de la “Fundación Oxígeno“, juntament amb la Fundació Biodiversidad, SEO – Birdlife, el Ministeri per a la Transició Ecològica, el CEIDA, l’Aula del Mar, el Govern Basc, la Fundació Global Nature i l’Ajuntament de Màlaga.

Des de l’entitat tarragonina asseguren que els reptes mediambientals són la prioritat per aquests quatre anys de mandat de la nova junta directiva del CE, així com enfortir el paper del comitè i les aliances entre els seus membres, i procurar el compliment de les resolucions ambientals vigents.

La nova junta directiva s’ha nomenat en el marc del XVI Fòrum Internacional del Comitè Espanyol de la UICN, que es va celebrar durant els dies 28, 29 i 30 d’octubre al parc natural de les llacunes de Ruidera (Castilla – La Mancha), i que es va centrar en la importància dels aiguamolls per a la conservació de la natura.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Agost, 2021

El 9 de marzo de este año interpusimos, desde Mare Terra Fundació Mediterrània, un requerimiento ante la fiscalía de medio ambiente de Tarragona, para que se investigase y se analizase el fondo marino del litoral tarraconense, junto con Vila-Seca En Comú.

¿Y por qué? Pues porqué desde el año 2003 no se ha realizado ninguna investigación i estudio sobre el estado de estas aguas. Y, sinceramente, en Tarragona hay indicios suficientes para pensar que podría estar contaminado: la intensa actividad de la refinería, la enorme presencia de microplásticos y, por supuesto también, la recurrente actividad humana en las playas.

Es un derecho esencial conocer el estado en el que se encuentra nuestro entorno. No es cuestión de buscar culpables, sino de soluciones y actuaciones.

Hoy tengo una noticia “optimista”, y es que la investigación ya se está ejecutando. El Seprona, junto con los GEAS (Grupo de Especialistas en Actividades Subacuáticas), están ya recogiendo información, muestras, tomando capturas, etc. Se han realizado 4 inmersiones: una en Altafulla, dos en La Pineda, y una en el barranco de Barenys de Salou.

Todavía no han llegado los resultados, pero confiamos en tenerlos pronto. Porque no nos queda mucho tiempo, como bien ha relatado el informe del IPCC de la ONU esta misma semana.

Lo que no logro entender es por qué no hay más administraciones implicadas en este asunto. Vamos a ver, la importancia de la investigación y de sus efectos es innegable. Entonces, ¿por qué la Generalitat, por ejemplo, no ha tomado partido? ¿O por qué no pone sus propios recursos? También los Ajuntaments de todo el litoral, equipos elegidos democráticamente, que no se han implicado en esta problemática aún desconocida. Y otras administraciones públicas, organismos, incluso empresas, que deberían estar yya actuando.

Tampoco logro comprender la falta de transparencia la falta de transparencia en todos asuntos. Son muchas las problemáticas ambientales actuales. No sé si se está haciendo lo necesario, principalmente porqué lo desconocemos. Pero, vuelvo a repetir, esto es una emergencia real.

El fondo marino y nuestras playas son uno de los ecosistemas más dañados por la contaminación y sus consecuencias. Para ser más concretos, los océanos reciben aproximadamente entre 8 y 13 millones de toneladas de residuos plásticos al año que dañan a la biodiversidad y ecosistemas marinos.

Más del 90% de los daños causados a la fauna marina por los residuos humanos se debe a los plásticos. 1 tortuga de cada 2 ha ingerido plástico en el Mediterráneo. Y más del 90% de las aves marinas tienen fragmentos de plásticos en su estómago.

Si seguimos este ritmo, en los próximos 30 años la cantidad de basura en el mar mediterráneo alcanzará, de seguir los patrones actuales, 3.000.000.000 toneladas.

¿Es que acaso esto puede dejar indiferente a alguien? La conclusión que yo ya saqué hace tiempo, es que el máximo y más feroz depredador que existe de los ecosistemas marinos es el ser humano.

