REDACCIÓ
Què és allò més essencial per mantenir un negoci viu després de 5 generacions? Els propietaris de la Bodega Gerard ho tenen clar: il·lusió, esforç i afició. A través d’aquesta filosofia, el negoci ha perdurat des de fa 87 anys a la mateixa plaça del fòrum de Tarragona. Tota una fita que sembla que es continuarà allargant fins -com a mínim- 30 anys més.
Simó, Enric, Simón, altre cop Enric, i ara Gerard. Les 5 generacions que han mantingut viva una bodega des de 1934. Els actuals propietaris, Gerard Esquerré i Georgina Fa continuen amb la mateixa empenta que els seus predecessors. Ara bé, s’han d’adaptar als nous temps en què gran part de la clientela entén de vins, cerveses i -perquè no- licors com el whisky.
Malgrat la pandèmia, els tarragonins no abandonen la idea de consumir els vins de la bodega. Segons ell, “la vida són ratets, i val més viure aquests ratets amb una copeta de vi a la mà”. La realitat és que potser el coronavirus ha fet entendre encara més aquest missatge. Si la vida són ratets, gaudim-los de la millor manera possible. Hi ha clients disposats a tot per passar bé aquests ratets: gent carregada amb caixes de vi des de la Part Alta -on se situa la bodega- fins al Serrallo o l’avinguda Romà. Si volem ratets bons, també ens els hem de guanyar.
PUBLICITAT
Fem marxa enrere. Concretament al traspàs del negoci del segon Enric cap Esquerré i Fa. L’anterior propietari es jubilava, i tenia clar que o deixava el negoci a algú aficionat al vi, o tancava la persiana. Així va ser, Esquerré coneixia el local i com si es tractés d’una ironia de la vida, va acabar deixant enrere 14 anys de treball en un banc per fer-se càrrec de la bodega. El tracte, com a bons tarragonins, es va tancar amb un dinar a la mateixa plaça del fòrum i amb una ampolla de Chartreuse com a postres.
Menys de 30 dies després esclatava la pandèmia. Però això no va frenar la bonaventura de Fa i Esquerré. Els quasi 100 anys de vida de l’establiment i el vistiplau del veïnat als nous propietaris han ajudat a que el negoci tiri endavant. “Ens hem d’adaptar als nous temps”, comenten. I és que les seves ganes de fer i de treballar deixen entreveure una magnífica projecció.
Per començar, les apostes són diferents. Els vins d’ampolla i les cerveses agafen més protagonisme, la potenciació de la marca Chartreuse vol esdevenir un pilar important en el seu negoci, i la promoció de la plaça del fòrum també serà un element clau per a tot el teixit associatiu del voltant. D’altra banda, els hi agradaria poder “fer d’intermediaris entre els consumidors i les vinyes”. És a dir, poder organitzar escapades a les vinyes perquè les persones que els hi agradi el vi puguin conèixer de primera mà com s’elabora.
Amb aquest panorama, tot apunta que la Bodega Enric, ara ja la Bodega Gerard, continuarà vivint el dia a dia de la Part Alta. Quin és el secret per sobreviure a una Guerra Civil, diverses crisis i una pandèmia? Ja ho va dir Esquerré: il·lusió, esforç i afició.
A. R.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
