30. Abril 2024

Arxius de josep andreu port de tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Octubre, 2015

ENTREVISTA

Josep_Andreu

 

 

És més gestor que polític. És diplomàtic i sol tenir la prudència com a consellera. És vanitós i té cura amb la seva imatge pública. Josep Andreu, el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, discretament, ha intentat canviar alguns detalls en un dels motors fonamentals per l’economia de la ciutat i del territori. El seu tarannà amable i dialogant solen ajudar en situacions de crisi. Durant els darrers quatre anys ha apostat de valent per la transparència i per la internacionalització del Port. En aquesta entrevista, Andreu parla sense tabús, revela la seva vessant més humana i enumera els moments més difícils del càrrec que ha contribuït a perdre gran part de la seva privacitat. Respon també a la pregunta si el Port és l’administració que acull els defenestrats de la política Tarragona, una mena de Senat a Tarragona…


REPUBLICA
CHECA – Comencem per fer un balanç dels darrers quatre anys?
JOSEP ANDREU –
Honestament i sense cap mena de pretensió he de dir que és positiu a tots els nivells, també personal. És un privilegi estar al capdavant d’una institució que és un motor econòmic per a la ciutat i el territori.

RC – Se sentia preparat per assumir el càrrec?
JA – Sí. Inicialment vaig tenir dubtes i algunes incerteses que s’han anat dissipant amb el temps. Jo no tenia cap experiència directa en aquest sector, però em sentia preparat i capacitat, atenent que havia exercit funcions de gestió en altres sectors empresarials.josep andreu

RC – Quina és la recepta per fer-ho bé?
JA –
Aplicar les meves capacitats de gestió, dedicació i prudència. I saber escoltar.

RC – A qui va trucar quan li van oferir la presidència del Port?
JA – Al director general de Santa Tecla, Dr. Adserà. Estava compromès amb el projecte de Santa Tecla, però era molt atractiu, tant en l’àmbit personal com professional ser el president del Port. No obstant això, no volia vestir un sant per desvestir un altre.

S’ha dialogat molt
RC – Durant el seu mandat ha fugit sempre de les polèmiques i dels conflictes… Podem dir que ha estat un mandat tranquil, oi?
JA – Intento ser dialogant i proper, sensible als problemes de la gent. L’absència de grans conflictes es deu també al gran equip directiu que tinc al darrere. S’ha dialogat molt amb el comitè d’empresa. Hem aplicat molt la nostra capacitat d’intuïció, voluntat de resoldre els problemes i saber escoltar.

RC – S’ha apostat molt per la transparència. S’ha arribat a nivells òptims o cal millorar-ne?
JA – La normativa ja ens obliga a ser transparents, sempre ha estat el nostre tarannà, però no hem de confondre la transparència amb la prudència. Hi ha projectes que requereixen confidencialitat i discreció…

RC – Ha plorat mai a causa d’aquest càrrec… per impotència… per algun ensurt?
JA – Sóc molt sensible, però no he arribat a plorar. Mentiria si digués que no he patit algun disgust, d’on he sortit molt tocat.
ARQUEBISBE-ANDREU
Projectes per a 8 anys 
RC – Després de les darreres eleccions el càrrec de president del Port podria canviar de mans… Li agradaria continuar…?
JA –
Sí, perquè crec que hi ha projectes pensats per ser desenvolupats en 8 anys. Hi ha un pla estratègic delineat des del gener del 2012 i que encara no està acabat. Amb tot, tinc clares les regles del joc. Quan hagi de marxar, marxaré. Vull tornar al món de la gestió privada.

RC – Amb Josep Andreu el Port s’ha despolititzat o continua igual?
JA – Hem fet un esforç en aquest sentit. Calia apostar per criteris empresaris, encara que això hagi representat algunes crítiques envers la meva persona.

RC – Amb aquest càrrec es guanya molt amics? Sona més el telèfon?
JA – A Santa Tecla sonava molt més. Aquí sona menys més tinc més interlocucions amb gent de molt de pes empresarial i institucional.