Si no cambiamos nuestros hábitos, como bien dice la ONU, no superaremos el cambio climático. Y el coste de todo esto es la vida, la vida del ser humano, de los animales, de los ecosistemas, etc., en definitiva, la vida del planeta.

La mejor y más efectiva forma de contribución que nosotros tenemos es la concienciación ambiental. Por eso trabajaremos sin descanso para intentar revertir estas acciones. Y, por supuesto, cuando tengamos los resultados de la investigación, trabajaremos en las mejores actuaciones para el fondo marino de Tarragona.

Per recordad, ¡que nadie os robe vuestra sonrisa!

Ángel JUÁREZ
Presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània
Presidente de la Red Internacional de Escritores por la Tierra
Presidente de la Coordinadora de Entidades de Tarragona


REDACCIÓ9 Març, 2021
angeljuares-1280x960.jpg

Mare Terra Fundació Mediterrània i Vila-seca en Comú han presentat aquest dimarts una denúncia a la fiscalia de medi ambient de Tarragona sobre l’estat del fons marí. L’entitat ecologista i el partit polític reclamen que un organisme públic, ja sigui la Generalitat o l’Estat, faci una investigació sobre com es troba el fons del litoral perquè consideren que hi ha diversos indicis de contaminació. Tal com han apuntat a la denúncia, “cal conèixer si els nivells de contaminació del fons marí poden causar afectació en la fauna i la flora marina”, així com “a les persones que puguin banyar-se en aquestes aigües, o bé pescar-hi”. Tot i que en l’escrit no acusen ningú en concret, han dit que si hi ha contaminació demanaran responsabilitats.

“Tenim indicis que fruit de l’activitat industrial hi han pogut haver fuites i no s’ha fet una anàlisi rigorosa des del 2003”, ha apuntat Mario Téllez, regidor de Vila-seca en Comú. A la denúncia parlen d’un abocament de fuel procedent de Repsol del passat setembre o dels vessaments que hauria fet IQOXE, que estan sent investigats per la jutgessa en el marc de la causa que analitza les causes de l’explosió a l’empresa química. Téllez ha afegit que si la contaminació està per sobre dels límits establerts caldrà saber de quins productes són i quines indústries els produeixen. “Anirem on calgui per tal que qui contamini, pagui”, ha subratllat.

Pel president de Mare Terra Fundació Mediterrània, Ángel Juárez, el fet que hagin hagut de posar la denúncia demostra “que l’administració no està funcionant”. “No podem estar com si fóssim policies darrere de cada empresa. Demanem un diagnòstic de com està el fons marí, des de Salou fins a Torredembarra”, ha comentat. Alhora, ha advertit que si s’acaba tirant endavant la investigació i es demostra que hi ha zones contaminades, demanaran que es descontaminin. Amb tot, Juárez ha afirmat que el fiscal de medi ambient ha rebut amb bons ulls la denúncia. Per la seva banda, Téllez ha assenyalat que veuen “probable” que la reclamació tiri endavant.

 V Í D E O S 


REDACCIÓ8 Març, 2021

El fons marí tarragoní pateix – des de fa almenys quatre anys – una contaminació per les esferes de plàstic provinents del polígon industrial de Constantí. Aquesta és una de les conclusions a què arriba la Seprona en un informe que, de moment, no responsabilitza a cap empresa en concret.

La policia va efectuar entre el febrer de 2019 i finals fins de 2020, una laboriosa investigació, amb l’objectiu d’esclarir quines empreses estarien transportant i emmagatzemant aquest material perjudicial, el qual acabaria sent arrossegat per fortes pluges cap a un canal que connecta el complex industrial amb el Port de Tarragona.

