19. Març 2024

Arxius de autoritat portuària de tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Maig, 2022

El president del Port, Josep M. Cruset.

El comitè d’empresa de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) ha denunciat l’organisme portuari a Inspecció de Treball per incompliment de la contractació de personal eventual segons la nova legislació, segons han informat els treballadors en una nota de premsa. Segons els empleats, hi ha llocs de treball estructurals ocupats per personal eventual durant més de set o vuit anys. Fins i tot han exposat el cas d’un treballador que ha anat encadenant contractes des de fa onze anys. Alhora, han lamentat que el seu conveni no té l’autorització del ministeri d’Hisenda per dur a terme els increments salarials que estableix, i han afirmat que tenen diferents conceptes dels sous congelats des del 2019.

PUBLICITAT



REDACCIÓ8 Abril, 2022

Era un alcalde d’interior amb més o menys influència al seu partit. És una persona dedicada, aplicada, astuta i amb altura de ‘mires’. Va ser mereixedor de la confiança del conseller de Territori per liderar l’Autoritat Portuària de Tarragona. Ha volgut aprendre i conèixer la ‘casa’ per, posteriorment, introduir canvis que considera importants per fer del Port de Tarragona una referència. La seva jovialitat, el seu tarannà proper i actitud didàctica són ingredients importants en la recepta del seu èxit personal i professional. És conscient que un bon equip pot ser clau. Explicar les funcions d’un transatlàntic com és el Port no és una tasca fàcil. La pedagogia és rellevant a tots els nivells, també a les xarxes socials. I Josep Maria Cruset les fa servir ‘comme il faut‘. En aquesta entrevista, el president de l’Autoritat Portuària fa un balanç del seu mandat i comparteix alguns detalls de la seva vida més privada. Cruset ara mateix viu i es desviu per dignificar i potenciar el Port de Tarragona, la seva principal prioritat…


Com se sent liderant aquest projecte que, en el fons, se sembla a un transatlàntic?

M’hi trobo còmode, perquè he tingut la sort de trobar un equip humà molt potent, 250 treballadors i el comitè executiu amb què gestiono el dia a dia. Ells permeten que allò que estem desplegant, que té una musculatura i un propòsit important, es pugui fer amb tranquil·litat mentre desdoblem tota aquesta estratègia.

Vostè ha aconseguit marcar la seva pròpia petjada. Com ho ha assolit? Quantes hores hi ha al darrere?
Aquesta és una organització que -pel fet de ser presidencialista- acaba transmetent el tarannà de la presidència. Per això cada president deixa una empremta diferent. Intento traslladar al Port el que he après en matèria de gestió pública i -sobretot- allò que he adquirit amb el municipalisme. Els 11 anys d’alcalde i en contacte directe amb el ciutadà, les empreses… T’acaben donant un aprenentatge que és el que intento aplicar al Port.

És un privilegi tenir el Serrallo dins del Port de Tarragona

És molt complicat comandar una institució com el Port de Tarragona, oi?
És una organització que no té similituds amb la resta d’administracions públiques del territori, però al final tampoc gosaria dir que és complicat. Cal saber quin és l’objectiu d’un òrgan com l’Autoritat Portuària, a què es dedica i saber utilitzar els actius per assolir les metes. Intentem treballar així. És molt important tenir un horitzó dissenyat.

Vostè era un alcalde d’interior i ara ha hagut d’aprendre moltes coses relacionades amb la mar. Com ho ha fet?
Primer, la sort d’arribar i trobar un coneixement molt potent a la mateixa casa. Després, passar una etapa d’escoltar molt i deixar que t’expliquin i finalment aplicar el que has après. Per tant, també he incorporat aprenentatges posteriors a la meva etapa municipalista.

Vostè també té la capacitat de transmetre els missatges.
Avui dia la comunicació és molt crític i alhora fonamental. No només la institucional, sinó totes. Especialment, la més propera, sigui amb els treballadors o amb el teu entorn. Intento ser transparent i que la comunicació flueixi. És la millor manera perquè hi hagi un retorn. Que el canal sigui bidireccional.

