REDACCIÓ
Laura Roigé, la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, està preocupada amb la situació originada per la pandèmia. Durant el confinament no ha parat. A través de les videoconferències s’intentaven buscar solucions i plans eficaços per respondre a algunes de les preguntes i inquietuds dels empresaris. 
Roigé reconeix que el panorama és desolador i tot i mantenir el positivisme augura moments molts difícils per alguns comerciants, els quals no suportaran aquesta crisi econòmica. Creu que tot tornarà a la normalitat a l’estiu del 2022. Ara per ara recomana als empresaris que es reinventin i que vetllin per la seva salut. Per a salvar els comerç local aconsella a fer compres en els establiments de vora de casa nostra. La presidenta de la Cambra, que és una dona infatigable, recorda que els moments de crisi també són, de vegades, una porta oberta a noves oportunitats.
Com analitza la situació actual motivada per la pandèmia?
A banda de ser una crisi sanitària s’està convertint en un problema econòmic. La situació és profundament complicada i requereix la responsabilitat de tothom.
Com ha estat el seu confinament?
Cada dia tenia 3 o 4 videoconferències. Vam fer moltes webinars. Feia esport i llegia molt. Per telèfon hem hagut de solucionar molts problemes.
Aquesta crisi és més profunda que la del 2010?
Crec que sí, tot i que penso que serà més curta. És cert que deixarà pel camí a moltes empreses que ja havien ultrapassat l’anterior crisi. No obstant això, Tarragona ha tingut la sort que la petroquímica no ha deixat de treballar. Ha sabut reinventar-se, fent gels hidroalcohòlics. Tarragona ha tingut la sort que la petroquímica no ha parat de treballar, s’ha reinventat. Han fet gels i material summament necessari per a aquesta pandèmia. Però no podem oblidar dels sectors més afectats com és el Turisme, el Comerç, la Construcció i el Transport.
La Cambra va activar algun pla?
Durant aquests mesos hem fet molt assessorament i hem intentat ajudar a tots aquells que ens ho sol·licitaven. Ens vam reunir amb tots els ajuntaments i hem contactat amb els municipis turístics. Els hem assessorat amb el tema del segell de confiança, ideat per les Cambres d’Espanya i que està duent a terme el Ministeri de Sanitat amb la col·laboració de la Secretaria General del Comercio. Aquell certificat dóna confiança perquè indica que aquests establiments respecten els protocols de seguretat contra el coronavirus.
Quants certificats s’han emès?
Uns 100.
Qui els lliura?
Es tracten de criteris tècnics i de seguretat. S’estan fent a tota Espanya. És una manera més de donar un missatge de positivisme i optimisme. Estem convençuts que ens en sortirem tot i que caldrà un esforç col·lectiu important.
Què sent quan veu botigues tancar indiscriminadament?
Molta tristesa i impotència. Som conscients que un 20% de les botigues no tornaran a obrir. Serà un cop fatal, sens dubte. Tarragona té un greu problema amb el comerç.
Quin?
Continuo pensant (i reivindicant) que Tarragona hauria de ser declarada ‘Municipi Turístic’. Això permetria que els que volguessin obrir als caps de setmana ho fessin. Hi ha diumenges que trobes tarragonins a Altafulla, Salou, Torredembarra o Calafell a comprar i a passejar. Un dia uns turistes em van preguntar on podien comprar rellotges. Era un diumenge. Els vaig haver de dir que a Tarragona impossible perquè el comerç està tancat. Això és una pena pels turistes i, crec jo, un problema pel comerç.
Ha tingut ocasió d’explicar això a l’ajuntament?
Tot això no depèn de mi com a presidenta de la Cambra. És una qüestió que l’ajuntament ha d’aprovar en plenari i la Generalitat abans de decidir-ho sol demanar-nos un informe. No s’ha fet perquè el consistori creu que això perjudicaria el petit comerç. Excuses. Cadascú que faci el que vulgui.
Reconeix que la gent està molt confosa, despistada…?
Clar. Per això molts comerciants ens van demanar ajuda, consells, informació de tota mena. Abans ningú no sabia on trobar mascaretes, gels… Tenien molta por i amb el temps han anat calmant-se tot i que la situació és complicada. La Cambra ha ajudat en tot allò que ha pogut.