Tal com explica l’informe, que ha tingut accés a larepublicacheca.cat, aquestes ‘boles de plàstic’ “perjudiquen severament la fauna”, ja que el peix de la costa afectada – 27 km des de Torredembarra fins a Salou – se les empassa, originant en alguns casos la mort. A banda, també pot ocasionar “possibles danys al turisme, el qual aprecia brutícia a les platges i entorns naturals protegits”. A més a més, la investigació de la Seprona conclou que netejar aquests “abocaments” requereix una gran dificultat a zones costaneres.

El motiu d’aquesta contaminació, segons els investigadors, és la manca d’un servei de neteja continu i efectiu que cobreixi tot el polígon industrial. A banda, també s’ha de tenir en compte la “gran quantitat” de fàbriques que manipulen aquest material, així com la manca “d’un sistema efectiu (…) d’evacuació d’aigües pluvials i residuals”. De fet, cada empresa té un sistema propi i – per tant – diferent per eliminar aquests residus perillosos per la fauna i el fons marí.

La Seprona ha elaborat un informe minuciós i amb la col·laboració de tècnics i especialistes sobre l’existència i perillositat d’aquestes esferes de plàstic. A poc a poc, els agents van anar estrenyent el cercle, fins que van adonar-se de la presència d’una gran quantitat d’aquestes boles de plàstic a les carreteres pròximes del polígon de Constantí i a les platges de la costa tarragonina.

Alhora, els especialistes mediambientals de la Guàrdia Civil va enviar una mostra d’aquests abocaments a l’Institut de Toxicologia i Ciències Forenses de Barcelona, amb l’objectiu d’esbrinar els efectes nefastos que aquest material té sobre la Natura.

En aquesta línia, aquest dimarts, el president de la Fundació Mare Terra, Ángel Juárez, i el portaveu de Vila-seca en Comú, Mario Téllez, lliuraran un document al fiscal de Medi Ambient de Tarragona per reclamar una investigació seriosa i efectiva sobre el fons marí de la costa tarragonina, ja que el darrer informe data l’any 2003.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Maig, 2020

Ja és oficial. Ja existeix la primera reclamació per via administrativa contra la Generalitat per la seva responsabilitat patrimonial en la gestió de les residències de la Tercera Edat. Ángel Juárez, president de Mare Terra, és el portaveu de la Plataforma d’Afectats pel coronavirus, va perdre la seva mare, interna en un geriàtric del Clot de Barcelona.

En una roda de premsa telemàtica, Ángel Juárez ha recordat que la seva denúncia judicial és “només el començament” del que podrà convertir-se en una macro causa, ja que és d’esperar que milers afectats reclamin danys per falta de diligència en la gestió de les residències. Aquesta reclamació és el pas previ a una possible demanda contra la residència i la seva asseguradora si no s’estima aquesta reclamació en la qual se sol·licita una reparació per danys morals d’uns 150.000 euros, segons van explicar representants de la plataforma afectadoscoronavirus.org, de la qual Juárez n’és el portaveu.

Són moltes les persones afectades que s’estan posant en contacte amb la plataforma per sol·licitar suport legal. Juárez ha explicat que familiars d’ancians morts a La Nostrallar dels Pallaresos s’han posat en contacte per demanar ajuda, ja que estan “desemparats”. Només a Pallaresos han mort més de 50 avis.

El despatx Cremades & Calvo Sotelo Advocats, que representen a Juárez, calcula que si els familiars de totes les 19.000 persones que han mort en residències pel coronavirus, segons algunes estimacions, plantegen una reclamació similar a la presentada contra la Generalitat, la indemnització s’elevaria fins als 2.470 milions d’euros. En aquests moments, la plataforma assessora més de 20 afectats que podrien exercir accions contra residències ubicades en regions com Madrid i Castella i Lleó.

PUBLICITAT

Juárez ha insistit que amb aquesta acció judicial no es tracta de fer política, sinó de reclamar justícia. Malgrat no sentir-se culpable d’haver deixat la seva mare a la residència, diu que cal “fer quelcom” perquè els geriàtrics recuperin la dignitat, ja que “no són un parc de cotxes. Estem parlant de persones humanes, les quals han mort en plena solitud. Amb aquesta reclamació estem intentant donar dignitat als difunts”.