Les seves piulades són molt didàctiques…
Els Ports tenen una particularitat. Són recintes duaners i, com a tal, l’accés al ciutadà està tancat. Per això, és crucial ser pedagògic i fer entendre el que passa dins el Port, així com els motius. Intentem poder transmetre aquests coneixements perquè la ciutadania conegui cada cop més el funcionament de la institució.

Vam sentir satisfacció en veure la reacció ràpida de la institució – davant de la Covid – i com altres Autoritats Portuàries agafaven el nostre model per aplicar els seus plans de contingència

Quin és el dossier més complicat que ha hagut de gestionar fins ara?
Els moments més complicats i alhora els més apassionants van ser els dies previs i les primeres setmanes de la Covid. Recordo sentir que això del coronavirus quedava molt lluny, i nosaltres vam preparar un pla de contingència pensant d’aquesta forma. El 14 de març anuncien l’estat d’alarma, i vam pensar “què se’ns està venint a sobre?”. Altrament, vam sentir satisfacció en veure la reacció ràpida de la institució i com altres Autoritats Portuàries agafaven el nostre model per aplicar els seus plans de contingència.

I el dossier més positiu?
Aquí tenim una llista. La celebració del 150è aniversari va anar més enllà del motiu de la festivitat i va ser un símbol de muscologia del territori, d’orgull… Hi ha dies que s’han aconseguit fets importants com l’aprovació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). Cada fita és una alegria enorme perquè som conscients del gran esforç que hi ha al darrere.

Per quina gesta li agradaria ser recordat com a president del Port?
Els presidents de l’Autoritat Portuària no estan aquí per ser recordats. Una de les nostres funcions és que tot vagi el millor possible. Sobretot estic content per fer equip. Però, vull destacar el fet d’obtenir, en dos anys, una ZAL quan feia anys i anys que es lluitava…

Quins projectes s’està desenvolupant al Port?
Estem fent execució a la curta distància i simultàniament, aixecant la vista per mirar a mig termini. Si no corres el risc que el dia a dia et mengi el temps i quan hagis recorregut un tros llarg de camí, miris enrere i pensis en què més has fet a banda de gestionar cada jornada. És molt important mirar lluny. Ara estem amb les obres a la ZAL, a la connexió amb Guadalajara, el Museu… Tot això ens acredita perquè el que diem, finalment, s’està complint. En l’horitzó tenim 2023, la confluència de molts aspectes estratègics pel Port, on trobem el projecte Cal·lípolis Next Generation que estem tramitant.

En l’horitzó tenim 2023, la confluència de molts aspectes estratègics pel Port, on trobem el projecte Cal·lípolis Next Generation

El seu hàndicap és la credibilitat?
No, jo explicava quelcom abans perquè tinc la sensació que allò que expliquem es fa realitat.

Hi ha hagut moments de tensió amb figures com per exemple l’alcalde de Salou. Què ha passat?
No és una qüestió de tensió, al contrari. És un tema de què s’han de descobrir els encaixos. Tot passa per diferents etapes i ara amb Salou tenim molt ben definit allò que és del seu interès. Estem executant unes obres que obriran el camí de Ronda perquè l’Ajuntament pugui aprofitar aquest element tan important per a la seva estratègia. De cara a la temporada turística estarà enllestit. Estem treballant de manera molt interessant i crec que fructífera.

El Port de Tarragona ha perdut influència en relació amb altres molls?
No. Fa uns mesos nosaltres superàvem el Port de Bilbao en volum de tràfic. És l’indicador que es fa servir per classificar mensualment els ports. Per davant només quedaven els 3 gran superports de l’Estat: Algesires, València i Barcelona. Feia 20 anys que el Port de Tarragona no es trobava en aquesta quarta posició. Estem exercint un lideratge econòmic molt potent al territori.