La gent té por a un altre confinament…
La por ens ha paralitzat molt. No és el mateix la por que el risc. El risc el gestiones però la por és quelcom més complicat. Els polítics també anaven molt perduts. Anaven improvisant i això creia inseguretat, incertesa i neguit. És obvi que ningú estava preparat per a tot això. I la situació avui dia és molt diferent del passat mes de març. No oblidem que totes les vegades que hi ha hagut una crisi forta s’han oberts portes a noves oportunitats. Aquesta crisi ha servit perquè algunes empreses es reinventessin. Les que es dediquen al sector informàtic, sanitari i higiene han arribar a duplicar la plantilla…
El secret passa per reinventar-se?
Les empreses han d’estar presents a internet. El comerç tradicional haurà de renovar-se, adaptar-se i òbviament reinventar-se. Ja s’han acabat aquells temps en què el dependent esperava relaxat que els clients entressin a la botiga. Només sobreviuran els comerços que es fiquin i apostin per les plataformes digitals.
Les Cambres d’Espanya han adoptat un pla comú per a assessorar i auxiliar els comerços?
Podríem dir que sí. Durant el confinament vam parlar molt i tots estàvem molt preocupats amb la situació. Es va crear el programa ‘Que cap empresa tanqui’ que finalment el Departament d’Acció ho va assumir. La Secot també va assessorar els empresaris novells.
Que tanqui cap comerç? Cada dia hi ha un que abaixa la persiana. Què es pot fer per evitar-ho? Tothom demana ajuts econòmics…
Es va pactar algunes ajudes amb la Unió Europea que arribaran cap a la Primavera. Però no hem d’amagar que vivim moments molt difícils i que alguns comerços no se salvaran. Cal la implicació de l’administració i també que els empresaris es reinventin.
Hi ha municipis que estan donant ajudes als empresaris… És la solució?
Jo crec que no. És una solució a curt termini.
La Cambra s’ha adaptat a la vida digital…
Ens hem posat les piles. Hi Havien coses que ja les fèiem, però el confinament ens ha obligat a millorar la part digital. Alguns ‘Bon dia Tarragona’, de ben segur que els farem de forma telemàtica. Molts dels nostres productes, a poc a poc, han anat canviant. Hem de potenciar la vessant digital que, en molts casos, resulta més còmoda. Tenim cursets virtuals que ja compta amb més de 200 inscrits. Ens vam reunir amb el rei Felip VI per internet… Hem d’aprofitar els recursos que ens proporciona l’era digital.
El coronavirus està complicant l’economia de la Cambra, oi?
És una situació complicada. Hem fet un esforç des del punt de vista econòmic i laboral. Hem hagut de posar més car a l’assador. No hi haurà productivitat i la riquesa pujarà menys. Hi haurà pèrdues de llocs de treball. Ha estat un impacte que encara no es pot valorar amb tranquil·litat. Però som conscients que el balanç serà molt negatiu.
Les empreses han hagut de gastar-se els estalvis…
Molts empresaris, gràcies als seus estalvis vam poder sortir de l’anterior crisi econòmica. Però la crisi de la Covid-19 serà nefasta per a tothom. Serà un any de pèrdues generalitzades. És inevitable. No oblidem que hi ha hagut cessament de l’activitat i això té repercussions importants. No es tracta només d’una crisi financera. És una crisi generalitzada. Tarragona és una província exposada a la demanda: Turisme i comerç. Viu del sector serveis. Les conseqüències seran incalculables i dramàtiques. La nostra capacitat hotelera només ha disposat d’un 20 o 25% de l’ocupació. Això és un drama.
Quan creu que ens deslliurarem d’aquesta crisi provocada pel coronavirus?
A l’estiu del 2022. Ningú s’ho esperava això. Tothom confiava en el 2020. El coronavirus ha resultat ser un gran traïdor de les expectatives pel 2020.
Quin consell dóna als comerciants?
Protegir-nos i que evitem contagiar o contagiar-nos. Reinventem-nos i tenim cura de la nostra salut. Comprar en el comerç de proximitat i deixar les compres a internet només per a casos puntuals. Podem salvar el comerç local si els ajudem i som solidaris. Hem de valorar el risc per no tenir por. La por no ens pot dominar, però hem de tenir respecte a la malaltia.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