Psicologia i perspicàcia
RC – La gent li truca per allò del ‘por interés te quiero ‘Andreu’’?
JA – (somriu) Sí, segur. És obvi. El Port és un gran motor econòmic pel territori, per tant és normal que hi hagi algú que vulgui treure profit estigui o no en Josep Andreu. En aquest càrrec hem de fer utilitzar la psicologia i la perspicàcia.

RC – Els veu venir…
JA –
Són molts anys d’experiència.

RC – Però són molts els que intenten aprofitar-se?
JA – No tants com semblen. El meu tarannà tampoc ho facilita. Una cosa és ser dialogant, tenir empatia, tenir la porta oberta per poder escoltar i dialogar i una altra ben diferent és pecar d’innocent.

RC – Quina ha estat la decisió més complexa que va prendre?
JA – N’hi ha hagut moltes. Però cap ha estat excessivament crítica. Recordo amb dessabor el dia que un operador s’ha qüestionat continuar treballant a Tarragona. També, a contra cor, vam haver de fer contenció de la despesa i restriccions al nostre personal quan el Port té capacitat econòmica, però estem sotmesos a una llei general.

RC – La relació amb els polítics és difícil?DSCN7076
JA –
Mantinc una relació excel·lent amb Madrid (PP), amb l’alcalde de Tarragona (PSC) i una bona relació amb el conseller de la Generalitat i el delegat del Govern, Quim Nin (CiU) i amb el president de la Diputació. Són conscients que he d’actuar com a gestor i no aprofitar per fer política. El meu objectiu és fer créixer i millorar el Port de Tarragona i no fer política. Sempre he estat lleial amb tots.

RC – Els diferents governs han intentat aprofitar-se políticament del Port?
JA – No he trobat cap pressió política de cap de les administracions per influenciar el pla estratègic del Port i la seva independència.

Treballar i deixar de buscar culpables
RC – Ara venen més creuers però els comerços estan tancats. Tarragona està preparada per aquest tipus de turisme?
JA – És un projecte empresarial que es va engegar fa molts anys però que requeria un lideratge fort i clar. Vam decidir reforçar la taula de creuers i treballar amb la idea que calia diversificar el turisme i l’economia de la ciutat. He donat passes importants, però cal continuar treballant. Aquest any vindran 11 creuers i l’any vinent 16. A poc a poc aconseguirem assolir els nostres propòsits, però ens falta un llarg recorregut.

RC – Però Barcelona…
JA – La nostra lliga no és de la Barcelona. Som independents.

RC – Què es pot fer per obrir els comerços?
JA – Hi ha molta feina pendent. Hi ha qüestions, cal reconèixer-les, que ens ha agafat contra peu. Però no cal que ens fustiguem, hem d’aprendre a no buscar culpables i, entre tots, buscar solucions. Hem de saber oferir un atractiu perquè les navilleres no es desplacin a Barcelona.

RC – Què s’ha d’oferir?
JA – Unir sinergies i aportar idees amb l’objectiu que hi guanyem. No hem de veure enemics ni buscar culpables.

RC – Però què vinguin els creuers als diumenges…
JA – És molt difícil convèncer els operadors a portar creuers a Tarragona… Amb la competència existent, qualsevol persona és capaç d’adonar-se que no és possible que vinguin al dia i a l’hora que a cadascú li va bé.

RC – No m’ha contestat: Tarragona està preparada per rebre 3.000 creueristes a l’hora?josep_andreu_port
JA – Sí, però vam anar molt al límit per l’impacte immediat. No va haver bloqueig, però vam anar molt justets.

Hem de ser ambiciosos
RC – Una de les polítiques de comunicació del Port passa pels missatges positius. Això contribueix per apropar la població al Port?
JA – Hem de ser positius i traspassar il·lusió. Som un motor econòmic i tot va millor si el Port funciona. Que el port deixi de ser exclusivament industrial per passar a rebre creuers és positiu per a tothom. Tots hi guanyem. Volem apostar pel mercat internacional. Ser un port amb influència, atenent que som el quart més important de l’estat. No hem de ser temorosos. Hem de ser ambiciosos i responsables.