Com es manté aquest nivell?
Hem mantingut i reforçat aquest lideratge havent-nos deixat pel camí 7 milions de tones de carbó. El Port de Tarragona movia anualment 7 milions de tones de carbó. Aquest tràfic gairebé ha desaparegut i, malgrat això, seguim mantenint els 30-32 milions de tones. Per tant, hi ha hagut un esforç per substituir aquests tràfics per uns altres. El treball de 2023 servirà per preparar aquesta casa pels propers 10/20 anys. El que està passant a Guadalajara, el que passarà a l’estació intermodal de la Boella, a la ZAL, al contradic dels Prats que tancarà el Port pel costat de la Pineda… Tot això ens permetrà continuar sent competitius durant molts anys.

Mandat al capdavant del Port: Mentre hi hagi la confiança de qui nomena els presidents, m’agradarà ser-ho

Per quant de temps li agradaria ser president del Port?
Mentre hi hagi la confiança de qui nomena els presidents, m’agradarà ser-ho… Vaig passar a ser president del Port quan em plantejava deixar la política activa i tornar a la meva feina. Per tant, no tinc una urgència o necessitat. M’ho passo bé i gaudeixo de compartir projecte amb un equip molt potent.

De vegades té ganes de recuperar l’anonimat?
No he tingut mai la sensació d’estar carregat o molest. Tot el contrari, el dia que això et passa has de ser honest i anar-te’n cap a casa. En conseqüència, ho tinc molt incorporat en el meu ADN.

Parlem del Serrallo. Sembla una altra ciutat, amb zones modernitzades. Vostè se sent com l’alcalde d’aquest barri?
Alcalde de Tarragona tan sols n’hi ha un. Jo amb el Serrallo tinc la sort de tenir una relació molt directa. Té un volum de població on em puc sentir com a Riudoms on vaig exercir d’alcalde. Gairebé ens coneixem tots, si hi ha un problema amb alguna de les entitats podem trobar-nos i parlar-ne… És un privilegi tenir el Serrallo dins del Port de Tarragona. Quan parlem amb altres autoritats portuàries sobre aquest tema els hi brillen els ulls amb un cert punt d’enveja. A més, és un barri conegut arreu del país.

La plataforma del Miracle està fora del domini públic portuari i per tant jo em centraré en el port esportiu

Després tenim dos punts més negres com és el port esportiu i la plataforma del Miracle. Què en farem d’això?
La plataforma està fora del domini públic portuari i per tant jo em centraré en el port esportiu. Hem  tingut molta sort en haver entès en conjunt -amb la junta del Reial Club Nàutic- com ha de ser el futur d’aquests molls. Tenim clar que és un element clau en l’eix familiar del Port. La concessió del port esportiu s’acabava, però la junta actual ens ha presentat un projecte molt potent de reformulació, molt en la línia familiar…

Com es tradueix això?
S’entendrà millor si dic que no serà el que havia estat el port esportiu fa 20 anys.

No, serà un complex de discoteques?
No perquè la societat que l’explota no vol que ho sigui i nosaltres estem d’acord. Avui dia tampoc ho és.

Vostè ha desencallat el nou edifici de l’Autoritat Portuària. Què representa per a vostè?
És mèrit d’en Josep Andreu per haver decidit no enderrocar aquest edifici. El president va tenir l’instint de salvar l’estructura, que era un gran actiu per a la ciutat. Ell va impulsar un projecte de reformulació d’aquest edifici. S’ha acreditat que és un encert, sent modern, integrat i que a més forma part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. Sovint ens diuen “sort que no el vau tirar a terra”. Va ser una decisió encertada.

Els accessos al Port de vegades es troben en situacions complicades. Qui s’encarrega de la neteja i vigilància?
Perquè ens entenguem: les escales mecàniques i els ascensors no són del Port de Tarragona. Nosaltres gestionem la part que es trepitja quan passes la zona d’accés al mar. És evident que hi ha un actor, Adif, que, amb l’ajuda de l’Ajuntament de Tarragona i el mateix Port, haurà de donar una visió ciutadana vers aquest tema.

