REDACCIÓ
És més gestor que polític. És diplomàtic i sol tenir la prudència com a consellera. És vanitós i té cura amb la seva imatge pública. Josep Andreu, el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, discretament, ha intentat canviar alguns detalls en un dels motors fonamentals per l’economia de la ciutat i del territori. El seu tarannà amable i dialogant solen ajudar en situacions de crisi. Durant els darrers quatre anys ha apostat de valent per la transparència i per la internacionalització del Port. En aquesta entrevista, Andreu parla sense tabús, revela la seva vessant més humana i enumera els moments més difícils del càrrec que ha contribuït a perdre gran part de la seva privacitat. Respon també a la pregunta si el Port és l’administració que acull els defenestrats de la política Tarragona, una mena de Senat a Tarragona…
REPUBLICA CHECA – Comencem per fer un balanç dels darrers quatre anys?
JOSEP ANDREU – Honestament i sense cap mena de pretensió he de dir que és positiu a tots els nivells, també personal. És un privilegi estar al capdavant d’una institució que és un motor econòmic per a la ciutat i el territori.
RC – Se sentia preparat per assumir el càrrec?
JA – Sí. Inicialment vaig tenir dubtes i algunes incerteses que s’han anat dissipant amb el temps. Jo no tenia cap experiència directa en aquest sector, però em sentia preparat i capacitat, atenent que havia exercit funcions de gestió en altres sectors empresarials.
RC – Quina és la recepta per fer-ho bé?
JA – Aplicar les meves capacitats de gestió, dedicació i prudència. I saber escoltar.
RC – A qui va trucar quan li van oferir la presidència del Port?
JA – Al director general de Santa Tecla, Dr. Adserà. Estava compromès amb el projecte de Santa Tecla, però era molt atractiu, tant en l’àmbit personal com professional ser el president del Port. No obstant això, no volia vestir un sant per desvestir un altre.
S’ha dialogat molt
RC – Durant el seu mandat ha fugit sempre de les polèmiques i dels conflictes… Podem dir que ha estat un mandat tranquil, oi?
JA – Intento ser dialogant i proper, sensible als problemes de la gent. L’absència de grans conflictes es deu també al gran equip directiu que tinc al darrere. S’ha dialogat molt amb el comitè d’empresa. Hem aplicat molt la nostra capacitat d’intuïció, voluntat de resoldre els problemes i saber escoltar.
RC – S’ha apostat molt per la transparència. S’ha arribat a nivells òptims o cal millorar-ne?
JA – La normativa ja ens obliga a ser transparents, sempre ha estat el nostre tarannà, però no hem de confondre la transparència amb la prudència. Hi ha projectes que requereixen confidencialitat i discreció…
RC – Ha plorat mai a causa d’aquest càrrec… per impotència… per algun ensurt?
JA – Sóc molt sensible, però no he arribat a plorar. Mentiria si digués que no he patit algun disgust, d’on he sortit molt tocat.
Projectes per a 8 anys
RC – Després de les darreres eleccions el càrrec de president del Port podria canviar de mans… Li agradaria continuar…?
JA – Sí, perquè crec que hi ha projectes pensats per ser desenvolupats en 8 anys. Hi ha un pla estratègic delineat des del gener del 2012 i que encara no està acabat. Amb tot, tinc clares les regles del joc. Quan hagi de marxar, marxaré. Vull tornar al món de la gestió privada.
RC – Amb Josep Andreu el Port s’ha despolititzat o continua igual?
JA – Hem fet un esforç en aquest sentit. Calia apostar per criteris empresaris, encara que això hagi representat algunes crítiques envers la meva persona.
RC – Amb aquest càrrec es guanya molt amics? Sona més el telèfon?
JA – A Santa Tecla sonava molt més. Aquí sona menys més tinc més interlocucions amb gent de molt de pes empresarial i institucional.
Psicologia i perspicàcia
RC – La gent li truca per allò del ‘por interés te quiero ‘Andreu’’?
JA – (somriu) Sí, segur. És obvi. El Port és un gran motor econòmic pel territori, per tant és normal que hi hagi algú que vulgui treure profit estigui o no en Josep Andreu. En aquest càrrec hem de fer utilitzar la psicologia i la perspicàcia.
RC – Els veu venir…
JA – Són molts anys d’experiència.