En aquests moments, els advocats estan tenint problemes per accedir a la informació sobre la mort dels avis a les residències. Denuncien falta de transparència per part de l’administració catalana i negant informació. Un fet que provocarà retards en la investigació, però Juárez promet lluitar fins al final contra la impunitat, la injustícia i la indignitat com es va tractar la gent gran.

El portaveu de la plataforma és conscient que passaran molts anys fins que se sàpiga que va passar als geriàtrics. “Jo pensava que la meva mare estava assistida les 24 hores del dia. I ara em pregunto si vaig fer bé en confiar en un geriàtric”, es qüestiona un Ángel Juárez emocionat, assegurant que espera que “paguin pel dany, sofriment i dolor que han provocat a milers de famílies, és un tema de justícia” va assenyalar el reclamant qui també va demanar una auditoria independent davant l'”opacitat i falta de transparència a totes les residències”. “Amb els diners no recuperarem les abraçades”, conclou Juárez.


REDACCIÓ23 Maig, 2020
juarez5-1280x962.jpg

Ángel Juárez sol ser una veu activa en les causes injustes. Arran de la pandèmia del coronavirus, l’Àngel ha perdut la seva mare, la qual residència en una llar de la tercera edat. Juárez és ara el portaveu de la ‘Plataforma d’Afectats pel coronavirus’. Es tracta d’un moviment que pretén buscar solucions a les inquietuds i problemes de les persones que, d’una manera o altra, han patit les conseqüències de la Covid-19. En aquesta entrevista, concedida a larepublicacheca.cat, dóna el seu punt de vist de com s’està gestionant la pandèmia des del punt de vista governamental. Creu que s’han comès errors i que calia fer alguna autocrítica. La Plataforma, d’àmbit estatal, promet no donar treves i Ángel Juárez es compromet en lluitar fins a fer-se justícia


Per què va sorgir la idea de crear la plataforma d’afectats pel coronavirus?
La idea va sorgir a Jérezde la Frontera i Granada, de forma espontània, per part de persones de consultories i gestories. Veient la situació actual, van decidir muntar una plana web on oferir consultes gratuïtes, amb l’objectiu d’ajudar a la població en aquests moments de gran incertesa.
D’altra banda, jo estava buscant bufets d’advocats ‘potents’ que poguessin portar el cas de la meva mare als tribunals. El bufet que vaig escollir, Cremades – CalvoSotelo, ja tenia relació amb els creadors de la Plataforma d’Andalusia. La Plataforma també buscava una persona de caràcter més social, que hagués estat afectada pel coronavirus. M’hi posen en contacte i es va decidir que jo fos el portaveu dels afectats de la “Plataforma Afectados por Coronavirus”.

És d’àmbit estatal, doncs?
Sí, hi ha casos d’arreu del territori espanyol. Pel que fa a les residències, la majoria dels casos es concentren a Catalunya, Madrid, Castella i Lleó i Castella i la Manxa. Però repeteixo, hi ha consultes de tota mena que vénen de tot l’estat.

Es van cometre diferents negligències. Si hagués funcionat tot bé, no hi hauria cap mort

Quin és el seu objectiu real?
Atendre i donar alternatives a les persones afectades en general, ja siguin consells, informació, ajuda en temes laborals i jurídics, inclús psicològics. La finalitat principal és fer justícia i exigir responsabilitats.

Hi ha molts afectats?
Hi ha persones de tota Espanya i cada dia es va fent gran, perquè hi ha milers d’afectats. Des de la seva presentació, les sol·licituds no fan més que augmentar.

Durant la pandèmia vostè va perdre la seva mare. Creu que va haver-hi negligència?
Si, considero que es van cometre diferents negligències. Si hagués funcionat tot bé, no hi hauria cap mort ni se n’hagués anat de les formes en què ho va fer. Però no solament en el procés d’infecció i atenció no s’ha actuat bé, hi ha hagut negligències en diferents aspectes.