Tenim un nivell de reserves d’escala molt més alt del que esperàvem. Estem al voltant de 30 escales. Hi ha múscul i Tarragona continua sent un destí molt atractiu

S’han perdut importants zones d’aparcament al Serrallo. On s’estaciona ara?
Donar prioritat als vianants i a la mobilitat no motoritzada forma part del nostre dia a dia. No tenim la percepció de què hi hagi una problemàtica amb els aparcaments. Hi ha espais d’estacionament i n’hem recondicionat d’altres. Fins i tot podríem haver eliminat més i, en canvi, els mantenim per trobar aquest equilibri. Per a nosaltres l’eix que va des de la passarel·la al Serrallo té un pes molt rellevant la mobilitat sostenible.

Què passarà amb els creuers?
Després de la covid, aquest és el segon sector on ningú s’atreveix a fer pronòstics. Els vaixells enviats a l’altra punta del món en zones de fondeig, les tripulacions al seu país d’origen… En el moment en què la llei permet el trànsit de creuers no és només obrir ‘la paradeta’. Van haver de començar a comercialitzar els bitllets i les persones no decideixen agafar un creuer d’avui per demà. Es planifica amb temps. Requereix un període d’arrencada que els exigeix ser molt prudents.
Nosaltres tenim un nivell de reserves d’escala molt més alt del que esperàvem. Estem al voltant de 30 escales, uns 60.000 creueristes que són una bona recuperació. Hi ha múscul i Tarragona continua sent un destí molt atractiu. Ara també s’ha licitat la gestió de la terminal de creuers pels propers 12 anys.

El binomi turisme-ciutat troba dificultats en qüestions com el tancament dels museus els dilluns? Què ha de passar perquè totes les administracions es posin d’acord amb aquests temes?
En la taula institucional de creuers, on hi som totes les institucions, hi ha interès i la prova està en qui ve a representar a cadascú. No hi ha delegacions. Sempre hi ha aspectes a millorar, però els indicadors objectius són molt potents. El 93% dels creueristes es queda al territori i – per tant – no va a Barcelona. Quan han fet la visita la nota mitjana és de 9 sobre 10. I 9 de cada 10 recomanaria la destinació. Aquesta és l’evidència matemàtica de què la ciutat i el territori té un potencial enorme.

Ens creiem el potencial que realment tenim?
Nosaltres ens ho creiem. Noto que a la taula de creuers tothom s’ho creu. En els primers anys el projecte ha anat creixent a força de creure-s’ho. Ara estem entrant en la fase de què l’impacte econòmic serà evident. Això s’ha fet gran i la prova és el concurs de la terminal. Cap empresa apostarà per Tarragona si no saben que hi haurà una bona repercussió econòmica.

Tots tenim la voluntat que a la ciutadania no li molesti que vingui gent de fora. Si això passés, ja no voldria cap visitant

On està el màxim de creueristes?
És una bona pregunta. La taula institucional va acordar amb l’Ajuntament de Tarragona que quan se superessin els 200.000 creueristes es faria un estudi de càrrega de la ciutat per esbrinar-ho. Tots tenim la voluntat que a la ciutadania no li molesti que vingui gent de fora. Si això passés, ja no voldria cap visitant. El creixement és progressiu i en xifres de creixement pel territori. En el moment en què això pugui ser un problema, es modularà.

És un actiu, oi?
Ho és. Entenem que algú discrepi amb el projecte i ens ajuda a ser més exigents amb nosaltres. Els creuers desestacionalitzen el turisme, donen més recorregut a la temporada turística i genera sinergia amb marca turística. Passa el mateix amb PortAventura.

Després trobem amagada la marca Tarragona a FITUR…
Perquè en el concepte màrqueting necessites que la marca sigui un global.

La marca Tarragona no és prou forta?
Quan tu vas a Londres t’és igual per quin aeroport arribes. Ens hem de posar en els ulls del que creua el planeta per venir al nostre territori. Ens hem de fer forts junts. Les zones d’interior també aporten… El localisme ens fa petits.