RC – Per què no utilitza la influència del Port per defensar (encara més) el tercer fil?
JA – Durant dos anys vaig estar tot sol reclamant el tercer fil. Després vam afegir el sector químic, BASF, Bayer, entre d’altres. Vam ser punyents i impulsors. En aquests moments la pilota està en el camp polític, perquè la resolució ha de ser política. Recordem que l’arribada a Tarragona de l’ample europeu ja està licitat i adjudicat.

RC – Per què no s’executa?
JA – Hi ha hagut problemes tècnics imprevistos. Ara cal reclamar un nou calendari. Vaig anar pel món explicant que Tarragona tindria ample europeu en 2016 i resulta que no serà així. Ara vull assegurar-me d’una data. Està en qüestió la nostra credibilitat i la de la ciutat. No vull anar a vendre fum.

Tarragona 2017 al… Port
RC – El Port està prou implicat amb ‘Tarragona 2017’?
JA – Fem costat a la ciutat i volem que es facin els Jocs del Mediterrani. No obstant això, no farem cap aportació directa. Estem estudiant que algunes oficines de l’organització s’instal·lin al port. L’esqui nàutic, es farà amb tota probabilitat al Port Esportiu.

RC – Quin projecte li balla pel cap ara mateix?
JA – En tinc molts. Es pot llimar aspectes del projecte dels creuers i infraestructures que estan ben enfocats. Potser el més simbòlic ara mateix és la passarel·la.DSCN0391

RC – S’arribarà a fer?
JA – Clar. El Port ha fet els seus deures. El projecte el vam fer al juliol i ja el van entrar formalment a l’Ajuntament i a Adif. Ara caldrà licitar-lo i adjudicar-lo, en principi, a mitjans de novembre. Les obres tindran una durada de 12-15 mesos. O sigui, estarà enllestida per l’estiu del 2017.

Una joia a preservar
RC – Encaixa bé les crítiques?
JA – Sí sempre i quan siguin merescudes. Reconec que hi ha decisions criticables, però s’ha d’entendre el què i el perquè de les decisions. Hi ha crítiques de mala fe que són fruit de la desinformació i de la ignorància. No estic aquí per directius polítiques. Les mitges veritats barrejades amb les mitges mentides perjudiquen la institució. Tots hem de tenir present que el port, com a motor econòmic de la ciutat, és una joia que ha de ser preservada.

Port igual a Senat?
RC – Com es defensa de les crítiques que comparen el Port de Tarragona amb el Senat…
JA – Cada vegada ho és menys.

RC – Es comenta que tots els defenestrats de la política acaben trobat un forat al port…
JA – Ho trobo exagerat. Jo quan vaig entrar hi havia places pròpies de la presidència. Aleshores va entrar una persona de perfil polític (Jordi Sendra). La resta va ser triada per mèrits professionals. Si volem créixer, no podem pautar-nos exclusivament per qüestions polítiques. Si ens volem obrir a nous mercats, hem de tenir una estructura professional i empresarial.

RC – No li critiquen per pensar així?josepandreu
JA – Sí, he estat molt criticat. Avui dia el Port no està actuant com abans des del punt de vista cívic, social i d’esbarjo.

RC – Què vol dir?
JA – Durant la bonança econòmica i en el temps ‘d’alegries’ el Port podia permetre’s el luxe d’estar en moltes ‘festes’, però això s’ha hagut de reduir. Hem obert una nova línia que abans era secundària i mínima que era, per exemple, donar suport a projectes socials a canvi de festes, de xerinola…

RC – … ara ja no participeu en festes?
JA – Controlem molt més els projectes que ajudem. Intentem saber com es treballa des de dins, a qui beneficia…

Relació amb la premsa
RC – Aquest càrrec li ha fet canviar com a persona?
JA –
Hi ha molta responsabilitat. Estic al punt de mira de tothom. He sentit la soledat del líder. He perdut privacitat.

RC – És més desconfiat?
JA – No.

RC – Ha viscut alguna traïdoria d’ençà que és president?
JA – No, de moment.

RC – Quina relació manté amb la premsa?josep-andre
JA – Respecte absolut. Sempre hi ha mitjans que tenen un enfoco diferent i que a vegades no és l’encertat. Tinc en compte els mitjans – també els digitals – però intento no obsessionar-me amb les critiques.