Quins?
La primera negligència i la més greu és que no s’haurien d’haver infectat. Se suposa que estava en un lloc per a gent gran i ben protegits, al ser persones fràgils, després de repetir moltes vegades que eren el col·lectiu de risc i que s’havien de protegir.

En segon lloc, no li van realitzar un test fins que va estar ingressada, quan s’haurien haver fet de forma preventiva, en primer lloc al personal que els estava atenent. Aquesta era la manera d’evitar els contagis.
I per acabar, l’acomiadament. S’han anat de forma inhumana i completament solitària, sense un adéu digne. No tindria per què haver estat així. A més a més, tot fou un procés completament opac. Nosaltres no rebíem informació del que estava passant amb les nostres famílies. Ni tan sols vam tenir l’opció d’escollir si els deixàvem o lluitàvem per la vida.

L’Estat té l’obligació de vetllar per la vida i la salut de les persones. El que espero aconseguir és que tot això canviï en matèria de prevenció i protocols

Què va passar exactament?
Se’ns va dir que tenia símptomes de COVID-19. Vam preguntar si se li havien fet tests, i la resposta fou que no en tenien. L’endemà la van portar a l’Hospital del Mar, i al cap d’un dia la van canviar a l’Hospital Misericòrdia, perquè al primer no hi havia places. Al cap de sis dies ens van informar que estava en pal·liatius, ja no hi havia res a fer.

En un primer moment, quan jo parlo amb la directora de la residència en la qual estava per saber com està, pregunto si l’ha visitat el metge. Em va dir que no perquè estava de baixa, i després d’insistir, em van confessar que el metge estava de baixa perquè s’havia infectat. No hi havia metge al centre, hi havia dues infermeres per a tot el geriàtric. És una gran negligència clarament. En els següents dies hi va haver 10 morts més.

Les residències havien estat abandonades pel govern?
No puc respondre-ho taxativament. Sí que hi ha hagut un cert abandonament i els protocols han fallat, si no això no hagués passat. Partint de la base que no són números ni negocis, són vides, l’estat ha de tenir uns controls, siguin geriàtrics públics, concertats o privats. L’Estat té l’obligació de vetllar per la vida i la salut de les persones. El que espero aconseguir és que tot això canviï en matèria de prevenció i protocols. A través de la Plataforma i de les denúncies ho podem aconseguir.

De què es queixa la majoria d’afectats?
Es reben queixes de tot mena: falta d’informació, falta d’assistència, i d’abandonament en certa manera. Es tracten des de temes de salut, fins a administratius, i també moltes qüestions respecte al món laboral.

Com s’està gestionant aquesta pandèmia a nivell governamental?
Està clar que hi ha hagut errors, si no, no hi hauria persones denunciant. Ha faltat autocrítica, humilitat, però no només al govern, sinó a tots. Per posar exemples, hi ha persones que després de dos mesos encara no han cobrat l’ERTO. A buen entendedor, pocas palabras bastan.

(El govern) Tenia informació al gener i no ha començat fins dos mesos després, aquí hauria d’haver-hi autocrítica

Creu que el govern ens ha mentit o amagat informació?
Tenien informació al gener i no han començat fins dos mesos després, aquí hauria d’haver-hi autocrítica. Cal donar un marge d’error perquè ningú està preparat, però jo sóc de l’opinió que si t’equivoques ho dius perquè el poble ho entendrà, tenim una societat madura que pot acceptar errors, però s’han d’admetre.

El sistema sanitari estava preparat?
Per descomptat que no. Per això ens hem confinat, el principal motiu era la por del col·lapse del sistema sanitari. I tampoc ens han informat correctament d’això.

Estem preparats per a un rebrot?
No, mai s’està preparat, però una mica més si per l’experiència que estem tenint.