S’ha posat en qüestió la seguretat dels vaixells que passen pel Port?
No. Nosaltres estem en un procés de reforç dels mecanismes de seguretat del Port. Aquests darrers anys hem fet inversions milionàries en aquesta matèria. Pel que fa a l’incendi del vaixell de fa mesos en el qual segurament ha pensat, aquest es va solucionar sense cap afectació per l’entorn.

Estem en un procés de reforç dels mecanismes de seguretat del Port. Aquests darrers anys hem fet inversions milionàries en aquesta matèria

En l’àmbit personal, què vol fer després del seu mandat com a president del Port?
Vivim en un món molt canviant, però la meva convicció és tornar a la meva feina i dedicar-me a temes domèstics. Estar amb la família i treballar a la pagesia amb els meus pares.

Com és el seu dia a dia?
Surto de Riudoms sobre tres quarts de set i en punt ja sóc al Port. Després fins a la nit estic fent feina, d’igual manera que quan feia d’alcalde. Va amb el càrrec i és el que em pertoca.

Quins defectes té vostè?
Jo visc les coses molt emocionalment. Els vincles que creo de vegades em provoquen disgustos emocionals. Qui és patidor ho és encara que li diguis que no sigui. Entenc que les relacions humanes i professionals han de ser així, amb un vincle que vagi més enllà de la simple feina.

Vostè té un vessant solidari i empatitza molt amb les persones. Això li fa ser més fràgil?
No, no és un tema de fragilitat. Això ajuda a saber on posar el focus i l’esforç. Vaig ser gairebé 15 anys monitor d’esplai, i em va fer veure que el món és molt polièdric i que cada família té una realitat. Per tant, no es pot menystenir ningú.

Vaig ser gairebé 15 anys monitor d’esplai, i em va fer veure que el món és molt polièdric

Quina és la seva gran fòbia?
No me’n reconec cap.

I mania?
(Riu). No sortir mai de casa sense haver fet un petó a la família, i tornar-los a petonejar en tornar. La meva àvia sempre em deia que no saps mai el dia que no tornaràs.

PUBLICITAT





REDACCIÓ26 Maig, 2021
foto_2_castella_tren-1-1280x854.jpg

El Port de Tarragona ha finalitzat les obres de millora del moll de Castella. Les obres han durat dos mesos i mig i per fases, per evitar interrompre l’operativa del port. L’Autoritat Portuària de Tarragona ha destinat un total de 120.662,66 euros.

Amb el notable augment de trànsits ferroviaris de cereal en el Moll Castella va motivar la millora d’aquesta infraestructura, dotant de paviment de formigó una de les vies. Aquesta intervenció millora les condicions de seguretat de les maniobres de formació i emissió de composicions ferroviàries.

Els treballs s’han dut a terme amb una organització per fases, cada dijous es començava el condicionament de la zona a formigonar, els divendres es formigonava i els dissabtes es retirava els elements constructius utilitzats les jornades abans. Per tant, el tram quedava finalitzat i disponible per ser operatiu el següent dilluns.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Octubre, 2020
20191205_RENDER_-FUTURA-ZAL_FUTURO-CONTRADIQUE-ELS-PRATS.jpg

Puertos del Estado i l’Autoritat Portuària de Tarragona han consensuat el Plan de Empresa 2020-2024, que comportarà una inversió de 330 milions d’euros en aquests 4 anys.

Durant la reunió entre els presidents de les dues organitzacions, Francisco Toledo i Josep Maria Cruset, s’ha decidit que l’aposta fonamental a curt termini del Port de Tarragona serà la millora d’accessibilitat i connectivitat amb el centre de la península.

A mitjà termini, el Pla d’Inversions seguirà el Pla Director d’Infraestructures de l’Autoritat Portuària. Aquest pla ja s’està duent a terme en 6 fases amb un pressupost superior als 400 milions d’euros.