RC – Li sobra temps per llegir?
JA – Algun.

RC – Quin llibre està llegint ara?
JA – Les ulleres de la felicitat de Rafael Santandreu.

Allunyat de la política
RC – Quan el veurem fer el salt cap a la política?
JA – Encara que costi de creure, no tinc gens d’interès a estar a la primera línia de la política. No tinc el perfil ni serveixo per a això.

RC – I si li dic que no el crec…
JA – És cert que se m’ha fet alguna oferta en aquest sentit, però sempre ho he rebutjat. Sóc un gestor i vull mantenir-me allunyat de la primera línia de la política.

RC – Com li agradaria ser recordat…
JA – Com un bon gestor.

Entrevista: RC // Tarragona

 

 


REDACCIÓ22 Abril, 2015

Seu de l'Autoritat Portuària
Seu de l’Autoritat Portuària

Si és veritat que la confiança és la mare del descuit, l’Autoritat Portuària de Tarragona n’hauria estat un exemple d’Enciclopèdia Britànica amb la figura de l’anterior director comercial, Jordi Armengol.

Segons fonts vinculades a l’ens consultades per aquest diari, “va ser una de les sis persones contractades fora de conveni per l’actual president amb la missió fonamental d’estimular tot el tema relatiu amb les escales de creuers”.

El problema, però, és que tal i com assenyalen les mateixes fonts, “des del Port  se li va donar un sou de 60.000 euros anuals i un tractament de ‘megacrack’, amb la possibilitat de completar la seva formació professional a càrrec de l’ens portuari. Per això se li va permetre fer les pràctiques a Xina sense  cap contraprestació”.

El resultat final és que al final ‘Paquirrín’ – com se’l coneixia per la seva semblança amb el personatge – “va decidir marxar i va tornar a la seva empresa d’origen, que no li pagava la formació. Ara el tenen destinat als Estats Units”, ens han explicat les mateixes fonts.

Des de l’Autoritat Portuària s’ha puntualitzat que el cas “respon a la política de formació que té l’empresa” i que “estem sotmesos al lliure mercat, així com a la fiscalització de la intervenció general de l’Estat”.

Les mateixes fonts han assegurat a més “que ara estem molt contents amb la nova direcció comercial, sorgida d’un procés de selecció que ha servit per donar-li el lloc a una persona de dins de la casa, Genoveva Climent”.

Jordi SIRÉ

 


REDACCIÓ5 Novembre, 2014

port El Port de Tarragona ha mogut, durant els nou primers mesos de l’any, 23,1 milions de tones de mercaderies, un 11% més que en el mateix període de 2013.

Destaquen els nivells assolits al setembre, en què s’han mogut 3 milions de tones -un 32,8% més que l’anterior- i que el situen com el millor setembre de la història de la infraestructura.

Durant els tres primers trimestres, el creixement és significatiu tant en la càrrega de mercaderies -un 7,6% més- com en la descàrrega -un 12%-. A més, les exportacions de contenidors han augmentat un 39,2% i el moviment de mercaderies del sector energètic ha superat els 16 milions de tones. El Port es manté com el primer port de l’Estat en tràfic d’agroalimentaris.

En termes percentuals, els creixements més destacats al mes de setembre s’han produït en els sòlids a lloure, amb un augment del 60% i més d’un milió de tones, així com els cereals, pinsos i farines amb un increment del 127,5% i un volum de 590.285 tones. Al setembre també s’ha incrementat el moviment de líquids a doll un 24,6% i el de la càrrega general un 0,7%.

La tendència a l’alça en el tràfic d’agroalimentaris durant aquest mes de setembre també es veu reflectida en l’augment del moviment de camions que entre i surten de les instal·lacions portuàries per a carregar la mercaderia, i la seva posterior distribució al client final. D’aquesta manera, el nombre de moviments registrats de camions, tant d’entrada com de sortida, és superior als 62.500 només durant el mes de setembre, xifra que representa un increment del 18,6% respecte el mes d’agost i del 25,6% respecte el setembre del 2013.port2

El sector energètic supera els 16 milions de tones fins al setembre
Els productes energètics, un dels principals tràfics tradicionals de la infraestructura portuària, manté el seu creixement a l’alça. Fins el mes de setembre, les terminals portuàries han manipulat més de 16 milions de tones de productes energètics, un 9,3% més que en el mateix període de l’any anterior. Destaca el bon comportament del gas-oil (+96,2%), el carbó (+46,6%) i els biocombustibles (+74,4%).

