Arxius de xavier puig | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Gener, 2020
neteja-4-1280x960.jpeg

Els regidors d’Economia i Neteja, Jordi Fortuny, i de Territori i Medi Ambient, Xavier Puig, comencen la neteja de la Platja Llarga amb la col·laboració dels equips de neteja municipals i persones voluntàries convocades per Salvem la Platja Llarga.

Seguint els criteris de GEPEC, els equips han estat distribuint la planta marina cymodeocea per repartir-la per la platja per tal de regenerar les dunes i la sorra de forma natural. “És molt important entendre les funcions de les dunes, perquè són les que han salvat la platja llarga del temporal”, ha afirmat Puig.

El regidors han recorregut les platges de Tarragona, que han quedat àmpliament afectades pel temporal Glòria. Totes les platges presenten una gran acumulació de restes vegetals (tant de fanerògames marines com d’algues) a tot el litoral, així com d’altres residus sòlids que el mar ha portat (tubs de plàstic, tubs d’obra, caixes, ampolles, etc.).

Després de constituir un equip tècnic que avalua i traça el pla de recuperació de les platges, els regidors s’han sumat avui a la neteja de la Platja Llarga en col·laboració amb l’empresa de neteja FCC, i les entitats ecologies Salvem la Platja Llarga, així com membres de Gata, Greenpeace i voluntaris de totes les edats.

Durant el recorregut pel litoral tarragoní, els consellers de l’equip de Govern també han constatat nombrosos desperfectes d’elements trencats o malmesos (tubs, murs…), a causa de la gran força de l’aigua i la seva àmplia penetració a la part del litoral terrestre.

En aquest sentit, s’han perdut un gran nombre de passarel·les i papereres de platja, desaparegudes pels efectes del temporal.

També hi hagut han quedat desplaçades del seu lloc les dutxes de les platges i també s’aprecia una pèrdua d’un gran volum de sorra que el temporal s’ha endut. “Els efectes han estat devastadors. Trigarem a tenir-les a punt, per això hem decidit no perdre ni un dia.

Entre altres coses, caldrà refer la instal·lació completa de subministrament d’aigua a la totalitat de les dutxes de totes les platges”, ha explicat Jordi Fortuny. “Avui hem fet les primeres tasques de reconeixement i de neteja de material per fer pas, com és el pont que travessa cap a la platja Llarga des del Tennis Tarragona. En les setmanes vinents acabarem d’avaluar tots els danys”, ha afegit.

Accions pels propers dies
Els pròxims dies el l’ajuntament anunciarà noves accions per recuperar la costa tarragonina que faran conjuntament amb les entitats ecologistes. “Tenim el canvi climàtic a les portes de les nostres platges, per això agraïm de cor la col·laboració entre la ciutadania, les entitats i l’Ajuntament per defensar les nostres platges; hem d’evolucionar cap a un desenvolupament molt més sostenible que preservi els espais naturals i ho hem de fer plegats”, han coincidit Puig i Fortuny.

El detall dels desperfectes per platges és el següent:

MIRACLE

  • 10 unitats de papereres
  • 7 punts de reciclatge de 3 unitats
  • 14 passarel·les

ARRABASSADA

  • 8 unitats de papereres
  • 6 punts de reciclatge de 3 unitats
  • 40 passarel·les

SAVINOSA

  • 4 unitats de papereres
  • 4 punts de reciclatge de 3 unitats
  • 12 passarel·les

CAPELLANS

  • 1 punts de reciclatge de 3 unitats
  • 5 passarel·les
  • 1 dutxa

LLARGA

  • 15 unitats de papereres
  • 10 punts de reciclatge de 3 unitats
  • 32 passarel·les

 


REDACCIÓ11 Març, 2019
xavi-puig.jpg

Són moltes les imatges de la nostra ciutat que justifiquen un canvi de rumb a Tarragona. Com que això és un article i no un llibre, us en presento només dues de ben clares, que són també les més recents. Tenen lloc a dos indrets prou allunyats, a ponent i llevant.

A Boscos de Tarragona, Monnars i Solimar, els veïns han decidit organitzar-se en patrulles de vigilància per protegir-se de l’assetjament de robatoris que s’hi estan produint. Salvant totes les distàncies, són com una espècie de sometent –pacífic i desarmat, òbviament-, amb remarcables riscos físics i jurídics. Si el responsable de proveir la seguretat del veïnat és el consistori, on és l’ajuntament, a Llevant?