Josep Maria Cruset va explicar que el futur del Port passa per la intermodalitat, d’aquesta forma les xarxes ferroviàries seran clau. Una estructura important que s’està construint és el contradic d’Els Prats, amb una inversió de 35 milions que permet ampliar la capacitat operativa del Port d’una forma més sostenible.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Setembre, 2020
Cimentera-1280x960.jpg

La cimentera  ubicada al Port de Tarragona, més concretament al dic de Llevant, i que en el seu moment, en 2008, va costar 10 milions d’euros, està sent desmantellada. En causa està el pla de sostenibilitat de l’Autoritat Portuària donant compliment a l’Agenda 2030. El desmuntatge de la planta no representarà cap despesa pel Port.  Aquesta fàbrica va ser construïda al 2008, en plena crisi econòmica i immobiliària. 

Dues empreses privades es faran càrrec de desmantellament de la cimentera a canvi de poder expandir-se, ocupant aquesta zona per a emmagatzemar cereals i dur a terme activitats relacionades amb el Project Cargo (muntatge i distribució de grans peces industrials)

En roda de premsa, el president de l’Autoritat Portuària, Josep Maria Cruset, ha recordat que amb el desmantellament d’aquesta planta s’ha evitat l’emissió de 7.300 tones anuals de CO2, tot i que la fàbrica no ha estat mai operativa. 

Cruset  ha  explicat  que  el  Port  dóna  així  compliment  a l’eix  2 del  seu  Pla  de sostenibilitat que preveu que “el creixement del Port de Tarragona passa per la transició energètica, la digitalització dels processos i l’impuls d’infraestructures que afavoreixin la millora de l’eficiència, la competitivitat i la connectivitat entre les persones” i que pretén assolir l’eliminació del 99% de la petjada del CO2 l’any 2030.

Més avantatges del desmuntatge de la cimentera? L’eliminació d’emissions de partícules a l’atmosfera PM10 i PM2,5 i l’erradicació de gasos de combustió derivats del transport terrestre. La contaminació de la planta també podria ser acústica, a més d’afectar al skyline de la ciutat.

L’ empresa, Ership,  ha  adquirit  la  concessió de 34.070 m2, i es proposa fer una inversió de 2, 45 milions d’euros. Els terrenys s’aprofitaran per a millorar l’emmagatzematge agroalimentari i augmentar així la competitivitat del Port.

L’altra companyia, la multinacional Schwartz Haumont Puerto, també reforçarà la seva producció de grans estructures industrials, afavorint així al Project Cargo.

VÍDEOS

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Agost, 2020

El Port de Tarragona ha rebut 1,6 MEUR de la Unió Europea mitjançant el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) per a la realització del projecte de renovació energètica d’edificis i infraestructures, concretament la rehabilitació amb criteris sostenibles de l’antic edifici d’oficines de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

Destaca que la rehabilitació integral dona la màxima importància a l’eficiència energètica mitjançant un sistema que permet aïllar tèrmicament la façana alhora que li dona una funció impermeabilitzant. També s’ha projectat dotar l’edifici d’una fusteria amb trencament de pont tèrmic i envidriament amb vidre càmera amb lluna exterior de control solar i baixa emissió. Les obres s’enllestiran a final d’any.

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Febrer, 2019
port_tgna.jpg

Les obres començaran a l’abril

El Port de Tarragona ha adjudicat per 4,7 milions d’euros, més IVA, les obres de rehabilitació de l’edifici d’oficines de l’antiga seu de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) a la UTE formada per les empreses COMSA, SAU i Gestión Ingeniería y Construcción de la Costa Dorada (GICSA). Les obres, que s’iniciaran a l’abril, tenen un termini de 18 mesos.

La intervenció comprèn una rehabilitació integral de l’edifici que, amb 4.828 m² construïts, es destinarà a ús administratiu i de serveis portuaris.

La rehabilitació i posada en marxa d’aquest emblemàtic edifici ha estat un objectiu principal de l’Autoritat Portuària de Tarragona. El bloc va quedar buit el juny de 2010, quan es van traslladar les oficines a un altre edifici al costat. L’antic requeria una rehabilitació integral per adequar-lo a les noves normatives constructives, d’eficiència energètica, habitabilitat, comunicacions i seguretat.