Pel que fa al moviment de productes químics, de gener a setembre el Port de Tarragona ha mogut 1,7 milions de tones, xifra que suposa un increment del 10,9% respecte gener-setembre del 2013. L’augment també és significatiu en productes siderometal·lúrgics (+15,9%), en adobs (+25%) i moviment de materials de construcció (+14,3%).

Impuls dels sòlids a lloure
Pel que fa als sòlids a lloure, durant els primers nou mesos de l’any s’han mogut 6,6 milions de tones de mercaderies. Aquesta xifra suposa un increment del 33,9% pel que fa al mateix període de l’any anterior. Aquest notable creixement s’explica per la recuperació dels tràfics d’agroalimentaris i la importació de carbó per a la producció d’energia elèctrica.

El Port de Tarragona és el primer port de l’Estat pel que fa al tràfic de productes agroalimentaris. Fins el mes de setembre, el Port ha manipulat 3,3 milions de tones d’agroalimentari, xifra que representa un creixement 27,1% respecte el mateix període de l’any anterior.

Les exportacions de contenidors augmenten un 39,2%port1
El transport de contenidors és un dels tràfics estratègics del Port de Tarragona i fins al setembre el moviment de TEU ha augmentat un 7,6%, fins a aconseguir els 118.553 TEU, enfront els 110.168 TEU de 2013. Aquest creixement ha estat motivat per l’impuls de l’exportació de contenidors des del Port de Tarragona a destinacions internacionals (+39,2%) i d’importació (+43,4%). Els principals països de destinació de contenidors procedents del Port de Tarragona són Israel, Nigèria, Ghana i Guinea Equatorial.

La càrrega incrementa un 7,6% fins el mes d’agost
L’increment de les mercaderies carregades al Port de Tarragona, amb destinació la resta de l’Estat o destinacions internacionals, “reafirma el paper de la infraestructura portuària tarragonina com a plataforma logística que facilita les exportacions i la internacionalització de les empreses del territori i de la seva àrea d’influència”, segons els responsables de la instal·lació.

Fins el mes de setembre d’aquest 2014, destaca l’increment de la càrrega de productes energètics (+10,1%), els productes químics (+11,1%), adobs (+48,6%) i productes siderúrgics (+71,2%). Les mercaderies descarregades al Port de Tarragona també han registrat un creixement notable (+12%).

 


REDACCIÓ22 Juliol, 2014

expo
Ernest Mendoza, un dels emprenedors

El Refugi 1 del Port de Tarragona acull fins el proper 31 d’agost un con conjunt ‘d’idees que mouen Catalunya’. Es tracta de l’exposició ‘Ahir, avui, demà – Catalunya emprèn’ que el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha volgut inaugurar per destacar el caràcter emprenedor que, històricament, sempre ha identificat el nostre país.

La mostra itinerant que deixa patent l’esperit innovador, la vocació turística i l’aposta logística, té com a principal objectiu demostrar que el poble català “és treballador de mena” i que no cau en la resignació, supera dificultats, inverteix i innova. Segons el governant, “l’emprenedoria forma part de l’ADN català”.

Puig ha felicitat a tots els emprenedors que han destacat amb la seva visió industrial i comercial i que enforteixen l’orgull nacional i l’autoestima.

El conseller ha ressaltat el paper dels empresaris i emprenedors en un moment crucial pel futur del país i quan la recuperació econòmica comença a donar senyals de vida. “Sense l’esperit de la superació, l’esforç i el gust pel treball res seria possible”, ha sustentat Puig, afegint que l’emprenedoria és, sens dubte, una cruïlla de comunicació i ofereix grans oportunitats.  Tarragona presenta 5 idees innovadores.