A La Floresta, un barri històricament fet a sí mateix, els veïns estan farts de veure com se’ls deterioren els espais públics. En particular, fa un any que els jardins estan pràcticament abandonats, la gespa esdevé terra i les plantes s’estan morint. Tisores de cuina en mà, els tarragonins i les tarragonines de La Floresta han decidit cuidar els seus espais vegetals, per a gaudi de la comunitat. On és l’ajuntament, a ponent?

No es tracta de desmerèixer la iniciativa dels veïns, en absolut. És una sort que Tarragona tingui una ciutadania que no es queda de braços creuats. Però des d’ERC denunciem que els veïns paguem impostos perquè l’ajuntament faci la seva feina. I el govern Ballesteros-PP no fa la seva feina.

Si Ballesteros diu que no té diners per complir les obligacions més bàsiques d’un ajuntament, com és que persisteix en prometre ocurrències faraòniques que costen milionades? Ballesterades que poc tenen a veure en la qualitat de vida de la gent, i que sempre acaben igual: fum, fum, fum!

Com he dit, són només dos exemples. Un altre article podria parlar de l’absència de papereres al centre d’una ciutat que es pretén neta i civilitzada i preguntar-se on és l’ajuntament que ha d’il·luminar les nits dels veïns de Sant Salvador. I un altre podria parlar dels equipaments esportius i culturals de Sant Pere i Sant Pau i preguntar-se on és l’ajuntament, a la Part Baixa?

Nosaltres hem fet bones propostes des de l’oposició, però no interessen a qui ostenta els instruments de govern, que és el tàndem PSC-PP. Hem d’aconseguir una majoria que ens permeti fer el canvi que necessita Tarragona, amb tots els instruments: recuperar entre tots aquesta ciutat abandonada i posar-la guapa amb il·lusió, democràcia i prosperitat!

Xavier PUIG 
Regidor d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

 

 


REDACCIÓ13 Març, 2017

Hi ha moltes formes i formats de protestar. Els polítics tarragonins han volgut sorprendre positivament la ciutadania amb una gesta tan inofensiva com és un petó.

ruben_argaUna campanya que demostra que tots som iguals, idependentment de les nostres ideologies, creences o orientació sexual. És un acte carregat de simbolisme i una exemplar forma de dir prou a l’homofòbia. Alguns dels regidors de l’Ajuntament de Tarragona en assabentar-se de la brutal agressió  homòfoba que van patir els dos homosexuals berguedans Jorge i Andy després de petonejar-se en públic.

L’actitud dels polítics tarragonins s’ha fet viral a les xarxes socials i qui més qui menys ha accedit a fer-se un petó per protestar contra els energúmens que van agredir Andy i Jorge. bego

El moviment de protesta, fins al moment, l’han seguit la portaveu del govern de Ballesteros, la socialista Bego Floria, l’ecosocialista Arga Sentis, el republicà Xavier Puig i els regidors de Ciutadans, Rubén Viñuales, Beatriz Pérez i Sónia Orts.

El compte de Twitter de l’Ajuntament ha seguit la campanya, publicant fotos carinyoses de Rubén Viñuales petonejant-se amb el republicà Xavi Puig; Bego Floria amb Sónia Orts o Arga Sentis amb Bea Pérez. És cert que el petó més real ha estat sens dubte el protagonitzat per Rubén Viñuales i Xavi Puig.

El portaveu del grup municipal de la formació taronja, Rubén Viñuales, ha rebutjat “qualsevol tipus de violència sigui quina sigui la seva expressió” i ha denunciat que “al segle XXI segueixin existint tants prejudicis en matèria d’orientació sexual i identitat de gènere”.

Estaria bé que més representants públics s’hi sumessin a la campanya #matidepetons.

 


REDACCIÓ3 Març, 2017

OPINIOFa poc més d’un any que el PSC de Tarragona va decidir fer vincle de govern amb PP i UDC, l’aliança més conservadora que ens puguem imaginar. La nostra ciutat obria el camí que després seguiria el partit de Susana Díaz entregant les claus de l’Estat a Mariano Rajoy. Aquest acord de dretes va ser irònicament anomenat “pacte de la catifa”. L’objectiu no era combatre la corrupció sinó defensar els grans projectes de ciutat. Vegem-ho, doncs.