El Port de Tarragona va començar a recuperar el 2013 l’antic edifici per integrar-lo a l”skyline’ de Tarragona. Durant aquests anys s’ha treballat en el projecte executiu, aprovat definitivament el 2018, amb l’adjudicació pressupostària que permet tirar endavant la rehabilitació. Aquest projecte modernitza l’edifici però salvaguarda la seva essència arquitectònica.

Després d’estudiar diferents opcions i possibles usos de l’edifici, es va decidir optar per un model mixt d’ús administratiu i de serveis portuaris. D’aquesta manera, els serveis de Port Control, situats al moll de Catalunya, es traslladaran a l’última planta de l’edifici, on també s’ubicaran els serveis tècnics i administratius de Salvament Marítim, l’àrea de senyals marítims de l’APT i l’àrea administrativa de la Corporació de Pràctics. També hi haurà sales operatives per a Capitania Marítima i per a la Direcció d’Operacions Portuàries i una sala de crisis.

Pel que fa a la resta de plantes, es preveu acollir oficines per terceres empreses que estiguin interessades en aquesta ubicació i està previst destinar dues plantes més per a ús de la mateixa Autoritat Portuària.

Per últim, la planta baixa permetrà obrir l’edifici a la ciutadania amb serveis de caràcter públic com una sala d’actes i un centre d’interpretació del Port, que donarà a conèixer a la societat la història i evolució de la infraestructura portuària.

 


REDACCIÓ23 Octubre, 2018

Està previst que l’encara president del Port, Josep Andreu, es reuneixi, en les properes setmanes, amb el conseller de Territori, Damià Calvet. És possible que el governant abordi el tema.

Els noms de Teresa Pallarès i Joan Basora (a la dreta de la foto) sonen com a candidats

No hi ha manera. Això no avança ni marxa enrere. El conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, la persona que té la potestat de nomenar el president del Port de Tarragona, va donant llargues. Actua com si estigués menjant un xiclet. Ho està estirant massa. Un fet que propicia inquietud i dóna ales a la rumorologia. Aviat ja no hi haurà més noms per confeccionar el puzle mediàtic. Josep Poblet, Josep Cruset i Teresa Pallarès eren els noms que sonàvem amb contundència per substituir a Josep Andreu en la presidència de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

En la darrera visita del conseller a Tarragona, més concretament a La Canonja, no es va treure aigua clara de tot aquest embrolli. Amb un misticisme que s’està fent pesat i casant, Damià Calvet s’ha limitat a jugar amb les paraules, fent cas omís a la rumorologia i al nerviosisme que el seu ‘secret’ està provocant entre els treballadors del Port. “De president del Port, ja n’hi tenim”, va dir el conseller, afegint que està molt satisfet amb la feina feta per Josep Andreu, qui va presentar la seva renuncia el passat 7 de juny.

Calvet no es vol mullar i segueix amb les seves consultes en cerca de trobar el millor perfil. Va donar a entendre que ell s’encarrega personalment d’avaluar el candidat abans de prendre cap decisió. El problema és que l’espera s’està convertint en agònica, mentre el conseller s’està guanyant la nomenclatura de Calvet, el cerimoniós.

Però, en els darrers dies, el nom de Joan Basora, actual director de desenvolupament corporatiu i sostenibilitat del Port de Tarragona, ha agafat interès mediàtic. Més d’un dirigent del PDeCAT i fins i tot de Junts per Catalunya han fet arribar bones referències de Basora al governant. El seu perfil dialogant, tècnic i poc estrambòtic agrada a tot el sector empresarial que treballa amb l’Autoritat Portuària. Joan Basora també compta amb l’ok de la majoria dels treballadors portuaris. Coneix a la perfecció la mecànica i la dinàmica del port i és un home que és ben vist gràcies a la seva professionalitat i discreció tant en la política com en la resolució dels conflictes interns de l’APT.