Fins el proper 31 d’agost, el Refugi 1 del Moll de la Costa exhibirà la història de 40 emprenedors. La mostra, que integra la commemoració del Tricentenari, visitarà Barcelona (octubre), Girona (novembre) i Lleida (desembre).

A l’acte han assistit diferents personalitats del món polític i empresarial. El director general d’Ocupació, Joan Aregio, ha marcat presència recolzat amb unes crosses.

 


REDACCIÓ17 Juny, 2014

Josep Andreu durant una de les trobades
Josep Andreu durant una de les trobades

El Port de Tarragona també ha presentat el clúster ChemMed Tarragona i l’ampliació del moll de la Química, ambdós han despertat molt d’interès en el sector ja que representa una alternativa sòlida que permetrà al Port de Tarragona per competir davant els ports del nord d’Europa. 

 
En el marc de l’estratègia de guanyar projecció internacional i obrir-se pas al mercat asiàtic, una delegació del Port de Tarragona ha viatjat a Xina on des d’avui fins el proper dijous 19 està present a la fira Transport & Logistic China 2014, juntament amb Puertos del Estado, per tal de donar a conèixer els seus serveis i infraestructures eficients, així com buscar aliances amb ports xinesos.
El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, lidera aquesta missió comercial, acompanyat del director de Gestió de Clients i Desenvolupament de Negoci, Jordi Armengol; i la cap d’unitat de Desenvolupament de Negoci i I+D del Port, Genoveva Climent.
Avui el Port de Tarragona ha realitzat una visita institucional al port de Shangái, primer port del món en moviment de contenidors (el 2012 va moure 32.575.000 TEUS), per tal de buscar aliances i captar tràfic asiàtic.
Àsia és actualment el líder mundial del tràfic de mercaderies marítimes, i el Port de Tarragona pot oferir a Xina la seva ubicació geoestratègica privilegiada al Mediterrani i la seva propera connexió directa amb el mercat europeu.
Els tràfics de càrrega general del Port de Tarragona com són project cargo i Break Bulk han despertat gran interès entre les empreses logístiques xineses.
El Port  ofereix infraestructures especialitzades per aquest tipus de càrrega (peces de grans dimensions per a equips de fàbrica o components que necessiten muntatge al vaixell), i és una dels tràfics de major impulsal Port de Tarragona, en el marc de l’estratègia de diversificació de tràfics.
 
 
 


REDACCIÓ26 Maig, 2014

Aquest matí s’ha dut a terme el bateig de l’embarcació ‘Llampuga U’, apadrinada per l’Administradora de Duanes de Tarragona, Estela Vidal.
L’acte ha comptat amb la presència del president del Port de Tarragona, Josep Andreu; l’inspector de la Capitania Marítima, José Manuel Robledano; el director de Seguretat Integral del Port, Josep Lluís Díez; i l’indendent en cap de la Policia Portuària, Joan Bergadà.

la nova embarcació de la Policia Portuària
la nova embarcació de la Policia Portuària

La integració de ‘Llampuga U’ esdevé un important avanç des de el punt de vista de la protecció portuària.
El servei de l’embarcació s’implanta de manera totalment transversal per tal de donar resposta a les possibles demandes que des d’altres departaments de l’APT com medi ambient, operacions, entre d’altres.
L’embarcació passa a formar part del departament de Seguretat Integral del Port de Tarragona, i dirigit a convertir-se en un important recurs que, de forma coordinada i a traves de protocols de col·laboració, està a disposició d’altres administracions que intervenen al Port de Tarragona.
Salt qualitatiu en la  professionalització de la Policia Portuària
La posada en marxa d’aquest servei representa un gran salt qualitatiu pel que fa a l’orientació professional del cos de policia del Port de Tarragona. Fa uns 3 anys que l’Autoritat Portuària de Tarragona està immersa en un projecte de professionalització del Cos de la Policia Portuària per a l’assoliment ple de les competències en seguretat i protecció com a policia especial, encomanades per la Llei de Ports i el Conveni Internacional de Protecció de Vaixells i Instal·lacions Portuàries.
 