RC – Però són molts els que intenten aprofitar-se?
JA – No tants com semblen. El meu tarannà tampoc ho facilita. Una cosa és ser dialogant, tenir empatia, tenir la porta oberta per poder escoltar i dialogar i una altra ben diferent és pecar d’innocent.
RC – Quina ha estat la decisió més complexa que va prendre?
JA – N’hi ha hagut moltes. Però cap ha estat excessivament crítica. Recordo amb dessabor el dia que un operador s’ha qüestionat continuar treballant a Tarragona. També, a contra cor, vam haver de fer contenció de la despesa i restriccions al nostre personal quan el Port té capacitat econòmica, però estem sotmesos a una llei general.
RC – La relació amb els polítics és difícil?
JA – Mantinc una relació excel·lent amb Madrid (PP), amb l’alcalde de Tarragona (PSC) i una bona relació amb el conseller de la Generalitat i el delegat del Govern, Quim Nin (CiU) i amb el president de la Diputació. Són conscients que he d’actuar com a gestor i no aprofitar per fer política. El meu objectiu és fer créixer i millorar el Port de Tarragona i no fer política. Sempre he estat lleial amb tots.
RC – Els diferents governs han intentat aprofitar-se políticament del Port?
JA – No he trobat cap pressió política de cap de les administracions per influenciar el pla estratègic del Port i la seva independència.
Treballar i deixar de buscar culpables
RC – Ara venen més creuers però els comerços estan tancats. Tarragona està preparada per aquest tipus de turisme?
JA – És un projecte empresarial que es va engegar fa molts anys però que requeria un lideratge fort i clar. Vam decidir reforçar la taula de creuers i treballar amb la idea que calia diversificar el turisme i l’economia de la ciutat. He donat passes importants, però cal continuar treballant. Aquest any vindran 11 creuers i l’any vinent 16. A poc a poc aconseguirem assolir els nostres propòsits, però ens falta un llarg recorregut.
RC – Però Barcelona…
JA – La nostra lliga no és de la Barcelona. Som independents.
RC – Què es pot fer per obrir els comerços?
JA – Hi ha molta feina pendent. Hi ha qüestions, cal reconèixer-les, que ens ha agafat contra peu. Però no cal que ens fustiguem, hem d’aprendre a no buscar culpables i, entre tots, buscar solucions. Hem de saber oferir un atractiu perquè les navilleres no es desplacin a Barcelona.
RC – Què s’ha d’oferir?
JA – Unir sinergies i aportar idees amb l’objectiu que hi guanyem. No hem de veure enemics ni buscar culpables.
RC – Però què vinguin els creuers als diumenges…
JA – És molt difícil convèncer els operadors a portar creuers a Tarragona… Amb la competència existent, qualsevol persona és capaç d’adonar-se que no és possible que vinguin al dia i a l’hora que a cadascú li va bé.
RC – No m’ha contestat: Tarragona està preparada per rebre 3.000 creueristes a l’hora?
JA – Sí, però vam anar molt al límit per l’impacte immediat. No va haver bloqueig, però vam anar molt justets.
Hem de ser ambiciosos
RC – Una de les polítiques de comunicació del Port passa pels missatges positius. Això contribueix per apropar la població al Port?
JA – Hem de ser positius i traspassar il·lusió. Som un motor econòmic i tot va millor si el Port funciona. Que el port deixi de ser exclusivament industrial per passar a rebre creuers és positiu per a tothom. Tots hi guanyem. Volem apostar pel mercat internacional. Ser un port amb influència, atenent que som el quart més important de l’estat. No hem de ser temorosos. Hem de ser ambiciosos i responsables.
RC – Per què no utilitza la influència del Port per defensar (encara més) el tercer fil?
JA – Durant dos anys vaig estar tot sol reclamant el tercer fil. Després vam afegir el sector químic, BASF, Bayer, entre d’altres. Vam ser punyents i impulsors. En aquests moments la pilota està en el camp polític, perquè la resolució ha de ser política. Recordem que l’arribada a Tarragona de l’ample europeu ja està licitat i adjudicat.
RC – Per què no s’executa?
JA – Hi ha hagut problemes tècnics imprevistos. Ara cal reclamar un nou calendari. Vaig anar pel món explicant que Tarragona tindria ample europeu en 2016 i resulta que no serà així. Ara vull assegurar-me d’una data. Està en qüestió la nostra credibilitat i la de la ciutat. No vull anar a vendre fum.
