Es compleix un any de les passades eleccions municipals on una onada de candidatures pel canvi van irrompre amb molta força als ajuntaments d’arreu de l’Estat espanyol i van començar a treballar pel bé comú. No així a Tarragona on el PSC va guanyar els comicis tot i perdre més de 4000 vots (1) i on el gir a la dreta s’ha fet evident.
L’aritmètica dels resultats del 24M va comportar un consistori fraccionat sense una alternativa real de govern que no estigués articulada al voltant del PSC. La “Tarragona Positiva” de Ballesteros i els seus 9 regidors van conformar un govern en minoria, feble i inestable, que ha derivat en un pacte de govern entre el PSC, PP i Unió. L’autoanomenat “pacte de ciutat” conforma un tripartit (2) que atorga estabilitat per a la governabilitat del consistori a canvi d’un poder i una representació sobredimensionats per als populars.
L’aprovació dels pressupostos amb el suport del PP i Unió va ser el preludi al pacte de govern actual. Uns comptes continuistes, poc transparents i gens participatius on una gran part de la dotació econòmica va destinada als Jocs del Mediterrani i on no es fa una aposta decidida pels serveis a les persones i l’ocupació digna.
L’immobilisme i la no concreció dels projectes de ciutat han estat el dia a dia d’aquest any de govern i d’aquests 100 dies de tripartit. Els retards en les obres del Mercat o la carrera d’obstacles en que s’ha convertit Tarragona 2017 són alguns exemples. Al respecte, els Jocs del Mediterrani encaren la seva recta final desfonats, sense alè i poden convertir-se en una nova hipoteca per a la ciutat. Així mateix, durant aquest any les investigacions del cas Inipro avancen i han portat a la imputació del fins fa pocs mesos cap de gabinet de Ballesteros.
L’entrada de vent fresc al consistori ha fet que alguns grups municipals s’hagin posat a treballar, encara que només sigui en el que l’equip de govern anomenada “postureig” quan es refereix a mocions que segons l’alcalde no afecten a Tarragona. Mocions que serveixen per prendre un compromís clar i inequívoc com en el cas de la situació dels refugiats i d’altres per posicionar-se i conscienciar en temes com els tractats de lliure comerç entre la UE i els EEUU (TTIP) o el de la UE i Canada (CETA) que tan directament afectaran a la ciutadania.
En definitiva, des del 24M, quina és la Marca Tarragona que es vol potenciar, com i per a què? quines prioritats té el govern municipal i a favor de qui?, què s’ha fet en benefici de la majoria de la població que segueix patint les conseqüències de la crisi? I, en conclusió, on esta el canvi a Tarragona?
(1) Veure l’article “Municipals Tarragona 2015 – El vent fresc entra al consistori tarragoní”
(2) Veure l’article “El tripartit tarragoní
Per Jesús GELLIDA ALBIOL
jgellida.blogspot.com