Joan Basora és actu

Fins ara, ens diuen algunes fonts, el conseller Damià s’havia interessat molt més per candidats amb un perfil polític molt alt, però a mesura que passen els dies, el govern entén que cal algú que defensi cabdalment els interessos del Port, sigui acceptat per la plantilla, que no tingui anticossos entre el poder establert de la província i el govern de Madrid i que compti amb el vistiplau del sector empresarial que treballa braç a braç amb el Port. Tenint en compte totes aquestes necessitats, Joan Basora podria reunir tots els requisits per ocupar el despatx presidencial de l’Autoritat Portuària.

El conseller va assegurar el passat dissabte a La Canonja que abans que fianlitzi l’any, Josep Andreu tindrà substitut. De moment, Damià Calvet prefereix mantenir l’enigma. Un silenci i un secret que s’estan fent pesats, molt pesats.

Joan Basora no bada paraula.

Anem per a Bingo!!!

 


REDACCIÓ2 Maig, 2017

L’exregidora socialista Sandra Coloma Santos i actual dona del cap local del PDeCAT a Tarragona comença a treballar a l’Autoritat Portuària, més concretament al departament Port Ciutat. Substituirà Manel Caro, que es prejubila, després haver superat una oposició per un període de quatre anys. 

sandra_colomaEl Port de Tarragona registra des del passat divendres una important baixa, per motius de prejubilació. El polifacètic i carismàtic Manel Caro abandona l’Autoritat Portuària, designadament el departament Port Ciutat i SAC, després de gairebé quatre dècades de servei, i serà substituït per la coneguda socialista Sandra Coloma, que va ser regidora de Cultura a l’Ajuntament de Tarragona.

Coloma, la dona de l’actual president del Comitè Local del PDeCAT a Tarragona, Albert Puñet,  assumirà aquestes funcions per un període de quatre anys, després d’haver guanyat l’oposició per cobrir el contracte eventual de relleu. S’estrena en el càrrec aquest dimarts, dia 2 de maig.

sandra colomaSandra Coloma, -entre els vuit aspirants a la vacant- va ser la millor valorada pel tribunal de selecció, atenent, sobretot, els seus mèrits professionals, d’acord els resultats del concurs, que són públics.

L’exregidora de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona va aconseguir un 4,32 en relació a les aptituds professionals i 2,76 pel que fa a l’experiència professional. Mèrits que han estat fonamentals per a la deliberació del jurat.

Una de requisits necessaris per aspirar a aquesta plaça era estar inscrit com a demanant d’ocupació a les oficines del SOC. Els altres set aspirants passaran a formar part d’una borsa de contractació temporal en l’ocupació de responsable de comunicació i imatge del departament Port Ciutat, coordinat per Gabriel Mas.

 


REDACCIÓ28 Abril, 2017

L’autoritat Portuària de Tarragona (APT) ha adquirit una ambulància de suport vital bàsic que ha posat en disposició de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona, en el marc del conveni de col·laboració que tenen ambdues associacions.

ambulància Autoritat Portuària de TarragonaEn l’acte de cessió de l’ambulància han pres part el  president del Port de Tarragona, Josep Andreu; la regidora de Festes i Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona; Begoña Floria; el president de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona; Lluís Magrané; el president d’Stela Maris; Raimon Mateu; el director general del Port de Tarragona, Ramón Ignacio García i el director de Medi Ambient i Desenvolupament Corporatiu del Port, Joan Basora, entre d’altres

Amb actes com aquest, ATP es reafirma en el seu esforç per la seguretat i la prevenció, que esdevé un element molt important per la dinàmica del Port de Tarragona. Cal recordar que a mes d’octubre del 2016 l’Autoritat Portuària de Tarragona va signar un conveni de col·laboració amb l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona per a la prestació de serveis per part de la segona, dintre de la zona de servei del port, d’acord amb les seves funcions en matèria de Protecció Civil Portuària.

M.M.