Xavier Puig
Xavier Puig

Els Jocs del Mediterrani 2017 han fracassat. En el seu lloc tenim uns Jocs pel 2018, amb la mateixa fumarada d’incerteses que en el primer cas, però amb molta menys credibilitat i moral que abans. La responsabilitat del desastre és compartida. És cert que l’Estat ha girat l’esquena a Tarragona, que sí ha pogut comptar amb la lleialtat de la Generalitat i la Diputació. Però també és cert que el govern socialista (i popular) ha errat la planificació en totes les seves vessants. Allò que ens venien finalment era fum.

Sentir que Ballesteros disculpa l’actuació de l’Estat amb Tarragona fa certa vergonya. La cantarella del “pobre govern en funcions” no cola; un govern en funcions té vàries formes per garantir el finançament. I si no les tingués (que les té), el PP ha disposat de molts anys de govern sense funcions per materialitzar els seus compromisos i no ha volgut. Tots dos, el govern central i municipal, han tingut temps de sobres per enllestir llurs respectives obligacions, de manera que les excuses valen poc.

El “pelotazo” de Santa Gadea s’ha desplomat. I aquesta era la gran aposta del trident de la catifa per a gestionar el llegat dels Jocs. Hem treballat molt per evitar aquesta barbaritat, i el resultat ha valgut molt la pena. Hem aturat un projecte que suposava regalar 150 milions d’€ dels tarragonins a una empresa privada de Madrid. El problema rau en què el govern encara no té massa idea sobre com gestionar el llegat dels Jocs. Ara faltarien 4 mesos per la celebració dels Jocs: us n’adoneu del grau d’improvisació?

El macroprojecte urbanístic de la Budellera, amb el suport del govern i la nostra oposició, ha patit un fort revés. El que és més preocupant és veure un govern tant d’esquena als interessos de la ciutat. Segurament aquest fracàs n’assenyala un de més profund: el govern socialista no té intenció de recuperar el centre de la ciutat i cohesionar-lo amb ponent. I aquest sí que era un projecte de ciutat de veritat!

Per acabar, l’ombra de la corrupció d’INIPRO s’estén sota la catifa. És molt desagradable pensar que hagi pogut haver una campanya de promoció de l’alcalde Ballesteros finançada amb els diners de serveis socials, tal com assenyala la interlocutòria judicial. La decisió del jutge d’ampliar la imputació a la consellera Floría i mantenir la de l’alcalde només fa que afegir gravetat a la sospita.

Encara que desafortunades de nou, no em sorprenen les paraules del tinent d’alcalde Prats -conseller a qui admiro per altres qüestions-: “El jutge d’INIPRO que determini el que vulgui; el pacte de govern està per sobre”. Suposo que era una forma de celebrar i refermar el compromís de la catifa en el seu primer aniversari. Una fotografia que ja no compta amb el Sr. Fernández, que no sé per quina suma de les raons esgrimides en aquest article va decidir abandonar el vaixell pocs mesos després de pujar-hi. Nosaltres seguim treballant per construir una alternativa d’esquerres oberta i honesta. El projecte faraònic que realment mereix Tarragona és el canvi.

Xavier PUIG
Regidor d’ERC-MES-MDC    

 

 


REDACCIÓ1 Desembre, 2016

OPINIO XAVI PUIGEl govern PSC-PP-UDC acaba d’aprovar els pressupostos amb més oposició des que Ballesteros és alcalde. Les imputacions d’Inipro, el fracàs dels Jocs 2017 i la fugida del Sr. Fernández, afegides a un pacte de dretes que no entén ningú, han temptat al Govern a tancar-se al seu propi búnquer. Em plantejo explicar el nostre rebuig. Però llenço a l’aire una pregunta: com és que partits tan diferents com ERC-MES-MDC, C’s, CiU, CUP i IC compartim que són uns mals comptes per la ciutat?

Són uns pressupostos sense brúixola ni mapa. No contenen línies estratègiques de cap a on ha d’anar Tarragona. Caminar ja caminem, però no sabem cap a on ni perquè. Això es tradueix en què fan avançar la ciutat desorientada i sense rumb, perduda. Com un hàmster fent voltes en cercle, que tot i que es mou, no avança.