Com veu la desescalada?
M’agradaria sentir que en la desescalada, els que han pogut salvar-se la vida, no es quedaran amb malalties cròniques ni amb danys col·laterals, en ser un virus desconegut, el que passarà després és una incògnita. Tots els indicis ens portaran que la gent que ha tingut coronavirus podran tenir problemes d’inflamacions, respiratoris, etc. ho anirem veient amb el temps. Haurem d’anar aprenent sobre la marxa.

Aquesta crisi ens portarà problemes de tota mena, sobretot laborals i econòmics…
Tinc molts dubtes sobre la gestió actual, perquè parlo amb professionals i em tranquil·litzen. Si la població fos madura, no caldria parlar de desescalada. Però algunes persones demostren signes d’immaduresa i d’irresponsabilitat quan salten les mesures de seguretat. I, per descomptat, també hi ha gent responsable que exigeix les seves llibertats.

He plorat, a les 8 del vespre amb els aplaudiments al personal sanitari

El problema és que tampoc ja no ens fiem de la informació que ens arriba, no tenim fonts per contrastar. És un tema de formació, i per això la comunicació i la transparència són claus en aquests casos. Sense transparència, autocrítica i sense comunicació és raonable que la gent desconfiï. I ara mateix, no es compleix amb cap dels tres punts.

Jo m’he emocionat els primers dies, inclús he plorat, a les 8 del vespre amb els aplaudiments al personal sanitari, després de sentir quanta gent ha mort, conèixer personal sanitari que està infectat, etc. M’haguera agradat que molts dies s’hagués reivindicat també el sistema sanitari públic.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Novembre, 2019

Què és la vida? La de les persones, la solitud de ser els únics éssers vius que sabem que morirem. Però, justament per això, també som amos del nostre temps, els únics que podem gestionar-lo. El com ho gestionem ja depèn de com ens veiem a nosaltres mateixos, de la nostra fortalesa o la nostra debilitat, dels nostres complexos i de les nostres pors o de les nostres alegries.

A vegades vivim tant que ens oblidem de ser feliços, que convé recordar sempre que és la finalitat de tots els éssers humans. Vivim en la perpètua contradicció d’una realitat cada vegada més líquida, uns recursos cada vegada més precaris i l’obligació de mostrar-nos sempre joves, actius, amb somriures tan falsos com els de molts candidats a la presidència del Govern.

La informació, que hauria de guiar-nos per aquesta selva, s’ha convertit en una eina inútil per excessiva. Cada dia rebem un bombardeig de dades inassumible i, per si no n’hi hagués prou, en una barreja de la veritat amb la falsedat, l’important amb l’irrellevant, el que és urgent amb la frivolitat i, entremig, que no faltin els gatets.

Davant d’aquest panorama, és fàcil sentir ansietat, angoixa, por o estrès i ens calen eines per domar aquestes sensacions i recordar-nos que la felicitat és el nostre objectiu vital.

En aquest context, estic molt feliç de l’aliança que Mare Terra Fundació Mediterrània ha segellat amb la delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) per difondre aquestes eines de salut mental i emocional que tant ens fan falta per viure amb més pau.

Tarragona té, a més, un altre focus de malestar personal en el qual pensem poc fins que ho veiem en tota la seva esplendor. O millor dit, resplendor, el del cel vermell o taronja per fuites o per incendis. Moltes persones, després d’aquests accidents, m’han explicat que ara senten por o que estan nerviós com una mala cosa per si en passa algun de greu. També aquí delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya pot ajudar-nos, i molt, a conviure amb el nostre paisatge industrial amb respecte, però sense por.

Així, m’il·lusiona moltíssim aquesta col·laboració amb el COPC perquè està plena de possibilitats positives per a tothom. Una de les primeres propostes que tenim al cap és la d’oferir formació a les nostres instal·lacions, en grups reduïts, per saber identificar què ens produeix malestar personal i poder així abordar-lo.