Tarragona 2017 al… Port
RC – El Port està prou implicat amb ‘Tarragona 2017’?
JA – Fem costat a la ciutat i volem que es facin els Jocs del Mediterrani. No obstant això, no farem cap aportació directa. Estem estudiant que algunes oficines de l’organització s’instal·lin al port. L’esqui nàutic, es farà amb tota probabilitat al Port Esportiu.
RC – Quin projecte li balla pel cap ara mateix?
JA – En tinc molts. Es pot llimar aspectes del projecte dels creuers i infraestructures que estan ben enfocats. Potser el més simbòlic ara mateix és la passarel·la.
RC – S’arribarà a fer?
JA – Clar. El Port ha fet els seus deures. El projecte el vam fer al juliol i ja el van entrar formalment a l’Ajuntament i a Adif. Ara caldrà licitar-lo i adjudicar-lo, en principi, a mitjans de novembre. Les obres tindran una durada de 12-15 mesos. O sigui, estarà enllestida per l’estiu del 2017.
Una joia a preservar
RC – Encaixa bé les crítiques?
JA – Sí sempre i quan siguin merescudes. Reconec que hi ha decisions criticables, però s’ha d’entendre el què i el perquè de les decisions. Hi ha crítiques de mala fe que són fruit de la desinformació i de la ignorància. No estic aquí per directius polítiques. Les mitges veritats barrejades amb les mitges mentides perjudiquen la institució. Tots hem de tenir present que el port, com a motor econòmic de la ciutat, és una joia que ha de ser preservada.
Port igual a Senat?
RC – Com es defensa de les crítiques que comparen el Port de Tarragona amb el Senat…
JA – Cada vegada ho és menys.
RC – Es comenta que tots els defenestrats de la política acaben trobat un forat al port…
JA – Ho trobo exagerat. Jo quan vaig entrar hi havia places pròpies de la presidència. Aleshores va entrar una persona de perfil polític (Jordi Sendra). La resta va ser triada per mèrits professionals. Si volem créixer, no podem pautar-nos exclusivament per qüestions polítiques. Si ens volem obrir a nous mercats, hem de tenir una estructura professional i empresarial.
RC – No li critiquen per pensar així?
JA – Sí, he estat molt criticat. Avui dia el Port no està actuant com abans des del punt de vista cívic, social i d’esbarjo.
RC – Què vol dir?
JA – Durant la bonança econòmica i en el temps ‘d’alegries’ el Port podia permetre’s el luxe d’estar en moltes ‘festes’, però això s’ha hagut de reduir. Hem obert una nova línia que abans era secundària i mínima que era, per exemple, donar suport a projectes socials a canvi de festes, de xerinola…
RC – … ara ja no participeu en festes?
JA – Controlem molt més els projectes que ajudem. Intentem saber com es treballa des de dins, a qui beneficia…
Relació amb la premsa
RC – Aquest càrrec li ha fet canviar com a persona?
JA – Hi ha molta responsabilitat. Estic al punt de mira de tothom. He sentit la soledat del líder. He perdut privacitat.
RC – És més desconfiat?
JA – No.
RC – Ha viscut alguna traïdoria d’ençà que és president?
JA – No, de moment.
RC – Quina relació manté amb la premsa?
JA – Respecte absolut. Sempre hi ha mitjans que tenen un enfoco diferent i que a vegades no és l’encertat. Tinc en compte els mitjans – també els digitals – però intento no obsessionar-me amb les critiques.
RC – Li sobra temps per llegir?
JA – Algun.
RC – Quin llibre està llegint ara?
JA – Les ulleres de la felicitat de Rafael Santandreu.
Allunyat de la política
RC – Quan el veurem fer el salt cap a la política?
JA – Encara que costi de creure, no tinc gens d’interès a estar a la primera línia de la política. No tinc el perfil ni serveixo per a això.
RC – I si li dic que no el crec…
JA – És cert que se m’ha fet alguna oferta en aquest sentit, però sempre ho he rebutjat. Sóc un gestor i vull mantenir-me allunyat de la primera línia de la política.
RC – Com li agradaria ser recordat…
JA – Com un bon gestor.
Entrevista: RC // Tarragona
REDACCIÓ