Bé, alguna orientació sí que tenen: satisfer els interessos d’uns pocs, que són ells mateixos. Vegem-ho amb l’exemple d’una partida petita, però il·lustrativa: la partida de dietes a consellers puja a 35.000€, que és tant com el que es destina a la partida de subvencions a totes les entitats de la discapacitat. És un 40% més que l’any passat, i 6 vegades més que al 2012, quan la partida era de 6.000€.

Posem-ne un exemple de més pes, les subvencions a entitats. Hi ha moltes àrees on totes o quasi totes aquestes ajudes s’assignen a dit, deixant-ne al marge moltes més sense que en puguem saber l’explicació. Cal avançar cap a la lògica de la transparència permetent a les entitats participar en peu d’igualtat, i a la ciutat gaudir de les més preparades per a cada ocasió. Això no nega el fet que, òbviament, hi ha entitats que, de forma ben raonada, puguin rebre un suport discrecional directe. Però ens neguem a acceptar la mala praxis de l’arbitrarietat, que coarta la llibertat i els esforços de totes les entitats.

Són uns pressupostos que no escolten. ERC-MES-MDC vam oferir al govern 9 propostes constructives de millora per Tarragona, encaminades a treballar per una ciutat activa, amable i justa amb la seva gent. Una partida per arreglar les zones deteriorades de la ciutat, un pack d’ajudes a l’emprenedoria, l’inspecció i supervisió de la neteja, el trasllat de la biblioteca al mercat de Torreforta, el pla d’accessibilitat per les persones amb discapacitat, el català a l’àmbit municipal, les beques esportives amb alumnat de pocs recursos, la millora i ampliació de l’Anella Verda o la connexió de carril bici entre Ponent, Campus Catalunya, Sescelades i Sant Pere i Sant Pau. Res, ni una!

Tot això és el que ens estem perdent com a ciutat. Si volem que Tarragona surti de l’atzucac i recuperi la il·lusió cal obrir el búnquer. I complir amb la part més bonica de la nostra feina, que és parlar amb la gent. Els pressupostos serien uns altres.

Xavier PUIG
Regidor d’ERC-MES-MDC

 


REDACCIÓ8 Setembre, 2016

OPINIO XAVI PUIGEl proper 11 de setembre Tarragona serà una de les cinc capitals arreu del país en motiu de la Diada organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural, amb la mirada posada en la construcció de la República catalana. Com a referència del Sud de Catalunya, la terra més castigada per les no inversions de l’Estat espanyol, reivindicarem una república en xarxa i de progrés, amb infraestructures de primer nivell per al nostre desenvolupament social i econòmic. En paral·lel, Salt proclamarà els valors de la solidaritat i la diversitat, Berga la cultura, Lleida l’equilibri territorial i Barcelona les llibertats.

Però, què volem dir exactament amb una república en xarxa i de progrés? Doncs convertir l’actual situació de decadència econòmica i social en prosperitat i creixement sobre uns fonaments estables. Diem xarxa per a referir-nos a la connexió entre les persones i les mercaderies d’una ciutat a una altra i d’un país a un altre. Efectivament, estem parlant de les carreteres, els trens, els ports i els aeroports. D’un sistema de rodalies que funcioni com un rellotge, amb bones vies, bons vagons, bon servei i bones freqüències, i també del Corredor del Mediterrani, que converteixi el Port de Tarragona en un node estratègic de les exportacions i les importacions europees. Estem parlant de carreteres i autovies públiques, segures, ràpides i gratuïtes, que connectin Tarragona amb Barcelona, Lleida, el País Valencià, Espanya i la resta d’Europa. I d’uns avions que ens connectin amb el món sense necessitat d’haver de fer absurdes escales a Madrid.

En conseqüència la xarxa ens farà més forts, per això parlem també de progrés. Un progrés que té una vessant econòmica evident perquè permetrà que les nostres empreses siguin més competitives movent els seus productes i serveis amb més agilitat i menys costos. O el que és el mateix, més treball i riquesa pel territori. Un progrés que té també una vessant social clara, perquè facilitarà que els ciutadans del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre gaudeixin d’una mobilitat eficient i segura, en contrast amb les imatges esperpèntiques i lamentables dels passatgers aglutinats en vagons aturats a mig camí o directament caminant per les vies. Quasi sempre per culpa d’una catenària en mal estat perquè no rep el manteniment necessari per part d’ADIF ni dels sucessius governs espanyols.