 
 


REDACCIÓ20 Maig, 2014

El Port de Tarragona ocupa la quarta posició en el rànquing de Ports de l’Estat amb un creixement del 3,5 per cent.
S’arriba a aquesta conclusió després d’haver tancat el primer trimestre del 2014 i haver verificat que hi ha hagut un increment del 3,5% del tràfic total, amb un moviment de 7,6 milions de tones de mercaderies.
El tràfic de contenidors creix un 4,3%

El Port de Tarragona entre els millors de l'estat
El Port de Tarragona entre els millors de l’estat

La càrrega general en contenidor, un dels tràfics d’impuls estratègic del Port de Tarragona, ha registrat un creixement del 4,3% amb un moviment total de 38.641 teus durant els tres primers mesos de l’any. I s’ha incrementat en un 1,9% els contenidors de càrrega, i en un 31,6% els contenidors de descàrrega. Tanmateix, cal destacar el creixement del transport de
contenidors entre el Port de Tarragona i destinacions internacionals. Fins el mes de març, la infraestructura portuària ha augmentat en un 19,1% les exportacions de contenidors, i en un 56,9% les importacions.
Els principals països de destinació de contenidors carregats al Port de Tarragona són Israel, Nigèria i Veneçuela.
Impuls del sector energètic
Els productes energètics, un dels principals tràfics tradicionals de la infraestructura portuària, manté el seu creixement a l’alça. Fins el mes de març, les terminals portuàries han manipulat 5,2 milions de tones de productes energètics, un 7,1% que en el mateix període del 2013. Destaca l’inici de la recuperació del moviment de carbó (+83,5%) i l’increment de la benzina (+109,8%).
El Port de Tarragona
El Port de Tarragona

Els productes químics també mostren bons resultats. En els primers tres mesos del 2014 s’han transportat 544.306 tones, a un ritme de (+1,2%), i incrementant l’exportació en un 1,6%.
L’augment també ha estat significatiu en els productes siderometal·lúrgics (+4,9%) i en el moviment de materials de construcció (+24,9%).
El Port de Tarragona és el primer port de l’Estat en quant al tràfic de productes agroalimentaris.
Fins el març el Port ha manipulat 1,1 milions de tones d’agroalimentari, amb un creixement significatiu en el moviment de pinsos i farratges (+9,8%), productes congelats o refrigerats per al consum (+290,2%) i les conserves (+58,1%).
Els resultats d’aquest primer trimestre posen de manifest que el Port de Tarragona creix en diversificació i, a la vegada, també consolida els grans tràfics tradicionals.


REDACCIÓ15 Maig, 2014

Als diumenges, a les 12 del migdia, es faran visites guiades, d’una hora de duració. 

Una vista de l'exposició
Una vista de l’exposició

El Tinglado número 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona acull, des d’avui i fins el proper dia 27 de juliol, una interessant i didàctica exposició sobre la realitat presidiària entre els anys 1792 i 1884.
PT3
Un recorregut per la història presidiària

L’exposició és el resultat del treball d’investigació de Montse Gisbert, la guanyadora del premi del 2011.
L’exposició, que és un muntatge del Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port, està distribuïda en se àrees: la vigilància, allotjament dels presidiaris, l’alimentació, el vestuari, l’assistència sanitària, els treballs forçats (tallers, pedrera i port) i la fi dels penals del Miracle i La Pedrera.
Els visitants podran contemplar dues fotografies gegants dels presos treballant i d’unes quantes roques al mig de  la sala, decorades amb unes corrents i una eina, aleshores, imprescindible per pica pedra.
PT
També hi ha una cel·la

Els que vulguin veure  el vídeo de 7 minuts hauran de seure en una cel·la muntada per a l’ocasió.
Durant el recorregut, es poden observar documents exposats en diferents vitrines o en format digital.
Pensant en aquells que s’interessen força per aquesta temàtica, el Port ha apostat per les noves tecnologies (codi QR, xarxes socials i Google maps).
Hi ha un itinerari que posa en valor 15 punts de la ciutat vinculats a la història dels presos.
Algunes escoles ja han manifestat la seva intenció de visitar l’exposició i fer que els alumnes s’interessin per la història del sistema presidiari d’aleshores.