És una satisfacció constatar que la delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, en aquest sentit, és una delegació modèlica per la seva actitud proactiva i oberta a la societat. Els professionals de la psicologia no es queden quiets esperant, sinó que surten al carrer a complir la seva comesa: recordar-nos que hem de ser feliços i ajudar-nos a aconseguir-ho.

Ángel JUÁREZ
President Mare Terra Fundació Mediterrània – Coordinadora d’Entitats de Tarragona – Red Internacional de Escritores por la Tierra

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2019

“No nos queda tiempo”, decía en mi último artículo de opinión, pero no pensaba que fuera tan poco. El ejemplo del Mar Menor, con peces boqueando en busca de un oxígeno que ya no tienen por culpa de la mano del hombre, es el espejo que nos muestra que mundo más horripilante nos espera si no hacemos algo ya mismo.

Las administraciones han mirado hacia otro lado demasiado tiempo y ya no vale cerrar los ojos. El desastre ecológico de esta laguna de Murcia es la historia de un disparate consentido y alentado que ha relatado un artículo de La Verdad. Causa desazón leer que en 1987, el Gobierno autonómico aprobó una ley pionera para proteger este ecosistema singular, pero nada más nacer, el PP, capitaneado por el exministro Federico Trillo, la denunció al Tribunal Constitucional.

“Como telón de fondo estaban las pérdidas que podían sufrir los insaciables promotores de la zona y la industria del hormigonado en general”, narra la noticia. La Ley marcaba ya algunas medidas que se proponen hoy en un plan de choque para salvar la laguna, si es que tiene salvación. Total, solo ha  pasado 32 años desprotegida, expoliada, envenenada, intoxicada, sentenciada y ahora, de esos polvos, estos lodos.

Trillo perdió la causa, pero en el 2001, el PP dio el golpe de gracia sacando una Ley del suelo a la que el Mar Menor tenía que adaptarse. Daba igual que pisoteara el Convenio de Ramsar sobre humedales y varias figuras de protección de aves y ecosistemas de la Unión Europea. Una vez más, lo que mandaba era el beneficio económico, aún a costa de hipotecar el futuro.

A todo esto, proliferaron las desaladoras ilegales para regar los campos, algunas tan ocultas que parecen instalaciones de narcotraficantes en vez de agrícolas y una tupida red de tubos y pozos ilegales han explotado los acuíferos sin dar ni un respiro.

La excusa es que nunca llegó el trasvase Tajo-Segura, otro argumento que clama al cielo. Si son tierras de secano, ¿se puede saber por qué se ha estimulado esta economía de regadío? ¿Acaso alguna mente preclara cree que convertirá las piedras en agua como si fuera un mesías haciendo el milagro del agua y el vino?

 

El desastre del Mar Menor puede hacernos abrir los ojos de una vez por todas y tomar medidas, que deberán ser drásticas o no estaremos a tiempo.

Algunos nos acordamos de cuando se instaló la industria petroquímica y secó todos los pozos de Tarragona. Agua de boca para la gran industria que ahora, 40 años después, sigue así. Tan solo se ha avanzado en usar agua de las depuradoras urbanas de Tarragona y Vila-seca-Salou, que suponen una pequeña parte de agua reutilizada de todo un gran caudal de agua de boca. El mini trasvase del Ebro ha sido un impulso para nuestro territorio, pero también aquí hago la misma reflexión: ¿Por qué hacemos una economía basada en el agua si somos zona de secano? ¿Por qué seguimos bombeando agua del río Ebro si los acuíferos ya están regenerados? ¿Por qué, a todo esto, pagamos el agua mucho más cara? Podemos hablar de muchos y muchos ejemplos de la gestión del agua en Tarragona, pero eso ya será tema de otro artículo. Mientras tanto, el reloj sigue corriendo hacia el desastre.

Ángel JUÁREZ
Presidente De Mare Terra Fundació Mediterrània
Red de Escritores por la Tierra – Coordinadora d’Entitats de Tarragona