Amb la repetició de les eleccions espanyoles constatem una vegada i una altra que a l’Estat no hi ha més alternativa que la mà dura i reaccionària del PP, amb la complicitat d’altres partits. Però a Catalunya sí que tenim alternativa i podem culminar-la. Diguem-ho clar: de raons per marxar ens en sobren. Si volem sortir del pou i prosperar a tots els nivells no tenim més opció que fer-nos nosaltres mateixos el país que volem. Em refereixo a un país de debò, que és aquell on els trens arriben a l’hora.

Per això caldrà que com a tarragonins ens fem valer la propera Diada tot reclamant un Estat amb el qual prosperar, sobretot si volem que sigui la darrera que cel.lebrem en condicions de servitud. I cal que ho fem en xarxa, acollint amb els braços oberts els milers de persones de totes les viles i ciutats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb les quals omplirem la Rambla Nova de llengües, d’accents, de colors, de somriures i de república.

Xavier PUIG ANDREU
Regidor d’ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ16 Juliol, 2015

OPINIO

Els darrers anys estem assistint a mobilitzacions ciutadanes nombroses i singulars en defensa de la sobirania de Catalunya, particularment arran de les retallades de l’Estatut. És per això que va arribant l’hora d’anar-se responent, ara ja en veu alta, la pregunta del cotó: volem una república catalana, sí o no?

Xavier Puig Andreu
Xavier Puig Andreu

La gent d’ERC-MES-MDC tenim una resposta clara i senzilla: sí, volem una república i la volem fer des de baix, des de la gent, amb una important participació municipal. És per això que el proper divendres defensarem, conjuntament amb CiU i CUP, l’adhesió de Tarragona a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), entitat que promou el dret d’autodeterminació democràtica. Val la pena recordar que comptem amb 9.370 signatures de tarragonins i tarragonines fent aquesta petició, fa tot just dos anys.

No és només una qüestió entre monarquia i república, encara que la forma d’estat també és important. Certament no hi trobem cap sentit en això de pagar el sou a tota una família, el patriarca de la qual resulta que ens ha de representar durant vés a saber quantes dècades, amb total impunitat i sense que ningú no l’hagi votat mai. Preferim un president o presidenta més austers i escollits cada quatre anys, la veritat.

Però la gràcia de fer una república és que la podem omplir de moltes més coses, algunes de les quals no serien possible sota l’actual configuració del Regne d’Espanya. Per exemple, la podem omplir de democràcia. De fet, un canvi profund ja l’és construir un país nou des del fonament mateix del dret a decidir, sense imposicions de cap mena. Un país fet entre tots i perquè volem, per entendre’ns. A ser possible, un país on les paraules participació, consulta i referèndum siguin instruments de la màxima utilitat col·lectiva, no delictes.

La república, tanmateix, la volem omplir de moltes coses més: de justícia social, de desenvolupament econòmic, d’infraestructures adequades al territori, d’un model educatiu ajustat a les necessitats del país, de transparència, de solidaritat o de respecte i promoció de les identitats culturals diverses. És entre tots, que ens caldrà fer el dibuix; però primer ens cal el full en blanc.

Perquè el que en definitiva volem és tenir l’oportunitat d’assumir la responsabilitat d’administrar-nos nosaltres mateixos, com fan la majoria de països del món. No ens enganyem: sí, creiem que ho faríem millor que l’Estat espanyol. Però, efectivament ens podem equivocar, i rectificarem sempre que convingui. Que no era això, la responsabilitat?

I serà assumint la responsabilitat que podrem fer coses tan necessàries per generar treball i benestar com arreglar l’estació de trens de Tarragona, connectar el Port i la indústria amb una xarxa ferroviària d’ample europeu o aprovar la llei contra la pobresa energètica (actualment suspesa pel tribunal Constitucional). Fins i tot, ai las, tindríem un estat que podria impulsar amb força els jocs del Mediterrani!

Una màxima clàssica de l’esquerra política afirma que, davant del conflicte, la neutralitat no existeix. Callar s’entén així com una cessió de tot el pes del silenci en favor de l’establisment, representades en aquest cas per les elits i oligarquies espanyoles (i catalanes), tots elles encapçalades simbòlicament pel Rei. Així que, preguntem-nos de nou: els partits d’esquerres de Tarragona, al servei de qui estaran? Nosaltres estarem amb la república de la gent, i esperem confluir-hi amb les restants forces municipals.

Xavier PUIG ANDREU
Conseller d’ERC-MES-MDC de l’Ajuntament de Tarragona

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter